Saludem ja Pilar Sada, ahir es va presentar en Societat i avui s'inaugura.
A partir d'avui podem conèixer el contingut d'aquesta magnífica exposició
que ens ofereix el Museu Nacional Arqueològic Periple Mediterrani,
les col·leccions del nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà del Museu Sant Raimon,
el Museu de les Antics de Toulouse.
Pilar Sada, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara que està tan de moda allò dels creuers,
el creuer que ens proposeu per la Mediterrània és ben diferent, no?
El que pot oferir qualsevol agència de viatges.
Sí, no, la veritat és que és un creuer, és un viatge.
I una mica això ho diu el director del Museu de Toulouse,
l'amic Daniel Caces, en el seu text de presentació de les col·leccions
que es refereixen a aquest àmbit del seu museu,
que són unes col·leccions riquíssimes.
Ell diu que és una proposta d'un viatge com aquells navegants
que van de port en port i que deixen coses i s'emporten coses, no?
Però una mica aquest periple és el mateix, no?
No és realment una visió exhaustiva de totes les cultures
que han tingut com a marc de naixement al Mediterrani,
que són moltíssimes.
És a dir, les nostres cultures estan impregnades d'aquest mar Mediterrani
on han succeït moltíssims aconteixements al llarg de la història, no?
I no és una visió exhaustiva,
perquè necessitaríem 20 museus per poder explicar tot això, no?
Però sí que és una proposta molt suggerent
per poder conèixer i parlar de tota una sèrie d'aconteixements
que han tingut molta importància per al que avui som aquests països i aquestes cultures
i sobretot per la interrelació que hi ha hagut entre unes cultures i altres
que han tingut com a centre de successió al Mediterrani.
Jo penso que és això, és un viatge molt suggerent.
Teniu molt bona relació amb el Museu de Toulouse.
No és la primera vegada que teniu una col·laboració important
per portar una col·lecció d'aquest museu aquí a Tarragona, no?
Sí, la veritat és que ja fa més de deu anys
que col·laborem amb el Museu Sant Raimond de Toulouse,
que no és amb l'únic museu que hem col·laborat,
però que sí que hi ha una entesa
basada fonamentalment en una creença
que és en el que pensem que han de ser els museus
i per què ha de servir el patrimoni.
Això ho compartim molt amb ells d'una manera especial
i amb altres museus del marc europeu
en el sentit que pensem que el patrimoni i la cultura
ha de servir també per crear una nova Europa, no?
I aquesta relació que, com dic, ja fa més de deu anys que la tenim,
en aquesta ocasió es presenta dins d'un marc més ambiciós, jo diria,
i també més ampli, que és el marc del projecte Roman i Europa,
Museus Europeus de Romanitat,
que es va formalitzar el passat mes de novembre a Mèrida,
donat que el Museu Nacional de Roma de Mèrida
és el museu que lidera aquest projecte,
i que dintre de la Comunitat Econòmica Europea
s'ha creat aquest grup de museus,
de deu museus especialitzats, per dir-ho d'alguna manera,
en intentar fer arribar el que va significar la cultura romana
i que té com a objectiu un dels objectius aquests,
és a dir, difondre la cultura romana,
però que també des del primer moment ha tingut molt clar
que un altre dels objectius és facilitar un marc
on els museus participants puguin tenir un intercanvi
i una relació que enriqueixi els seus propis discursos.
Això fa molts anys que ho estem fent al Museu Sant Raimond de Toulouse
i en aquesta ocasió jo crec que és una ocasió encara més adient
per presentar aquest projecte, no?
Però tu saps, Pilar, que no tots els museus estan disposats
a cedir les seves col·leccions.
És cert, és cert que...
És important això que expliques ara,
que es doni aquesta entesa, aquesta coordinació, no?
Sí, és cert que durant molt de temps, a més a més,
hi ha hagut com un possible sentiment
com de propietat estranya, no?
Però jo diria que la gent que treballa amb el patrimoni
tenim molt clar que el patrimoni és de tots
i és un bé social, no?
I que una de les nostres funcions és fer-ho arribar
de la millor manera,
el qual no vol dir banalitzar-ho, sinó al contrari, no?
Vol dir facilitar el seu coneixement.
Amb el Museu Sant Raimond sempre hi ha hagut molt bona entesa
i jo diria que en aquest cas,
cent i dos museus que tenim una sèrie d'objectius
i unes bases molt comuns,
fins i tot culturals, no?
Som de dos països molt propers
que tenim una herència cultural que compartim.
La veritat és que som dos museus també molt diferents,
fins i tot en la creació de les seves col·leccions.
Nosaltres tenim una col·lecció que està molt arrelada
i que té absolut sentit en la pròpia ciutat,
en Tàrraco, que és la que li dona el sentit
a la nostra col·lecció i a la nostra tasca.
Ells són un museu que s'ha format fonamentalment
a través de donacions, de col·leccions privades, de compres.
És a dir, tenen una col·lecció
que ha tingut una formació molt diferent a la nostra
i que en aquest cas són dos museus
que es poden complementar molt els seus projectes.
En aquest cas, presentem aquesta exposició a Tarragona
amb motiu, precisament, a més a més del Dia Internacional dels Museus
que es va celebrar ahir
i que tenia com a lema els museus ponts entre cultures
i crec que aquesta exposició s'adiu moltíssima amb aquest lema.
i l'any que ve està previst que el Museu Arqueològic
portarà una exposició sobre Tàrraco a Tolosa de Llenguador
que penso que pot ser una molt bona ocasió
per donar a conèixer la nostra ciutat.
Té com a escenari la Mediterrània
i aquest pont també és un pont cronològic
perquè totes les peces ens remeten a diferents cultures,
diferents civilitzacions i diferents èpoques.
Quin període abasta les peces que poden contemplar?
Sí, és molt interessant perquè, de fet,
aquesta exposició està dedicada, per dir-ho d'alguna manera,
a l'altra banda del Mediterrani.
És a dir, els països del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient
i abasta gairebé tres mil·lenis.
És a dir, les peces que mostrem
tenen una cronologia que va del 2.500 abans de Cris
fins al segle XIII després.
Vull dir que abasta un període amplíssim.
i va des de Síria fins als petits regnes de Xipre,
l'Helenisme, el món grec, la influència de l'Helenisme,
la cultura romana fins a Vicenci.
I va, doncs això, dels països que es van encadenant
des de l'estret de Gibraltar fins a l'actual Turquia.
Vull dir que realment és un periple cronològic
i geogràfic molt ampli.
I realment això ens permet veure com aquestes cultures
i aquests aconteixements importantíssims que han succeït,
entre ells amb el que iniciem l'exposició,
que és el naixement de l'escriptura,
que jo diria que és un dels aconteixements més capdals
per a l'evolució de les cultures i de les civilitzacions,
o la mateixa evolució de la metal·lúrgia,
també nascuda en aquest marc oriental,
o el mateix vidre, la creació del vidre,
que també és d'origen oriental.
És a dir, hi ha una quantitat d'aconteixements
que quan es repassa una mica la història
veus que aquest marc que ha sigut el Mediterrani
ha sigut el lloc on s'han produït
d'aconteixements històrics importantíssims
per a la nostra evolució.
Parlaves del vidre, perdona, Pilar,
que estem mirant el catàleg,
i aquí, per exemple, i a l'atzar ha sortit
una vaixella de taula de l'Alt Imperi Romà,
a més estan en unes condicions de conservació increïbles.
Són unes peces realment increïbles.
Jo diria que hi ha algunes,
encara que no s'ha de mirar les exposicions,
i nosaltres sempre intentem contextualitzar totes les peces,
i evidentment el que és important és el que expliques
i tot el context d'aquestes peces,
però cal dir també que l'exposició
per les pròpies peces és una excepcionalitat.
Hi ha algunes peces que són pràcticament úniques en el món,
que hi ha dos exemplars en tot el món
de la mateixa qualitat.
Hi ha, per exemple, un cap d'un guerrer,
d'un príncep xipriota del segle VI abans de Cris,
que jo diria que és una peça pràcticament única,
d'una qualitat extraordinària.
O això mateix que comentaves de la vaixella de taula de vidre,
que a part de les condicions en què hi ha alguna peça
que és realment extraordinària.
Jo estic fascinada, de veritat.
Són 300, no?
Són 300 peces.
No, no, més de 300.
Està calculat perquè, Déu-n'hi-do,
per transportar i l'inventari que s'ha de fer de tot això.
Quantes, aproximadament?
No, no, aquí no hi ha res aproximat.
Tot està mesurat i ben mesurat.
300?
Són més de 300 peces.
Fonamentalment, la major part són del Museu Sant Raimond de Toulouse,
però també hi ha alguna peça que han cedit a altres museus.
Una inscripció, per exemple,
Cuneiforme a Síria del Museu del Louvre,
que també l'ha cedit per aquesta exposició.
Hi ha algunes altres, com unes màscares funeràries egípcies,
magnífiques, meravelloses,
que ha cedit al Museu Pol d'Ipuí, també de Toulouse.
Vull dir que realment, jo crec que és una equació única
per veure un tipus de materials,
i sobretot acostant-se a un tipus de cultures
que difícilment a través de les nostres col·leccions podem fer-ho.
Després de l'exposició sobre Tarraco i l'aigua,
aquesta no desmereix l'anterior ni de bon tros, és magnífica.
Sí, una mica el que intentem fer al museu
és articular una proposta d'exposicions temporals
que estiguin vinculades a diferents temàtiques.
És evident que nosaltres tenim com a centre i motor
del nostre museu Tarraco,
i apropar el màxim que podem,
tant les nostres col·leccions,
com intentar explicar què va significar Tarraco
per l'evolució de la ciutat i del món romà.
Però també tenim altres línies d'exposició obertes,
i en aquest cas aquesta s'adiria amb una línia d'exposició
que anomenem altres cultures,
de les quals, a través de convenis i concerts amb altres museus,
hem pogut presentar exposicions tècniques de les anys com aquesta,
o com la de la civilització maya,
que vam presentar amb el Consorci de Museus de Sitges,
o la de les arts precolumbines,
que vam presentar amb el Museu Barbier-Moyer de Barcelona.
Vull dir que realment hi ha moltes possibilitats
a l'hora d'organitzar exposicions temporals,
i nosaltres intentem, sobretot amb la col·laboració d'altres museus,
i que nosaltres estem encantats de poder-ho fer,
de presentar també altres temàtiques.
Fixat que, més enllà de la lectura de la contemplació
i l'aprenentatge de determinats períodes històrics,
ara mirant tots els mapes amb els quals s'inclouen dins d'aquest catàleg,
ara que se'n parla tant de mestissatge, de multiculturalitat,
que ja les tenim gastades, aquestes paraules,
escolta, aquests avantpassats ara veiem aquests trajectes que feien
les rutes comercials per la Mediterrània,
d'això no en sabien res, però tothom feia negoci,
tothom es relacionava, tothom es barrejava,
i déu-n'hi-do si han passat segles.
Per tant, és una altra lectura més enllà que podem fer, no?
Jo penso que és una lectura interessantíssima.
Sobretot aquesta part de la Mediterrània,
més amb els països africans, amb el que són els països àrabs.
Jo penso que és una lectura que s'ha de fer,
no només que em sembla magnífica, sinó que s'ha de fer,
perquè aquesta interrelació que hi ha hagut
entre una banda i l'altra del Mediterrani,
les influències que hem tingut uns i altres,
jo penso que és una qüestió,
perquè ha sigut una influència positiva,
és evident que tot això ha generat conflictes també,
i que si repassem la història,
cada un d'aquests canvis, d'aquestes situacions,
d'aquestes colonitzacions o d'aquests intercanvis,
molts d'ells no han sigut gratuïts,
ni han sigut d'una manera sempre positiva,
és a dir, hi ha hagut guerres, hi ha hagut enfrontaments, no?
Però també hi ha hagut aquest intercanvi generós i positiu
que les cultures s'hagin enriquit, no?
Jo penso que és una mica també una reflexió que s'ha de fer.
Possiblement aquesta exposició pot ajudar a conèixer millor els altres països,
és a dir, els països de l'altra banda del Mediterrani,
que actualment tenim per força de tenir un coneixement,
un interès i jo penso que també una valoració positiva,
perquè estem també en aquest intercanvi.
I que tots són producte de tots aquells viatges
i aquest moviment d'aquells avantpassats que ja ni ens en recordem.
Paral·lelament a l'exposició,
que és una exposició d'aquelles que es poden visitar fins d'aquí quan?
La tindreu mesos, no?
La tanquem a finals d'agost,
és a dir, estarà tot l'estiu a la ciutat.
Paral·lelament hi ha activitats, hi ha conferències,
com feu habitualment amb exposicions a aquesta embargadura, no?
Sí, precisament aquest dimarts que ve,
el proper dimarts, el dia 24,
iniciem el cicle de conferències
en una conferència que se diu molt
amb el que estàvem comentant ara,
que el títol és
Descobrint el món, els grans viatges a l'antiguitat.
És a dir, realment és la descoberta del món
i el que van significar aquests grans viatges que tu comentaves, no?
Aquesta conferència la donarà un conegut
i un col·laborador d'excepció del Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona,
que és el doctor Joaquín Rudi Arbulo,
que ha col·laborat també en altres ocasions
i que ens facilitarà aquest marc general
d'aquesta descoberta del món
que el Mediterrani durant molt de temps
va ser la pràctica totalitat del món conegut,
del món que es coneixia,
i per tant tot el que estava al voltant del Mediterrani
era aquest món conegut.
Continuarem també amb la presentació
d'altres tres conferències
que ens facilitaran el coneixement
d'altres cultures que ens semblen interessantíssimes.
La següent serà la que donarà
la doctora Maria Eugènia Obet,
catedràtica de Prehistòria de la Universitat Pompeu Fabra,
sobre TIR i el sistema colonial fenici,
és a dir, sobre la cultura fenícia,
tan interessant i tan suggerent també per la història.
La següent estarà dedicada a la cultura grega,
serà el doctor Siabe Aquilue,
director del Museu d'Arqueologia de Barcelona,
de Catalunya, a Empúries,
que farà una conferència sobre Emporium
i les colònies gregues del Mediterrani occidental.
i la darrera serà la dedicada a Egipte,
que tindrem a un altre també vell conegut,
que també ha participat en altres ocasions
amb activitats que hem fet al museu,
que és el doctor Josep Padró,
catedràtic de Història Antiga de la Universitat de Barcelona,
que dedicarà una conferència
a parlar sobre l'escriptura a l'antic Egipte.
Això pel que fa a les conferències,
però heu previst també fer tota una sèrie de tallers,
alguns d'ells coincidint amb la celebració de Tarraco Viva,
la ciutat de Tarragona.
Sí, hem organitzat un creuer per la Mediterrània,
que és un tall que tindrem permanentment en l'exposició,
per fer un recorregut per totes aquestes cultures
a través de l'exposició,
i concretament en el cap de setmana de Tarraco Viva
tindrem una altra activitat
que pensem que pot tenir molt d'interès.
Aquesta és molt nova, no?
Aquesta és molt nova,
és una col·laboració nova amb un grup que es diu Quànum,
que són un grup d'arqueòlegs
que es dedica a càterins històrics,
i que realment tenen unes activitats molt interessants
i la que hem escollit o la que hem formalitzat per aquesta ocasió
és una activitat que es diu Gustatio,
Sabors de la Mediterrània i del Més Enllà,
que és, aprofitant que tenim el Mediterrani,
que tenim les diferents cultures,
veure de quina manera,
i hi havia també un intercanvi i un coneixement
de les espècies i les herbes
que eren utilitzades també amb el que era la gastronomia,
a l'alimentació, i veure d'on venen,
de quina manera s'utilitzaven,
i és a través d'un comerciant romà
que ens farà, a la seva botiga,
ens farà una explicació
d'on obtenia totes aquestes espècies,
d'on venien,
i ens deixarà provar
tota una sèrie de plats
i d'elements sobre aquestes espècies,
tant olorar-les com provar-les.
És important dir que aquest taller,
que de seguida segur que vostès han dit,
segur que és per la canalla,
no, no, no, és per tothom.
És per tothom, evidentment.
Persones adultes que poden participar,
és gratuït, el que sí que han de fer
és inscriure-s'hi primer, no?
Sí, són uns grups màxims els que podem fer,
hi ha uns horaris,
tant el dissabte 28 de maig
com el diumenge 29,
i el que sí que s'ha de fer
és les persones que estiguin interessades
recollir les invitacions
per al Museu Nacional d'Arqueològica de Tarragona,
a la plaça del Rei,
telefonant, informant-se
i recollint aquesta invitació.
Aquest taller, Gustatio,
Sabor Sant de la Mediterrània
i de més enllà coincideix amb Tarraco Viva.
L'anterior, el Creuer per la Mediterrània,
és una activitat que fareu
mentre estigui l'exposició al museu.
Estarà disponible mentre estigui l'exposició, sí.
I tot i que ja parlarem quan arribi el moment,
Pilar, esteu preparant, m'imagino,
com cada any tallers, activitats,
que ara a l'estiu per a joves,
per a no tant joves,
per a grups, per a famílies.
Això està en marxa, també, no?
Sí, continuem mantenint les nostres propostes,
que estan per als joves que estan de vacances,
que puguin fer una immersió en la història
d'una manera divertida, lúdica i educativa.
També preparem,
i començarem el darrer dissabte de juny,
amb Callus i Faustina,
que tornaran a tenir la seva casa oberta
per als turistes i al públic individual
que s'acosti a l'estiu a la Vila dels Munts.
I continuarem tenint també les activitats
per als grups que estan de colònies,
o en el temps de lleure,
durant tot l'estiu.
El Museu Nacional Arqueològic
ens porta aquesta nova aposta històrica,
aquest perible pel Mediterrani.
Caldrà fer una visita?
Vindrem a visitar-la,
esperem que ens guiure,
perquè també feu visites concertades,
amb guies, això, com sempre.
Sí, sí, jo convido a tothom,
jo penso que és una ocasió bastant única,
el de poder gaudir d'aquest perible
per la Mediterrània
a través de les peces del Museu Sant Raimon de Toulouse,
i jo convidaria a tothom
que realment ho aprofiti,
perquè jo penso que serà un viatge molt profitós.
Pilar, l'actualitat coincideix,
que val a dir que amb la Pilar
ja hem quedat feia dies per parlar d'aquesta exposició,
però ara ha sortit tot aquest tema
del Tadis,
de l'edifici de Tavacalera,
que ja saps tu,
que ha estat una de les ubicacions reclamades
per diferents col·lectius
per ubicar el necessari
nou Museu Nacional Arqueològic.
Jo no sé,
la postura n'hem parlat alguna vegada,
doncs sempre heu apostat des del museu
per un nou edifici,
no heu trobat mai que fos l'espai més adient,
no sé si les circumstàncies poden canviar,
doncs una miqueta quin és el pensament
o l'opinió o la valoració que es fa
des del Museu Nacional Arqueològic.
Sí, jo sempre he pensat el mateix,
però no perquè no m'agradi reflexionar,
sinó tot el contrari,
perquè està molt reflexionat el tema
i perquè hi ha un projecte,
i un projecte molt interessant,
que penso que seria molt útil
tant pel museu
i molt necessari per la ciutat.
I penso que,
recorrentment,
va apareixent el tema de Tavacalera
com un problema,
que jo penso que no hauria de ser
un problema per la ciutat,
en tot cas,
és un problema laboral
que s'ha de solventar
i té unes altres vies,
però que solventar aquest problema
no vol dir
mediatitzar
o imposar unes solucions
que puguin ser negatives
per a altres projectes.
Penso,
i sempre ho he dit,
que l'intentar pensar
en ubicar
el nou Museu Nacional
Arqueològica de Tarragona
a Tavacalera
és un error,
jo ho he defensat sempre,
però és un error
fonamentalment
per a un tema d'ubicació.
Penso que amb això
s'ha de ser molt prudent,
que s'ha de reflexionar molt
i que no s'ha de comprometre
un projecte que és bàsic
per a la ciutat
a nivell patrimonial
de tenir un bon museu arqueològic
molt ben ubicat
i que faci realment
de motor
del coneixement
de la ciutat antiga.
Bé,
amb aquesta postura
penso que
hi ha alternatives,
hi ha altres alternatives
per a Tavacalera
molt més adients,
jo penso,
i que s'hauria de reflexionar molt
i que s'ha de parlar,
jo penso,
amb coneixement de causa,
és a dir,
les coses no s'han de decidir
ni per circumstàncies
concretes
de l'avui,
sinó que s'ha de pensar
una mica
en quina ciutat
es vol tenir
per al futur
i jo penso que
això,
que s'ha de parlar,
s'ha d'escoltar
sobretot moltíssim
i s'ha de saber
què volem fer
amb cada un dels equipaments
i quin paper hem de tenir.
Però des del punt
de vista tècnic,
per què no és adient
aquest espai
per ubicar
el que hauria de ser
el futur Museu Nacional
Arqueològic
de la ciutat?
Això està molt estudiat,
hi ha molts exemples
i la gent del patrimoni
tenim molts exemples
a reflexionar.
la ubicació,
el que se'n diu
la connectivitat,
és a dir,
que un lloc
estigui ben situat
per desenvolupar
el paper que li toca
en els temes de patrimoni
són bàsics
i hi ha un estudi
molt clar
de quins són els fluxes
i els itineraris
utilitzats
per als visitants
que venen a Tarragona
i hi ha unes dades
i les dades
són les que parlen
i és evident
que a Tarragona
hi ha uns circuits,
uns circuits d'ús
del patrimoni
i no hi ha uns altres
i això amb les dades
a la mà
ho podem estudiar.
Tots els projectes
que s'han fet
ubicant bé
aquests centres motors
sobre el patrimoni,
cas de Mèrida,
per exemple,
és un cas claríssim,
han funcionat.
Tots els projectes
que s'han fet
desubicant
els centres motors,
col·locant-los
en un lloc
que no és a la Dien,
no han funcionat.
Cas, per exemple,
del nou Museu Arqueològic
de la CANT
que està just a l'altra banda
d'on hi ha
els fluxes
de visites
a la CANT
o en el cas,
per exemple,
del Museu d'Arles
a França
que és un museu excepcional
en la seva construcció,
en el seu concepte
i en la seva concepció
i en canvi
és un museu
que li costa molt funcionar
perquè el van desubicar.
Era un museu
que antigament
estava just
en el centre d'Arles
fent aquesta funció
de motor
del coneixement
del patrimoni d'Arles
i ara està
just a l'altra banda
i és un museu
que li costa moltíssim
fer aquest paper
i que no pot
realitzar aquest paper.
La ubicació dels museus
és bàsic
si volem que realment
compleixin el seu paper
i això s'ha de tenir
molt en compte
i això està estudiat
i hi ha unes dades
científicament provades
que diríem
i per tant
s'ha d'escoltar molt,
jo penso,
als tècnics
a l'hora de decidir
aquestes qüestions.
com sigui el nacional
arqueològic
que el pis
se li ha quedat petit
fa temps,
és evident
que se li ha quedat petit
és evident
que nosaltres
des del museu
estem lluitant
per un nou museu
des de fa molts anys
és evident també
que s'han perdut
dues oportunitats
concretes
de poder tenir
aquesta realitat
a aquest museu
que es van perdre
quan el Ministeri de Cultura
tenia allà
dintre dels seus pressupostos
aquest museu
posat
com una prioritat
i que es van perdre
per qüestions
precisament
d'acostament
de postures
entre les administracions
a mi em sabria
molt de greu
ara que estic
en aquest moment
com a responsable
del museu
que tornéssim
a perdre
una altra oportunitat
o que ens equivoquéssim
a l'hora de decidir
on s'ha de col·locar
el museu
i quin paper
ha de tenir aquest museu
a la ciutat de Tarragona
que es posin d'acord
que s'hagi de posar d'acord
però que tirem endavant
els projectes
que són necessaris
per la ciutat
que són uns quants
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
Pilar Sada
directora del Museu Nacional Arqueològic
i enhorabona
per aquesta exposició
de la que en gaudirem tots
a Periple Mediterrani
gràcies
gràcies a vosaltres
Gràcies