Aquestes visites comencen a l'exterior d'aquesta petita fortalesa.
Comencem en els exteriors, explicant els portals d'accés en aquest petit poble
i primer entrem en el seu interior, la fortalesa,
on es poden visitar tant les vivendes senyorials com religioses, l'església,
la residència d'aquest milionari que l'any 1916 ho va comprar
i després, un cop hem visitat tot aquest recinte fortificat,
sortim als exteriors per poder veure les restes de vivenda
bàsicament de la classe mitjana o pobra d'aquest poble.
Bàsicament el que fa la gent és veure una estratificació social
de la gent que vivia en aquest municipi.
Quin és l'estat de conservació i tematització, podríem dir, de l'interior del castell?
Perquè, clar, les coses es fan mal bé i s'han d'anar restaurant, reposant.
L'estat de conservació, bàsicament, va ser l'any 1916,
quan ho va comprar aquest milionari, es va restaurar a fons.
Però, clar, estem al 2005, fa falta una conservació
i gràcies a aquesta afluència de visites massiva que hem tingut aquests dos mesos,
la propietat ha decidit tirar endavant o engegar una sèrie de mesures de reformes.
I què és el que reformareu? Teniu previst reformar?
Doncs sí, en aquests moments s'acaben les bodes ja
i tenim previst de reformar el que és el retaule major,
que li feia falta, el retaule major de l'església,
una bona neteja a fons i tornar-li a recuperar els colors originals que tenia.
I en segon lloc, en l'actualitat, estem preparant,
acondicionant la segona planta d'aquesta vivenda del millonari Charles Dering.
És una planta dels dormitoris
i creiem que és l'element que visualment més pot agradar a la gent.
Veure el tipus de mobiliari que tenia aquest senyor.
Ara que acabes d'esmantar aquest milionari famós del castell,
potser els visitants mostrem més interès per aquest milionari
que no pas per la referència històrica i el paper que feia al camp de Tarragona, aquest castell.
Doncs sí, la veritat és que comencem amb la història,
però en el moment, amb el punt històric que entra el milionari,
com s'enamora de Tamarit, què en les reformes fa,
qui enxerava aquestes reformes,
qui al davant del qual anava a rebond cases...
Doncs clar, deixen una miqueta el paper de fortificació que tenia històric
i ja pregunten qui era aquest milionari, a què es dedicava.
I començava a veure el que s'estava ple de l'amor,
de visites que es feien en determinades èpoques del segle XX, no?
Aquelles festes que podia organitzar...
Les festes famoses que molta gent gran ens veia i ens diia
ostres, jo ens recordo, ens contaven les festes famoses
que es feien aquí amb coets i petardos
quan a Tarragona encara no era impensable.
La gent d'Altafulla, de la Riera de Gallà,
de tota aquella zona,
doncs estava molt expectant
en tot el que hi havia al del moviment del castell de Tamarit, no?
No, no, la veritat és que tota la gent del voltant,
la Riera, Altafulla,
tots els municipis aquests, doncs,
estan des del primer dia, que ens han donat el seu suport,
ens han vingut a visitar,
ens han contat les anècdotes...
Doncs, poquet a poquet s'ha anat fent el recorregut més gran
i més col·loquial amb la gent.
Jo no sé si demanar-te anys,
no et dic una visita guiada ara,
però sí, explicar-nos una miqueta
l'origen, allò que els expliques als visitants quan arriben.
El castell de Tamarit va ser una fortificació,
com tots els castells, a més,
que es que van aixer a la zona costanera.
Explica'ns una miqueta,
fes-nos quatre punts de la història del castell de Tamarit.
Doncs és una fortificació medieval,
una de les més antigues que tenim en aquesta zona,
fins i tot de Tarragona,
que té quatre emblemes medievals,
però, bueno, nosaltres a Gita Marit és un puntal,
és un puntal medieval important
perquè separava una miqueta
la Catalunya cristiana de la musulmana,
i feia una miqueta de referència.
Era també un castell
o una petita fortificació
que la seva situació geogràfica
és clau dintre de la defensa del territori
i aquesta primera línia de mar,
però també de les invasions corsàries
que va rebre allà.
Sí, perquè pirates hi arribaven a aquella cala.
Moltíssims, a més dels que tenim constatats
de les llegendes o dels mites que cadascú ens diu.
És una petita fortificació
amb dues torres de defensa
que es poden apreciar perfectament,
es comenta la importància d'una torre,
de l'altra torre,
dels canyons on estaven situats,
de les petites presons o masmorres,
i la gent es sorprèn una miqueta,
doncs dir, ostres,
aquí ficaven els corsaris, els pirates,
tot i que, bueno,
al llarg de la història
aquestes invasions van disminuint,
li donen altres utilitats
i la gent es queda bastant incuriosida
de dir, ostres,
eren presons, però després
es utilitzen com a amagatzems portuaris.
Com va fer cap aquest famós milionari
fins al castell
i que se'n fa fer el propietari?
Doncs aquest milionari, bàsicament,
es dedicava a viatjar,
a viatjar arreu del món.
I, doncs,
a muntar aquests viatges
i passant per aquest litoral tarragoní,
doncs es va enamorar
d'aquest petit municipi.
Tot i que nosaltres dèiem
que totes les fotografies
abans de 1916...
Digues-li tonto al milionari, també, eh?
Doncs sí, la veritat que...
Però tot i això,
les fotografies ens demostren
que Temerit era un poble amb decadència,
amb un estat de degradació, doncs,
significatiu, important.
I dius, ostres,
gairebé no hi havia cap vivenda en peu.
Tot i això,
aquest senyor es va enamorar
i el va comprar.
Sí, perquè allà hi vivia gent,
a l'entorn del castell.
Doncs, en l'àpoc
en què van arribar a viure més gent,
eren aproximadament 450 persones,
dintre del recinte fortificat
i la gran majoria en els exteriors.
Gràcies.
Gràcies.