Ho hem explicat en el sumari, Intermonoxfam ha organitzat una exposició de pessebres
amb la particularitat que aquests pessebres s'han fet a països tan llunyans
com Bangladesh, Índia o Equador.
Mireia Freixas, coordinadora d'Intermonoxfam a Tarragona, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Explica'ns exactament, primer de tot, com és aquesta exposició?
Bé, doncs aquesta exposició va sorgir de l'iniciativa dels voluntaris que estem a la botiga
perquè nosaltres cap al mes d'octubre anàvem rebent pessebres,
diferents pessebres de diferents països i vam dir, carai, podríem fer un pessebre a la botiga, no?
I llavors vam dir, home, i si aquest pessebre el féssim igual que ho faríem a casa o ornamentat
amb productes de comerç just, doncs home, podria estar bé.
I llavors, en aquest temps hem anat rebent pessebres de diversos països del món i així ho hem fet.
I llavors, la setmana que ve, a partir del dilluns, dia 12 a la tarda, fins al dissabte 17,
que és quan tenim oberta la botiga, exposarem aquests pessebres d'una manera diferent,
com si ho muntéssim a casa, vaja.
Pessebres, la majoria ha vingut de fora, d'arreu de països del món,
i és una bona manera per entendre que els pessebres a molts llocs no els fan tal com els entenem aquí.
Exacte, exacte. Són pessebres que, per exemple, et puc parlar, no?,
hi ha un pessebre fet de paper d'arciclat de Bangladesh,
que és una cova, tota feta d'un paper molt bonic, molt ben elaborat,
amb un material de molt bona qualitat.
Després tenim pessebres temàtics, com per exemple, no?,
tenim un pessebre de músics, fets de ceràmica, de Perú,
i llavors, per exemple, també tenim un altre pessebre obrer,
que està farcit d'arròs del Vietnam,
i de fora, doncs, és tot de cotó, no?
Clar, és un material que dius, és material de la terra, no?,
el material que els productors d'aquests països utilitzen habitualment.
també podem parlar d'un pessebre d'Uganda,
que està elaborat amb fulles de plàtan,
que també és molt, molt, molt curiós i digne de veure.
Després, pensant en els nens,
també tenim un pessebre infantil de fusta, que és de Sri Lanka,
on els nens el poden agafar,
i han de col·locar, segons uns números,
cada peça del pessebre al seu lloc, no?
I així el van muntant, és a dir, que això està pensat...
Pessebres interactius.
Ah, exacte, pessebres interactius, no?,
una mena de com de pudle, no?
I bé, hi ha altres tipus de pessebres, d'Ecuador, a veure,
hi ha una gran varietat de pessebres de diferents països del món
i d'altres materials.
Aquests han sigut un exemple només, no?
Però que són dígones de veure, no?
I que crec que hi ha molta gent, cada vegada més,
que fa col·lecció de pessebres
i que, vaja, no es pot perdre aquesta exposició.
Realment, ja tindrem oportunitat de comentar-ho d'altres ocasions,
però sembla com si hi hagués una mena de febre pessebrista
d'aquí a Tarragona, s'ha inaugurat ja els diorames
de l'associació pessebrista, d'aquí a un parell de cap de setmana
s'inaugura el pessebre de xiquets de Tarragona,
la brigada municipal ja està treballant al Parc Saavedra,
o sigui que, vaja, com una mena de febre pessebrista aquí a la ciutat.
Els pessebres d'aquests que teniu vosaltres,
són els pessebres tal com són típics en els seus països d'origen?
Sí, sí, exactament.
Tal com els tenim nosaltres, és tal com ells els fan,
i tal com si tu vas a aquell país, els pots comprar.
El que passa que, per exemple, nosaltres,
quan col·laborem amb ells i anem als seus països,
el que sí que fem és assessorar-los una mica amb el disseny,
perquè ells els fan d'una manera que, si bé estan molt, molt bé,
a vegades importem aquests pessebres cap aquí
i potser no s'adequen al que la gent espera.
Llavors, per una part, sí, hi ha els pessebres originals que ells fan,
però, per altra, també hi ha un assessorament per part nostra
en aquells països que, doncs, a ells també els va bé
per veure una mica com nosaltres fem els pessebres aquí
i ells els adapten una mica.
Hi ha molta diferència d'elements, pots posar un exemple?
No, no, no, no, a veure, no...
Potser ells tenen molt l'acostum de fer pessebres amb peces, doncs, soles, no?
I llavors nosaltres potser els diem, home, agafeu...
Agafem les peces i muntem, doncs, tot com la cova,
agafant els reis, tot muntar com tot el pessebre junt, no?
Comentàvem abans de començar aquesta entrevista
que aquests pessebres, vull dir, ho has comentat tu també a l'inici,
que a la botiga d'Itermont, que ara recordarem on es troba,
on havíeu anat a rebent diferents pessebres
i que, vaja, que alguns d'aquests pessebres també ja s'han anat venent,
que hi ha hagut un interès per part de la gent.
Sí, sí, efectivament, clar, això els vam començar a rebre el mes d'octubre,
els vam exposar a la botiga, nosaltres pensàvem que la gent, doncs,
potser esperaria una mica més endavant a comprar-los,
però la realitat és que la gent cada vegada avança més les seves compres
i més, sí, com t'ha dit avant, hi ha els col·leccionistes
que, doncs, els interessen i veuen que són realment pessebres molt diferents,
sobretot pels materials en què han estat elaborats,
i llavors, en pic van arribar i ja es van començar a vendre.
I ara podríem parlar, doncs, que si a la botiga tenim uns 100 pessebres,
doncs, potser han venut ja uns 70 o 80 pessebres, no?
Clar, la setmana que ve hi farem l'exposició,
però hi ha molts pessebres que, malauradament, ja no hi són, no?
Us han vingut especialment gent, diguem,
soc col·leccionista de pessebres i tot plegat, i m'interessa...
A veure, més aviat ha sigut gent que ha vingut a la botiga,
que són compradors habituals de productes de comerç just,
i que han trobat els pessebres allà, no?
I llavors, carai, han vist que realment eren diferents,
que estaven fets amb uns materials d'una qualitat excel·lent,
i, bueno, i llavors els han comprat, no?
Més aviat ha sigut així, i llavors ho han anat parlant amb altra gent,
han vingut perquè li he dit l'altre, bueno, el que passa sempre, no?
I bé...
Que es va corrent la veu.
Es va corrent la veu, exacte.
Aquest és la millor propaganda possible.
Exacte, sí senyor.
Hi ha la possibilitat de comprar alguns d'aquests pessebres
un cop acabada l'exposició, Mireia?
A veure, ens en queden uns quants,
i nosaltres els tenim a la botiga.
El que passa, clar, a vegades nosaltres sempre diem a la gent
que ve a la botiga que volen un pessebre determinat,
que hem vist amb el catàleg, aquest catàleg que jo ara t'ensenyo,
que és el catàleg de productes que tenim a la botiga d'Intermont,
i, clar, la gent ve i diu, vull aquest pessebre, no?
Per exemple, un pot dir, vull el pessebre elaborat amb fulles de plata,
en de guanda, que jo particularment a mi m'encanta, no?
Però, clar, si n'hem tingut tres, esclar, en pic s'han venut,
quan nosaltres fem la comanda,
hem d'entendre que aquesta mena de productes no venen d'una fàbrica
en què tot es fa un treball en cadena i que pots demanar
i que saps que en un plaç determinat et vindran, no.
Nosaltres ja ens agradaria, això, no?
Fer un molt tercer món, però no és així.
És a dir, nosaltres ho demanem al nostre magatzem de paterna,
que és on se centralitza tots els productes de comerç just,
i llavors, esclar, fins que no fan la comanda al seu país,
ho elaboren, perquè, clar, la gràcia d'això és que estan elaborats artesanalment
i es tornen a enviar cap aquí, el Nadal ja ha passat.
Però bé, per un col·leccionista de pessebres,
una persona que apreci aquests productes tal com estan elaborats,
qui els ha fet, a veure, sempre es pot demanar i esperar una mica més.
De cara a l'any vinent.
De cara a l'any vinent.
Això ho haureu de tenir en compte.
Això ho haurem de tenir en compte, sí.
I al mes de juny ho haureu de...
Sí, sí, exacte, perquè la realitat és que,
al principi, nosaltres al mes de març farà 3 anys que vam obrir la botiga,
i al principi, bueno, teníem 4 pessebres, no?
I aquest any, la veritat és que ha sigut una passada,
perquè és que en tenim un munt,
i d'aquí ha vingut,
d'aquí ha vingut la idea de fer la setmana del pessebre, no?
Perquè vam dir, carai, val la pena que la gent els vegi,
i que la gent vegi que es pot treballar d'una altra manera,
que s'està treballant amb uns productes naturals,
i que val la pena que es conegui, no?
Ara m'ensenyaves aquest català de productes.
què més podrem trobar aquests dies a la botiga?
A veure, a la botiga...
Amb l'excusa d'anar a veure l'exposició dels pessebres,
perquè aquella gent que encara no hi hagi tingut l'oportunitat de passar-hi.
Sí, sí. A veure, jo primer que tot diria que la botiga,
que aprofitaré per dir que la tenim al carrer Sant Francesc número 6...
Allò, ben cèntrica.
Ben cèntrica, sí.
Entre la Ramla 9 i la Ramla Vella, no?
És una botiga que té una pàrdua petit,
que aparentment sembla petita,
però quan tu entres dintre, la veritat és que...
Jo penso que respira un aire diferent, no?
Perquè darrere de cada producte hi ha les mans d'una persona
que ha estat elaborant aquell producte durant els dies,
hi ha la vida de moltes famílies,
hi ha moltes il·lusions i moltes esperances, no?
Per tant, en una botiga petita com la nostra,
penso que el que hi ha dintre és realment molt i molt gran, no?
I tots els voluntaris que estem treballant en aquesta botiga
i que coneixem la feina que està fent Intermón
i altres ONGs,
sabem tot el que s'està fent
i sabem tota la gent que hi ha darrere, no?
Llavors, referent al que tu em preguntaves,
tenim molts articles, no?
Articles de roba, com poden ser, jo què sé,
els xals de punt de la cooperativa d'Ecuador de Tejé Mujeres,
que és una cooperativa que està al 80% són dones.
Llavors dius, bé, també respecte...
Un dels criteris de comerç just és el respecte al gènere, no?
Després tenim unes motxilles infantils molt boniques
de cotó de Bangladesh,
que són uns animalets,
que dius, la veritat és que són molt maques, no?
Bufandes, guants de la Índia,
de cooperatives també de dones,
que elaboren també mocadors de seda preciosos.
Després, en quant a artesania,
tenim des d'uns cullarets africans molt bonics,
safates de fusta guapíssimes de la Índia al Vietnam,
jocs de te, cistelles de mimbre,
revisters, caixes de joies,
joguines infantils, puzzles de fusta.
No podem oblidar tampoc les agendes
i els calendaris amb unes fotos excepcionals.
I després d'aquest any hem introduït tota la línia de cosmètics,
que són molts naturals,
fets amb aloe vera, te verd,
extractes de flors i essències.
Després, també, per altra banda,
hi ha tots els productes d'alimentació.
Nosaltres, en aquest moment,
el que la botiga està tenint més sortida
és tot el tema de xocolatines i de cafès, no?
El cafè, possiblement, el cafè de comerç just
és el producte estrella,
que possiblement té més ressò
i que la gent associa més a aquesta modalitat.
Sí, sí, perquè, a veure,
el comerç just amb el tema d'alimentació
va començar amb el que va començar més fort,
és amb el tema del cafè, no?
I llavors la gent,
jo penso que quan pensa en comerç just,
el primer que pensa és en el cafè
i potser el segon amb la xocolata, no?
I ara m'ha introduït altres productes
que tenim com mel, espècies,
unes galetes boníssimes,
capses de bombons
i, bé, pasta, arròs d'Indonècia...
A veure, hi ha quantitat de productes, no?
Que a vegades sents que hi ha gent que et diu
oh, és que no teniu de tot,
sí, és que mica a mica es va introduint tot,
però realment tenim una amplia gama de productes.
Sí, sí, és així, no?
Pel tema del cafè, no?
Clar, cada vegada tenim més varietats de cafè, no?
Jo aquí m'agradaria comentar una cosa
que a vegades potser no hi pensem,
però que a veure, no?
Que nosaltres, per exemple, ara farem un àpat, no?
Per Nadal farem el gran àpat,
el dia de Nadal...
El gran àpat o els grans àpats.
O els grans àpats, eh?
No tothom,
perquè aquí també tenim una realitat,
no només el tercer món,
que hem de tenir en compte,
farem el gran àpat i direm
jo no puc acabar aquest dinar
sense una tassa de cafè, no?
Però com un luxe, no?
Però, esclar, val la pena reflexionar
que per la gent del sud,
per la gent d'Etiòpia,
per la gent de Nicaragua,
el cafè, per ells, precisament,
els serveix per posar-se un plat a taula cada dia.
És ben bé a l'inrevés, no?
Nosaltres ho tenim com un producte de qualitat
i ells, gràcies al cafè que elaboren cada dia,
amb les seves mans,
poden menjar,
poden portar els seus fills a l'escola, no?
Fa un parell de mesos ens va visitar,
gràcies a Intermonox,
com a entès saber que era un productor de cafè d'Etiòpia
i ens va explicar precisament aquesta situació.
Sí, sí, perquè hem de deixar més que la,
que, a veure,
això es va enmarcar dins de les visites del sud
que Intermonox fan fa cada any aquí a Catalunya,
que portem un productor del sud
perquè doni testimoni
del que s'està fent als països del terçament,
perquè nosaltres podem explicar, no?
Però jo penso que el que realment ens agrada més
és que les persones que estan treballant al sud
expliquin el seu testimoni, no?
Ell fa 10 anys que va començar una cooperativa
que es diu Hora Mia,
Etiòpia de Cafè,
i clar, quan ens va explicar tot el que s'ha fet aquests 10 anys,
a veure,
dius, realment s'està fent,
i s'està fent molt, no?
I, bueno,
el cafè cada vegada és d'una excel·lent,
d'una qualitat millor,
d'una excel·lent qualitat, diria jo,
i això ho podem traslladar igual al cafè, no?
Ara també va venir un productor,
les visites al sud va estar a Barcelona,
de la cooperativa del Feibo,
de Bolívia,
i també, bueno,
amb 6 anys hem format 38 cooperatives, no?
Que dius,
imagineu-se
poder donar treball,
poder donar una vida digna
a 800 famílies
de la cooperativa del Feibo de Bolívia,
senzillament perquè nosaltres consumim
el seu cacau.
Doncs, a veure,
jo penso que és per reflexionar-ho, no?
És el mateix que et dèiem el cafè,
quan nosaltres aquí diem per Nadal
ens menjarem, doncs,
uns bombons,
per nosaltres serà un luxe,
per ells,
el fet d'anar a plegar cada dia el cacau,
gràcies a allò,
serà una necessitat, no?
Es posaran al plat de taula cada dia, no?
Bé,
és per pensar i per reflexionar, no?
Ja per acabar, Mireia,
abans ens ha visitat també aquest matí
la Núria Martorell,
la coordinadora de Creu Roja Joventut a Tarragona,
i amb ella parlàvem
de la falera,
entre cometes,
que hi ha durant les festes de Nadal,
que hi ha cada vegada
més iniciatives solidàries,
des de tot sentit,
que fins i tot hi ha un bombardeig,
però que tot i això
la gent acaba responent,
i és un fenomen que, vaja,
m'agradaria també comentar amb tu,
perquè sembla mentida que,
així com al Nadal rebem
moltíssims estímuls comercials,
l'increment de publicitat
a tots els mitjans de comunicació
és considerable
i ben perceptible,
també des d'aquest altre vessant
cada dia es fan més coses,
però la gent cada dia respon.
Però potser el problema,
com també comentava abans,
és que malauradament
hi ha molta gent
que només respon aquests dies.
Sí, sí,
a veure,
jo penso que cada vegada,
afortunadament,
la gent s'interessa més
per aquests temes,
no?
Amb això us hem de donar gràcies
als mitjans de comunicació,
que ens permeteu venir aquí
i expressar-nos,
no?
Perquè, si no,
a vegades hi ha gent
que és molt difícil arribar a ell,
no?
Si no,
et venen a la botiga
o t'entren a la pàgina web
o ens coneixen nosaltres,
no?
Llavors,
a veure,
jo penso que cada vegada més
la gent,
també,
hi ha un determinat tipus de gent
que durant tot l'any
ja vol adoptar
uns criteris de consum
més responsables,
no?
I què vol dir
uns criteris de consum
més responsables?
Nosaltres entenem
que per criteris de consum
responsables
donen ser crítics,
no?
Amb el que un compra,
amb el que un m'agrada,
menja,
amb el que un veu,
a la publicitat,
no?
Llavors,
pensar a veure
fins a quin punt
tu has de comprar allò,
què és el que tu vols comprar
i per què tu vols comprar,
no?
En aquest sentit,
per això diem
veniu a la nostra botiga,
mireu els productes,
agafeu els productes
a les vostres mans
i penseu
en el que hi ha
darrere de cada producte,
no?
Les mans,
les famílies,
la feina,
l'esforç,
tota l'ajuda que des d'aquí
estem fent allà
i a veure,
això per mi és un
consum responsable,
un consum crític,
un reflexionar
sobre el que estem comprant,
no?
No comprar
perquè ara venen les festes
i vinga,
comprar ràpid
perquè hem de comprar
d'una manera indiscriminada,
no?
Aquestes fotografies
que hem vist tots
aquests dies
als mitjans de comunicació
de cues
als centres comercials...
Sí, sí, sí, exacte.
Jo diria que això
és una compra
una mica desmesurada,
no?
Que tots en algun moment
ho hem fet.
hem de ser sincers,
no?
Però penso que
si volem ser uns consumidors
responsables
hem de parar,
pensar,
informar-nos
sobre el que hi ha
perquè
hi ha moltes coses
i comprar
d'una manera responsable.
Mireia Freixas,
coordinadora
d'Intermonox
de Matarragona,
moltes gràcies,
felicitats per la feina feta.
Sí.
Has de quedar
alguna cosa en el tinter?
No, no, a veure,
només volia comentar
que aquest any,
l'any passat vam introduir
també el tema
de les paneres solidàries,
per això que deies tu
que si hi ha gent
que ho fa tot l'any
o no ho fa tot l'any
doncs l'any passat
vam fer una aposta
per les paneres solidàries,
les empreses
i la gent va respondre molt bé
i aquest any
doncs han tornat a venir
empreses
que ens han demanat
per fer els seus
lats de Nadal
amb nosaltres
i doncs també ha sigut
una iniciativa
que es va començar
com aquest any
amb els pessebres
del no-re
i la veritat és que
aquest any
doncs ja
ha sigut considerable
les comandes
que ens han fet, no?
I també volia dir
que tenim una altra eina
que és la pàgina web
que nosaltres tenim
a la nostra pàgina
les tres dobleves
intermonoxfam.org
on m'agradaria
que la gent
ara que venen festes
que la gent està més a casa
que l'obri
i que se la miri
perquè realment
val molt molt la pena
a vegades parlem del tsunami
ara és un tema
que no té res a veure amb això
però diem
què ha passat al tsunami
després d'un any
què ha passat
després dels 7 milions d'euros
que s'han recaptat a Espanya
què s'ha fet
què està fent Intermono
altres energies
entrem-hi
perquè hi ha una pàgina
que ens està dient
què s'ha fet
durant aquest any
és a dir
eines d'informació
en tenim un munt
és que moltes vegades
val la pena
utilitzar-les
i tots els productes
de comerç just
ho podem consultar
en aquesta pàgina web
i sobretot
dir que us esperem
a la nostra botiga
d'ara fins a Nadal
i tot l'any
que estem oberts
gràcies
gràcies
gràcies per la feina
que vagi molt bé
que és exposició
de pessebres
gràcies a vosaltres
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies