45 segons seran dos quarts de dotze del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès en directe des del matí de Tarragona Ràdio
i fent referència a un aniversari del qual se'n parlarà a la ciutat de Tarragona
perquè és un aniversari assenyalat i que afecta en el bon sentit de la paraula
a una comunitat molt àmplia de la ciutat.
Estem parlant de la parròquia de Sant Pau,
que ja es prepara per celebrar els 50 anys del seu naixement a la ciutat de Tarragona.
A partir del mes de gener començaran diferents activitats
que avui volem repassar amb el rector de la parròquia,
mossèn Joan Anton Sedó.
Mossèn Joan, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Ens acompanyen d'altra banda Núria Gómez,
que és periodista cronista de tota aquesta activitat que es durà a terme.
Núria, bon dia. Benvinguda.
Hola, bon dia. Què tal?
I saludem Pepi Soler. Bon dia, Pepi.
Bon dia.
A banda de ser una persona que està directament vinculada
amb l'organització d'aquest aniversari,
diguem-ne que de forma quotidiana és la responsable pastoral de joves.
és important des del moment, més enllà de les creences religioses,
que és la base, lògicament,
però que té una influència molt àmplia aquest aniversari
i el que és el dia a dia de la parròquia, no, mossèn?
És important.
Volem donar-li aquesta importància
perquè hi ha una finalitat que és irrenunciable
en la presència de la parròquia en la ciutat,
en una demarcació molt considerable de la ciutat.
tota aquesta part de la zona,
des de la plaça de l'Imperial Tàrraco
fins a la zona de Joan XXIII,
des de la carretera de Valls fins al riu, per entendre'ns,
en una finalitat irrenunciable
que és el diàleg fe i vida, teologia i vida.
Un diàleg que converteix en cultura,
en relació ciutadana,
en proposta cultural,
tot allò que es viu a l'interior de la parròquia.
En aquest sentit, pensem que el 50 aniversari
és una aportació, a veure si ho encertem,
que pretenem que sigui considerable per Tarragona, per la ciutat.
És que, de fet, la parròquia de Sant Pau,
i això ho saben les persones que són fidels
i les persones que no són creients,
però que la parròquia de Sant Pau
sempre ha estat una parròquia molt activa en la ciutat,
des de diferents punts de vista, tradicionalment.
Ho pretenem, ho pretenem.
Pretenem que l'activitat tingui un relleu ciutadà.
Pretenem que les persones
tinguin com una concreció de les seues fidelitats
en un compromís ciutadà.
Hi ha una pregunta que la dic així,
que quan me la fan intento respondre d'aquesta manera.
Diu, quants nois queden després de la confirmació, per exemple?
Jo sempre dic que queden tots,
que la confirmació no en mata cap.
Queden tots.
Llavors, queden tots des d'una formació,
des d'una base, com a ciutadans.
No hem de mirar l'Església només
com els que queden en un grup tancat,
sinó com unes persones
que són ciutadanes en el seu dia a dia.
Això, clar, arriba el temps de la catequesi,
aquests dos anys de catequesi,
les comunions, un cop s'ha acabat la comunió,
això la Pepi en deu saber molt,
s'ha acabat i hi ha alguns que no posen els peus a la parròquia,
altres que sí, no? Lògicament.
Bueno, sí, sempre hi ha persones
que voldries que es quedessin i no es queden,
però, bueno, també n'hi ha que es queden
i n'hi ha que després marxen, però després tornen
i això és molt important,
perquè quan veus que tornen és
quan tens l'alegria de divers,
almenys algú ha quedat, no?
Jo penso que això, si em permets,
passa a tots nivells, no?
La gent més adulta també, no?
Hi ha almenys que et relaciones més amb la parròquia
perquè tens una activitat, un servei concret a fer
i hi ha moments en què no et relaciones, no?
Però a mi, quan em van dir
si volia fer la crònica d'aquests actes,
el que m'ha sorprès moltíssim i m'agradaria remarcar
és que no és un programa d'actes
per fer coses extraordinàries,
sinó que és donar relleu
a les coses ordinàries de cada dia
i a mi això m'ha sobtat moltíssim.
La presentació del programa d'actes
s'ha fet dins del sopar solidari de Càritas.
no agafant un dia i fem una festa especial
i ho presentem, no?
Jo crec que això vol dir molt
del tarannà d'aquesta parròquia, no?
A la qual jo estic molt vinculada
però que m'agrada remarcar aquestes coses
perquè amb això ens diferenciem bastant
d'altres situacions, no?
Que potser en família o així ho faríem
extraordinari i aquí no.
Seguint els actes, les conferències,
les xerrades que faríem habitualment
al llarg d'un any,
els donem un aire extraordinari.
Per tant, parlar de l'aniversari
és parlar del dia a dia,
de la vida quotidiana a la parròquia
que passa al que li és propi
d'una parròquia i d'una església
i al que li és propi
en quant al sentit de la comunitat,
no només des del punt de vista pastoral
sinó ara penso als esplais.
A més, la parròquia té unes instal·lacions
que ja permeten aquest moviment
de gent, de persones que entren,
que surten...
És aquest l'ambient que es respira?
Perquè la veritat la parròquia
té unes instal·lacions molt bones.
No sempre les ha tingut.
No sempre les ha tingut.
Per d'uns anys cap aquí,
afortunadament es pot gaudir
d'un espai magnífic
per dur a terme tota aquesta activitat.
És un espai que té molt sentit.
Van tenir visió els dos rectors
que se'ls ha de reconèixer
tot el mèrit
i l'equip tècnic que els va assessorar,
mossèn Joaquim Clavé
i mossèn Josep Bufarull.
Van tenir visió.
Perquè és com quan altos caminem
amb les dues cames,
el centre parroquial,
el nucli de les instal·lacions parroquials,
camina com amb les dues cames
coordinades, no?
D'una banda hi ha l'església,
la litúrgia,
i per l'altra banda hi ha el centre parroquial,
diem-hi que són totes aquestes activitats.
La litúrgia s'omple de la vida
i la vida s'omple de la litúrgia.
Això és un equilibri interessant.
És un espai on Càrit
és una entitat prou coneguda
i respectada a casa nostra.
Té molta vinculació,
no sé si per un tema d'espai físic,
veus les persones
quan hi ha campanyes concretes
de donacions de determinats productes,
quan la roba,
allò perquè la reaprofitin altres persones,
campanyes concretes
que se'n fan més enllà
de països de Llatinoamèrica,
que sempre hi ha hagut
una vinculació molt important.
És a dir, que aquesta és una parròquia
molt oberta al món
des d'aquest punt de vista.
Tenim dos serveis
que això ho cuiden.
Els serveis parroquials
són com
qui concreta l'activitat ordinària
del que és la parròquia.
No es pot parlar, per exemple, de Càritas
i no parlar de la parròquia
perquè llavors
a la parròquia li faltaria
una dimensió caritativa,
una dimensió de l'opció pels més pobres
i a Càritas li faltaria un origen.
Per tant,
aquests dos serveis parroquials,
Càritas,
em refereixo a Càritas
i a Finestra al món,
ho diem així,
són dos serveis
que tenen
com aquesta finalitat
dintre de la comunitat parroquial.
L'un,
recordar-nos
que l'opció pels més pobres
és constitutiva
de l'experiència de la fe
i l'altre
doncs que aquesta dimensió
universal,
aquesta dimensió cap al tercer món
doncs també forma part
del que la fe cristiana
ens demana.
Potser
perquè tenim
en tant que parròquia
tenim a Sant Pau
per patró
i en tant que a Tarragona
tenim
les arrels de Sant Fructuós
com dos testimonis
que ens recorden constantment
l'opció pels més pobres
i tenir al cap
l'església
d'Orient Occident.
Important el paper dels joves
dins del que és
el dia a dia
de la parròquia
i els caps de setmana
i en el temps de lleure,
no?
Sí,
sí que és important
i a més a més
a part de ser important
doncs
és un orgull,
no?
Veure que tens
uns joves
que tiren endavant
per exemple
que el sopar aquest de Càritas
l'han preparat tots ells
que ho han fet a mi il·lusió
que els joves grans
s'han preocupat
dels joves més joves
o sigui
els grans s'han preocupat
dels de confirmació
per fer-los-hi entendre
el que era Càritas
i això
doncs
és una joia
és una satisfacció,
no?
Veure que hi ha
aquest nivell
i aquesta participació
els uns amb els altres
vull dir,
no sé.
Important
i això el mossèn també
jo suposo que és en ell
qui li pertoca
doncs el paper que fan persones
avui ha vingut la Pep i la Núria
però Déu-n'hi-do
la quantitat de persones
que de forma voluntària
treballen en el dia a dia
no?
La parròquia
Sí,
sí,
sí,
sí,
això és una manera
de ser
del seu origen
jo diria que
de temps
mossèn Josep Gil
que va ser rector
de la parròquia
que ara és rector
al Callà
se'n va preocupar
moltíssim
va vehicular
i va articular
tot un treball
amb equips de matrimonis
jo penso que va fer
un treball
molt important
en una època
de creixement
de la zona
de la pròpia parròquia
de la comunitat de fe
i mossèn Clavé
i mossèn Josep
Bufrull ho han continuat
la veritat és aquesta
podem parlar
jo diria
d'uns
cent
i pocs
cent i pocs
voluntaris
fixes
a la parròquia
perquè
perquè
són com
la referència
d'una col·laboració
més ampla
per exemple
la campanya de Càritas
que ja heu fet referència
abans
no és
que Càritas
faci una campanya
sinó que Càritas
anima
i coordina
una campanya
posant en campanya
tota la parròquia
una mica
entroncant
amb una tradició
que ens ve dels moviments
d'acció catòlica
actualitzant
del contingut
que la campanya
ha de ser
com una proposta
educativa
que eduqui
a partir de l'acció
no es tracta
de fer gent activista
que vagi recollir
diguem-ne barres de torrons
amb tots els respectes
sinó que possibiliti
a través d'aquesta barra
de torrons
que aquella persona
que la dona
es descobreixi generosa
descobreixi
que la seva
el seu gest
que la seva decisió
té una repercussió
en el món dels més pobres
heu fet referència
a aquest sopar
de Càritas
del passat dia 16
que de fet
va ser el tret de sortida
de tot aquest seguit
d'actes
un sopar que també
ho ha esmentat
ho deia la Pepi
fa un moment
doncs va ser realment magnífic
jo m'imagino que
us vau trobar
i vau carregar molt
les piles
cara a tota aquesta celebració
doncs mira
la sala de mas
que és una sala
on habitualment
es fan aquest tipus
de trobades
per explicar-nos coses
estava plena
de gom a gom
i no exagero
i gent dret
de gent asseguda
però el que és més important
és que a més
dels feligresos
de l'edat adulta
que potser
podríem pensar
que és qui més
omple l'església
en aquest moment
hi havia tot el grup
de joves
i el grup
d'adolescents
els que encara
estan a confirmació
i això
quan tu mires
perquè després
has de fer una crònica
i procures posar-te
amb ulls una mica
des de fora
impressiona moltíssim
perquè dius
aviam
estan aquí aguantant
l'exposició
molt acurada
que va fer la Pepi
de tots els actes
que celebraran
les paraules introductories
del rector
i després
ells van fer
una exposició
gràfica
a la paret
de
mentre sonava de fons
una música
que va durar
aproximadament
una cançó
uns 5 minuts
de tot el que ha sigut
aquesta campanya
de càritas
i després
més d'un centenar
de persones
es van quedar
al sopar
solidari
que pagues més
i menges menys
per recollir diners
que també havien preparat
ells
això dona
jo què sé
com una esperança
de futur
que dius
al món
gent cristiana
i gent d'empenta
n'hi haurà
per molt de temps
comentàveu
que se celebren
els actes
fent el mateix
que es fa tot l'any
però home
algun element
diferenciador
sí que n'hi ha
dins del programa
d'actes
és un programa
molt ampli
que el tenim aquí
damunt la taula
si us sembla
com que la memòria
és molt
és molt feble
se'ns pot oblidar
però així
a grans trets
podem comentar
algunes de les activitats
més destacades
què us sembla?
doncs
doncs
sí
podem comentar
a veure
com a cosa
principal
és la missa
que hi haurà
d'inauguració
que la presiderà
el senyor
arquebisbe
que és el dia 16 de gener
aquesta serà
potser
una de les coses
més principals
i després
vull dir
tenim dos xerrades
sobre Sant Pau
una feta
pel mossèn Aragonès
i l'altra
per l'Armand Puig
que serà també
dins d'aquest mes
i després
vull dir a veure
coses
coses
si hem fet alguna cosa
que ha sortit
de lo normal
de lo que fem
a la parròquia
han sigut coses
una mica
per obrirs més
a dintre
tota la comunitat
vull dir
per obrirs
a dintre
millor dit
no la comunitat
a dintre
totes les altres parròquies
a dintre
els dos xiprestats
i clar
llavors
hem fet
a la missa d'inauguració
ja en invitarem
a tots els praderes
dels dos xiprestats
en aquest sentit
després
una altra cosa
que també farem
serà
el 22 d'abril
pensem fer
una ruta
pels llocs
que va estar
Sant Pau
a Tarragona
una ruta
cultural
en què va
pensem també
una cosa
com potser
que no hagués
fet
si no hagués sigut
el cinquantè aniversari
sinó una mica
perquè col·laborin
totes les altres
parròquies
dels dos xiprestats
pensem
el mes de maig
fer
unes lectures
paulines
vull dir
de les cartes
de Sant Pau
que les pensem
fer
a la capella
de Sant Pau
que hi ha
dintre del seminari
perquè així
és una cosa
oberta
i que hi participin
volem que hi participin
totes les parròquies
i això
com a coses
que diem
si no hagués sigut
el cinquantè aniversari
potser no hagués fet
clar
en canvi
tot l'altre
entra a dintre
el que fem nosaltres
sempre a Sant Pau
sinó
donant-li
un relleu
una mica més especial
evidentment
també hi haurà
la missa de Cluenda
a final de curs
pensem
muntar una exposició
no sabem quan
i bueno
i no sé
la publicació
d'un llibre
això com a drets
me penso que
així
de lo més
més important
no em deixo res
el mossèn
que també ha estat
a les nostres preparacions
si m'ha deixat
alguna cosa
de lo més important
doncs
és que hi ha molts actes
està farcita
aquest programa
com a totes les famílies
què fan d'extraordinari
quan es produeix
un aniversari
el primer que fan
és estalviar
per tant
el primer que farem
és estalviar
això
bé
que potser ho hauríem fet
però no ho fem
estalviem
però per què?
per gastar una mica més
en aquelles coses
que creiem
que han de ser una referència
per exemple
a l'estiu
potser hauríem anat
doncs
de vacances
que sé jo
a un poble
d'aquí a la vora
llavors
estalviant una mica
i hipotecant una miqueta
d'aquí dos o tres anys
els dos o tres anys propers
proposem
un viatge
seguint les rutes
de Sant Pau
pels països
Grècia
Turquia
etc.
per tant
això
però és un viatge
que organitza
de forma habitual
l'Associació Bíblica
de Catalunya
és una entitat
que organitza viatges
jo diria
cada estiu
llavors
nosaltres enguany
d'aquests viatges
ens fem nostra
una de les convocatòries
una de les propostes
ens la fem nostra
el que és extraordinari
és la proposta
que fem a la parròquia
per tal que les famílies
se la facin seva
no sé si enguany
o l'any que ve
bé
una altra proposta
interessant
doncs
serà
doncs
un viatge
a Roma
pels llocs de Pau
però la finalitat
no és fer un viatge
turístic
sinó formatiu
que
que és una manera
qualificada
de fer turisme
una manera
qualitativa
de fer turisme
es pot anar a Roma
de moltes maneres
per tant
per tots els camis
per tant
molt bé
llavors
això
llavors
les activitats
d'aquest any
tenim com
tres etapes
l'etapa
d'inici
que la Pepi
l'ha remarcat
molt bé
que també és
el normal
per Sant Pau
nosaltres ens trobaríem
per celebrar
l'Eucaristia
en guany
diguem-ne
doncs
ho farem
més solemne
etapa d'inici
hi ha una etapa
entremig
que
els actes
subratllats
tenen
com un vessant
de reflexió
sobre la interculturalitat
entesa com
a veure
l'acolliment
d'aquesta referència
avui en dia
la interculturalitat
l'acolliment
interreligiós
el debat
fe i vida
i el debat
teologia
i història
per tant
però això
ha fet molt
des de
des de
des de
des de la realitat
organitzarà
càritas
amb la senzillesa
que caracteritza
aquest servei
parroquial
i molt
entenedorament
no
una altra etapa
la final
pretenem
que això
diguem-ne
que tanqui
tots els actes
d'aquest cinquantenari
amb activitats
a l'interior
de la parròquia
per tal
de dinamitzar
la parròquia
és a dir
ens trobem
en una etapa
jo diria
socialment important
aquest inici
del mil·leni
amb tots els canvis
que suposa
i eclesialment
també
important
40 anys
del Vaticà II
rebent
i acollint
el Consell
Provincial
Tarraconense
i això
aquest destilar
vida
comunitària
com es concreta
la parròquia
llavors
intentarem
si tot això
ens va bé
convocar
una assemblea
parroquial
jo és la primera
vegada
que ho dic
això
convocar
l'assemblea
parroquial
per final
d'aquest
aniversari
per final
d'aquest
cinquantenari
una assemblea
en l'església
què és?
és una experiència
de comunió
l'església
es troba
cada diumenge
en assemblea
litúrgica
i doncs
intentarem
que sigui
una assemblea
reflexiva
per recollir
tot el que ha
suposat
aquest cinquantenari
intentant
trobar
l'ara
i l'equí
de la nostra
identitat
cristiana
això
ens pot anar bé
si ho sabem
portar
la vida
de la parròquia
està vinculada
amb l'espai geogràfic
que l'acoll
aquesta zona
de la ciutat
de Tarragona
que fa 50 anys
eren els afores
de Tarragona
ara és el centre
ara és el centre
pràcticament
però fa 50 anys
Déu-n'hi-do
estava al carrer
La Popular
per cert
que és un nom
que a mi m'agrada molt
i mai es diu
la parròquia de Sant Pau
al carrer de La Popular
doncs clar
abans estava a les afores
ara la parròquia
està absolutament
ja en el centre
de Tarragona
amb aquest allargament
de la Rambla
això és la gran intuïció
del cardenal Arce
Déu-n'hi-do
que la van criticar molt
hi ha un fa
posant la parròquia allà
exacte
i li van dir
que la feia d'esquena a Tarragona
i ara resulta
que està al mig
el rovell de l'ou
no, no
l'home tenia visió de futur
no hi ha dubte
si se'ns permet
una mica de vanitat
és l'única parròquia
que està instal·lada
a la Rambla de Tarragona
en aquest moment
doncs sí que és cert
és veritat
que em perdonen
els companys rectors
és un petit pecat
és un petit pecat d'orgull
que jo crec
recollint
i després al final
jo m'imagino
que se li donarà forma
d'alguna cosa
tot el que ha significat
o el que significarà
en un futur
tot aquest aniversari
s'ha començat prèviament
ja
amb l'elaboració
de l'anagrama
aquest que tenim aquí davant
amb el programa d'actes
la presentació
d'aquest anagrama
l'elaboració del programa
i després recollint
crònica a crònica
tots els actes
que es van fent
de moment
hi ha hagut dos
hi ha dues cròniques
penso que al final de l'any
això tindrà un gruix
prou important
incloses
les fotografies
per fer el que es cregui convenient
en aquell moment
així a priori
no hi ha res decidit
però evidentment
no és una cosa
que es llançarà
és un material
que es guardarà
en un arxiu
i es podrà fer
o un fulletó
o un llibre
no sé
això
una mica
a veure el pressupost
que tenim
perquè ja saps
que aquestes coses
en careixen
el que sí
que és cert
és que
fent una crònica
del dia a dia
la memòria
no es perd
i el que és molt important
és que quan fem les coses
quedin per escrit
per les generacions
que ens veuen al darrere
que una mica sàpiguen
que no partim de zero
sinó que hi ha hagut gent
que ha treballat abans
en tot cas
quan la parròquia
faci 100 anys
quedarà constància
que en el seu 50è aniversari
doncs va haver-hi
tota una comunitat
que va
que va celebrar
aquest mig segle
d'existència
de memòria històrica
és molt important
de tenir la presència
doncs nosaltres
estem encantats
que ens hàgiu
acompanyat avui
i avançar-nos
tota aquesta activitat
de la que
de ben segur
ens anirem fent
en ressò
com a comunitat àmplia
de la ciutat de Tarragona
que és aquesta parròquia
gràcies per venir
avui a la ràdio
mossèn Joan Anton Sedó
gràcies
gràcies Núria Gómez
gràcies
i moltes gràcies
també naturalment
a la Pepi Soler
i en tot cas
gràcies a tota aquesta comunitat
de 100 persones
que de forma voluntària
col·laborant diàriament
amb la parròquia
gràcies i bon dia
moltes gràcies
adeu-siau