Ens volem fer ressò avui al matí de Tarragona Ràdio
on de tot un seguit d'activitats que han dut a terme
un grup d'alumnes de la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat Rovira i Virgili,
concretament són estudiants de dret.
Estan desenvolupant tota una sèrie d'experiències
adreçades a fer en un futur no gaire llunyà
una simulació parlamentària, ho podríem dir així.
Ells ens donaran els detalls i concretaran més aquests termes.
El cas és que per fer un aprenentatge
de quins són els mecanismes que es duen a terme.
Els parlaments el passat mes d'octubre
van realitzar una visita al Parlament de Catalunya
i més recentment han viatjat a Madrid.
El passat mes d'abril van visitar el Congrés dels Diputats i el Senat.
D'aquesta experiència ens en parlen avui,
li van guallar la Sofia Jordà, el Carles Caparrós,
l'Òscar Grau i la Cristina Cos.
Bon dia a tots i totes, benvinguts.
Algú que ens expliqui primer que tot,
perquè jo crec que ho he dit així molt per sobre,
exactament en què es basa aquesta experiència
i quin és l'objectiu.
Això forma part d'un programa, no?,
adreçat a que entreu en diferents àmbits
de la pràctica jurídica, com aquell qui diu, no?
Sí, potser per conèixer més de més a prop
la realitat política de la vida catalana, no?
Llavors, això del simulacra parlamentari, doncs, és una bona iniciativa,
que tinc constància que és el primer cop que se'n fa
i depèn com surti, doncs, això progressivament s'anirà fent
any rere any.
De totes maneres, de tot això que heu après,
això es posarà a la pràctica, no?
Jo parlava d'una simulació parlamentària,
no sé si és correcte això tal com ho he expressat.
Correcte, és, podíem dir que allò que s'aprèn a les aules,
traslladar-ho a l'àmbit pràctic,
des de què és una moció,
com s'elabora un projecte de llei,
quin és el procediment que ha de seguir,
és allò que nosaltres al mes de juliol
ho portarem a la pràctica
i per això vam visitar primerament el Parlament de Catalunya
i després el Congrés i el Senat a Madrid.
A veure, als ciutadans, la terminologia que sempre ja
la tenim molt clara probablement perquè la sentim de forma reiterada
en els diferents serveis informatius,
però el contingut d'aquells termes que s'apliquen moltes vegades
els desconeixem.
Vosaltres no teniu excusa, no?,
per la vostra condició d'estudiants de drets
per desconeixer què hi ha dins o darrere
de cadascuna d'aquestes definicions.
A l'octubre vau visitar el Parlament de Catalunya.
Què tal?
La veritat és que molt bé,
perquè vam poder veure de prop,
com ha dit l'Òscar,
tot el que nosaltres hem estat estudiant l'any passat a primer
i aquest any a segon de carrera,
veure com és la vida parlamentària
en el dia a dia.
Vam assistir a les preguntes que realitzaven el govern,
com responien els consellers,
les petites picabaralles que hi podia haver
entre els parlamentaris i els consellers,
i així veure com és en realitat
i no solament plasmat en un llibre o en una llei
que és el nostre dia a dia.
Aquí no trenquem llances a favor de ningú,
però moltes vegades, ja sabeu vosaltres,
els polítics no fan res.
quina és la feina d'un polític des d'aquest punt de vista parlamentari?
Què fan?
Vosaltres vau conèixer com és el dia a dia d'un parlamentari?
Més o menys, eh?
Més o menys.
Allò que us van voler explicar o ensenyar.
Sí, és que la vida d'un parlamentari
no només se basa,
estan allà al Parlament,
estan sentats a la Lliga de Cadire
i sentir el que pot dir el govern
i no a la vida del parlamentari
és sentir el que diu el poble.
Quan nosaltres veiem, per exemple,
el Parlament tot ple amb els diputats,
tots assegudets,
és quan no treballen, més que res.
Quan estan buit,
vol dir és quan tots aquells diputats estan parlant,
estan escoltant la veu del poble
i llavors ho transmeten al govern.
I clar, la gent ho té com un concepte diferent.
Quan ho veu tot ple,
es pensa que llavors és quan se treballa.
i quan està buit,
doncs se pensa que aquesta gent,
mira, s'estan passant bé o jo què sé.
Allò seu en allà,
en plantar-t'olieta,
tu dius, tu no dius,
ara direm això,
ara piquem de mans,
i no, darrere hi ha una feina als despatxos
que no sé si vau tenir accés a aquesta feina
o la informació que explica una miqueta
el que es fa darrere de l'hemicicle.
El que comentava els diputats que ens van atendre
és que ells bàsicament treballen en comissió,
que és veritablement l'instrument
on se treballa més al Parlament
i que el ple era per a les grans ocasions
i per a debatre de forma més general,
però que veritablement lo treballa
estava a les comissions
i és quan moltes vegades
el que comentava el Carles,
aquesta sensació que la gent diu
està buit,
doncs quan està buit
és quan veritablement se treballa
i el ministre de Justícia
ens va fer una comparació
bastant fàcil d'entendre
i a més ens demanava
que traslladéssim aquesta opinió
a l'opinió pública
de dir,
quan la gent diu
és que no fan res
perquè està l'hemicicle buit,
és quan se treballa.
i el dia,
quan el sillón
està caliente
és quan no se treballa,
quan està frío
és quan se treballa.
Però no passa en llista,
no,
al Parlament,
quan han de fer,
allà no es passa en llista,
no es fitxa,
com aquell que diu,
oi que no?
No vau veure cap màquina
de fitxar l'entrada?
No, no,
el que vam veure sobretot
va ser que
durant el debat
els escons
són pràcticament buits
i a l'hora de les votacions
ens hi arriben tots,
els hi dona un toc de campana,
tenen 5 minuts per assistir-hi,
llavors els veus tots corrents
pels passadisos
intentant arribar a la votació,
no?
Clar,
això pot ser que perdin
l'emoció que s'està votant
o la proposta de nova llei
o el projecte de llei.
Llavors,
a veure,
ressaltar sobretot això,
que els veritables òrgans de treball
del Parlament
són les comissions
i que realment
on s'aforgen
totes les decisions
i les aliances
són els propis passadisos,
com ens va comentar
el proper ministre de la Justícia
ens va dir que
moltes decisions
es prenen a última hora,
això és cert,
però que hi ha una tasca
important prèvia
dintre les comissions
i que l'hemicicle
normalment
sol està buit
i que quan està més ple
sobretot és això,
ressaltar
que no estan treballant
com hauríem de fer-ho
i que hi ha una contravisió
i que la gent
no entenem al revés.
No exclusivament
des del punt de vista tècnic
que ja en parlarem
però a grans trets
des de la percepció
és molt diferent
el Parlament de Catalunya
del Congrés dels Diputats
del Senat?
Teniu la sensació
que estàveu en mons
una miqueta diferents
uns dels altres?
A veure,
el Parlament de Catalunya
ja en si
ja és un Parlament petit.
És com més de casa, no?
No més de casa
però sí que
estan tots més propers
també en un sentit
físicament
i això potser
en determinades ocasions
els fa frenar-se una mica
perquè per exemple
quan vam estar al Senat
La distància curta, eh?
Ens van comentar
que en determinades ocasions
utilitzaven una sala diferent
de la que es veu sempre
per la televisió
per la distància curta
que hi havia
entre els diferents senadors
i així evitaven
que hi haguessin
uns enfrontaments
tan forts
perquè
amb la distància
si no us veuen les cares
diuen que aprofiten
una mica més
però
en general
és bastant similar
salvant les distàncies.
I el de Madrid diferent
potser hi ha cares
més conegudes
perquè el món de la política
també té el seu
star system
i això crida molt d'atenció
ens fa gràcia
a tots plegats
veure cares
que estem habituats
a veure'ls
els mitjans de comunicació
trobar-nos
a prop
no sé si us va rebre
tant al Parlament de Catalunya
com al Congrés dels Diputats
o al Senat
algun dels polítics
més coneguts
pels ciutadans
Bé, sí
ens van rebre
tant al Parlament de Catalunya
com a Madrid
ens van rebre parlamentaris
al Parlament de Catalunya
doncs
ens van rebre
si no recordo malament
ara mateix
el parlamentari més jove
que és
que és del PP
també ens van rebre
del Partit Socialista
i de Convergència i Unió
ens van atendre molt bé
i després
el més recent que tenim
és potser ara
la visita a Madrid
Sí, centrem en tot cas
la visita a Madrid
que la memòria està més fresca
i allí ens va atendre
el ministre de Justícia
ens va atendre molt bé
però també van venir
diputats d'Esquerra
Republicana
del Partit Socialista
i la veritat és
que ens van atendre
tots molt bé
Els van explicar
que era un grup d'alumnes
com va anar la cosa
que recordeu
que us va preguntar
de què vau parlar
o va ser una cosa així
molt de cortesia
què tal
estem encantats
que ens visiteu
aquest tipus de coses
que fa la gent educada
o va anar
o què més
la impressió
que més
no es van portar
va ser tindre de prova
el ministre de Justícia
és un senyor molt alt
a la tele
sembla que sigui molt alt
veig les noies
molt entusiasmades
amb el ministre de Justícia
no sé per què
va ser una cosa
que va estar bé
i tots ens va sorprendre
perquè no sabíem
si ens podria rebre
va estar amb nosaltres
ens va donar la mà
no solament una visita
de cortesia
sinó que ens va estar
explicant una mica
també el seu dia a dia
totes les coses
que havia de fer
també el que ha comentat
l'Ivan
no solament
seure a la cadira
sinó
estar als despatxos
rebre visites
etcètera
igual que la resta
de diputats
de la província
que el saber
que veníem
estudiants de Tarragona
van venir també
quan estàvem
amb el ministre
òbviament
vau assistir
a alguna que altra
sessió parlamentària
en viu
en directe
allà
amb el Congrés
ple de diputats
públic
també m'imagino
perquè ja sabem
que a vegades
hi van persones
a veure
aquestes sessions
recordeu quins temes
de grans trets
es tractaven
en les sessions
que vau poder ser-hi?
Bé
al Congrés dels Diputats
nosaltres vam assistir
al debat parlamentari
que
l'últim debat parlamentari
per aprovar la llei orgànica
que ratificava
la Constitució Europea
i bé
tot el debat parlamentari
van entorn a això
primer intervenint
el president del govern
després
el Partit Popular
i així successivament
la resta de partits
Convergència i Unió
Izquerda Unida
van veure les rèpliques
perquè també es durava
dreta rèplica
però en un temps
molt més curt
i finalment
ja van poder assistir
a la votació
de tot el debat
i és el que explicava l'Ivan
que aleshores
se sentia en un soroll
com una mena de campana
i aleshores
van arribant
gairebé tots els diputats
que estaven treballant
als despatxos
Home, hi ha uns mecanismes
hi ha tota una sèrie
de protocols
diguem-ne formals
però jo m'imagino
que en tot aquest moviment
i en aquest dia a dia
segur que hi ha
altres mecanismes
no escrits
no?
Aquelles mirades
aquella reunió
entre passadissos
aquella cosa
que no sé si
vau estar a prou temps
com per catar-vos
que no tot està escrit
allà
en les relacions parlamentàries
en les maneres
de relacionar-se
una formació política
i una altra
no sé si us va sorprendre
el fet de veure
persones de formacions
polítiques diferents
amb una relació cordial
d'altres que potser
no la tenien tanta
dins la mateixa formació
tot això
es percep
si et passeges per allà?
Sí, sí
jo crec que sí
això vam ser
per veure-ho
perquè més enllà
de la condició política
de cada persona
tots són persones
i és un cas molt habitual
que estan en partits
contraris
diguem
de màxima posició
PSOE-PP
veus parlamentaris
que es porten molt bé
més enllà
de la seva condició
com a polítics
tots tenen uns vincles
personals
que es veu molts grans
i es nota
això es nota
i es percep
però no vam presenciar
alguna petita bronca
quan la mateixa
ministra de Cultura
i sobre un tema
que els que estàvem
a la tribuna
ens sentíem identificats
que era sobre
els papers de Salamanca
Ui, quin dia
que vau triar
i la veritat
és que els parlamentaris
del Partit Popular
en este cas
els senadors
sí que protagonizaven
bastanta bronca
en unes pegatines
que s'havien enganxat
als micròfons
i després també
en unes casetes
que s'havien muntat
de criticar
en el Partit Socialista
i sí
se'ls va cridar
l'ordre
dos o tres vegades
com també
passava a la legislatura
passada
en els parlamentaris
socialistes
però bé
dins de la dinàmica
de la política
vam poder veure més
la referència
que tenim al Ciutadà
sempre ens arriba
a través dels mitjans
de comunicació
sessions parlamentàries
rutinàries
sessions parlamentàries
que passen
amb molta tranquil·litat
de forma ordenada
no són notícia
per tant
no en som conscients
però sí ho són
aquelles
que donen l'espectacle
donen la nota
i que conseqüentment
moltes vegades
doncs també hi ha
aquella peu de pàgina
de crítica
de dir
lamentable espectacle
en el Congrés
de los Diputados
aquest tipus de coses
són les que ens arriben més
no?
la veritat és que
clar
els mitjans de comunicació
si li donen l'espectacle
fet
ja el té allí
no cal que l'elabori
ells directament
vull fer un petit
dir-ne que sí
és que sobretot
els mitjans de comunicació
el que ressalten molt
és la picabaralla
vull dir una sessió parlamentària
potser de 3 hores
4 hores
que sigui molt transcendent
a més a més
que sigui molt transcendent
però doncs
es fa molt més avorrida
llavors si en un petit moment
es dona picabarall
doncs el que
aprofiten els mitjans
de comunicacions
és per sortir-ho a la llum
que sorti de llum
i llavors això també
desprestigia molt
les institucions
que també és el que
estava dient
el president del Congrés
el Manuel Marín
doncs que a veure
que això
l'espectacle
era tan patètic
que es va donar
dimecres de la tarda
que nosaltres
no vam poder assistir-hi
doncs això
perjudicava tota la institució
i això era dolem per tots
però vull dir
són aquelles petites coses
que no duren
durant tota la sessió
però només es personalifiquen
en 5 minutets
però són els que realment
els dona més transcendència
la llum pública
i home això
desprestigia tot
Com vau veure
el Manuel Marín?
Perquè últimament
és més notícia
que els propis parlamentaris
allò intentant controlar
Estava una mica desquiciat
vull dir
li va ser
la imatge
que ens dona
jo el planyo
perquè controlar
d'aquesta manera
després diuen
de la canalla
i déu-n'hi-do
Li va donar bastant
protagonisme
a la vicepresidenta
la Carme Chacón
perquè suposo
que ella estaria estressat
perquè totes fornes
el que ens van dir
també és que tots
els polítics
que fan la pica baralla
estan clarament identificats
no és una cosa
molt genèrica
és una estratègia
sí, sí, tant
segurament
que ningú es pensi
que allò és per atzar
no?
no, no
allò està estudiat
és que el Calíu ja es veu
quan entres allà al Congrés
i d'això hi veus
un parlamentari que puja
i d'això ja veus
que els altres
se retiren
per exemple
quan va pujar la noia
la diputada d'Esquerra Republicana
doncs el senyor Rajó
i els personalitats del PP
doncs van agafar
i van marxar
que és allò com per fer un lleig
no?
i allà forma part
de la posta en escena
ja es veu aquell
no sé
vosaltres vau trobar
que allò estava estudiat
era allò dels tics
que dèiem
d'aquelles estratègies
no escrites
que van més enllà
de les normes
amb les quals
es desenvolupa
doncs
tot aquest procés parlamentari
el president del govern
també el vau veure
de prop
també
i què tal?
doncs la veritat
molt bé
ens va donar
bona impressió
perquè a veure
en la sessió
que vam assistir
al Congrés
no tots
els diputats
estaven pendents
i parant l'orella
el que deia
el diputat
que en aquell moment
parlava
tots excepte
el president del govern
estava tota l'estona
pendent
del que
del que ja estava passant
sí, sí
estava molt pendent
això ja entra dins
del terreny
de la xafarderia
més absoluta
quin posat adopten
els parlamentaris
i parlamentàries
en aquestes llargues sessions
molt deixants
allà a la cadira
molt com ara
com ara deia
la vostra companya
molt pendents
molt concentrats
ja de tot
m'imagino
però us va cridar
l'atenció
jo crec que això
també depèn
de la persona
que en aquell moment
està intervenint
vull dir
quan va respondre
el president del govern
a Rajoy
doncs
diguéssim que
Rajoy
naturalment
estava atent
i diguéssim que
la majoria dels parlamentaris
del Partit Popular
també estaven atents
en canvi
potser quan parlava
un representant
d'un partit
més
no tan important
doncs
potser adoptaven
un posat més deixat
més d'estar parlant
amb el company
depèn del moment
en què estigués parlant
i de l'interès
que tingués també
en escoltar
què estava dient
el diputat
en aquell moment
depèn
a mi particularment
em crida a vegades
això
de molt l'atenció
en una sessió parlamentària
llarga
que veus que hi ha
algú allà parlant
i que ningú li fa cas
i sap greu
ho dic sense cap ironia
sap greu
dius home
aquí tothom
té el mateix en valor
tots són diputats
tots són parlamentaris
tots mereixen
probablement aquesta atenció
però nosaltres no hi entenem
se suposa que
ells dominen
més
tota aquesta
tota aquesta qüestió
com plantegeu
fer la simulació
vosaltres
com a pràctica
com a alumnes
d'estudiants de dret
com la fareu
aquesta pràctica
com serà
perquè no es tracta
de fer un teatrillo parlamentari
es tracta
doncs
de donar-li cos
a tot un ordenament jurídic
exacte
tenen donar-li serietat
i rigor
i el més possible
que sigui més pròxim
a la realitat
les formes
com que és el primer any
tampoc sabem molt bé
quina serà la dinàmica
de grup
i com es formen
els diferents grups parlamentaris
no en sabem molt bé
tindrem una miqueta
l'expectativa
ara que ens hi trobarem
però esperem
que si tots
ho afrontem aquí
amb serietat
surti una cosa
mitjanament
consolidada
i consistent
dins del vostre
projecte personal
d'algú de vosaltres
està el dedicar-vos
a la política?
o no dic ara mateix
però
no sé
a mig llarg termini
potser sí
això és una cosa
que et ve
quasi donada
i que
no te l'has de plantejar
penso
per ser un bon polític
no t'has de plantejar
ser un polític
sinó que és una cosa
que et ve donada
per la pròpia dinàmica
de la vida
teniu la sensació
que heu fet
alguna cosa més
que ampliar
el vostre coneixement
des del punt de vista
acadèmic
de què heu après
alguna cosa més
què us ha quedat
o quina sensació
en quant al sistema
polític
ja sé que és una pregunta
d'aquelles una mica
feixugues
però no és d'examen
més que res
jo parlo de sensacions
personals
com a ciutadans
com a persones
que voteu
o no voteu
o que preneu
les vostres decisions
democràticament
heu après alguna cosa
no sé
quines sensacions
heu captat
després d'aquesta experiència
almenys
parlant
a nivell personal
i particular
doncs
després de veure'ls treballar
i d'escoltar-los
potser ja no em queda
tant aquella cosa
que tenia abans d'anar
de dir
el que pensa molta gent
és que no fan res
és que els veig
el que surt per la televisió
i veig que els escons
estan buits
que es barallen
que es criden
ja no tinc
potser tant
aquella impressió
sinó de pensar
que de veritat
són els nostres representants
que els hem votat
i que si no hi són
és perquè estan
visites
en una comissió
reunits entre ells
i després també
sovint
en general
el poble té la idea
que el ministre
o el parlamentari
està una mica allunyat
diguéssim del poble
que en pica
estalli l'hemicicle
és com si estiguéssim
en un altre món
i això és una cosa
que ens van ressaltar allí
especialment
el ministre de Justícia
i ens va dir
que no havíem de tenir
aquesta idea
que això no treia
que ell
tingués visites
contínuament
amb personalitats
per parlar
per poder escoltar
totes les necessitats
que hi havia
en aquell moment
els problemes
i de fet
també que treballaven molt
el que estava dient
la meva companya
que a vegades
s'estaven
fins a les 11 de la nit
o més
acabant de preparar
la sessió
que tenien l'endemà
a mi personalment
m'ha servit
més que res
per veure
com si diguéssim
la diferència
que hi ha
entre el Congrés
que és a Madrid
i tot
la distància
que podem trobar
que se sent
com el Parlament
que és com a més pròxim
i veus que
treballen com és
aquí a Catalunya
veus que treballen més
allà
tot més
allà es parla d'Espanya
i
al ser a Catalunya
doncs el treball
està més fet aquí
no ho sé
notes aquesta proximitat
coses que t'impliquen
més a tu
per això
ho considero
potser que el Parlament
doncs el trobo
com més important
per
no sé
pel dia a dia
nostre
i en el vostre cas
no diré que hi hagi
un abans i un després
de la visita
però ja m'imagino
que l'experiència
també doncs
us ha fet reflexionar
o pensar
al voltant
del propi sistema
no?
Jo penso que
com més
el vas coneixent
veus
te'n dones compte
que el sistema
a vegades
té molts defectes
i que possiblement
se podrien
arribar a corregir
com seria
la representació
dels diferents pobles
i que
possiblement
en un futur
sí que s'haurà de mirar
de buscar
una solució
en aquests defectes
que
a base de l'estudi
d'anar-ho coneixent
la veritat
és que m'anem donant
compte
Òscar
no, només
reafirmar el que
acaba de dir
el meu company
però avui
penso
molt igual
teniu fotos
no?
sí
sí
va
per acabar
amb qui us heu fet fotos?
amb Llamazares
que això passarà
a la posteritat
si sou mares
i teniu nets
i coses
mira aquesta foto
eh
en sèrio
amb el ministre de justícia
també
amb el vicepresident
del senat
després no sé
si els companys
tenen fotos amb
sí
tenim fotos
amb el portaveu socialista
vull dir
amb el López Garrido
ens vam trobar
no en tenim fotos
però vam entablir
un debat
allí
una conversa
molt agradable
amb el
Durán i Lleida
Convergència
Bono i Unió
i bueno
és una persona
molt agradable
també
Jordi Txaner
de Convergència i Unió
i el portaveu
del grup parlamentari
del bloc
nacionalista gàleg
i per Esquerra Republicana
el Joan Puig
i el senador
Sergi
no recordo el nom ara
sembla
Lluís Aragonès
home
amb la quantitat
de polítics
que hi ha al Parlament
i al Senat
difícilment es pot
també cal afegir
Alfonso Guerra
que se'l vam trobar
pel carrer
què dius ara
què dius ara
vau veure Alfonso Guerra
sí bueno
una mica
anava una mica
de pressa
encara està pel món
perquè sembla que estigui
així com una mena
de retiro
però el vau veure
casualment pel carrer
o estava
deixava d'un edifici
en aquell moment
i li vam dir
escolti que li faria res
de fer una foto
i va dir que sí
un sí una mica agra
però bueno
no us va recitar
Machado
pel que veig
us va dir que sí
no allò sí
prou
només se va deixar
tirar una foto
perquè allò que
la típica
té una altra càmera
no no
només va dir
una foto
i prou
també li deu passar
moltes vegades
això
que se'ls acostin
moltes persones
home
jo per tot el que expliqueu
crec que els ciutadans
tenim un gran desconeixement
del que es cou
quotidianament
al Parlament de Catalunya
al Congrés dels Diputats
i al Senat
i possiblement
estaria molt bé
que de tant en tant
hi paréssim més compte
això que ens heu explicat
vosaltres
jo crec que també
ens ha costat
una mica més
aquestes institucions
esperem que surti
molt bé
aquesta simulació
que fareu
de sessió parlamentària
i sincerament
us agraïm
la vostra visita
perquè ha estat
molt interessant
la vostra experiència
i que ens l'hàgiu explicat
aquí al matí de Tarragona Ràdio
l'Ivan Guallà
la Sofia Jordà
el Carles Caparrós
l'Òscar Grau
i la Cristina Cos
moltíssimes gràcies
bon dia
Gràcies