Pep, bona tarda, bon dia pels oients que ens estiguin escoltant demà al matí.
Hola, bon dia.
Què consisteix la feina d'un cap de càsting?
Perquè, clar, dit així, vosaltres us dediqueu a seleccionar la gent que després veurem per la tele o veurem en una pel·lícula.
Bueno, exactament el que fem és, la tasca del director de càsting, és una mica al costat del director,
doncs, mira, l'últim treball que hem fet, que és la pel·lícula Perfume, il·lustra molt bé què és el que fem.
O sigui, en aquest cas, el director em passa, doncs, gravats dels pintors acostumbristes del segle XIX
i diu, a la nostra pel·lícula és això el que hem de cercar.
O sigui, actors que puguin encaixar, en aquest cas, en aquella època del segle XIX, aquests aspectes,
i llavors el que fas és que mires, d'alguna forma, els sens d'actors que tens i, d'alguna forma, busques, cerces,
en aquest cas els actors tenim que parlar anglès, també, quines persones reuneixen les aptituds per entrar.
Llavors fas unes propostes i llavors passes per això que per l'actor és desagradable,
però que no hi ha cap més fórmula que són les audicions.
Fas proves concretes al costat del director per proposar-li, doncs, les millors persones
per adjudicar els personatges que tenim.
I com s'elabora aquest sens d'actors?
Home, s'elabora, jo quasi porto 19 anys amb aquest ofici,
s'elabora des d'anar a tots els teatres, a les escoles,
bueno, en definitiva coneixent perfectament els actors professionals del país, no?
I amb una sèrie de televisió com les que es fan, per exemple, a TV3, com funciona?
És el creador de la sèrie, el guionista en cap, el director?
Qui és el que et ve a buscar i a proposar-te uns perfils determinats de personatges
per tal de poder-los enqueixar en uns actors determinats?
Bueno, un partit dels guionistes que descriuen un perfil determinat,
famílies i unes característiques determinades.
Llavors, hi ha el director, que és qui, en definitiva, té,
el Truffaut dèiem una pel·lícula que el director és aquell que contesta
totes les preguntes i això és així.
Ell té la gran responsabilitat de decidir, de, finalment, dir, vull això és.
I els caps d'equip que té al voltant,
el que fem és anar proposant quins són els millors candidats per fer això.
En el cas de TV3 funciona diferent.
Hi ha un departament de càsting amb un càsting obert,
amb una base de dades on jo penso que la major part de professionals de Catalunya
estan allà i, d'alguna manera, hi ha un moment en què revisem el cens.
Realment, jo crec que allà hi és i el revisem.
Tot i així, sempre s'han de fer búsquedes específiques,
sobretot amb gent jove, gent que té unes crítiques molt especials,
però el funcionament és aquest, mirem a partir de les descripcions que neixen del guionista,
el punt de vista que té el director,
que és qui s'imagina d'alguna forma com vol que sigui aquella persona
i, evidentment, mai no és un examen a una sola persona,
sinó que és un conjunt de gent que és, com em deia abans, com un quadre,
que tots han de formar part d'aquella família
i ens hem de creure que formen part del paisatge humà,
que això és el que té un repartiment, el paisatge humà d'una producció.
I al final, qui s'adapta aquí?
L'actor, el personatge o el personatge, l'actor?
Això depèn, perquè jo, per exemple, acabo de fer una pel·lícula ara
on el director no volia personatges,
o sigui, no deixava que l'actor composés personatges,
o sigui, l'actor hauria de partir d'ell mateix,
o sigui, depèn de vegades.
En el cas de la televisió, moltes vegades sí que l'actor genera
o obre unes portes determinades i el guionista ho recull
i d'alguna forma és una barreja de tots.
Comandaves durant la teva xerrada,
la intervenció que has fet,
que hi ha actors a Catalunya que se senten molestos
pel fet de no sortir en telesèries,
tot i que potser estan fent cinema,
tot i que potser estan fent teatre,
i són gent que estan treballant, que estan en actiu,
però el fet del reconeixement que dóna participar
en una sèrie de televisió pels actors d'aquest país és important.
Sí, home, això és lògic, perquè si no surten per la pantalla,
que d'alguna forma entre totes les cases
no tenen el reconeixement de la gent propera,
de la família, de la gent que es relaciona
des de la persona que li compra el diari,
que és la gent que d'alguna forma no va al teatre,
però que acabi i surt per la pantalla,
ràpidament el reconeix amb el seu ofici.
I això pot crear un cert nerviosisme per a alguna persona,
que ens sent que això pot sentir que més o menys és injust, no?
I això creus que pot també,
que acaba influint en la producció teatral,
en el fet que hi hagi actors que surtin en telenovel·les
que se'ls acabi cridant més
per participar en certs projectes teatrals
que no pas en d'altres?
Això incideix realment en el que després es veu sobre els escenaris?
Bé, incideix en alguns casos,
però també et puc dir que nosaltres fem l'exercici contrari,
o sigui, jo i el meu equip no parem d'anar als teatres
per veure tots els actors que hi ha,
i no parlo tan sols dels grans teatres,
sinó de les petites sales,
dels tallers que es fan a les escoles,
de les persones que es licencien a l'Institut del Teatre,
o sigui, que nosaltres també anem al teatre
i jo crec que és la font, a més a més,
perquè és on realment pots conèixer l'actor, no?
Un fenomen bastant actual aquí
és el de l'Star System Català.
Abans ho comentàveu,
que amb l'aparició de les telenovel·les a TV3
aproximadament fa uns 15 anys,
15-17, més o menys, no?
Va ser cap a finals dels anys 80,
quan es va fer la granja?
Sí, però sí.
És un fenomen, el de l'Star System,
bastant actual.
No sé fins a quin punt en sent responsable.
Bé, he tingut el privilegi d'estar implicat,
doncs mira, des de la granja,
que va ser quan vam començar a treballar
amb aquest sistema,
i on va començar això,
és que els espectadors,
per primera vegada,
tot i que aquells anys es produïn una cosa esquizofrènica,
perquè la gent es pensava que l'actor era el personatge.
Ara ja no, ara això no succeeix.
Incluso els dolents,
hi havia gent que els insultaven pel carrer i tal,
perquè hi havia aquesta confusió,
quasi com el Quixot amb el retablo de Maese Pedra,
però això, ara ja,
certosament, els actors ja saben llegir molt bé la ficció,
i d'alguna manera,
sí, bueno,
he estat responsable.
I si ho participa junt amb molta més gent,
perquè sempre tot això és un treball d'equip,
el que ha produït aquest fenomen.
Has parlat breument també de la teva base de dades,
quanta gent has dit que tens fitxada?
Jo ho dic així a grosso modo,
jo penso que,
perquè clar,
és de tot el territori espanyol,
i a més a més una part del britànic,
no sé,
20, 25.000 persones,
no sé,
actors.
La gent que es dedica a la interpretació?
Doncs moltíssima,
jo penso que som dels països d'Europa
més actors per habitant.
I això és bo destolent.
Home, pel càsting és bo.
Tot i que sempre hi ha l'oferta i la demanda
estan sempre a l'inversa proporcional,
perquè clar,
d'actors grans,
és sempre el que més falta ens fa.
Ells potser també es queixen a vegades
que els costa,
sobretot aquest tòpic
que a les dones,
a partir d'una certa edat,
els costa trobar personatges.
Tu creus que en televisió també és dona?
Personatges d'interès i tenir feina?
No,
és curiós perquè,
tot i que cada vegada hi ha més dones guionistes,
sempre hi ha una proporció més gran
de personatges masculins.
És a més,
no parem de reconvertir personatges,
que sobre el guió són homes,
per dir,
no, no,
la policia serà policia,
el farmacètic serà farmacèutica,
el metge serà metgesa,
perquè d'entrada,
ja t'ho dic,
i moltes vegades
vent-hi dones com a guionistes,
no?
I normalment,
sempre el sens és més gran d'actrius dones,
i a més a més,
les dones,
si ara poguéssim fer una analítica sociològica,
jo crec que són més bones actrius
que els homes actors,
però una qüestió de sensibilitat,
de transmissió dels sentiments,
no tenim problemes amb trobar dones
per interpretar els personatges,
en canvi amb els homes
hem de buscar-ho molt més, no?
I el Pepper Mangold,
com a espectador com és?
O sigui,
tu vas al cinema
i ets capaç de mirar-te a una pel·lícula
o anar al teatre
i veure una obra de teatre
sense estar analitzant
els actors,
allò que fan,
amb quin personatge els engeixeries,
ets capaç de deixar la feina de banda
quan vas a veure un espectacle?
Això passa quan és una obra mestra,
jo una vegada,
en un curs que donava
a l'Escola de Cinema
de Sant Antonio de los Baños,
on es formaven futurs directors de cinema,
una de les coses que els idea
és dir,
mira,
de tot el que ha hagut
hagut agafat una feina apassionant,
però,
siguent gent que arriba aquí
perquè estima el cinema,
hi ha una cosa
que mai més recuperareu,
que és la ingenuïtat de l'espectador.
A partir d'ara,
quan veieu una pel·lícula,
veureu el travelling,
la càmera,
el foco,
excepte quan hi ha una obra
que és tan extraordinària
que et deixes emportar
i et deixes,
però d'entrada,
el primer impuls,
evidentment,
tens que apagar això,
sempre veus l'altre costat.
És analitzar.
I què t'agrada veure com a espectador?
Què et suggereix?
Si has de triar un producte a televisió,
quin tipus de producte
dels que fan ara
t'interessa més?
Home,
aviam,
jo és que sóc un consumidor
de televisió molt,
m'ho miro ràpid,
bàsicament,
perquè em miro la ficció
a nivell professional
i ells reconèixen
que disfruto més
els documentals.
Home,
podries fer
càstings d'animals.
Perquè aquí no penso,
aquí no penso,
o sigui,
que em deixo emportar
i disfruto més els documentals.
I els altres
és que no puc evitar
mirar-m'ho
sempre
per la vessant
professional,
no?
Home,
de tant en tant
algun animalet
hi surt,
les sèries també?
No sé si això
també se n'encarregueu
als caps de càsting
o no hi teniu res a veure.
Alguna vegada
hem col·laborat
amb algú que té un gos
que tal,
igual saps que...
Porta-la a veure com serà.
Tem,
moltes gràcies
per haver-nos acostat
una miqueta
a la teva experiència
professional
i també per haver participat
en aquestes jornades
ni salles de ficcions
que s'estan fent a Tarragona.
A vosaltres,
ha estat un plaer.