Pel·lalá-la-lá-la-lá, pel·lalá-la-la-lá-la.
Pel·lalá-la-lá-la.
Pel·lalá-la-lá.
Pel·lalá-la-la-la-la-la.
Pega, pega, nega que em nega o seu carinho.
Ara són a tres quarts de dotze del migdia i tres minuts Carlinhos.
Brown evidentment torna a ser notícia perquè aquest home des d'aquell dia memorable
que va aterrar a Catalunya és un no parar arreu de l'estat espanyol
amb les seves gires que no s'atura.
No és una casualitat que escoltem Carlinhos Brown
que va ser protagonista l'estiu passat al fet en 2004
perquè Carlinhos Brown ha estat un dels guanyadors dels millors del 2004.
Com vostès saben, vam fer una àmplia previsió.
Ahir al vespre es va celebrar la Gala dels Millors 2004,
una gran festa que a més a més també servia
per celebrar els 10 anys de la remodelació del Teatre Metropol de Tarragona.
Hi havia una gran expectació.
Aquesta gala l'ha dirigit, de fet, el cineasta tarragoní Jesús Montlleó
i subratllem la paraula tarragoní a aquest adjectiu
perquè justament la voluntat de Jesús Montlleó
era que tot l'espectacle fos molt tarragoní.
Qui ens ho pot confirmar? La Cinta. Hola, Cinta.
Hola. Bon dia. Benvinguda.
La Cinta no es va perdre aquest espectacle, la Cinta Olivant,
i avui ens acompanya per fer-nos una mica de crònica
i a més també va poder recollir les paraules d'alguns dels guardonats,
tots ells i elles, prou coneguts pel públic tarragoní
i pel públic en general.
Parlem de la festa, primer que tot?
Parlem-ne.
Que vagi pel davant, que a la Cinta li va encantar.
Sí, m'ha agradat.
Com a tot el públic, no?
Sí.
I dius, esclar, que han de dir, no, no, es veu que sí,
que realment m'ha agradat molt.
Va ser, tot i que va ser llarg, va ser molt distès,
va tenir un ritme molt bo, no ens vam avorrir ni un moment,
hi va haver molta varietat, un entremès de coses,
de dansa, de teatre, de música, audiovisuals,
vull dir, hi va haver de tot, no t'avorries.
Home, jo recordo que ens apuntava el mateix Jesús,
que la gent vingui abans, que vingui cap a tres quarts de nou
perquè hi ha preparades unes accions,
hi havia implicades diferents entitats i institucions de la ciutat,
com a la URB, l'Escola d'Art, no?
Sí, l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona,
hi havia la URB, hi havia també un equip d'imatge,
això de l'IES Pere Martell,
perquè com que el director de l'espectacle era el Jesús Montlleu,
doncs clar, tenia tot un to molt cinematogràfic
i hi havia molta imatge, molt d'audiovisual en joc.
I la veritat és que va donar molt de ritme.
Com va començar la cosa a tres quarts de nou
quan es van obrir portes així en general?
La cua... Bueno, molt de glamour.
La gent anava arreglada, Cinta?
La gent es va arreglar?
Hi havia de tot, però sí.
Molt bé, perquè aquestes coses...
El protocol és bonic en aquestes coses, ja?
El que era bonic és que només arribar
hi havia la catifa vermella,
hi havia una limusina a la porta...
Molt cinematogràfic també, molt d'Star System, no?
Ja et senties allí a lloc.
I aleshores t'adonaven un còctel,
només entrar al teatre,
un còctel sense alcohol, però molt bo, de fruites,
i després a dintre ja et feien una mica participar
de l'espectacle amb una performance que hi havia
que et feien com un càsting, no?
Ah, mira.
I aleshores et feien una foto
i et donaven un gomet amb un número secret
que no sabies ben bé què et passaria amb el número,
però bé, et van anar mantenint la intriga
i al final va resultar que et regalaven la foto
com a obsequi, com a record de la jornada.
Pel que expliques, era una miqueta l'esperit també de la festa,
un homenatge al públic, a fi del metropol, no?
Era un homenatge als espectadors.
La veritat és que sí, la gent hi va participar
i la gent va estar molt a gust,
a més que durant tot l'espectacle
es va fer una mica de repàs
de l'espectacle que s'havien fet,
dels artistes que havien passat pel metropol,
hi havia entrevistes a diferents personalitats
del món del teatre i de l'espectacle
donant les felicitacions al teatre,
agraïnt al públic la fidelitat i l'assistència
durant aquests 10 anys.
El teatre ple?
Ple, ple.
Home, ja es va dir que les invitacions
s'havien exhaurit feia temps
perquè era un acte gratuït
però calia anar-hi amb invitació.
Algun comentari més de la festa?
Passem ja als guanyadors i guanyadores, com tu...
No hem parlat dels presentadors.
Parlem-ne, parlem-ne.
Que era Sílvia Petit,
una parista d'aquí Tarragona,
ja coneguda per presentar diferents actes,
sortir a televisió.
Després en Jordi Gil,
també el coneixem per televisió sobretot.
Doncs ells dos van muntar...
Estava ben muntat perquè ella estava al teatre,
anant conduint tot el muntatge
i ell era a la Rambla
i llavors a través de nou pantalles bastant grans
que hi havia distribuïdes pel escenari
i entre el públic també hi havia pantalles,
anaven fent connexions en directe amb el Jordi Gil
que estava a la Rambla
que anava entrevistant gent de fora del teatre
que passejava per la Rambla
i llavors anava aquest joc dels dos de fora del teatre
i dintre amb els dos presentadors.
Vull dir que va ser...
El muntatge estava molt preparat i molt original.
Amb un equip tècnic important.
Home, clar, és que això un cop està fet
i ho veus, que maco,
però Déu-n'hi-do la precisió i el ritme
que ha de tenir un muntatge d'aquest tipus.
Com et falla la més petita peça
ja et cau com un castell de cartes.
Pràcticament tot era en directe
i la ritme és que va anar molt rodat.
Molt bé, des d'aquí l'enhorabona,
per si se'ns acaba el temps
i no tenim temps a totes les persones
que han fet possible aquest espectacle.
I que en definitiva és el que dèiem,
sempre s'ha volgut l'esperit
d'aquesta festa any enrere any
al llarg dels 10 anys del Metropol Remodelat
és justament homenatge al públic.
Per això els actors, les actrius
sempre han dit que valoren moltíssim aquest premi.
Sí.
Diuen, és més important això?
I aviam, és una realitat.
Que pugui dir la crítica?
Això, tots els premiats van fer aquest comentari.
Per tant, que treballen pel públic,
no pels crítics.
Exacte.
Parlem dels premiats, doncs no.
Clar que sí.
Ja que hi som, de fet, hi ha un que per mi és un clar guanyador
perquè de 8 premis que hi havia va guanyar 4,
alguns indirectament, però va ser un director que és de Reus,
que aquesta broma va ser bastant recurrent al llarg de tota la nit,
que és en Lluís Pasqual,
que clar, va rebre 3 premis per l'obra 8,
que recordareu perquè protagonitzava la Cerdà,
que va guanyar també per cert el premi a la millor actriu d'aquí,
del Metropol, doncs va guanyar aquests 3 premis que eren
millor espectacle, millor direcció i millor actriu per 8
i, a més, també va guanyar, que aquest ha passat més desapercebut,
perquè potser molta gent no ho sabia,
que ell també dirigia l'espectacle de la Sara Bares.
Sí, sí, sí, Mariana Pineda.
Per tant, ha reconegut, vull dir, ha rebut 4 premis diferents
i abans que li donessin aquest guardó,
doble guardó, vam parlar amb ell, si voleu, sentim el que ens va dir.
Estic molt content i, a més, em fa gràcia ser de Reus
i venir a recollir un premi a Tarragona.
I els hi ha dels organitzadors que no podia dir que no,
és l'únic lloc del món que no podia dir que no
perquè s'hagués entès que, com que era de Reus,
no venia a Tarragona.
Però el que és cert és que fa il·lusió
que l'organització d'un teatre ja tingui 10 anys,
fa il·lusió pel nombre d'espectadors que hi ha, sobretot,
i el que és, sobretot, el Teatre Metropol
és un conjunt d'espectadors.
Aquesta nit m'ha tocat per partida doble,
m'ha tocat amb el 8,
que és un espectacle que vam fer amb la Rosa Maria Sardà
sobre una malalta terminal de càncer,
que és una mena de cant a la intel·ligència
amb molt, molt sentit de l'humor, afortunadament.
I l'altre és la Mariana Pinedes, de la Sara Bares,
que ha guanyat el millor, el premi, el millor espectacle de dansa,
que és una cosa que no té res a veure,
que és flamenc,
però que està representat amb dues coses tan diferents
i, sobretot, dues personalitats tan diferents,
però tan fantàstiques com la Rosa Maria Sardà
i la Sara Bares encara afegeix més il·lusió.
La veritat és que no és un dir perquè aquells que segueixin la trajectòria habitual
de Lluís Pasqual no és un home que accepti invitacions així com així,
perquè sempre està molt enfeinat
i difícilment va a actes i menys a ciutats que no siguin grans capitals europees.
Per tant, és sincera aquesta declaració des del moment que hi era,
al Teatre Metropolà i a la Mínia.
I, a més, va pujar diverses vegades a l'escenari,
va fer bastantes declaracions,
es va implicar molt a la festa i la veritat és que va ser un dels protagonistes indiscutibles.
L'altre, perquè hem parlat de millor actriu, hem parlat de millor espectacle,
hem parlat de Cardinyus Brown, que va guanyar com a millor espectacle musical,
però hi va haver un altre protagonista que és molt estimat pel públic,
tarragoní, i que és una estimació que és mútua
i que ens donarà molts fruits a Tarragona.
I és el Josep Maria Pou.
Gran actor.
Gran actor, que va guanyar per segon any consecutiu
el Premi a millor interpretació masculina
i que, quan li van llibrar el Gordó, ho van fer d'una manera diferent.
Va representar que en Josep Maria Pou s'havia equivocat
i havia anat al Teatre Tarragona en lloc del Teatre Metropolà.
Aleshores, Albert Ballbé va haver de desplaçar-se fins al Teatre Tarragona,
que, com ja sabeu, és una tàpia en aquest moment, no és res,
i lliurar-li el Premi allà.
I li va lliurar allà.
Li va lliurar allà i es va aprofitar per fer una reivindicació tarragonina
i també per part de Pou d'aquest teatre
que tots esperem que algun dia sigui una realitat.
Sentim com va anar tot.
Aquest mur tan hòstic i tan ignoble,
espero que aviat el camíeu per una façana del teatre de veritat.
Ara quan acabem de fer l'entrega d'aquest premi,
anem al Teatre Metropolà on se sol i van, eh?
I allà hi ha el senyor alcalde i tu amb la teva...
Ho podem arreglar, senyor Ballbé, ho arreglarem?
I lliurem el Premi aquí.
Potser vostè, al seu costat?
Vinga, la foto...
Ahir, elArrió no té ni ni erstmal ni cadró.
Tu ets, sens el general de dubte,
i per votació popular
la millor interpretació teatralmana espolina
per allà reivindicar.
I en conseqüència, en un lloc tan inròspid,
estimació Maria...
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies, de veritat.
Bé, jo se suposa que els molts gràcies,
Secament.
Un discurset mono que quedaria molt bé.
Molt retint, molt retint.
A tots els espectadors que en aquest moment
estan al Teatre Metropol i representant,
suposo tots aquells que no hi són,
però que sí hem passat pel teatre un altre였委.
moltíssimes gràcies
i moltíssimes gràcies d'acord
perquè es produeix una cosa que m'emociona
moltíssim, la segona vegada
el segon any consecutiu que Tarragona
m'entrega un premi millor actor
això no m'havia passat mai a la vida
això vol dir que els llaços d'estimació
que mantenen l'Uni de Tarragona creixen
es fan més forts
m'agradaria correspondre d'alguna manera
no sé com
prometent lògicament venir sempre que pugui
el que si us pot dir
és a tall de compromís
aquest any 2005 descansareu
no vinc a Tarragona a treballar
no us preocupeu
però el 2006 prometo tornar
i m'agradaria dir una cosa
l'espectacle que es trenaré a Barcelona
em comprometo ja ara des d'aquí
que el primer lloc on es vegi de Catalunya
després de Barcelona
sigui aquí al Teatre Metropol de Tarragona
doncs ja estem apuntats a la llista
per anar a veure aquest espectacle
protagonitzat per en José María Pou
gran actor, gran persona
com comentàvem abans amb la Cinta
l'estima ens queda només un minutet
Cinta
per arribar a les 12 del migdia
doncs si et sembla que vam per dir
que els premiats van tenir el seu premi
rebut des del públic
però el públic també va rebre premis
per part del Metropol
a banda de la fotografia
a banda de la fotografia
que ja us he comentat
que era una fotografia marcada
amb un disseny molt xulo
del que és el Metropol
amb el públic
i llavors la persona fotografiada al mig
a part també a tots els assistents
se'ls va lliburar un pint
dissenyat per jolleries
Serramià, s'erraïma
amb un motiu del Metropol
una estrella
és que és molt xulo
gran festa
al Teatre Metropol
de Tarragona
tothom content
allò dels comentaris
que senties a la sortida
eren altament positius
sí
a més que la sortida
i les va acabar amb un refrigeri molt complet, s'ha de dir,
i molt bo, i amb xampany, i bueno, per tot el que és.
No va faltar de res una gran festa.
Tothom content i ara cal omplir de contingut la programació per l'any vinent.
Premiar els millors en del 2005.
Cinta Olivan, gràcies.
A vosaltres.
Adeu-siau. Són les 12 del migdia a les notícies.