Dos quarts i mitja d'onze del matí,
estem en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Com us dèiem fa una estona,
el president de Convergència i Unió Artur Mars
visita aquest dimarts l'àrea del camp de Tarragona
per parlar bàsicament d'infraestructures
i per trobar-se després en un dinar
amb el sector empresarial de la zona.
Aprofitant aquesta visita,
només cinc dies del referèndum pel Tractat de la Unió Europea,
avui l'hem volgut convidar al matí de Tarragona Ràdio
per repassar justament l'actualitat política
en clau catalana i fins i tot en clau tarragonina.
Saludem en directe el senyor Artur Mars.
Senyor Mars, bon dia.
Bon dia, molt bon dia.
Bon dia i benvingut a Tarragona i al matí de Tarragona Ràdio.
Vostè avui ve a parlar d'infraestructures,
precisament el déficit d'infraestructures
a la zona del camp de Tarragona
és una d'aquelles qüestions candents,
és una d'aquelles qüestions de plena actualitat
ja des de fa temps en aquesta àrea
on justament la preocupació per part dels empresaris
i de la població en general és evident.
Ve a Tarragona avui justament
i a l'aeroport de Reus a fer aquesta compareixença
davant dels mitjans de comunicació
amb alguna proposta en concret sobre temes d'infraestructures?
Bé, evidentment que sí, amb alguna proposta en concret
i no només això, sinó també relacionant-ho
amb el que és aquesta Europa
que està renaixent amb la Constitució Europea.
Tot plegat va junt, no?
I en aquest sentit, doncs, bé,
nosaltres som dels que considerem
que precisament l'Europa més trebada,
més forta, més sòlida,
més econòmicament pròspera
és quelcom que ens convé molt
des d'una òptica catalana
i des d'una òptica tarragonina, no?
No oblidem que la majoria de la gent que ens visita,
la majoria del comerç que es fa,
la majoria de les transaccions comercials de tota mena,
tot això té a veure amb Europa
i amb una Europa més a més oberta, no?
I això és el que també venim a defensar.
I en la mesura en què la Constitució Europea
és un pas endavant en aquesta construcció
i en aquesta fortalesa i solidesa d'Europa,
evidentment és una aposta que ens interessa, no?
Dit això, nosaltres sabem
que els grans temes d'infraestructures
no els resoldrem a través de Brussel·les,
sinó que els hem de resoldre a través de la nostra pressió
i de la nostra negociació a Madrid.
I en aquest sentit sabeu que nosaltres proposem
que la gestió de totes les infraestructures
que hi ha a Catalunya,
que en aquest moment estan en mans de l'Estat,
passin a mans de la Generalitat de Catalunya.
Que el seu torn ha d'obrir la gestió
d'aquestes infraestructures,
per exemple a l'aeroport de Reus,
en els operadors territorials,
en la gent directament interessada a nivell territorial,
en el cas de l'aeroport de Reus,
doncs òbviament a tot el que és els operadors del camp de Terragora.
Aquest és el model que nosaltres defensem,
no d'ara, sinó des de fa temps, no?
Fins ara això no s'ha pogut aconseguir,
excepte amb el tema dels ports,
que com sabeu amb els acords
que hi va haver amb el govern del senyor Aznar,
de la primera època
vàrem aconseguir el traspàs de la gestió,
de fet, i els presidents dels ports
ara es nomenen des del govern de la Generalitat,
tot i que el Partit Popular va intentar fer marxa enrere
quan tenia majoria absoluta respecte a aquest pacte,
però allò mateix que vam fer pels ports
ara ho volem fer per totes les infraestructures
que vol dir pels ports, òbviament consolidar-ho
pels aeroports, en aquest cas l'aeroport de Reus
i lògicament també per tot el que són
les carreteres en mans de l'Estat en aquest moment
i per les xarxes de ferrocarrils interiors de Catalunya.
Per tant, xarxes de ferrocarrils interiors,
trens regionals, el que coneixeríem...
Trens regionals.
Trens regionals i carreteres
que en aquest moment són de titularitat estatal,
la majoria són en aquest cas
les que arriben a la zona del camp de Tarragona
que passin a mans del govern de la Generalitat.
Sí, senyor. Aquí hi ha només un petit tema a estudiar
que és aquelles carreteres
i sobretot aquelles xarxes de ferrocarril
que després tenen una incidència
amb altres comunitats autònomes.
Aquí, doncs, quin tipus de gestió compartida
es pot arribar a fer?
Però aquelles carreteres o aquelles xarxes de ferrocarril
que tenen origen i final a dintre de Catalunya,
aquestes han de ser no de l'Estat
sinó de la Generalitat de Catalunya.
En el cas de l'aeroport, de l'aeroport de Reus,
en aquest cas parlaríem també de la cogestió
d'entitats com les Canbres de Comerç?
Evident, evident.
És a dir, nosaltres defensem un model
amb dues etapes.
Primer, traspàs de les infraestructures
i, per tant, de l'aeroport de Reus
a la Generalitat de Catalunya.
I un cop la Generalitat de Catalunya
és titular i responsable d'aquesta gestió,
ha d'obrir la gestió del dia a dia
a les parts interessades.
I en el cas de l'aeroport de Reus,
les parts interessades són els operadors
de les entitats del territori,
no només les Canbres de Comerç,
associacions empresarials,
tots aquells grans sectors
que operen a través de l'aeroport de Reus,
el sector turístic, òbviament, etcètera.
Segur que en aquest dinar que avui tindrem empresaris
de l'àrea del Camp de Tarragona,
segur que ja l'hi han dit moltes vegades,
en èpoques anteriors,
però també ara li expressaran la seva preocupació
que hi ha en aquesta zona
per les deficiències que hi ha,
per exemple, en carreteres,
la falta d'autovies,
el tren d'alta velocitat,
la xarxa ferroviària regional
que ens connecti amb la resta del país.
Amb això, des de Convergència i Unió,
hi ha altres propostes,
hi ha altres qüestions
que es considerin prioritaris
que s'han de fer,
sigui des de Catalunya,
sigui des de l'Estat
o fins i tot sigui des de Brussel·les,
des d'Europa?
Miri, nosaltres,
en el cas del TGB,
del tren de gran velocitat,
no som gens sospitosos,
perquè el defensem des de l'any 1988
quan no el defensava ningú
i vam ser dels primers
que vam llençar els projectes endavant
per connectar Catalunya amb Europa,
perquè nosaltres el que volíem fonamentalment
era connectar Catalunya amb Europa,
que creiem que és el gran tema
que en aquest moment està pendent,
a través d'una xarxa ferroviària,
no només d'alta velocitat,
sinó d'ampla de via europeu.
Ara, és evident que tampoc ens hem negat mai
que aquesta connexió es pogués fer també amb Madrid,
i aquí és on, lògicament,
no només Tarragona,
sinó també totes les terres de Lleida
tenen una incidència especial.
Per tant, nosaltres el TGB l'hem defensat sempre,
de fet l'hem impulsat,
formant part dels nostres pactes
i de les nostres condicions
amb els governs espanyols,
que finalment es van aconseguir desbloquejar,
tard, certament,
però es va aconseguir vèncer
la resistència que hi havia
per part de les autoritats de Madrid,
etcètera, etcètera.
Ara, no tot és el TGB,
no tot és el TGB,
no tot és el tren de gran velocitat,
i per tant, aquí hi ha temes molt fonamentals,
l'autovia de Tarragona-Valls
és absolutament clau,
absolutament clau.
La Nacional 340 es va fent per pedaços,
ara aquesta variant,
ara aquella altra variant,
però no s'ha fet mai una actuació conjunta important.
Els tercers carrils de l'autopista,
allà on te fan falta,
tampoc s'ha afrontat d'una manera decidida.
Què vull dir amb això?
El que vull dir és que hi ha tota una pila,
tot un munt d'infraestructures
que depenen de Madrid
i que per tirar-les endavant
hem d'anar negociant allà,
que el que hem de procurar
és que les puguem decidir directament des d'aquí,
amb els nostres diners, a més a més.
Això enllaça amb la nostra proposta de finançament,
no?, per Catalunya.
Nosaltres el que diem és que,
home, si aconseguim gestionar molt millor
els diners que surten de Catalunya
i que s'han de quedar en bona part de Catalunya,
podrem fer una part important d'aquestes obres
sense haver d'esperar
si el govern de Madrid detorn
i és més favorable o és més desfavorable.
Estem, senyor Mas, en una legislatura,
tothom ho sap,
per parlar de finançament,
del nou finançament de Catalunya,
per parlar del nou estatut.
Estem, justament, en uns dies,
en un moment en què sembla que alguns membres
del govern central parlen de limitar la reforma.
En aquesta situació actual,
fins on arriba el compromís de Convergència i Unió
per tirar endavant el projecte de reforma
del nou estatut?
Fins on estan disposats a acceptar
o a cedir en totes aquestes negociacions?
Doncs, miri,
nosaltres el que estem fent
és definir quins són els punts claus
d'aquest futur estatut de Catalunya.
Fa tres setmanes enrere
vàrem presentar la proposta de finançament.
D'aquí uns quants dies presentarem
la proposta amb temes competencials,
per exemple, amb immigració estrangera
o amb gestió d'infraestructures.
I ens mullarem a fons
respecte al que nosaltres creiem
que Catalunya necessita.
I en aquests temes fonamentals,
finançament, gestió de la immigració estrangera,
infraestructures,
temes culturals i lingüístics, etcètera,
en aquí nosaltres no podem cedir.
No és que no vulguem cedir,
és que no podem cedir.
Per una raó molt senzilla,
perquè un estatut no és un pacte
que es fa amb un govern espanyol
per tres o per quatre anys.
No és un pacte de legislatura.
Un estatut és un sistema d'autogovern
que dura 25, 30, 40, 50 anys,
com es demostra en l'actual,
que en fa 26 que el tenim.
Per tant, si el fas malament,
si no hi poses allò que hi ha d'haver,
no és que t'equivoquis tu per tres anys,
és que t'equivoquis per 40 anys.
I per tant, hipoteques tot un país durant 40 anys.
Per això una força no senyorista
com Convergència i Unió,
en un moment transcendent,
com és el de fer un nou estatut,
ha d'estar molt a l'aguait, no?
Ha de tenir les idees molt clares,
estar molt a l'aguait
i resistir les pressions que ens vindran.
Per què ens vindran?
Pressions perquè afluixem,
perquè, vaja,
perquè aigualim tot això,
perquè fem les coses fàcils en el PSOE,
perquè en Zapatero se'n pugui sortir,
perquè els socialistes catalans
puguin salvar la cara, etcètera, etcètera.
Però l'estatut no es fa per salvar la cara
d'en Maragall ni d'en Zapatero.
L'estatut es fa per fer un bon servei a Catalunya.
I això nosaltres ho tenim molt clar
i ho hem de poder exercir fins al final.
I podran resistir utilitzant aquesta expressió que utilitzen?
Jo espero que sí,
jo espero que sí,
vaja, estem molt decidits a resistir,
a risc que se'ns vulgui presentar
com a aquells que no volem l'estatut.
Però, escolti, nosaltres som els primers
que volem l'estatut,
entre altres coses perquè som una formació nacionalista
i, per tant, som els que més compromesos estem
amb l'increment de l'autogovern de Catalunya.
volem l'estatut de totes, totes, de totes, totes.
Ara, el que no volem
és que se'ns enganyi amb l'estatut.
I vostè feia referència
en aquestes declaracions
de membres del govern del PSOE
que ja, abans de començar,
estan aigualint-ho tot.
Aquest és el tema, no?
El ministre Sevilla, el ministre Solvés,
el propi senyor Zapatero,
que avui apareix,
com que encara ell s'ho creu, etcètera,
no fa gaires dies ens deia
que això de les balances fiscals,
és a dir, de publicar les dades
del que aporta Catalunya
en forma de diners a Espanya
i del que reben altres territoris,
que re de re, no?
Bé, ells procuren en aquest moment
ja actuar contra la línia de flotació
del que ha de ser el futur
Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Això nosaltres no ho prometrem.
Si el PSOE vol anar contra l'estatut,
doncs arribarà un moment
en què se li veurà el lleutor.
Però Convergència i Unió
el que no pot fer
és simplement signar un estatut qualsevol,
un sistema de finançament qualsevol
per quedar bé,
per resistir,
per passar ràpidament aquesta pressió,
sinó que el que ha de fer
és tenir les idees clares
i defensar-les fins al final.
Aquesta, teòricament,
senyor Massa,
també ha de ser la legislatura
que ha de debatre
la futura llei electoral de Catalunya,
un tema que des d'alguns sectors,
algunes comarques de Tarragona
es veu amb una certa preocupació
pel que podria suposar de canvi
respecte a la situació actual.
Quina és la postura,
quina és l'actitud
de Convergència i Unió
davant d'aquest tema
de la llei electoral?
Doncs miri,
nosaltres tenim un temor
fonamentat
com a conseqüència
de la dèria
que tenen els socialistes
i en aquest cas,
sobretot,
el seu president,
el propi senyor Maragall,
de voler canviar
la llei electoral
a qualsevol preu
i quan dic a qualsevol preu
vull dir amb una idea
prefixada
que és la de
en bona part
ofegar la veu del territori.
El que defensen
els socialistes
és que la igualtat
de vot
ha de ser absoluta
i radical
a tot arreu de Catalunya.
Això portat a l'extrem
vol dir
un sistema
proporcional
pur
i pur
vol dir
que hi ha
una sèrie de territoris
entre ells
el camp de Tarragona
o les Terres de l'Ebre
sense anar més lluny
que es quedarien
sense una part
dels seus representants polítics
en aquest moment
i això nosaltres
no ho podem acceptar
de cap manera
perquè
home,
gairebé
tots els països del món
s'accepta
que els sistemes electorals
han d'estar corregits
precisament
per la via
de l'equilibri territorial
perquè
de què val
fer grans discursos
d'equilibri territorial
si en el moment
de donar pes
en el Parlament de Catalunya
en els diferents territoris
el que es vol
és disminuir aquest pes
per tant nosaltres
serem ferms defensors
que la suma
de diputats i diputades
del camp de Tarragona
i de les Terres de l'Ebre
que en aquest moment
són 18
han de seguir sent 18
també de cara al futur.
També s'ha de parlar
aquesta legislatura
teòricament
del model territorial de Catalunya
de fet ja se n'està parlant
les futures
vagaries
haurien d'assumir
plenament
totes les competències
que per exemple
ara tenen les diputacions
segons el criteri
de Convergència i Unió?
Totalment
és exactament així
és a dir
nosaltres som també
en aquest sentit
defensors clars
que no caben
més administracions
públiques a Catalunya
seria fer-ne set diputacions
per dir-ho d'alguna manera
exacte
de fet seria això
seria fer-ne set diputacions
amb un altre nom
i amb un altre ajust territorial
si en aquest moment
la diputació de Tarragona
abasta totes les comarques
tarragonines
més les Terres de l'Ebre
en el cas d'aquí
que hi haguessin
dues vagaries
doncs hi hauria
una per les Terres de l'Ebre
una altra pel camp de Tarragona
bé
això és així
perquè el que no pot ser
és que la vagaria
s'afegeixi
com una administració
més per sobre
de les diputacions
per sobre dels consells comarcals
per sobre dels municipis
etcètera
perquè ja no hi caben
més administracions
més administracions
què vol dir?
vol dir a la llarga
més impostos
perquè les administracions
gasten diners
i d'on els gasten
aquests diners?
dels impostos
que cobren de la gent
això ho tenim claríssim
aleshores
les vagaries
tenen sentit
i nosaltres hi creiem
sempre i quan
siguin
diguem-ne
refondre
les
a la feina
de les diputacions
a nivell territorial
i local
substituir de fet
a les pròpies diputacions
en aquest sentit
poden tenir
poden tenir
viabilitat
si no és així
doncs
insisteixo
aleshores
no
no
no
no tindria cap sentit
posar-hi una administració
més
parlant encara
de qüestions
territorials
de les futures
bagaries
en els últims mesos
s'ha creat
una certa polèmica
aquí al camp de Tarragona
sobre la futura
bagaria del camp
i sobre la seva capitalitat
perquè alguns sectors
i algunes forces polítiques
o alguns representants
de forces polítiques
en fi
parlen de compartir
la capitalitat
del camp de Tarragona
cosa que des de Tarragona
evidentment
doncs
s'ha criticat
clarament
fins i tot
des de Tarragona
s'ha demanat
un pronunciament clar
del president
de la Generalitat
i del govern català
sobre la capitalitat
de la futura
bagaria del camp de Tarragona
quina és la seva posició
senyor Mas
en aquest moment
la capital
de la
de l'anomenada
província
que és una terminologia
que a nosaltres
no ens acaba
de fer el pes
però la capital
de l'anomenada
província
és Tarragona
ciutat
i això em sembla
que no ho discuteix
ningú
altra cosa
jo això
l'hi puc dir
doncs
perquè fins i tot
tinc orígens familiars
a Reus
altra cosa
és que evidentment
hi ha
una segona ciutat
molt important
en les pròpies
àmbits tarragonics
que Reus
que de fet
en part
pot exercir
de capital
d'algunes coses
per exemple
quan parlem de l'aeroport
parlem de l'aeroport
de Reus
que no és estrictament
de Reus
però està situat allà
doncs bé
en aquest tema
aeroportuari
Reus pot exercir
una certa
una certa capitalitat
en alguns temes
per exemple
de fires
Reus ha exercit
ja
històricament
una certa
capitalitat
etcètera
per tant
jo es recomanaria
que en aquest tema
de la capitalitat
anéssim
diguem-ne
concepcions molt modernes
Tarragona
ho és
capital
de l'àmbit
tarragoní
això no es pot discutir
ha estat així
durant una pila d'anys
però al mateix temps
s'ha de reconèixer
que hi ha altres ciutats
que tenen potencials
de capitalitats sectorials
per entendre'ns
no?
li he posat dos exemples
i ni pot haver d'haver
altres
en clau de política
estrictament local
senyor Mas
no podem oblidar
que estem avui
a Tarragona
que vostè avui està a Tarragona
que és la principal ciutat
de Catalunya
governada
per Convergència i Unió
l'alcalde
Nadal
responsables de la Federació
Nacionalista
aquí al Camp de Tarragona
han denunciat per ser
en els últims mesos
des de la formació
del nou govern
de la Generalitat
del tripartit
una actitud
de bloqueig
en algunes qüestions
han posat fins i tot
com a exemple
la llei de barris
i el tema del barri
de camp clar
que no ha entrat
en aquesta convocatòria
primera
del govern
de la Generalitat
creu vostè
que pot haver-hi
una actitud
de bloqueig
del govern
tripartit
catalanista
i d'esquerres
a Catalunya
respecte
d'alguns projectes
de present
i de futur
de la ciutat de Tarragona
per tractar-se
justament
de la principal ciutat
de Catalunya
encapçalada
per una alcalde
de Convergència i Unió
doncs mira
jo no puc fer un judici
amb detall
sobre això
que vostè em diu
però
sí que li puc
manifestar
una certa
sensació
i una certa
sospita
d'actuacions
no sempre
transparents
per part
de l'actual
govern
de la Generalitat
en municipis
governats
per Convergència
i Unió
això és així
no dic que
totes les àrees
del govern
actuïn de la mateixa
manera
no dic això
perquè segurament
hi ha àrees
del govern
de la Generalitat
actual
que no actuen
amb aquesta clau
diguem-ne
de sectarisme
però n'hi ha
d'altres que sí
no només
respecte a Tarragona
sinó
respecte a municipis
no governats
per
diguem-ne
formacions
polítiques
afins
en el que és
el tripartit
actual a Catalunya
n'he viscut
bastants exemples
durant els últims
mesos
de gent que m'ha
trucat
i m'han dit
mira escolta'm
som un municipi
de Convergència
i Unió
estem demanant
això
i se'ns posen
traves de tota mena
que moltes vegades
no són traves
objectives
a mi no
a mi no m'extranya
perquè
nosaltres sempre
hem denunciat
que alguns
d'aquels partits
que formen part
de l'actual
govern de la Generalitat
actuen d'una forma
bastant sectària
hem denunciat
sempre
i crec
i no és per posar-nos
cap medalla
però crec que
l'actuació de Convergència
i Unió
un dels actius
que ha tingut
durant els últims anys
i que pot tenir
també en el futur
és precisament
aquesta absència
de sectarisme
és a dir
nosaltres
hem fet inversions
molt importants
a qualsevol tipus
de municipi
de Catalunya
independentment
del color polític
que tenia aquest municipi
i se'ns ha reconegut així
fins i tot públicament
per part
per exemple
d'alcaldes socialistes
bé
no vull generalitzar
la sospita
de sectarisme
en aquest moment
per part de l'actual govern
perquè també seria injust
torno a dir
però hi ha símptomes
que de tant en tant
s'actua d'aquesta manera
l'alcalde de Tarragona
l'alcaldia de Tarragona
la més important
de Convergència i Unió
l'alcalde Nadal
16 anys de mandat
ha dit que no es tornarà
a presentar la reelecció
en els comissis del 2007
vostè creu
com a president
de la Federació Nacionalista
que s'hauria de fer
un relleu
ara mitja legislatura
mig mandat municipal
perquè el seu successor
doncs
tingui temps
per preparar
els comissis del 2007
vostè comprendrà
que no em corresponen
a mi
donar aquesta
aquesta opinió
jo tinc confiança
en que les decisions
que es prendran
a nivell local
i concretament
en aquest cas
de la ciutat de Tarragona
seran les millors
pensant també
en el futur de la ciutat
i en la incidència
de Convergència i Unió
en el que ha de ser
també el futur
de la ciutat de Tarragona
les dues coses
pensant en la gent
primerament
pensant en el futur
de la ciutat
però sobretot també
pensant en que
Convergència i Unió
té l'aspiració legítima
de poder seguir governant
la ciutat de Tarragona
en els propers anys
i a més a més
crec
que tenim un bon full
de servei
sincerament
tothom sap
que
l'alcalde Nadal
i molta de la gent
que l'ha acompanyat
han estat els grans motors
i els grans impulsors
de la gran transformació
de Tarragona
i de la gran modernització
de Tarragona
si avui Tarragona
emergeix com una capital
important
no només
en les comarques
tarragonines
sinó a tot Catalunya
i això es reconeix
fora d'aquí també
això
evidentment
és mèrit de molta gent
de moltíssima gent
de Tarragona
de molta gent
del teixit associatiu
i de la societat civil
òbviament
sense ell
això no s'hauria pogut fer
però també és un mèrit
molt principalíssim
de les autoritats
que han estat
al capdavant
d'aquest projecte
i si això és així
és perquè
Convergència i Unió
ha tingut les idees clares
de Tarragona
el qual no vol dir
que tot s'hagi fet
al 100% bé
ja s'admet
quan governes
una ciutat
durant uns anys
evidentment
no tot és perfecte
per entendre'ns
però el balanç
em sembla
que és immensament positiu
i així s'ha reconegut
per part de la gent de Tarragona
durant els últims anys
fent confiança
a Convergència i Unió
El president de la Diputació
Joan Arellos
perfila com el successor
en la candidatura
de Convergència i Unió
a les eleccions del 2007
com veu-ho
a l'actual president
de la Diputació
que pot ser
futur alcaldable
a Tarragona
Home, si no el veies bé
difícilment seria
president de la Diputació
és una persona
que li hem fet confiança
en molts moments
i amb diferents responsabilitats
i això vol dir
que té tot el nostre
preci
i té tota la nostra confiança
com li deia fins ara
ara no em faci anar més enllà
torno a dir
les decisions que s'han de prendre
la ciutat de Tarragona
per part de Convergència i Unió
formen part
diguem-ne
en primera instància
de la Federació
de Convergència i Unió
a nivell tarragoní
són ells
els que han de portar el timó
i els que han de portar la batuta
són ells
i nosaltres
òbviament
en el seu moment
hem de també
contrastar la nostra opinió
però no l'hem de donar d'entrada
sinó que són ells
els que han de liderar aquest procés
diguin per acabar
en un minut
de forma sintètica
una raó per anar a votar
diumenge vinent
en aquesta consulta
del referèndum
del Tractat de la Unió Europea
doncs miri
n'hi donaré dues
encara que siguin un minut
no a 30 segons per raó
primer
perquè
és un pas endavant
des del punt de vista
de l'enfortiment d'Europa
i el nostre futur
és Europa
no ens enganyem
el nostre futur
és Europa
i no podem anar
contra aquest futur
ja sé que es diu
una altra Europa és possible
però mai s'explica quina
i en canvi
n'hi ha una
que s'està construint
que és aquesta
i nosaltres hi hem d'estar al costat
com sempre hem estat
primer
segon
no li carreguem
a Europa
les culpes
d'allò que
algunes vegades
són problemes nostres
en el conjunt de l'estat espanyol
anem a Madrid
a resoldre els problemes
que tenim pendents
i no ens pensem
que aquests problemes
ens els resolen
a Brussel·les
i prova d'això
i amb això acabo
per complir el minut
és que
des del punt de vista
del reconeixement de Catalunya
i del català
a Europa
que ara és una possibilitat
molt més gran
que no pas fa uns mesos
enrere
i uns anys enrere
on ho hem hagut d'anar a aconseguir això
a Brussel·les o a Madrid
doncs a Madrid
n'hem donat una prova
durant aquestes darreres setmanes
per tant concentrem-nos en això
i no ens dediquem
a carregar les tintes
sobre Europa
que de moltes de les coses
que ens passen
no en té cap culpa
ho ha fet en un minut
just cosa que li agraïm
senyor Artur Mas
president de Convergència i Unió
gràcies per venir aquest matí
durant uns minuts
a la sintonia de Tarragona Ràdio
aprofitant aquesta visita
que fa avui a l'àrea
del camp de Tarragona
gràcies
i fins la propera
gràcies a vostès
i gràcies per la invitació
adeu-siau
bon dia
gràcies
gràcies