La una del migdia, nou minuts,
aquí seguim amb tots vostès presentant-los un llibre
que, de fet, la presentació formal i oficial es fa demà
al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Es títula l'arquitectura àuria dels templers
abasta les comarques de la Terra Alta i Ribera-en-debre
i el seu autor és el Josep Gironès d'Escarrega,
que avui ens acompanya.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir.
No és la primera incursió ni de bon tros
que el Josep fa en el món de la publicació de llibres de temàtica.
fonamentalment local, passant per municipis,
com pot ser el propi de la Fatarella,
de la que n'ets nadiu, podríem dir-ho així,
vas néixer a la Fatarella,
tot i que bona part de la teva tasca professional
i també en aquest cas com a escriptor
l'has fet a Vilaseca, a Tarragona, al Catllà,
pel que anomenem el Camp de Tarragona.
Com dèiem, no és la primera incursió que fas en el món de les lletres.
Has fet llibres parlant d'anècdotes,
fets, contalles de caràcter local.
L'editorial, el Clavell,
em va publicar també el llibre de Viu en Viu.
Aquí entres en el món una mica de la ficció,
enrelats a violència, sexe...
Paratges d'encís i gent de bona mena.
El títol ja és prou eloquent.
L'art de la pedra en seca a les comarques de Tarragona
és un treball molt interessant,
sobretot d'un aspecte que s'està perdent.
Ja no queden persones capaces de fer aquestes construccions realment extraordinàries.
I ara presentes aquesta arquitectura àurea dels Templers,
la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
Jo si et pregunto per què et vas decantar per aquesta temàtica,
potser és una pregunta una mica òbvia,
perquè qui alguna vegada en la seva vida
no s'ha interessat per aquests cavallers com eren els Templers,
que sempre han exercit un atractiu molt important entre la gent.
Sí, de fet, el motiu principal fou que al poble
hi ha diverses restes arquitectòniques
provinent del temps dels Templers.
I això que de petit m'ho mirava,
doncs, ara m'ha donat ales per estudiar-ho una mica més.
I com tu dius, el capítol dels Templers
forma part d'una de les històries més fosques que ha patit la humanitat.
Un fet, una gran injustícia que aquesta gent van patir.
Sempre se li ha volgut donar una transcendència fins i tot esotèrica
a tot el món dels Templers,
però després hi ha una part absolutament històrica, real,
que es pot explicar a través de les fonts que ens han anat deixant
i molts treballs d'investigació.
En aquest llibre distingeixes diversos àmbits.
Es titula l'arquitectura àuria,
però, evidentment, no deixes de banda el que és la història dels Templers,
la seva presència a les nostres comarques,
aquestes concretament la Terra Alta i la Ribera d'Ebre,
i una miqueta, per què aquest moviment,
perquè així ho podríem dir, un ordre,
però també un moviment que tenia implícit no només els Templers,
sinó tota la gent que els envoltava,
doncs com van fer aquella mala fi.
Acompanyes aquesta arquitectura,
aquest itinerari per l'arquitectura dels Templers,
amb una història en paral·lel de l'ordre, no?
Efectivament.
Era molt difícil deslligar la part arquitectònica
de la pròpia història dels Templers.
i és per això que dediquem un capítol
al que va ser realment la història dels cavallers de l'ordre del Temple.
A més a més, també dediquem algun capítol
a estudiar com podia ser la vida dels pobles
de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre
abans d'establir-s'hi els cavallers de l'ordre del Temple
i, posteriorment, a la seva desaparició.
I clar, com hem dit, i així recull el títol,
hem de fer incidència amb l'arquitectura
que els Templers ens van deixar
i analitzar-la,
perquè d'aquesta forma podem veure
que els Templers van ser
els que realment van dur a terme
aquí les nostres contrades al trànsit
entre l'arc romànic i l'arc gòtic.
L'ordre del Temple,
de quant data la seva aparició, aproximadament?
Sí, la seva Constitució ens diuen
que va ser cavallà
l'any 1120 del nostre temps.
va néixer paral·lelament
amb l'ordre de l'hospital
o els cavallers del Sant Sepulcre.
I, d'alguna forma,
va néixer a partir de l'any 1000
a quan hi van haver les grans pelegrinacions
de persones d'Europa
que es desplaçaven cap allà
als sants llocs de Síria i Palestina
per a complir algunes penitències,
per a complir el seu desig
de redimir els pecats
per a poder alcançar la vida eterna
que se'ls prometia.
I aquests cavallers una mica
anaven per protegir-los,
per acompanyar-los.
En principi, aquest era l'origen,
tot i que van anar evolucionant
aquestes ordres,
que eren totes iguals.
Quan diem templers,
és una cosa homogènia?
Tots els ordres
tenen les mateixes característiques?
Sí, d'alguna forma,
tots eren monjos i militars.
Inicialment eren més monjos
que militars
i es dedicaven a socorre els pelegrins,
a cuidar-los.
Però a partir del moment
de la primera croada,
aquell país se va tornar
un país de guerra
i les ordres van ser també
molt militars.
D'alguna forma,
no tots eren iguals,
sobretot els temples
destacaven
per una pràctica
d'una religió
molt d'acord
amb els postulats
de Jesucrist.
Intentaven ser dialogants
amb les altres religions,
però quan s'havien de posar
a la guerra
eren valents
i a més a més
tenien una gran estratègia
a l'hora de planificar
les batalles.
Però quan es trobaven
a la vida normal
eren humils
i no feien ostentació
de la seva condició
de militars
ni de religiosos.
Amb el pas del temps
van anar assolint
un poder considerable.
Després ja en parlarem,
i això probablement
va ser el que va provocar
que alguns personatges
de la història
diguessin
que aquests
ens estan fent ombra
i no podem conviure
amb ells.
Però centrem el tema
en tot cas
per conèixer
i és l'empremta
que van deixar
quan va arribar
a Catalunya
i en particular
a les comarques
de Tarragona,
a la zona
de la Terra Alta,
de la Ribera d'Ebre.
Sí,
és cert
que inicialment
se van situar
per protegir
els llocs sants
a Síria i Palestina,
però ho feien
de forma
que van agafar
molt aviat
una oreola
de santetat
de cara
a la gent
que els coneixia.
Així les coses,
com la seva actitud
contrastava molt
amb l'església
diguéssim ordinària,
que vivien
en un munt
de luxe,
doncs el poble
més planer
es va dedicar
a favorir
els temples.
Així les coses,
van començar
a rebre donacions
i amb molt pocs anys
es van convertir
en una gran potència
econòmica.
Després
es van escampar
per Europa
i van arribar
aquí,
a Catalunya.
i a la zona
que nosaltres coneixem
com a més
propera
també en aquella època,
no?
En el mateix moment.
Sí,
inicialment
van rebre
part del testament
de Ramon Berenguer III,
però
quan se va notar
més la seva presència
va ser quan van pactar
en Ramon Berenguer IV
forma part
de la conquesta
de les Terres
de l'Ebre,
el que coneixem ara
com la Catalunya Nova.
I d'aquesta forma
es va foragitar
els àrabs
de la part del sud
i ells van rebre
una part de la herència
molt important.
I aleshores
es van dedicar
a cuidar
aquells territoris,
a repoblar-los
i administrar-los
amb una gran saviesa.
En definitiva,
es constituïen
com els senyors feudals
de l'època,
no?
Sí,
però amb diferències.
Els senyors feudals
normals
se dedicaven molt
a cobrar
els impostos
als basalls,
els aplicaven
en els famosos
maltractaments,
però els templers
realment
ajudaven
a que el camperol,
el ramader,
progressés
perquè el seu
progrés econòmic
era també
el dels templers.
D'aquesta forma,
si s'havien d'implantar
noves tecnologies,
ells eren capdavanters
i per això
encara tenim alguns molins
que ens venen
d'aquell temps,
els forns,
les ferreries
i tots aquests serveis
doncs sí
que certament
els cobraven
però ajudaven
a fer la feina
dels camperols
molt més lleugera.
Tenint en compte
la predicació
que tenia
entre la gent
de la zona,
la capacitat
de dominar
les armes
també,
el potencial econòmic
perquè eren persones
que,
com bé deies abans,
havien adquirit
també aquest poder econòmic.
Com és que desapareixen?
És explicable.
Podem fer un paral·lelisme.
Ara mateix
l'acusació
que es fa
de vegades
en un país
de ser
un amagatall
de terroristes
serveix
per anar allà
i invadir
i fer el que calgui
quan realment
el que es vol
és anar a buscar
potser el petroli.
Aleshores,
això ja estava inventat.
Els templars
tenien una gran
pujança econòmica
i com eren
potser van ser
els grans
primers banquers,
ells
feien treballar
els diners,
els prestaven
els nobles,
els reis,
els poderosos,
cobraven un rèdit
i aleshores,
doncs clar,
tard o d'hora
aquest capital
s'havia de tornar.
Hi havia uns quants,
alguns reis,
el mateix papa,
que devien
molts diners
als temples
i en algun moment
se'ls va dir
acudir
que potser
si els feien
desaparèixer
també desapareixerien
els crèdits
que tenien
i pràcticament
així va ser,
els van acusar
d'heretgia,
de tot,
d'heretgia,
de sodomia,
de pràctiques
contraris a la religió
i bé,
aquí es va acabar.
Quan comencen a veure
que hi ha un perill
darrere
de l'ordre del temple
doncs comencen
a fer aquestes campanyes
i finalment
acaben amb l'ordre,
però van deixar
una herència
important
i aquesta herència
des de la vessant
arquitectònica
és el que recull
en aquest llibre.
Val a dir
que el Josep
ha trepitjat
molt de territori
per fer aquest llibre
i cadascun
dels reconeix
que ens va descrivint
amb una profusió
de fotografia
realment extraordinària,
tu has passat per aquí,
no parles d'oïda
en aquest llibre,
coneixes particularment
cadascun d'aquests indrets.
Sí,
si fem justícia
aquest llibre
té dos grans protagonistes.
Ara direm
el tema del Rafael López,
no ho deixarem de banda,
anem a pams.
Sí,
per una part
certament
hi ha la fotografia
dels llocs
que hem anat a buscar
perquè això
és el primer testimoni
i en acabat
ens hem basat molt
en la bibliografia
existent
de grans autors.
doncs això
ens ha ajudat molt
a configurar
aquest llibre
a més a més
de l'ajut
que he tingut
d'altres companys,
certament.
Bona part
de les fotografies
són del mateix
en Josep Gironés
i una altra part
del Rafael López-Muner
prou conegut
ja pels nostres oients.
Jo estava mirant
el llibre
i deia
mira,
no sabia jo
que en aquest poble
hi hagués
aquest edifici,
aquesta ermita.
Jo tinc la sensació
que t'has entusiasmat
moltíssim
fent aquest llibre,
que has descobert coses
que has dit,
calla,
però si aquí hi ha
aquesta imatge amagada
aquí en aquest raconet
que no havíem vist mai
i resulta que aquí
hi ha un significat
darrere d'això.
a cadascuna d'aquestes fotografies,
a cada racó
li has trobat darrere
una història, no?
Tot porta un missatge.
Les pedres,
igual com passa
en la pagesia
quan fan una barraca
o una cabana,
sempre la pedra
té una missió específica
i amb els cavallers
de l'ordre del temple
passaven el mateix,
ells les construccions
les bastien
per un determinat objectiu,
ja sigui un molí,
una església,
una casa,
tot tenien objectiu.
I si hi ha una pedra
que té una creu
de l'ordre del temple,
ja ens volia dir alguna cosa.
I si hi ha una pedra
que té gravat unes línies,
hem d'analitzar-la
i trobar-li algun detall,
alguna cosa
que ens faci entendre
el que ens volien transmetre.
Hi ha, per exemple,
un ampli mapa
que ocupa dues pàgines
que ens expressa
les poblacions
de l'ordre del temple
a partir de finals
del segle XII
a la batalla de Miravet,
distàncies horàries
des de Gandesa
a les poblacions
de l'ordre del temple.
Aquests monjos militars
i fins i tot
podríem dir intel·lectuals
tenien una capacitat
extraordinària
des del punt de vista
de la ciència,
també podríem dir,
en una època
que, si més no,
aquí a casa nostra
no era molt habitual
practicar-ho.
Tenien una habilitat especial,
per exemple,
per situar
els seus santuaris,
per situar
els seus castells,
els seus punts,
diguem-ne,
de trobada.
És cert.
Ells, a partir del moment
que tenen un territori,
l'administren,
el distribueixen,
saben on situar
els pobles
en base
a unes distàncies horàries,
sobretot
les comandes
o les sots comandes.
I certament,
com has dit al principi,
ells eren savis
perquè van recollir
la saviesa
que hi havia
aleshores
a la civilització.
I molt bona part
la van recollir
de part dels àrabs,
ja que els àrabs
havien fet
una copilació
i una transcripció
de tota la saviesa
grega i romana.
Mentre la Iglesia Ordinària
es dedicava
a crema llibres,
doncs els templers,
en combinació
amb els àrabs,
doncs recollien
part del llegat
de la civilització
fins aleshores.
Però això no és d'estranyar
que la seva arquitectura
sigui també sincrètica,
basada
en cultures precedents
i en base
a tot
el que hi havia
aleshores,
a més a més
de l'evolució
que s'hi va voler donar
quan es va fer evolucionar
el romànic
cap al gòtic,
passar d'edificis
petits i foscos
a edificis
d'una certa alçada.
L'ordre del temple
està carregat
de simbolisme.
Aquí, per exemple,
tenim una fotografia
que porta
amb una branca
d'olivera,
una rosa
exalubulada
i diverses creus.
Tenien els seus símbols,
els seus codis
i que has anat
trobant
en diferents espais
també de cadascun
d'aquests pobles,
no?
Sí,
les creus
no totes són iguals.
La creu
de l'ordre del temple
és patada,
la creu
de l'ordre
de l'ospitaler
és patada
però oberta
per les puntes.
Els temples
feran amunt
la branca d'olivera
com a símbol propi
i després s'havien associat
la rosa
exalubulada
que procedia
dels càtars.
Els càtars
sempre guarnien
els seus edificis
amb dues roses
com a símbol
de les creences
actuals,
allò de bons i dolents.
Però, clar,
els càtars
poca cosa més
ens van deixar
de testimoni,
malauradament.
Déu-n'hi-do,
el llibre
és,
entre altres,
virtuts,
si em permets
que ho digui així,
jo crec que té,
no sé si era
un dels objectius,
que després
de fer una primera lectura
sorgeixi la necessitat
de visitar aquests llocs.
Hauria de ser així,
penso que s'aconseguirà,
perquè aquests edificis
sembla que ens estiguin
esperant,
que els anem a veure,
que els analitzem
i també esperen
alguna acció decidida
de part dels seus propietaris,
ja siguin polítics,
ja siguin civils,
eclesiàstics,
de fer una restauració.
Hi ha pobles
com ara,
Pinyeres,
que estan,
com quan els van deixar
als templers,
a la seva església,
la casa de l'ordre del temple,
el seu cementiri,
el que hauria sigut
la plaça major,
diverses cases,
tot allò per allò.
Això no cal tematitzar-ho,
això és un recurs turístic
molt a l'abast
que crec que seria important
per les terres de l'Ebre.
Una mica el treball
que s'ha fet a Miraveta
amb el castell,
que ara fan les representacions,
del setge,
tot plegat.
Certament,
és una eina
al costat de la promoció
del vi,
de la batalla de l'Ebre
o d'altres promocions,
tot pot ajudar
al desenvolupament
d'aquelles comarques.
És un llibre
que es presenta demà,
fareu la presentació
al Museu d'Art Modern,
i a més tindràs un presentador,
podríem dir-ho així,
realment autoritzat
a l'hora de presentar
en societat aquest llibre.
Certament,
el senyor Sants Travé
suposo que ens delectarà
amb una presentació exquisida,
però és que a més a més d'ell
també hem tingut
un pròleg
de l'Aurea Pagaroles.
Aquí,
amb aquest llibre,
ens hi ha col·laborat
molta gent
i de moltes formes diferents.
Llàstima
que només deixin
posar el nom
de l'autor
perquè valdria la pena
posar-ne bastants més.
Estàs satisfet,
d'aquest llibre,
en Josep?
Molt satisfet.
A més,
la Diputació de Tarragona
s'hi ha lluit
amb el disseny del llibre,
l'edició,
és una edició
que és molt manosa,
que es porta molt bé.
És per endur-se-la de ruta.
Per endur-se-la.
I a més,
és un llibre bonic,
amb molta qualitat.
Doncs ja ho saben,
demà es presenta,
estarà a les llibreries,
com a qualsevol altra publicació,
a les llibreries de Tarragona,
i el Josep Jurenès
ha tingut l'amabilitat
avui de passar
pel matí de Tarragona Ràdio
i donar-nos alguna pista,
perquè només hem fet
una visió així molt superficial
de tot el que hi ha
darrere d'aquest llibre,
de tot un ordre,
com era la del temple,
i d'unes comarques,
la Terra Alta
i la Ribera d'Ebre.
No serà l'última vegada
que parlarem amb el Josep,
perquè ens han dit
que d'aquí un temps
sortirà un llibre
d'una temàtica diferent,
relacionada
amb el món de la cuina,
però també arrelada
a la terra, no?
Sí.
Mireu,
si el títol es diu
La cuina més senzilla
d'una dona del terrors,
hi ha un poder fer carrer
que és cuina senzilla
de les Terres de l'Ebre,
de la Fatarella,
la cuina que fa la mare,
i que la vestia
amb elements molt senzills,
molt simples,
però que això no li treia
una gran consistència.
Doncs en parlarem
quan arribi el moment.
Moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio,
Josep,
i enhorabona pel treball.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.