Benvinguts i benvingudes a l'Embalat, la secció de festes de Tarragona Ràdio.
El segon i últim embalat de la setmana el dedicarem a una vila molt curiosa
i força característica de les nostres comarques.
Es tracta d'un poblet que es va formar al voltant d'un monestir molt famós de les nostres contrades.
Us parlo ni més ni menys que del poble de Santes Creus.
Com us deia, el poble de Santes Creus es va formar al voltant del monestir,
al voltant del carrer que hi dóna accés i al llarg de la riba esquerra del riu Gaià,
que hem de travessar per un pont de pedra construït el 1549,
per l'Ebat de Valls, si venim per la carretera que va de Tarragona al pont d'Armentera.
A l'entrada hi trobem ràpidament la creu del terme d'estil gòtic,
seguint el carrer principal al qual hi ha el celler cooperatiu d'estil modernista però fora d'ús
i agafant la carretera que va cap a Aigua Múrcia hi ha l'Arbrada de Santes Creus,
on s'hi troben gran quantitat d'arbres a la vora del riu.
Per conèixer el poble de Santes Creus i la gent que hi viu hem convidat avui Mireia Sandoval,
que és membre de la comissió de festes que enguany organitza la festa major.
Abans d'entrar pròpiament en matèria festiva, parlem una miqueta d'aquest poble tan peculiar.
Santes Creus és un monestir que ja no hi habita amb monjos des de fa molts anys
i que diguéssim que totes les dependències del monestir, des del monestir mateix fins al Palau Reial,
a l'Hospital dels Monjos i, bueno, tots els edificis que van fer els monjos és on viu la gent del poble.
I, bueno, per això tenim una festa major i tenim ajuntament i tenim tot perquè, bueno,
som un poble que abans estava al costat d'Aigua Múrcia, que és un altre poble
i que per això estem dintre del mateix municipi, però som, diguéssim, dos pobles diferents.
I si abans el pobre era únicament un monestir, hi havia algú més a part dels monjos?
Hi havia com a mola el que els deien els conversos, que eren la gent, bueno, homes que no tenien coneixements suficients com per arribar a ser monjos
i que treballaven al camp i sí que anaven a missa i tot, però, o sigui, diguéssim, un esglaó més baix dels monjos.
Era, diguéssim, els habitants de Santes Creus.
I llavors al costat hi havia els masos, que això sí que eren gent, doncs famílies, diguéssim.
I si la Mireia ens deia abans que s'han aprofitat parts del monestir per acollir els nous habitants del poble,
ara volem saber quan es va formar el poble, tal com el coneixem ara.
Crec que quan van començar el segle XIX, totes les desamortitzacions,
els monestirs, el Mendixàbal i tota aquesta història,
crec que va ser aleshores quan es va quedar molt abandonat
i després de la Guerra Civil, no, després de la Guerra Civil, no, abans,
molt abans es va començar a recuperar.
Però va estar un temps que el poble va estar buit i destroçat, diguéssim.
Santes Creus és un poble molt peculiar pel que fa a l'organització de les seves festes majors.
Anem a conèixer quin sistema utilitzen per planificar les seves festes.
La comissió de festes de Santes Creus sempre és independent de l'Ajuntament, no?
Som, doncs, mira, gent del poble que agafa la festa major.
Aquest any, doncs, és el primer any que ho agafem, bueno, una de les colles de joves.
I aviam, ens estrenem.
És molt difícil i molt estressant, però, bueno, suposo que tindrem els nostres fruits
i ens ho passarem tots molt bé.
Però realment és una feina complicadeta.
I, bueno, aquí ja hem plorat tot i hem rigut tot i ja ha passat de tot,
però esperem que surti molt bé.
I la il·lusió, que és el que compta, la tenim tots bastant amunt.
El fet que la comissió de festes estigui format cada any per gent diferent i del poble
fa molt especial la festa, que generalment es podria dir que és una festa molt viscuda.
Ho és o no ho és?
Home, a veure, jo crec que sí, perquè aquí, en aquest poble, al revés de tots els pobles,
i en lloc de fer-ho l'Ajuntament ho fa sempre algú del poble, no?
I, clar, el fet aquest que s'hagi d'implicar, doncs, una colla o mitja colla d'aquests i mitja l'altra
ja fa que, doncs sí, que sigui conviscuda, a part que, no sé, totes les reunions i tot sempre són obertes
perquè qui vulgui venir a dir, mira, que jo les sardanes les vull perquè tal, doncs, sardanes.
I, bueno, aquestes coses compten molt amb l'opinió de la gent.
I abans que la Mireia ens faci la seva promoció especial de les festes de Santes Creus,
deixem que ens expliqui quin és el cartell de festes d'enguany.
Aleshores, hem fet una festa major de 5 dies, del 18 al 22 d'agost,
i diguéssim que, bueno, el dijous fem cinema a la fresca i hem muntat una festa revival
perquè la gent vingui disfressada i balli música dels 60 i dels 70, i, bueno, tot aquest rollo.
Llavors, el divendres tenim el parc infantil, que portem castells inflables i quarts i toro mecànic i tot això pels crius,
i a la nit el correfoc pels més joves i una actuació d'un grup que es diu Café Latino.
Llavors, dissabte també tornem a tenir, bueno, tenim un concurs de cuina,
a la tarda tenim xocolatada pels crius i també un espectacle infantil
a càrrec del grup sidral, que fan circ i taller i, bueno, també pels nens, bàsicament.
I a la nit tenim la nit jove, que, bueno, aquest any ens hem arriscat i hem portat tot grups, bueno, nous.
Uns que es diuen Los Rotos, que fan pop, uns altres que es diuen Ya lo veiem,
que fan funk, Escarri, Raga i, bueno, d'aquest estil.
Uns altres es diuen Família Rústica, que fan rumba i funk i temes propis i també versions i tal.
I llavors ja, per acabar, tenim DJ Bionic, que és un DJ que, bueno, fins que punxarà veus que s'ha sortit el sol.
Aquest, diguéssim, que és el dia, doncs, pels joves, no?
Llavors, el diumenge tenim, bueno, sardanes per la tarda, amb la Cobra Reus,
i una gincama d'adults i vell de tarda i vell de nit amb l'orquestra Marcors.
És una orquestra que és orquestra festiva, diguéssim.
Porten dos clowns i fan una mica d'espectacle a l'hora que fan música.
I ja dilluns, bueno, tenim el sopar per la gent del poble i el fi de festa.
I ara sí, és el moment per l'última pregunta de l'embalat de la setmana.
Per què hem d'anar a les festes de Sant Escreus aquest cap de setmana?
Bueno, el primer que et diria és que si us trobeu en un programa de la festa major d'aquest any 2005,
veureu que hi posa 1905-2005.
podríem dir que fem un centenari, fem el centenari aquest any.
No sabem del cert, si és el 100 anys justos o si en fa més.
Però, bueno, això ja et diu que són unes festes amb continuïtat
i que, doncs, si cada any s'ha fet i...
A veure, tothom qui ve i torna, no?
Perquè no és per tirar-nos soletes, però, bueno, santes creus ja marxa.
i fins al matí podreu tenir festa i, bueno, i la bona gent.
I amb tot això ens acomiadem a l'embalat desitjant-vos que passeu un feliç cap de setmana
saltant de festa en festa i sense perdre-vos tampoc la festa major petita de la ciutat
que comença avui mateix.
Molt bones festes i salut!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.