Ara són dos quarts de dotze del migdia i nou minuts.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
i de la Biblioteca Pública a un altre espai de la ciutat.
A l'antic Ajuntament, perquè la Fundació Caixa Sabadell
i l'Associació d'Il·lustradors Professionals de Catalunya
presenten la mostra a partir d'avui.
S'inaugura aquesta tarda més o menys a Ambrosa.
Il·lustradors i il·lustradores interpreten Joan Ambrosa.
Es pot veure a l'antiga audiència, no a l'antic Ajuntament,
sinó a l'antiga audiència del 5 al 31 de desembre.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
una de les persones responsables d'aquesta exposició
és la Gemma Cortavirte. Gemma, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Explica'ns una miqueta com sorgeix aquesta idea
de plegar part de l'obra de Brossa
i fer aquesta mirada particular dels il·lustradors.
Mira, aquesta idea va sorgir una mica de la voluntat
de col·laborar conjuntament amb la Fundació Caixa Sabadell
per fer una proposta visual que arribés a tot el públic.
Aleshores, nosaltres vam pensar que era molt bona idea
conjugar el que era la il·lustració amb el que era l'obra poètica.
A partir d'aquí vam decidir que interpretar Joan Brossa
en el que era imatges podia ser una molt bona idea.
Per això, clar, també és cert que l'obra de Brossa
és molt àmplia, molt heterogènia.
També vosaltres, òbviament, si sou un col·lectiu de 42 il·lustradors
que treballeu en aquesta mostra, el resultat segur que és variadíssim,
al final, no?
Sí, el resultat és molt variat i en aquest aspecte també molt ric
perquè es poden veure des de la complexitat de l'obra de Brossa
com els il·lustradors interpreten aquests versos que nosaltres proposem
com els interpreta cadascú a la seva manera.
Heu distribuït aquesta exposició en diferents àmbits, no?
Sí, hi ha diferents àmbits.
Nosaltres, lògicament, quan ens decidim a fer una exposició d'aquest tipus,
el que fem és comptar amb col·laboradors especialistes
en el que en aquell moment estem treballant, no?
En aquest cas vam estar treballant amb un filòleg
que ens va aconsellar que l'obra de Brossa
es podia dividir en diverses àrees,
que eren unes àrees molt visuals,
com era la màgia, el teatre,
les ombres xineses, el carnaval,
fins i tot els alfabets que ell mateix ja va il·lustrar,
per dir-ho d'alguna manera, durant la seva trajectòria.
Després de concebre la idea, com vau treballar
i us vau distribuir, sobretot, a aquests àmbits
i vau organitzar aquesta mostra?
Sí, mira, nosaltres, quan hem fet coses d'aquest tipus,
la veritat és que a cada moment decidim una mica
quina és la millor manera de treballar
amb els il·lustradors que composen la nostra associació, no?
Que en aquests moments són més de 400 membres.
El que vam decidir en aquell moment
és que, bueno, que cada il·lustrador una mica
podria apuntar-se a alguna d'aquestes àrees, no?
A la que una mica sentís més identificat,
que una era màgia, l'altra era alfabets,
ombres xineses o carnaval.
I a partir d'aquí, il·lustrar uns versos.
Una mica, doncs, cadascú s'identifica,
ja que pot triar, no?
Quan un il·lustrador li dóna una feina potser no pot triar,
ja d'il·lustrar el que li donen, no?
En aquest cas es podia triar una miqueta
i fer il·lustrar amb el que una sentís més a gust.
Clar, vam parlar d'un col·lectiu tan heterogeni,
parlaves de més de 400 il·lustradors
que estan dins de l'entitat,
42 il·lustradors que interpreten en brossa.
Les mirades deuen ser tan diferents, no, Gemma?
Sí, efectivament són diferents.
Amb això el que nosaltres volem mostrar
és la pluralitat de camps
en què els il·lustradors es mouen.
Pensa que un il·lustrador tant el pots trobar
en el que és més habitual,
que és el llibre infantil,
i evidentment en el que un pensa sempre d'entrada,
com és en el món del còmic,
en el món de l'animació.
Veiem el cas, per exemple,
de la Roser Capdevila amb les Tres Bessones, no?
O en d'altres àrees, la publicitat.
La publicitat, un exemple que tots coneixem també molt,
és en el del Jordi Lavanda, no?
La il·lustració està arreu en on mous,
i si no, només cal mirar els diaris
i veure les il·lustracions del Roto,
del Toni Batllori o de qualsevol altres il·lustradors
que omplen les pàgines de la premsa diària, no?
I no diària.
I aquesta disparitat la veiem en aquesta exposició, no?
Aquesta gran diferència entre la feina d'uns i altres.
Evidentment, evidentment.
Només és una qüestió també
d'en quina àrea treballa cadascú,
com et deia, doncs, publicitat, còmic,
el que sigui,
sinó també l'estil personal que té cadascú, no?
A banda, clar, aquí podem valorar perfectament
la feina que feu els il·lustradors
i també retrobar-nos amb la poesia de Brossa.
Recordem que és un creador
que se l'ha reconegut tardanament.
Afortunadament, ell té vida,
va veure el reconeixement de la seva obra,
però, vaja, que va ser cap als 90,
si no va xerrar de 80, no?,
que es va començar a considerar
a un nivell més ampli el que era l'obra de Brossa.
Sí, nosaltres el que volíem amb això
era fer un reconeixement a la seva obra,
la veritat.
També, mira,
i també en col·laboració amb la Caixa de Sabadell
vam treballar
una altra proposta,
que era amb Miquel Martí Pol,
i, clar, Miquel Martí Pol,
doncs, és un poeta molt popular,
per dir-ho d'alguna manera, no?
I en aquest cas, doncs,
vam voler, doncs, apostar
per un altre tipus de poesia
i d'autor.
Aprofitant que parlem amb tu, Gemma,
com a il·lustradora,
i que en aquest cas, doncs,
també una mica parles,
no dic en representació,
però sí que tens molt a veure
amb l'entitat, òbviament.
El món de la il·lustració
viu un bon moment, ara?
Mira, a veure,
t'aclariré que jo no soc il·lustradora.
No ets il·lustradora.
No, que fa tants anys que...
Que coneixes aquest món perfectament, no?
Sí, que jo sempre dic
que a qualsevol dia d'aquests
agafaré un llapis
i em dedicar a il·lustradora.
Doncs probablement
la teva mirada sigui molt objectiva
des d'aquest punt de vista.
Bé, no ho sé.
En tot cas, a veure,
amb uns quants anys de sobre
de treballar-hi, sí.
Jo soc la gerent
de l'Associació d'Il·lustradors
i porto ja...
Coneixes perfectament
el que és la feina,
la problemàtica,
les llums i les ombres
d'aquest ofici.
Ja, almenys més o menys
o això intento, no?
Jo diria, a veure,
parlar de bons o de mals moments
tampoc sé si un pot generalitzar
d'aquesta manera, no?
Jo penso que la il·lustració
és imprescindible.
En tot cas,
imaginem-nos el que seria
un món sense il·lustració.
La il·lustració és una comunicació.
El que sí que nosaltres reivindiquem
és una aposta
pel que seria per la qualitat,
la qualitat de la imatge gràfica
i imatge visual.
Parlem, en tot cas, de Catalunya
perquè la nostra àrea d'influència
en principi és Catalunya.
Doncs, per un increment
de la qualitat gràfica,
pensa que la il·lustració a Catalunya
tradicionalment és una il·lustració
de molta qualitat
i de molt prestigi, no?
Aleshores, en aquest aspecte,
nosaltres pensem que des del món
de la indústria
s'ha de fer una aposta
pel treball que fan els il·lustradors
i il·lustradores d'aquí a Catalunya, no?
Parlo d'indústria,
doncs, podem entendre
indústria editorial,
indústria publicitària,
indústria...
Totes les que treballen
amb el que serien els il·lustradors, no?
En aquest aspecte,
des d'aquí, des de l'associació,
fem un gran esforç
perquè això sigui, no?
I després també
pel que seria reivindicar
doncs el que són
els drets dels il·lustradors, no?
En tant en quant,
doncs, a condicions
de treball
amb els seus clients.
Tornant a l'exposició,
Gemma,
i ja per acabar,
l'exposició s'ha vist
a altres llocs?
L'estreneu aquí a Tarragona?
No, s'ha vist a altres llocs.
De fet, aquesta exposició
porta
com uns dos anys
i tinerant
i jo penso que justament
és la gràcia
de la col·laboració
que nosaltres fem
amb Fundació Caixa Sabadell, no?
Que és que aquesta il·lustració
arribi arreu
on es vulgui.
Nosaltres pensem
que bé,
sí que ja sabem
que dins de Catalunya
hi ha algunes zones
o alguns punts
en els quals
hi ha molta oferta
i també demanda
de fets culturals
per l'ú, no sé,
de Barcelona,
evidentment també
de Tarragona,
però la gràcia
d'aquesta exposició
és que justament
no només va a les grans ciutats
sinó que va
allà on es vulgui
i tingui condicions
per rebre-la
en unes condicions òptimes
per acollir
una exposició
de 42 il·lustradors
i d'una qualitat determinada.
Sens dubte
és una oportunitat
per retrobar-se
o acostar-se
per primera vegada
pot ser el cas
a l'obra de Brossa
a través d'aquesta mirada
que fan 42 il·lustradors.
Gemma,
moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
i a partir d'avui mateix
ja visitarem
aquesta exposició.
Gràcies, bon dia.
Gràcies a vosaltres, bon dia.
Adéu-siau.