Un quart d'onze del matí.
Com cada any, el 21 de setembre
se celebra el Dia Mundial de l'Alzheimer.
Vol dir que hi ha una jornada a nivell internacional
que serveix per difondre aquesta malaltia,
per lluitar contra aquesta malaltia
que cada cop també afecta a més persones.
Aquí al nostre país i en general a tot el món.
Amb motiu d'aquest Dia Mundial,
l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona
instal·la una paradeta a la Rambla,
al centre de la ciutat,
amb tota mena de material informatiu i de difusió.
Així que nosaltres avui hem considerat
que era prou interessant anar amb la unitat mòbil
fins a aquest punt de la ciutat
per conèixer més detalls
i per saber si hi ha alguna novetat o no
relacionada amb aquesta associació,
l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Tarragona.
Tenim la unitat mòbil a la Rambla,
al centre de la ciutat, amb Josep Sunyal,
que ja saludem. Josep, bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Doncs, efectivament, estem al centre de la ciutat,
al costat mateix de l'estat de los despullats.
Som a la Rambla Nova,
la Rambla, aixanfram, al carrer i canyelles.
Aquí al costat meu hi ha la taula,
de seguida parlarem amb els seus responsables.
Hi ha la taula, doncs,
són any rere any,
que fan aquest Dia Mundial de l'Alzheimer.
Una jornada que es ve fent arreu del món
des del 21 de setembre de 1990.
Va ser llavors, quan es va decidir celebrar
aquest Dia Mundial de l'Alzheimer.
L'objectiu fonamental no és cap altre
que la gent prengui consciència
sobre el que és aquesta malaltia.
L'Alzheimer, que malgrat tot encara és molt poc coneguda.
És coneguda a nivell mediàtic,
però encara és poc coneguda
sobre quins són els seus efectes
i com deteriora la ment d'una persona
aquesta malaltia d'Alzheimer.
Ara en parlarem.
Hem de dir que aquest Dia Mundial
és gràcies a...
va iniciar una princesa,
que es deia Jasmine Aga Khan,
que era filla del famós Aga Khan
i de l'actriu Rita Heibur,
que és la presidenta honorària
d'aquesta associació internacional d'Alzheimer.
Ara volem parlar des de l'àmbit més local
perquè tenim en Jaume Soler,
ell és president de l'associació
de familiars de malalts d'Alzheimer
aquí a Tarragona.
En Jaume és aquí a la taula
i ens explicarà una mica
què és el que pertenen
amb aquesta jornada d'avui.
Jaume Soler, molt bon dia.
Hola, bon dia i gràcies
per la vostra intervenció.
Al contrari.
Què podem veure aquí a la taula?
Què teniu avui exposat aquí
perquè tothom prengui consciència
del que és aquesta malaltia d'Alzheimer?
Bé, el dia d'avui s'aprofita
que és el dia internacional d'Alzheimer
per fer una mica de mostra
del que tenim i de quins serveis oferim.
Una mica de sensibilització
de cara a la població
i també pels mitjans de comunicació.
Cada vegada tenim més material.
Des de quan vam començar l'any 98
que solament teníem un parell de llibres
i uns tríptics,
doncs en aquest moment ja disposem
d'una biblioteca del voltant de 117 ejemplars
entre vídeos i llibres
d'alimentació, d'estimulació,
de comptes pels infants,
de guia d'arquitectura,
de planificació,
doncs ja hi ha de tot, no?
Els infants ho entenen
quan tenen una persona a la família
que pateix Alzheimer?
Ho entenen?
Què és el que li està passant
a aquesta persona propera?
Els infants són molt sensibles, no?
Són això, són infants.
I realment queden molt sobtats
de veure com aquell avi
o aquell avi que fins ara
era amable, simpàtic,
que es comunicava amb ells
i que els portava a passejar,
doncs hi ha un moment
en què no es pot comunicar amb ells,
que s'equivoca
i per tant hi ha un desgavell interior.
Entendre aquest problema és delicat,
la família ha de ser molt explicativa,
ha de fer molta pedagogia
i és molt difícil,
però sí que realment s'adapten.
Per llar, jo diria que
aquesta sensibilitat que tenen els nens
és més àmplia
i més forta que potser a vegades els grans.
Alguns d'aquests llibres
que teniu aquí a l'estat
en aquesta taula
ens podrien ajudar
a entendre millor la malaltia,
sobretot els més infants,
ja veig, per exemple,
un llibre que es diu
Una mica entre els estrelles,
veig un altre que es diu
L'escravata de l'avi Quim,
que és d'en Joaquim Carbó
i de la Roser Capdevila,
també la veïna de Miquelet,
que també prova de costar,
d'apropar aquesta malaltia,
d'apropar-les més petits,
els infants, els nens.
És cert, vull dir,
una forma de què part d'explicar-los
i en què consisteix el problema
que tenen aquell àvi o aquell àvia
o aquella tilleta,
la forma és també,
a través dels contes,
de veure, també llegir
i amb imatges molt explicatives,
veure com canvia la personalitat
d'una persona gran
i com se pot adaptar
i com realment els poden ajudar.
La veritat, vull dir,
la tendresa dels nens
és molt important
i la comunicació que tenen amb els avis.
Vull dir,
l'actitud, diguem,
de gestos,
de carinyo,
de tocar-los la cara i tal,
això és molt agraït
i és una forma
d'entrar dintre d'aquest món
i fer més llevedera
la malaltia a nivell familiar.
Segons dades recents
del Servei Català de la Salut,
hi ha 55.000 persones,
55.000 malalts d'Alzheimer
que superen els 65 anys
i representen el 6,5%
dels catalans majors de 65 anys
que tenen algun tipus de demència.
Són en total
el 10% de la població.
Jaume,
dades, sens dubte,
preocupants.
Totalment preocupants.
pensem que cada vegada
la millora de vida
i la qualitat de vida
implica que s'allargui
i això vol dir
que al llarg dels últims anys
o dels 65 cap als 80
pot aparèixer
d'una forma molt subtil
aquesta malaltia.
La més coneguda
d'aquestes malalties
és l'Alzheimer,
però en general
nosaltres hi diem
que és una demència
de tipus senil.
Les xifres són molt preocupants
i també és molt preocupant
els recursos
que hi ha en aquests moments
a nivell de Catalunya.
A part d'infraestructures
crec que el tema sanitari
és deficient,
crec que el tripartit
ho ha reconegut,
però també és cert
que es farà molt més
del tripartit
en els primers mesos
o com a mínim
ja han tingut temps
per posar-se
les sabates
i caminar amb aquest
i això
avui per avui
encara no es veu.
S'ha de dir
que encara manca
recolzament
per part
de les institucions.
Totalment.
El tema sanitari
és deficitari,
això ja ho sabem,
s'ha publicat,
però de cara als avis
i de cara a la gent
amb dependència,
jo crec que han tingut
molt de temps
quan han estat
a l'oposició
per anar preparant-se
perquè quan manessin
podien fer més coses.
És veritat
que hi ha
una crisi econòmica
que no tenen diners
però hi ha altres mitjans
per poder-ho fer
i per tant
s'han d'espavilar
i a nivell d'aquí Tarragona
i els comarcs d'aquí Tarragona
crec que no descobreixo res
si no hi ha places
de residència,
però és que a més a més
aquest cos de la malaltia
és molt exagerat.
No sé si no hi ha temps
dintre d'una entrevista
de parlar
del tema econòmic
que preocupa molt la gent
i principalment
a les classes socials mitges
que realment
són les que estan
molt preocupades.
No vol dir
que les classes baixes
no hi estiguin
i les classes altes també
però realment
la classe alta
s'ho pot solucionar
però la classe mitja
que és la que hi ha
més percentatge
a nivell de Catalunya
és on hi ha
més dificultats
perquè no poden
tindre ajuda
o molt poca
de l'administració
i per tant
s'han d'espavilar
per ells mateixos.
De fet
un 70%
dels malalts
són cuidats
a casa
això vol dir
que la persona
que els cuida
la família que els cuida
té un sobrecos econòmic
molt important
ara en Jaume
en feia referència
i per quantificar-ho
estem parlant
d'entre 7.000
i 29.000 euros
7.000 i 29.000 euros
anuals
això és possible?
Correcte
Nosaltres en l'any 2003
a nivell de la Confederació Espanyola
d'Associacions de Familiars
es vam reunir a Madrid
i vam fer uns estudis
dels diferents fases
de la malaltia
i el cos que suposava
cada una d'elles
llavors està molt pautat
hi ha 3 fases
de la malaltia
la inicial
la intermigia
i la final
i oscil·la
entre aquests 7.000
i 29.000 euros
anuals
això
és a nivell
de tot l'Estat
el fet que
aquesta malaltia
fins ara
era poc coneguda
i que a poc a poc
gràcies als mitjans de comunicació
i aquestes jornades
com la d'avui
s'ha anat coneixent
ha anat implicant-se més
la societat
i també l'administració
però les famílies
sempre tendeixen
a voler solucionar
el problema
dintre de casa seva
això en una primera
i una segona fase
sí que és possible
que es permet
però en una segona
i una tercera
quan ja està
la cosa molt avançada
necessitem
altres mitjans
els centres de dia
els centres de respir
i les residències
per què?
perquè a casa
una família
s'angoixa
hi ha una desestructuració
s'ha d'adaptar
a la vivenda
s'ha de viure
les 24 hores
per aquell malalt
i realment
avui dia
això és delicat
és delicat
perquè moltes famílies
la parella
doncs treballa
i per tant
tindre una persona
en dedicació completa
amb aquell familiar
és molt costosa
perquè ha de deixar
de treballar
o has de tindre
contractada
una treballadora familiar
que això suposa
un cost molt elevat
entre seguros socials
i més el sou
que li puguis donar
etcètera
realment
això és una sangria
per una família
hem de parlar
de l'altre vessant
la vessant psicològica
tenir atenció
de persones
que pateixen l'Alzheimer
és complicat
no és gens fàcil
són persones
que poden manifestar
canvis d'humor
sobtats
que fins al moment
poden mostrar agressivitat
no tenen d'autocontrol
del que succeeix
al seu entorn
i això
qui ho està patint
ho viu molt
a flor de pell
suposo que en moments
de molta tensió
sí
realment
aquests canvis
de personalitat
hi són
principalment
en la primera
i la segona fase
que el mateix malalt
no sap
el que li passa
i no sap
com reaccionar
tots tenim
una tendència
que quan ens equivoquem
intentem rectificar
i dissimular
ells també ho fan
però clar
hi arriba un moment
en què ja no ho poden dissimular
llavors
diguem
se pugen
per les parets
això
a nivell familiar
veure aquest
aquest desgavell
doncs
provoeix
uns problemes
psicològics
molt important
nosaltres sempre hem dit
que al marge del tractament
farmacològic
hi hauria d'haver
un tractament
no farmacològic
nosaltres
estem per aquesta
labor
no descartem
el tema farmacològic
perquè és important
però sí que
el no farmacològic
l'estimulació
la psicomotricitat
l'atenció psicològica
a les famílies
diguem
els treballs
que es fan
en diferents tallers
als centres de respir
això
ajuden molt
a mantindre
unes certes constants
entre cometes
amb els malalts
perquè penseu
que aquesta malaltia
és irreversible
les neurones
que s'han mort
no es recuperen
avui per avui
no dic que el dia de demà
a través d'aquestes investigacions
que estem una mica esperançats
com pot ser
el tema
de la seu o la mare
doncs això
dintre de 10 o 15 anys
puguem saber
d'on ve aquest problema
però avui per avui
encara
no hi ha solució
per tant
per tant
nosaltres
mentre no hi hagi solució
mentre no es descobreixi
què ho genera
nosaltres
diem
que hi ha d'haver
un tractament
farmològic
farmacològic
i no farmacològic
una qüestió
també important
seria poder detectar
a temps la malaltia
en aquest sentit
com estan les investigacions
crec que no fa gaire dies
va parlar
que en un període
màxim de 10 anys
crec que es podria
detectar a temps
la malaltia
i per tant
prevenir
quan encara s'és a temps
és a dir
incidir
el més aviat possible
sí
sobre això
s'està fent
un diagnòstic precoç
que en diuen
s'està estudiant
però encara
no hi ha res resolt
el problema
jo diria
que serà greu
el dia
com comunicar
amb una persona
que al cap de 4 o 5 anys
pot arribar
a tindre
un Alzheimer
o és depressió
que pot arribar
a tindre
aquesta persona
o
alguna cosa més
que una depressió
que podria arribar
a ser un suïcidi
això
ho hem de tindre
molt en compte
s'haurà d'estudiar
molt a poc a poc
com se comunica
aquest problema
però s'hi està treballant
la preparació
pel dia de demà
és molt delicada
jo no m'atreveixo encara
dir
quina és la solució
i com comunicar
aquest problema
des de la neurologia
a la família
i al propi interessat
això ho hem d'anar
amb peus de plom
Jaume
s'ha dit
és una malaltia
neurodegenerativa
per la qual cosa
el principal punt de referència
són els familiars
perquè el malalt
acostuma a ser altament dependents
s'acostuma a pensar
que majoritàriament
estem parlant
de persones grans
majors d'edat
fins i tot
més enllà
de la barrera
dels 65 anys
però veig que hi ha
un 2% dels afectats
que tenen entre
diguem-ne que
més de 30
i 55 anys
més de 30
fins als 55 anys
Sí, quan nosaltres vam començar
a funcionar a nivell
aquí a Tarragona
doncs se parlava sempre
de 65 anys
per amunt
però ja ens vam anar
plantejant
que hi havia
algun jove
que tenia
alguns problemes
de memòria
això podria ser
i s'està investigant
que això
ha pogut
haver donat
potser
no sóc un jo
científic
quan ha de dir
els metges
pel tema
de les drogues
llavors vull dir
a part
diguem
del tema
de reminiscència
que hi pot haver
o problemes
que venen per
ja ho diràs
no pateixis
ja ho diràs
ja home
no passa res
que vinguin
que es transmetin
a través de
que s'heredin
exactament
això pot ser
però hi pot haver
un altre problema
que aquest no hi comptàvem
que és
no solament en gent gran
sinó en gent jove
gent jove
que ha pres drogues
o pastilles
d'aquestes
d'èxtasis
i coses així
que els afecta
el cervell
això no hi havíem
caigut
quan vam començar
i en canvi
ara
el que estàs dient vosaltres
que està sortint
gent entre 30
i 40 anys
que realment
això
ens descol·loca una mica
podria ser
no
no ho diem
certament
que aquest
diguem
pèrdua de memòria
o de les capacitats
diguem
de
vingui donat
per les drogues
això és greu
això és molt greu
Jaume
t'agraïmol
que hagis atès
la trucada
la trucada
que hagi estat aquí
al micròfon de Tarragona Ràdio
aquí teniu per ser unes polseres
que meneu el nom
del preu d'un euro
són polseres de culo verd
posa Alzheimer
i és una forma de col·laborar
per també
a través de l'adquisició
d'aquest diferent material
que està aquí
quan sereu aquí?
matí i tarda?
Sí
nosaltres hi estarem
fins al vespre
enguany com a novetat
el que tenim
a part
diguem
els tríptics
dels llibres informatius
hem posat
unes polseres
de culo verd
aquí posa Alzheimer
que el preu d'un euro
pràcticament és simbòlic
és com una donació
és perquè
recordar una mica
la gent que ho porti
que avui és un dia mundial
i que hi ha un problema
que ens afecta a tots
no?
Jaume Soler
moltes gràcies
sort
gràcies a vosaltres
i això és tot el que us podem explicar
des d'aquí
des d'aquest estand
del dia mundial
de l'Alzheimer
s'hi trobat a la rama nova
amb el xanfrà
del carrer Canyelles
molt bé
doncs gràcies
en Josep Sunyer
ens hem apropat
avui una miqueta més
a aquesta malaltia
aquest problema
que pateixen malauradament
moltes persones
cada cop més persones
i també
cada cop més famílies
la malaltia de l'Alzheimer
avui dia mundial
de la lluita
contra aquesta malaltia
hem estat uns minuts
al carrer
amb la unitat mòbil
i amb Josep Sunyer
així arribem al punt horari
de dos quarts d'onze
de seguida abordem
altres temes d'actualitat