Tres minuts serà un quart d'una del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Si fan una miqueta, només una miqueta de memòria,
recordaran que la passada setmana,
i organitzat per Grec, l'associació Xarxa Món,
es desenvolupava a la ciutat de Tarragona
unes jornades sobre joves i violència,
en un sentit ampli del concepte.
Es va parlar de la mediació,
es va parlar de l'assetjament escolar
i també es va parlar de la violència de gènere i els joves.
Aquest darrer apartat va endur a terme integrant-se en Dadara,
l'associació contra la violència familiar.
Avui volem parlar no d'aquestes jornades que ja han passat,
sinó del tema que disortadament caldrà fer moltes jornades
i caldrà parlar-ne moltíssim perquè la violència en l'àmbit de la família
i la violència de gènere no és un tema que se solucioni
d'avui per demà ni de bon tros.
El que ens va cridar molt l'atenció
i pensem que és una experiència important a compartir amb tots vostès
és el fet d'aquesta tasca preventiva
que es realitza des d'Adara.
Adara no només fa una atenció assistencial a les persones
que ho necessiten en determinats casos de violència,
no fan només el seguiment,
sinó que també fan una tasca preventiva
que comença amb els joves
i per això han realitzat tot un seguit de tallers
en l'àmbit dels instituts d'ensenyament mitjà.
Em penso que aquesta és la franja d'edat que han treballat més.
Ens ho explicaran tot seguit la Marga Arín i la Maria Jesús López
que són psicòlogues de d'Adara. Marga, Maria Jesús, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir avui a la ràdio.
En secundària heu treballat sobre tot el tema dels tallers preventius, no?
Sí. Els tallers els van fer als instituts de secundària,
des de primer d'ESO fins a batxiller,
de la comarca del Tarragonès.
Parlem d'una franja d'edat d'entre 12 i 18 anys, per tant.
Sí, aproximadament.
Adolescència pura i dura.
Sí. Encara que dintre d'aquesta franja
també hi havia diferències entre els nens de primer d'ESO
i els que vèiem al batxiller.
Òbviament hi ha un objectiu de prevenció en aquests tallers que feu,
però també de coneixement d'en quin terreny us moveu probablement.
Quin era l'objectiu fonamental
quan us vau plantejar aquests tallers?
Bé, com parlar en castellà, eh?
Com tu ho trobis més cómoda.
Sí, un trobis més cómoda.
El objectiu principal és, com tu has dit antes,
el intentar prevenir que se siga reproduint
la violència de gènere en les pareixes joves.
I el fet de centrarlo, en este cas,
en secundària i en bachillerat,
és perquè és justamente aquesta edad de la pubertà,
la adolescència,
donde los jóvenes y las jóvenes inician relaciones de pareja,
de noviazgo,
y puede ser el momento de riesgo
o el momento donde se inicia,
donde se pueden empezar a dar
las primeras formas de violencias sutiles
que después pueden ir desembocando
en otras formas más graves y más trágicas.
Val a dir que, perquè vostès es facin una idea
de la importància que tenen aquestes dades
i tot el que es va treballar en aquests tallers,
és una mostra molt important,
perquè estem parlant de prop de 800 persones
entre nois i noies que van participar en aquests tallers.
Sí, bueno, a pesar de que estos talleres
los venimos realizando ya desde el inicio
de la actividad de la ARA,
es decir, ya hace cinco años
que, junto con la labor de atención
y de asistencia a las personas,
como has dicho,
venimos también desarrollando
toda una actividad de sensibilización
a distintos colectivos,
también a sucesiones de donas
y estos talleres de prevención
en los centros educativos.
Este año concreto,
a lo largo del curso 2004-2005,
tuvimos oportunidad de llevar a cabo
estos talleres en distintos centros,
en distintos institutos
de la ciudad de Tarragona y de la comarca
y creo que los datos a los que te refieres
es porque tratamos de realizar
un pequeñito estudio
para ver si determinadas ideas
y determinadas creencias estereotípicas
o muy tópicas
que tratan de explicar
la violencia contra las mujeres
en las relaciones de pareja
y que circulan a nivel popular
y son compartidas
por muchos sectores de la población,
estaban también presentes
de alguna forma
en estos jóvenes y estas jóvenes
porque son un tipo de creencias
que se transmiten
de generación en generación
de alguna manera.
I veieu que també estan arrelades
entre els joves, no?
Sí, sí, sorprendentemente.
Podemos comentar...
No tan sorprendentemente,
ya nos lo pensábamos, no?
¿Te parece amarga si comentem algunas?
perquè els oients es facin una idea?
Sí, sí.
Hi ha tòpics que tots barregem
quan hi ha disortadament
algun episodi mortal de violència
que sovintes...
Clar, és que això passa per què?
I aquí hi ha un munt de tòpics
que es veu que comparteixen els joves, també.
Sí.
Bueno, la primera cosa
que ens interessava saber
era què pensaban ells i elles
de aquesta idea
de que la violència entre la pareja
ja no se da entre la gente joven,
que és cosa de otras generaciones
o de otras sociedades
no tan avanzades como la nostra, no?
I nos sorprendió el hecho
de que el 81% de estos jóvenes
y estas jóvenes
tienen claro
que sí se da la violència
entre las parejas,
entre ellos y ellas, no?
Dicen que incluso,
algunos comentarios, no?
Que incluso más que antes.
O sea,
tienen muy claro
que se está dando,
lo saben.
de alguna manera
esto nos hace pensar
que es algo
que está bastante normalizado
dentro de las relaciones
entre los jóvenes
y las jóvenes.
Y es un dato
que para iniciar
me parece bastante interesante.
Se está dando la violencia
entre los jóvenes
y las jóvenes
y ellas lo perciben.
La violencia de género.
De género en la pareja.
Hablamos siempre
de este ámbito.
Parlem, per exemple,
d'una parella
que comença
les seves relacions
amb 15-16 anys.
Es pot parlar
que hi hagi
algun tic
o alguna manifestació
de violència de género?
en 15-16 anys.
Sí.
Sí.
Sí.
Perquè nosaltres...
Subtil o molt obertament?
Sí, sí.
A veure,
quan parlem,
quan fem tallers preventius
en aquesta franja d'edat,
parlem sobretot
dels inicis
de les relacions
de parella
i dintre
de les relacions
de parella
els inicis
la majoria
de vegades
es donen
abusos
molt subtils
que
en nom
de l'amor
diguem-ne
que oculten
un altre objectiu
que és justament
el controlar
i la possessió
de l'altra part
de la parella.
La jove
pot percebre
aquesta actitud
apassionada
del seu company
com una mostra
d'amor
quan realment
és una altra cosa.
Efectivament.
És justament això.
Escolteu que encara tenim
allò del tòpic
del príncep blau
i de que m'estima tant.
tan jovenetes
continuem
i hi ha coses
que no canvien?
Sí.
Això encara no ha canviat.
Una mica
el que volem fer nosaltres
dintre d'aquests tallers
és justament
això, no?
Desterrar
aquest estereotip
del príncep blau
que ens ha d'arribar
i ens ha de rescatar.
clar, perquè tant
ells com elles
no detecten
que siguin protagonistes
d'un episodi violent
no són conscients
realment
no són conscients
que jo
que la teva parella
pel teu bé
et digui
per exemple
que no fumis
pel teu bé
doncs no ho detecten
com una manera
de controlar
l'altra persona
i que sigui
d'una manera determinada
com jo vull que sigui.
intentant canviar l'altra
intentant canviar l'altra
però si és un tema
de gènere
o de relació
exclusivament?
A veure
és un tema
de gènere
des del momento
que són comportamientos
que llevan a cabo
los varones
o sea los chicos
en la relación
hacia las chicas
i el tema
és que
como comentaba
ahora mismo
María Jesús
detrás de un
es por tu bien
no fumes
porque fumar es muy mal
y no quiero que fumes
hay una prohibición
de
este es un ejemplo
como puede haber tantos otros
no me gusta
la gente
con la que te relacionas
porque te come la cabeza
y no necesitas ir
con nadie más
que conmigo
cuando detrás
de eso
también puede haber
una prohibición
de que vayas
con otras personas
no tan directamente
pero claro
hay maneras sutiles
de hacer entender
a la otra persona
pues que eso
no quiero que lo hagas
no s'inicia la relació
i hi ha una violència física
sinó que hi ha
aquest camí
de mica en mica
és curiós
perquè avui dia
és una imatge
que veiem pels carrers
les joves
les noies
adolescents
doncs es veuen així
com a molt independents
molt atrevides
molt agosarades
avui en dia
si algú té contacte
amb adolescents
elles demanen
als nois
per sortir
allò que es feia abans
que només
sembla que hi hagi
aquesta cosa
però el que arrasca
és una mica
i ja la ten
doncs encara
aquestes actituds
no?
doncs sí
encara continuant
i us ha sorprès
a vosaltres
amb tot aquest treball
d'anar als instituts
i parlar amb els joves
o anava una miqueta
pensant
no han canviat tant
les coses
si somos francas
no nos ha sorprendido
porque
de hecho
el recoger
esta serie de datos
surge precisamente
de la observación
que ya habíamos hecho
al ir realizando
los talleres
a partir
de lo que ellos
dicen
y ellas dicen
a partir de sus observaciones
de sus verbalizaciones
nosotras nos íbamos dando cuenta
que existían
en esta gente joven
muchos mitos
y muchas creencias erróneas
acerca de lo que era
la violencia de género
y que esto podía estar contribuyendo
y de hecho contribuye
a que este problema
se mantenga en el tiempo
y se perpetúe
son ideas que
de una u otra forma
justifican
en algún momento
el uso de la violencia
o disculpan
a lo mejor
a quien la ejerce
bajo los mitos
típicos
de son enfermos
o es que
se debe al alcohol
es que
son alcohólicos
o son personas
que no se saben controlar
y pierden el control
de sus impulsos
o sea
son creencias
muy arraigadas
entre la población
en general
y también en los jóvenes
como no
porque también forman parte
de esta sociedad
y en definitiva
lo que están recibiendo
son esos valores
esas ideas
que sustentan
la cosa social
S'està
continuant reproduint-se
el model
que genera
aquests episodis
dramàtics
de violència de gènere
que hi ha en l'actualitat
Sí
Sempre es diu
que això
que l'única manera
d'acabar
és amb l'educació
però sembla que no es trinca
que no hi ha un trencament
òbviament
segur que hi ha persones
i joves
que creixen
amb un altre concepte
però que el trencament
radical
de moment
no s'ha produït
tant quana
ara dan
aquestes creences
Sí
A ver
pensamos que
los cambios
se han ido produciendo
cambios
en relación
a la violència
de gènere
de momento
es un hecho
que se está visibilizando
que se le ha otorgado
una importancia social
que quizá antes
no tenía
porque permaneció
oculto
y bastante
en la impunidad
se han hecho cambios
pero los cambios
de las normas
y de las leyes
la mayor parte
de las veces
van por delante
de los cambios
íntimos
de las personas
y nosotras pensamos
que el llegar
al conseguir
erradicar
este tipo
de violencia
va a llevar
mucho tiempo
se trata
de hacer cambios
profundos
en los valores
arraigados
de nuestra sociedad
y de muchas personas
poco a poco
a ver
sí que
nos vamos dando cuenta
también
de que
quizá cada vez
hay más información
y por lo tanto
hay más personas
que se van cuestionando
este tipo de ideas
sobre la violencia
que van empezando
a no justificar
a no buscar excusas
a poner la responsabilidad
allí donde está
es decir
en quien la ejerce
y dejar de culpabilizar
a las mujeres
por ejemplo
se van produciendo cambios
pero claro
los cambios
si van dirigidos
a los orígenes
sociales
de hecho
pues podemos pensar
que no van a ser
de un día para otro
que van poco a poco
entonces
por eso
creemos que es importante
sobre todo
en esta franja
de edad
de la pubertad
de la adolescencia
pues incidir
bastante
en ir desmitificando
todo este tipo
de creencias
informando realmente
porque es importante
que conozcan
que es la violencia
de género
muchas veces
nos fijamos
únicamente
en las violencias físicas
que son las que
dejan una señal
pero claro
esto es digamos
como el final
el final de un proceso
que ya lleva mucho tiempo
estamos hablando
de maltrato
que se da continuadamente
y sistemáticamente
en una relación
entonces
es muy importante
que las personas
en general
pero los jóvenes
y las jóvenes
conozcan
cómo funciona
este proceso
para que lo puedan
identificar
claro
porque la primera tentación
siempre es pregunta
¿reprodueixen el model
que veuen a casa?
abans m'ho comentaba
fora d'entén
a casa
pero no todo a casa
no siempre
por una vez
en la vida
no responsabilizamos
los padres de todo
de una parte
pero no de todo
la presión social
de fuera
y la influencia
de fuera
también es
muy importante
en estos casos
no es solo
la familia
es la escuela
son los mitos
de comunicación
el grupo
de amigos
tot
tot
tots aquests factors
fan que
la persona
es vagi
socialitzant
i
vagi creant
unes actitudes
i unes creences
que facin
que reprodueixi
la violència
dintre de les seves
de les relacions
afectives
i no només
dintre de les seves
relacions afectives
n'oblidem tampoc
que la violència
és una cosa
que està al nostre
voltant
contínuament
com plantegeu
el taller
jo us imagino
arribant
a un institut
arribeu allà
i prèviament
el tutor
del grup
ja siguin alumnes
d'ESO
de batxillerat
els han dit
vindran de DARA
que és l'entitat
això
i que els diuen
vindran a parlar
d'això
i ells ja us esperen
sabent que els parlareu
d'una cosa
que es diu
violència de gènere
a partir d'aquí
vosaltres
què feu?
no sé
si sempre és així
a veure
els tallers
els que vam realitzant
fins ara
majoritàriament
són a través
de joventut
i llavors
la demanda
si cada
centre
educatiu
opta
per una
oferta
de tallers
i fa sus opcions
saltem als preàmbuls
arribeu allà
i us planteo
davant
el vostre auditor
a veces
se les dice
que vamos a hablar
de relacions
igualitàries
en la pareja
és més atractiu
sí
entonces
bueno
pues llegamos allí
y lo que nos interesa
de inicio
es saber
qué opinan ellos
o sea
qué
presentarles el tema
evidentemente
y a partir de
vamos a hablar
de
igualdad
en las relaciones
de pareja
y también
vamos a hablar
porque no todas
las relaciones
de pareja
son tranquilas
y felices
hay algunas
donde se produce
violencia
y qué pensáis
vosotros
que es
violencia
de género
una relación
de pareja
o sea
de qué estamos
hablando
según vosotros
y a partir
de su propia
devolución
pues vamos
analizando
distintos aspectos
son participatius
en aquest tema
sí
sí
a més
nosaltres
les fem
les fem
participar
en tot moment
perquè en realitat
han de parlar
i han de ser
escoltats
i nosaltres
hem de dir
la nostra
la informació
l'heu d'anar donant
en funció
de la demanda
que teniu
i també
depenent
de l'edat
us heu escandalitzat
alguna vegada
d'alguna cosa
que s'hagi dit
escandalitzat
entre cometes
d'alguna cosa
se'n recordem
de fet
però
bueno
alguna cosa
sí que ens en recordem
més que d'altres
perquè
té sobte
es pot explicar
a què vols dir
en els tallers
no no
ara
si podeu dir
doncs van dir
no sé
aquell
un que va dir
que la seva
nòvia
no es posava
minifaldilla
perquè
les cames
les ha de veure
només ell
és seva
la seva nòvia
i que parlem
de 15 a 16 anys
potser
sí
16
però no
són casos
majoritaris
externament
després ja
que tots
tinguem
una actitud
X
però diguem
que verbalitzat
i expressat
d'aquesta manera
no ho expressen
tants
no
no
no
no
todos
ni todas
hablan abiertamente
de sus relaciones
íntimas
a ver
también decir
que aparte
de
de lo que
puedan verbalizar
nosotras
también
muchas veces
captamos
cosas
pues captas
pequeños movimientos
cuando las personas
bajan la mirada
incomodidad
cuando alguien viene
incluso a decirte
alguna cosa
oye yo tengo una amiga
que le está pasando
de esto
y que puede hacer
cuando una niña
viene y te explica
en mi casa
está pasando esto
que son los paras
que ya veo
que hayan
una episodida
cuando también
ves
en el propio
grupo
que hay
algunas personas
que están
discriminando
y aislando
a otra
y no la dejan
participar
o sea
todo esto
son cosas
que a veces
detectamos
y bueno
en ese caso
pues hablamos
con los tutores
pues para
para ver
qué se puede hacer
con todo esto
eso escandaliza
también
más que igual
lo que puedan decir
el que sobta
molt
als que no
som tan joves
és que
els episodis
de violència
i els episodis
de perdre
la vida
moltes dones
en aquest país
a mans dels seus
companys
o excompanys
son dones joves
són dones
molt joves
no
no
no tenim
la estadística
damunt la taula
però ve tan aviat
sense el cas
d'una víctima
de 50 anys
com d'una noia
de 18 o 19
d'aquests casos
n'hi ha molts
sí
últimamente
en prensa
hemos tenido
conocimiento
de varios casos
19 anys
a les palmes
i aquest és molt
molt recent
d'aquest mateix
mes
d'octubre
el noi
també és molt jove
22 anys
per tant
és dir
home
alguna cosa
quan us plantegen
els joves
això
perquè jo imagino
que una vegada
o una altra
d'alguna manera
us diuen
per què passa
vosaltres
podeu explicar-los
per què passa
tot això
us ho han preguntat
per què passa
en aquests episodis
de violència
els joves
quan aneu a fer
els tallers
l'objectiu
de nostres tallers
és tratar
de transmitir
justament
això
per què passa
però ells
us ho pregunten
nosaltres preguntem
és més
per què penseu
que passa
això
nosaltres
els hi presentem
justament
algun tipus
de violència
porteu per exemple
aquesta notícia
com ara
la que tenim
damunt la taula
una semblant
perquè com que
dissordadament
n'hi ha
per escollir
i els hi preguntem
els hi fem preguntes
sobre
sobre els actors
d'aquesta foto
d'aquesta notícia
davant d'aquest titular
que diu
una mujer
de 19 anys
falleció
a menys
de su compañero
en su casa
de las palmas
davant d'això
què us respondrien
aquests joves
partint de la vostra
experiència
quan pregunteu
per la jove
per l'agressor
sí
lo que solemos hacer
es trabajar esto
en grupos
siempre
entonces se plantean
una serie de preguntas
acerca de
por qué piensan
estos
ellos
que esto llega
a producirse
y también
un poco más allá
qué piensan
acerca de la persona
que lleva a cabo
esta acción
y también
de la víctima
de la víctima
y es muy curioso
porque a veces
entre ellos
comentan cosas
que son muy de manual
de manual
o sea saben cosas
hablan de la indefensión
de ella
el que debía
tener mucho miedo
hablan de que
él
bueno
aquí también subyacen
estos mitos
es decir
pues debía ser
una persona
que estaba mal
de la cabeza
o que
perdía
el control
sí
entonces
a partir de esto
que ellos nos van diciendo
es que nosotras
vamos trabajando
para ir
deconstruyendo
todas estas
ideas erróneas
e ir
transmitiendo
esta idea
de proceso
todo lo que tiene
que ver
con las construcciones
desiguales
de género
es decir
en realidad
esto se origina
porque hay
una desigualdad
en el poder
que la sociedad
otorga
a las mujeres
y a los hombres
y hay todavía
muchos hombres
que se creen
que tienen derecho
a ejercer ese control
que decía María Jesús
antes en las relaciones
a que la chica
se tenga que someter
a sus criterios
y a las normas
que le establecen
la relación
y al final
pues esto puede llegar
a tener
consecuencias
trágicas
es importante
que haya
esta
presa de contacte
con la violencia
de género
en estas edades
y que siguen
los nois
y las noias
porque aquí
en estas edades
hay determinados episodios
no volquemos
culpables
ni víctimas
sino dos joves
que se han de relacionar
en una sociedad
que los ha atorgar
a cada uno
de ellos
unos papers
probablemente
en determinados aspectos
este jove
de 16 años
es tan víctima
como la jove
porque seguramente
el paper que ha assumido
no sé si tenía voluntat
d'assumir-ho
pero l'ha assumido
o como veíeu vosotros
no es que os plantejo
un otro tema
interesante
yo creo que
vamos a ver
la víctima
es decir
quien sufre
la consecuencia
de la violencia
en este caso
pero digo
por no distribuir
al 50%
esta victimización
porque es una violencia
que sufren
mayoritariamente
las mujeres
entonces
por otra parte
la responsabilidad
de la violencia
también existe
en quien la ejerce
sí que es cierto
que
todos y todas
hombres y mujeres
de alguna manera
somos víctimas
de esta sociedad
en la que
nos educamos
y en la que
vivimos
porque son
los valores
que se nos inculcan
acerca de cómo
ejercer nuestra feminidad
o nuestra masculinidad
los que marcan
nuestros roles
y nuestros comportamientos
pero
de alguna manera
la sociedad
tampoco nos hace
irresponsables
yo puedo tomar decisiones
y decisiones autónomas
y entender
que no tengo derecho
a comportarme
de forma violenta
contra otra persona
y puedo decidir
también
que mi relación
se ha de basar
en el respeto
a la otra
o a los otros
y que
si yo
quiero tener
una libertad
también
existe el derecho
a ser libres
de las demás personas
¿no?
Ja us ho deia
perquè algú
li ha de dir
a aquest noi
de 14-15 anys
que està aprenent
a viure
la seva relació
de parella
a l'inici
de la seva relació
de parella
algú li ha de dir
que la seva
companya
que lliurement
està amb ell
pot portar
la minifaldilla
i pot fer
el que vulgui
en ús de la seva
llibertat
ho deia en aquest sentit
que aquest noi
moltes vegades
és víctima
d'aquesta
manca
d'ensenyament
que s'havia fet
i a aquesta noia
probablement
algú li ha de dir
escolta
tu pots posar-te
la faldilla
que vulguis
que estàs
en la teva llibertat
probablement
interessant
per poder millorar
les coses
cara al futur
teniu intenció
de continuar fent
aquests tallers
els feu d'una manera
periòdica
seguint una mica
la línia que comentàveu
que els
es vehiculen
a través
de diferents organismes
i són els centres educatius
que els demanden
sí
evidentment
a més
em sembla
molt interessant
no només
fer
un taller
en un moment
determinat
sinó
que
que tingui
una continuïtat
en el temps
que no fos
una cosa puntual
que no fos una cosa puntual
però bueno
a vegades dir
clar
és que aquí a l'escola
no podem fer-ho tot
no podem parlar
d'alimentació
però
aquí
clar
estem parlant
en un tema
molt important
també estaria bé
poder fer-ho
amb els pares
i les mares
amb els professors
també
seria bastant
interessant
per donar
continuïtat
allò que diem
un dia determinat
perquè no es quedi
només
no és tasca senzilla
convocar pares i mares
per participar
en aquest tipus
de reunions
però bé
això no treu
que d'una manera
o una altra
s'intenti recordar
que la violència
de gènere
no està latent
que la violència
de gènere
no és aquell dia
que posem la ràdio
o la televisió
i diem
ai una altra víctima
i fins la propera
ja ens oblidem
probablement
és en la nostra
actitud quotidiana
com a pares
com a educadors
com a psicòlegs
vosaltres que tots plegats
doncs hem d'anar
a intentar
que canviï
aquesta manera
de pensar
moltes gràcies
per venir avui
Margarín
Maria Jesús López
sabem que esteu molt ocupades
per això us ho agraïm moltíssim
recordem que són
dues de les psicòlogues
d'Adara
l'Associació
contra la Violència Familiar
moltes gràcies
i enhorabona
per la feina que feu
bon dia
gràcies
Gràcies
Adéu-siau