Les 10 del matí, 36 minuts.
Seguim endavant des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara volem dedicar uns minuts del programa
a analitzar la figura i a valorar el pontificat de Joan Pau II.
La seva mort aquest cap de setmana
pràcticament ja no ha sorprès ningú
perquè el papa agonitzava en els últims dies.
La mort es va produir dissabte al vespre
i això ha provocat tota una sèrie de reaccions.
En els espais informatius ja us hem explicat
també les celebracions religioses
que es van fer ahir diumenge a la ciutat de Tarragona
presidides per l'arquivisbe Jaume Pujol Balcells
i les previsions de cara a aquests propers dies.
El mateix arquivisbe és molt probable
que demà dimarts se'n vagi cap a Roma
i és també probable que el proper cap de setmana
hi hagi altres celebracions religioses de record
Joan Pau II aquí a la ciutat de Tarragona.
Avui el que volem fer durant uns minuts al matí de Tarragona Ràdio
és d'alguna manera analitzar la figura
i valorar aquests 26 anys de pontificat de Joan Pau II.
Aquí als estudis de Tarragona Ràdio
ens acompanya el president de Justícia i Pau a Tarragona,
el senyor Santiago Camós.
Senyor Camós, bon dia.
Hola, bon dia.
Esperem que s'incorpori d'aquí uns instants
el periodista Didac Bertran.
Ell és responsable de l'àrea de mitjans de comunicació
de l'Arquivisbat de Tarragona
i aquest matí fa pocs minuts
ell no podia venir en directe als estudis de Tarragona Ràdio
hem pogut parlar amb el vicari general de l'Arquivisbat
mossèn Miquel Barberà
ha traçat una glossa de la figura de Joan Pau II
del seu pontificat
i entre d'altres qüestions
ha destacat el treball que el Sant Pare
havia fet en els últims anys
a nivell general
pel que fa a la unificació d'Europa.
Recordem que els seus 26 anys de pontificat
han coincidit amb un procés d'unificació europea
realment important.
Això és el que destacava mossèn Miquel Barberà.
Sempre donant molta importància
a la influència que ha tingut el Papa
jo crec que en la unificació d'Europa
o si volem expressar-ho d'una altra manera
en la caiguda del mur de Berlín
i tota l'obertura als països de l'est
i en això que nosaltres en diem
la construcció d'una casa comuna
jo crec que en perspectiva històrica
s'assubratllarà la importància
que ha tingut aquest Papa
que precisament va venir
quan Polònia encara era
un dels països de l'est
i va ser realment una sorpresa
per tot el món.
Aquest és un dels aspectes
que mossèn Miquel Barberà
ha destacat de la figura de Joan Pau II
de cara al futur més immediat
de cara a l'elecció del nou Papa
diu que no hi ha lloc per les apostes
que no es poden fer en moments com aquests
i recorda que en més d'una ocasió
ha saltat la sorpresa.
Hi ha aquella dita romana
que aquí entre Papa surt Cardenal, no?
Bé, això jo vaig viure molt directament
la mort de Joan XXIII
era Roma a l'elecció de Pau VI
i Pau VI, amb el Cardenal Montini
sí que tothom, a tot el món
deia que sortiria
excepte aquí a Espanya.
Jo recordo,
anant cap a la plaça de Sant Pere
a punt de...
a veure que ja havia sortit
la Fumillata Bianca
a punt de que sortís el nou Papa
i amb un company d'estudis
del Col·legi Espanyol
em deia
si sale Montini
pierdo la fe
i jo li deia
doncs prepàrate
perquè va a salir Montini
i realment va ser un cas
d'aquests
que ja estava cantat
diríem
però altres vegades
quasi sempre ha estat
una sorpresa
el mateix Joan XXIII
i l'hiro i Joan Pau II
han estat
unes sorpreses
i unes grates sorpreses
diguem
per tot el món
En fi, aquest és un
petit extracte
de les declaracions
que ha fet
el matí de Tarragona
Ràdio Mossèn
Miquel Bàrbara
el vicari general
el número 2
podríem dir
de l'arquivis
Batan de Tarragona
Senyor Camós
des de la seva perspectiva
si haguéssim de traçar
en un parell de frases
la seva opinió
sobre la figura
de Joan Pau II
com l'analitzaria?
Home, a mi m'agradaria dir
que sobretot
el que destaca en ell
és que es tractava
realment
d'un home exemplar
com a creient
és a dir
un home de fer
d'aquelles de pedra picada
i conseqüent
a més
amb les seves idees
no hi ha aquestes contradiccions
que de vegades
s'obserenen
amb algunes persones
sinó que en ell
tot té una continuïtat
això és molt positiu
i penso que és el que més destacaria
home de fer
creient
i cristià
fins al final
En les paraules
que sentia
ara de mossèn
Miquel Barberà
ell destacava
entre aquests aspectes
el tema de la unificació d'Europa
tot això ha coincidit
clar
ha estat un quart de segle
realment molt intens
des d'aquesta perspectiva històrica
a més
amb la seva condició
de poloners
en fi
què destacaria vostè
d'aquest aspecte
o d'altres
del pontificat
de Joan Pau II?
Jo crec que la seva acció
diríem a nivell internacional
ha sigut bona
molt positiva
esclar que hi ha hagut
també alguna petita ombra
amb algun viatge
en concret
però en general
ha tingut una
una projecció
del papat
i en general
de l'Església Catòlica
a tot el món
que és positiva
vull dir
el prestigi
en molts ambients
de l'Església Catòlica
es deu en gran part
a l'activitat
d'aquest papa
prestigi
vostè creu que ha augmentat
el prestigi
en aquest quart de segle?
en ambients
no creients
segur que sí
per quines raons?
per la tasca pastoral
del propi
Joan Pau II?
sí perquè
se li ha vist
molta dedicació
en una cosa
que creia fermament
que era la pau
i els drets humans
i això
doncs jo diria
que el món
ho ha apreciat
aquest aspecte
aquest aspecte
concret
aquesta posició
tan clara
contra les guerres
contra les guerres
i a favor dels drets humans
això
la gent ho sap apreciar
coincidint
amb aquesta apreciació
segurament
molt general
en bona part
de la societat
se li ha considerat
que era també
un papa
que mantenia
postures molt conservadores
en altres aspectes
vostè hi estaria d'acord?
sí
plenament d'acord
tot i que
esclar
ara
dir que tenia
postures conservadores
pot semblar
una crítica
i jo
en aquests moments
en què està encara
de cos present
no m'agradaria
parlar de mancances
o de limitacions
o de punts de vista
o d'acció pastoral
que no serien
del meu gust personal
sinó que m'agradaria
parlar només
d'allò
que és positiu
de la figura
del Sant Pare
i deixar
l'aspecte
més crític
o més alt
pel futur
papa que vingui
és a dir
per parlar
de quines línies
hauria de tenir
un proper pontificat
ara ho parlarem
d'aquí uns minuts
afegim
aquesta teula rodona
com dèiem
el periodista
el company periodista
Didac
en Bertran
responsable
dels mitjans
de comunicació
de l'Arquivisbat
de Tarraona
Didac
bon dia
hola
bon dia
i perdoneu el retard
un petit traçat
de la figura
de Joan Pau II
la valoració
que en faria
un periodista
que en fi
que a més
fa pocs dies
fa poques setmanes
acompanyant
l'Arquivisba
de Tarragona
va estar a Roma
la visita
eliminada
dels bisbes
catalans
com valoraria
Didac
Bertran
la figura
de Joan Pau II
bé
jo diria
que ha sigut
des del punt de vista
periodístic
el papa dels gestos
no
Joan Pau II
ha estat
pioner
en molts àmbits
és el primer papa
que ha entrat
descalç
en una mesquita
el primer
que ha trepitjat la sinagoga de Roma
una de les més antigues d'Europa
l'únic papa
que ha celebrat
en un camp de futbol
que s'ha posat barrets mexicans
que ha abraçat fins i tot
animalons com els coales
vaja
ha estat un papa de gestos
el recordarem sempre
genollat
basant el terra dels països
que visitava
o bé
movent-se
al ritme
de músiques
modernes
és també
el papa
que ha demanat
perdó
pels errors
comèsos
per l'Església
al llarg dels segles
ha estat també
un pontífex
políglot
i polifacètic
bé
els records
des d'un punt de vista
periodístic
són molts
també
podem dir que
parlant de records
i records
també diríem
té
un seguit
de rècords
perquè és el que
ha beatificat
i ha canonitzat
més persones
al llarg de la història
qui n'ha rebut
més en audiència
i qui sens dubte
ha aparegut
més massivament
els mitjans
de comunicació
també podria dir
que si bé
ha estat
un pontificat
dur
en alguns aspectes
doctrinals
no es pot
tampoc
negar
la dimensió
d'obertura simbòlica
d'aquest papa
els gestos
de Joan Pau II
han arribat
molt més lluny
que els seus escrits
i declaracions
i avui mateix
estava veient
diferents televisions
fent una mica
de zapping
abans d'incorporar-me
a la feina
i clar
quedes una mica
sorprès
veient per exemple
la premsa israeliana
que més aviat
és una premsa
que té una tendència
a mirar cap dins
de temes interns
veure
dedicar
en primera plana
al Sant Vara
i el mateix
en molts
de països àrabs
i bé
no sé
premses
a Rússia
mateixa
que més aviat
no sé
ara fa quatre dies
i va haver tot aquell tema
del Kirguistan
i estava allà dins
a les pàgines
dels diaris
i avui tot ho tenien
primera plana
sí
és un papa
que com deia abans
el senyor Camós
el prestigi
que li ha donat
a l'Església
sobretot
de cara a l'exterior
és molt important
i ha sigut un papa
que realment
pels periodistes
ha sigut
un autèntic caramel
tot reconeixent
que segurament
en la societat actual
aquesta del segle XXI
ens movem
tant
en divisions
i en classificacions
segur que
a l'hora de valorar
una figura
com la del papa
molts intenten
fer la classificació
entre si ha estat un papa
un sant pare
progressista o conservador
vostès s'atrevirien
a fer
a classificar
Joan Pau II
en una d'aquestes
dues categories
senyor Camós
home no és fàcil
i a més
conservador
i progressista
de vegades
té uns límits
no massa clars
i això ho veiem
en tots els àmbits
de la vida ordinària
civil
de totes maneres
des del punt de vista
de la
allò que dèiem
dels valors de la pau
i dels drets humans
en quant a
proclamació
en quant a gestos
i en quant a paraules
jo crec que sí
ha estat més aviat
progressista
tot i que després
potser falta
l'aplicació
a la realitat
concreta
tant eclesial
com fora de l'Església
però com a mínim
des del punt de vista
de gestos
que deia el didac
i de paraules
realment
ha sigut
un pontificat
més aviat progressista
ara
amb altres aspectes
per exemple
el desenvolupament
del consell
de paticar segon
el repartiment
de poder
de les diferents
estructures
de l'Església
entre el papat
d'una banda
el col·legi episcopal
d'una altra
en matèries
de
moral
em costaria
molt
aplicar
el qualificatiu
de progressista
realment
didac
sí
també és difícil
ens manca
perspectiva
suposo
que d'aquí uns anys
se podrà dir
si era una cosa
o si era una altra
o potser
com apuntava
ja el senyor
Santiago Camós
les dues coses
al mateix temps
tinguem en compte
també
d'on procedia
en fi
la seva
peripècia vital
tot això marca
i realment
no sé
és molt difícil
dir
si era progressista
o era conservador
ha donat uns passos
d'obertura
realment importants
això
això és
molt notable
jo mateix
a títol personal
és curiós
m'han trucat
uns quants amics
musulmans
vaja
tots els amics musulmans
que tinc
m'han trucat
per donar-me el pès
per el que ha representat
per ells
d'obertura
de la persona
que
els hi ha tirat la mà
i que
els hi ha dit
germans
i això
realment
ho han valorat
i estic parlant
d'algun
que és
imam
diplomat
per l'asar
vull dir
que no és
qualsevol cosa
des de la perspectiva
catalana
des de la perspectiva
de Catalunya
de l'església
catalana
els dos
li faig la mateixa
preguntar
com valorarien
aquest quart de segle
que està vinculat
evidentment
al pontificat
de Joan Pau II
jo primer
aclariria
perquè he sentit
de vegades
persones
diuen
és que l'església
és universal
és que no es pot
parlar
sí
l'església
és universal
però també
és local
és la suma
de totes
les esglésies
locals
i totes són importants
i des d'aquest punt de vista
es pot parlar
d'una església catalana
o si voleu
d'una església
a Catalunya
que també és una expressió
que podem fer servir
home
realment
jo crec
que l'església catalana
ha perdut
pes
en el conjunt
de l'església universal
durant aquests
darrers anys
i que
jo
des de Roma
o des del Vaticà
no he vist
prou gestos
era que parlàvem
dels gestos
la veritat
és que han sigut
més aviat
escassos
amb respecte
a la sensibilitat
sensibilitat
potser la realitat
no ho sabria dir
perquè no estic tan
ficat dintre de l'ambient
però respecte
de la sensibilitat
sí
amb una cosa tan petita
i tan senzilla
com és la salutació
en català
per Pasqua
o per Nadal
una petitesa
no es pot jutjar
amb un pontificant
naturalment
per un detall d'aquests
però
jo penso que està
molt associat
a aquest sentiment
que ens hauria agradat
a molts catalans
que ens fes una salutació
com ha fet
en tantíssimes llengües
doncs
què li costava
no?
doncs
no hi ha hagut manera
no sé per què
no sé les raons
ni
i potser
tothom dirà
ai
on surt ara
amb aquestes coses
que no tenen importància
però són detalls
de sensibilitat
i després
anant una mica
més a fons
clar
a mi em fa l'efecte
que
el Sant Pare
que ha viatjat molt
que ha contactat
amb moltes esglésies
i tal
ha fet molts viatges
d'acord
ha visitat moltes terres
d'acord
però realment
ha dialogat
amb totes les esglésies locals
llavors
en el cas concret
de l'església catalana
hi ha hagut aquest diàleg
amb la jerarquia
en les jerarquies catalanes
amb l'església de Catalunya
hi ha hagut diàleg
per exemple
les darreres decisions
sobre divisió
de la diòxia de Barcelona
hi va haver diàleg
hi va haver consulta
jo trobo
jo trobo
des del punt de vista
de fidel català
trobo que potser
ha mancat una mica
la cosa ve d'antic
la cosa ve d'antic
perquè realment
si ens repuntem amb el temps
és difícil
trobar
aquella sintonia
que l'església catalana
desitjaria
que els creients catalans
desitjarien
perquè sempre
hem tingut una fidelitat
a Roma
extraordinària
i en canvi
ens ha quedat
sempre la sensació
que no hem estat
prou correspostos
en aquest aspecte
no seria massa diferent
la postura
de
de
de
de
d'alguns dels papes anteriors
exceptu en potser
Pau VI
bé
també
considero
que ens falta
perspectiva històrica
ens falta
veure les coses
amb una mica
de llunyania
i amb una mica
de fredor
possiblement sí
aquest tema
de la sensibilitat
el compartiria
però dic
faltaria veure
a vegades
per què
es produeixen
les coses
i això ho sabrem
potser d'aquí uns anys
després de tot
mirem-se les coses
des d'un punt de vista
positiu
aquí almenys
no hi ha hagut cap creuada
com les que hi va haver
a l'edat mitjana
contra Catalunya
concretament
vull dir
amb això
hem millorat moltíssim
i almenys
a veure
el Sant Pare
ha parlat
diverses vegades
amb els bisbes catalans
i en fi
però bé
com que tots aquests temes
són molt complexes
i venen molt de lluny
jo dic que
no es pot posar
ni amb el deure
ni amb el haver
d'una persona
és tot un conjunt
de circumstàncies
que
en fi
esperem que les coses
millorin
pel nostre
pel bé
de Catalunya
però realment
no ho posaria
ni a favor
ni en compte
de cap
dels Sant Pares
ja dic
tret d'allò
de l'edat mitjana
que llegeix
en el d'història
el tema realment
és molt complex
i no només
s'ha de buscar
la responsabilitat
o la intervenció
d'un Sant Pare
sinó
de tota una sèrie
de jerarquies
vaticanes
de jerarquies espanyoles
de jerarquies catalanes
és a dir
tothom té la part
de responsabilitat
i de polítics
elements polítics
també
i el futur nou papa
que evidentment
no sabem qui és
què li demanarien
vostès
com creuen
que hauria de ser
el nou Sant Pare
el substitut
de Joan Pau II
bé
jo penso que
i potser
perquè hem tingut
molts gestos
i molts viatges
i moltes coses
que estan molt bé
però jo crec
que la missió fonamental
d'un Sant Pare
ha de ser sempre
ajudar
a la fe dels fidels
de tot el món
és a dir
que nosaltres
amb l'exemple
del Sant Pare
i amb les paraules
que ens fa
i amb el contacte
que la nostra fe
fos més ferma
i més activa
si aconsegueix això
a través dels mitjans
que pugui
jo per mi
serà el papa perfecte
és a dir
el prestigi
de l'Església
internacional
està molt bé
i estic molt content
que hagi incrementat
em sembla molt bé
que es diguin
grans paraules
em sembla molt bé
que s'emplegui
grans multituds
però fonamentalment
per mi
el més important
és això
que els fidels
ens sentim
identificats
amb el Sant Pare
i faci
que la nostra fe
sigui més forta
bé
jo suposo
que el proper Sant Pare
com tots
intentarà
seguir
l'Evangeli
de la millor manera
que
Déu li doni a entendre
per tant
hem d'estar
esperançats
perquè
l'Església
porta
dos mil anys
d'història
i segurament
viurà
uns quants més
uns quants segles més
per això dic que
a més a més
hem de refiar
una mica
amb la promesa
de Jesucrist
que aquesta barca
no s'enfonsaria
i també pensant
una mica
en Sant Fructuós
allò de que mai
no ens mancaria
pastor
que ens animaria
que ens encorregaria
a mantenir la fe
amb el missatge
de Crist
sí
jo també
penso que una de les qualitats
que s'hauria de
hauríem de desitjar
que tingués
el nou pontífix
és el diàleg
la capacitat del diàleg
ara justament
que sembla
que a nivell
de la Comissió Episcopal
espanyola
hi ha una mica més
ambient de diàleg
aquí mateix
a Tarragona
que tenim un bisbe
doncs molt donat
al diàleg
i això
hem d'estar contents
d'això
doncs penso
que el nou pontífix
s'hauria de deixar
molt obert
al diàleg
parlar amb tothom
parlar amb tothom
escoltar la societat moderna
a viure els seus problemes
i a respondre
amb aquesta sintonia
de cor
que es produeix
quan veus els problemes reals
és a dir
baixar una mica
d'una mena de pedestal
que de vegades
viu en les altes jerarquies
i que estiguin en contacte
amb el poble
en aquest cas
amb els fidels
i que puguin
ajudar realment
i per exemple
no posar obstacles
cap actuació
per exemple
teològica
és a dir
no tenir por
no tenir por
i que els teòlegs
facin la seva feina
amb les seves limitacions
amb els seus possibles errors
però no coartar
aquesta llibertat
una santa llibertat
de pensar
i de repensar
la nostra fe
amb aquesta taula rodona
per analitzar la figura
i els 26 anys
de pontificat
de Joan Pau II
volíem tenir
algunes veus
prou conegudes
en els ambients
eclesiàstics
de Tarragona
abans
ja sentíem
el vicari general
de l'Arcabisbat
mossèn Miquel Barberà
ara en directe
encara que sigui
només un parell de minuts
volem també contactar
amb un dels capellans
segurament més coneguts
i més populars
de la ciutat de Tarragona
com és mossèn Francesc Gallar
el capellà de Sant Magí
de l'Ermita de Sant Magí
mossèn Gallar
bon dia
bon dia
gràcies per acompanyar-nos
encara que sigui
només un parell de minuts
a través del telèfon
digui'm
digui'm vostè
quina valoració faria
quina seria el traçat
de forma molt general
que faria del pontificat
de Joan Pau II
jo distingiria
a diferents nivells
a nivell de popularitat
veritablement ha trencat
tota una sèrie
de barreres
que hi havia
sortint amb els seus viatges
contactant amb tot tipus de gent
en tot tipus d'ideologia
tant si era jueva
com si era musulmana
com si era oriental
totes aquestes barreres
que ha trencat
han sigut molt positives
i apropat
en aquest aspecte
la figura del papa
i també la figura
de l'esclésia
en tots aquests ambients
que potser
doncs
eren una mica
reacis
o una mica
o una mica
contraris
o almenys
la desconeixien
això
en aquest aspecte
de dimensió
misionera
de l'esclésia
un altre
aspecte
que destacaria
que és per mi
una idea
que queda sempre
latent
amb tota
la seva
doctrina
tant quan parla
de la pau
com parla també
de la guerra
com parla
de les injustícies
socials
etc.
és una imatge
o una comparació
o una idea
bàsica
que és
que la persona
representa
qualsevol persona
representa
és imatge
de Déu
per tant
mereix el nostre
respecte
el nostre tracte
la nostra consideració
i per tant
doncs
sigui
el pobre
més pobre
que trobem
a l'Àfrica
o que el trobem
a la Índia
que ell
per nosaltres
hi ha
la imatge
de Déu
per tant
mereix
el nostre respecte
la nostra consideració
aquesta seria
l'idea fonamental
de la seva
doctrina
en quant
a la ideologia
jo diria
que en el camp social
doncs
és una ideologia
o unes idees
molt avançades
veritablement
jo diria
que està
al cap
de
davant
de moltes coses
d'aquesta
ideologia social
potser
en el camp
de la cosa
moral
diria que
és més conservador
i fins i tot
potser
si li hagués
de fer un retret
seria
que
potser
davant
dels problemes
que presenta
tots els avanços
que hi ha
tècnics
fins i tot
amb ideologies
amb tot això
doncs
potser
ens faltaria
una resposta
apropiada
als problemes
que suggereixen
o no que suggereixen
sinó que provoquen
totes aquestes
tecnologies
parlo d'ideologies
noves
etcètera
perquè també
els fidels
trobin
una resposta
davant els problemes
que presenta
aquesta nova tecnologia
aquest món
que avança
no sé
aquest seria
un resum
molt breu
potser
ja em deixo
moltes coses
per dir
però
si
de cop i volta
aquest seria
una mica
el meu judici
no cal dir
hi ha tota la part
de la pietat
això ja ho considero
que hi ha de ser
i l'altre
és un comentari
per completar
la figura
del Sant Pare
queda clar
senyor
mossèn Gallar
la veritat és que
no tenim temps
per més
li agraïm de totes maneres
que hagi compartit
encara que sigui
només aquests
pocs minuts
amb els ullens
de Terraona Ràdio
per afegir-se també
a una altra valoració
amb un altre traçat
de la figura
i del pontificat
del Sant Pare
perdoneu
i que no hagi
pogut compareixer
personalment aquí
però us agraeixo
poder participar
i el que estigui
agraït soc jo
mossèn Gallar
moltes gràcies
a vosaltres
gràcies al capellà
de l'ermita
de Sant Magí
abans d'arribar
al punt horari
de les 11
ens queda només un minut
i aprofitant la presència
del Didac Bertran
alguna altra celebració
prevista
pels propers dies
des de l'Arquivisbat
de Tarragona
per recordar
la figura
de Joan Pau II
bé hi ha previst
uns solemnes funerals
però clar
aquesta
no podem dir
la data
perquè va condicionat
a la celebració
dels funerals
a Roma
llavors en pic
se sàpiga
quan realment
se celebren
podrem dir
en quin principi
es pensava
el dissabte
però
deixem-ho així
a l'aire
el senyor arcabisbe
Jaume Pujol
va demà
cap a Roma
en principi
està previst
que vagi demà
a Roma
tot depèn també
de quan se facin
els funerals
potser retraso
un dia
aquesta anada
però vaja
sí
està previst
que vagi
Didac Bertran
Santiago Camus
moltes gràcies
per compartir
aquests minuts
aquest matí de dilluns
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i per fer
aquest traçat
aquesta valoració
de la figura
del Sant Pare
gràcies
i fins la propera
bon dia
així arribem
al punt horari
de les 11 del matí