Gairebé són dos quarts de dotze del migdia,
aquí seguim amb tots vostès i continuem parlant d'alguna manera,
no de caraoques, però sí d'actuacions de cara al públic,
d'allò d'omplir les expectatives d'aquells i aquelles
que vulguin ser estrelles.
Aviam, parlant seriosament, la plaça de la mitja lluna,
aquest proper diumenge també s'habilitarà un any més a l'escenari
perquè tots aquells artistes amateurs puguin demostrar
les seves habilitats, sigui en la matèria que sigui.
Es tracta de la iniciativa Tecla Cleca,
que organitza les barres d'en Saire, avui ens acompanya
un dels seus responsables, el Joan Carles Guiu.
Joan Carles, bon dia.
Bon dia.
A veure, l'any passat vau dir com que no fem prou cosa per la festa,
potser que fem una altra més.
Ens avorrim.
Nosaltres què fem? Què pintem en aquesta festa?
No fem alguna coseta, com aquell que diu.
I vau pensar aquesta proposta, entre altres coses,
em comentaves ara, amb la idea que aquest espai de la mitja lluna
també sigui un escenari, comenci a ser un escenari natural de la festa.
Sí, jo crec que sí.
A veure, hi ha molts escenaris, estan molt bé,
perquè així dones molta alternativa a la gent que pugui desplaçar-se.
Són dies de voltar.
Clar, clar, que són dies de voltar i que la gent tingui moltes opcions diferents
i que pugui decidir que ho vulgui.
Nosaltres vam pensar, a banda que tenim a llet local,
és una plaça que, a veure, està bé,
no és per fer un acte molt multitudinari,
però actes tipus això, aquest any també es fa la trobada de Chapes de Cava,
em sembla, o sigui, hi ha dos o tres actes.
Jo crec que és un lloc per fer activitats o actes no massa multitudinaris,
però que està molt bé.
A veure, és una placeta que no és massa llunyana,
és cèntrica, més o menys, estem a prop de la Rambla,
i valia la pena aprofitar-la, no?
L'any passat va ser el primer any
i vau notar una certa timidesa entre el públic,
però com passa sempre?
Al final es va començar a engrescar
i us vau quedar amb les ganes de donar-li continuïtat,
per tant, en guany, heu apostat per tornar-ho a fer.
Sí, a veure, la idea és que nosaltres vam muntar,
a part d'això, de fomentar aquest espai per la festa,
és preparar, com tu deies,
és que fem tantes coses,
preparar un acte que pugui ser atractiu, entretingut
i que no necessiteix massa feina d'infraestructura,
com és aquest.
Llavors, la idea és fer un acte participatiu,
on la gent, a veure, pràcticament no ha de preparar res,
a veure, pot venir algú a riure,
pot venir a explicar un acudit, a fer una paròdia,
un monòleg, com s'hi pot fer...
Cantar, ballar?
Cantar, ballar.
La qüestió és desconectar-se una miqueta
de tot això que està passant pel món,
que prou pena ens dona.
Doncs la veritat és que sí.
Home, moltes vegades a casa,
totes les famílies tenen un graciós,
totes les famílies tenen un que canta, o una.
Totes les famílies tenen,
ai, que bé que balla aquesta xiqueta, no?
Sí, sí, sí.
Doncs és qüestió de treure'ls de casa, no?
L'any passat potser,
clar, de les experiències aprens,
l'any passat potser ens va faltar una mica,
que ens va limitar molt a que la gent
pugés en un escenari, no?
Explicar un acudit, i això costa.
Fins que quasi, quasi última hora,
una noia es va atrevir,
després teníem cua allí, no?
Aquest any intentarem
que la gent, a veure,
no et donar-los allò que et posis aquí dalt.
Si, en fred, no? En fred, puja a l'escenari i fes algú.
Però una miqueta, microcina a l'hambri,
treballarem,
si algú que no pateix,
si a algú li fa gràcia explicar un acudit
i no el té, nosaltres li deixarem un,
però sí, per això no hi ha problema.
Jo vull sortir, però no sé què fer,
doncs també l'assessoreu,
el material perquè faci...
L'any passat, insistim,
en aquesta primera experiència
que encara s'ha de consolidar,
el que més va funcionar va ser el tema de l'acudit,
més que cantar o altres coses?
Sí, a veure, nosaltres, evidentment,
si prepares un acte d'aquests
has de tenir una miqueta tot pensat,
sempre s'escapen coses,
com això que t'he dit abans.
Nosaltres ja tenim preparada gent
per poder estar a aquest temps
si és que ningú s'atreveix a pujar
explicant acudits o dient xurrades, no?
El que ens agradaria és no haver-ho de fer servir,
que fossin la gent que vingui la que...
Home, el que passa és que també és un estímul,
és una manera d'animar el públic a que puja.
Sí, a veure, evidentment, el gel el trenquem nosaltres, no?
Si nosaltres entrarem a dir, intentarem...
Cosa que és d'agrair, tancament, que és molt d'agrair.
El gel, fer riure una mica la gent
i si esperen que aquest any
ja ha que haver assurat el programa,
ara ho estem parlant aquí, no?
Igual algú dir,
hòstia, doncs mira, em prepararé això que ho faig bé
o prepararé quatre acudits per explicar o...
I escolta, poden portar una mica d'infraestructura?
És a dir, si volen fer un playback
poden portar un caset amb la música millor?
Sí, sí, sí.
Poden portar vestuari, poden fer...
Sí, sí, sí, no hi ha cap problema, no hi ha cap problema.
comptant-li que, a veure, almenys començar dos quarts de nou
vinc una miqueta abans sense vicin, per nosaltres...
És a dir, mira, quan jo surti poseu-me aquesta música.
Cap problema, cap problema.
Cap problema.
O mira, necessito, hòstia, que m'haig de canviar
i necessito...
Passa aquí al local, te canvies, te poses el que vulguis.
Això ja són paraules majors, eh?
Ja podem veure actuacions realment interessants
i la gent s'anima, eh?
Sempre que parlem que vinguin a posar vestuari,
no que es treguin perquè tampoc és una sessió porno que...
No, no, no, no, no sé, vosaltres mateixos sou els responsables, ja.
No, és que res, perquè tenim la parròquia al costat,
és un horari que pot ser infantil, també.
I, escolta, allò per fer una miqueta de...
Ja sabem que a entitats com la vostra i altres de la festa
el voluntariat funciona molt bé, però ara dir,
aviam, necessitem gent de l'ESBAR perquè animi la cosa
al dia aquest del tecle que cleca.
Es van aixecar moltes mans?
O va costar?
Bé, amb totes aquestes entitats, no la nostra, eh?
Qualsevol entitat d'aquestes en què la gent ho fem
perquè ens agrada i no traiem cap remuneració, no?
Evidentment, sempre hi ha un grup de 15, 20, 30 persones
que són les que sempre estan disposades a donar un cop de mà, no?
Llavors, amb això mai hem tingut problema.
Però us heu preparat el numeret, vull dir.
Ara ho preparem, posem un carteller,
doncs tal dia ens reunirem per preparar la teclaqueca.
Doncs 15, 20 persones t'apareixen, no?
Un només t'ajudarà a muntar la megafonia
i l'altre dirà, hòstia, doncs mira, deixa'm un d'això que m'ho preparo.
Sí, amb això mai hem tingut problema.
Doncs si amb el karaoke de l'Aqueta no n'han tingut prou,
diumenge al vespre poden passar per la mitja lluna,
a partir de dos quarts de nou, aproximadament?
Dos quarts de nou, dos quarts de nou començarem.
I bé, tenir un altre minut de glòria, ja poden sumar-ne dos, eh?
Sí, sí, no, i simplement si volen venir a riure,
ja dic, l'any passat ens va sorprendre, va baixar molta gent
i la veritat és que veure la gent com reia,
s'ho van passar molt bé, però és una estoneta molt bona.
Trobarem ocasió de parlar d'altres de les activitats
que desenvolupar les barres al llarg de les festes de Santa Tecla.
Avui, justament, en volíem parlar només d'aquest,
perquè si barregem coses, hi ha un programa tan ampli
que al final ens despistarem.
Per tant, ens quedem amb la Tecla, Cleca,
aquest primer cap de setmana de la festa major de la ciutat de Tarragona.
Plaça de la mitja lluna, dos quarts de nou de la nit,
poden anar a fer de públic o a ser els protagonistes
d'aquest moment artístic.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Joan Carles Guiu,
per acompanyar-nos avui i bona festa major.
Bona nit, a vosaltres.
Adéu-siau.
I aquí seguim amb tots vostès en directe.
Hi ha hagut un petit lapsus.
Continuem des del matí de Tarragona Ràdio
i, en tot cas, hem dit que encara hem de continuar
recollint altres previsions, altres convocatòries
que tenim per aquests dies més immediats de la festa.
Ja saben que la festa en si, el gruix dels actes,
comença el proper divendres.
Hi ha exposicions, com vam explicar ahir àmpliament,
però també hi ha presentacions de llibres.
De fet, es presentarà aquests dies
el nou número de la col·lecció Titans,
un llibre que s'ha dedicat a tot un personatge,
un nom importantíssim dins de l'àmbit de la cultura catalana.
Parlem d'Aureli Campmany,
el que va ser pare de Maria Aurelia Campmany,
un home destacadíssim, com dèiem,
en el que és la cultura popular,
fundador d'en Patufet,
com una de les grans fites dins de la cultura popular catalana
que va fer.
Parlarem d'aquí uns minuts amb l'autora d'aquest llibre,
la Montserrat Garric,
però serà després d'una pausa per la publicitat.