Aquí seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio,
camí de la una del migdia.
Per cert, que el botlletí d'aquest mes de setembre
del Tarragona Municipal,
una de les fotografies que fa referència a la festa major
i en particular al pregó,
hi surt un dels trompeters que avui ens acompanyaven,
ara fa un moment, al matí de Tarragona Ràdio, el Xavier Torné.
L'Alex Aixendrí no surt, és l'altre costat de la fotografia,
però en fi, la pàgina que correspon al pregó,
sàpiguen que també tenen aquesta imatge
de la que parlàvem avui,
coneguda visualment, però de la qual no sabíem ben bé
quin és el protocol que se segueix.
No sabem com estarà en qüestió de protocol
el pregoner de la festa major de la ciutat de Tarragona d'enguany,
és l'Emili Rosales,
el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Emili, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Jo recordo que l'Emili Rosales vam tenir ocasió de saludar-lo
i felicitar-lo per la seva novel·la a la ràdio,
no sé si ell se'n recordarà,
perquè segur que porta uns quants mesos d'entrevistes i de tot
després de rebre el Premi Sant Jordi de novel·la
amb la seva obra La ciutat invisible.
Un llibre que, si mires les llistes de vendes, va molt bé, Emili, no?
Sí, continua interessant als lectors i això és la felicitat d'un escriptor.
Tu diràs, molt bé.
I comentaris, ara ja sí que has pogut escoltar comentaris del teu llibre,
de la teva obra, no?
Perquè ja ha donat temps al teu entorn més immediat i el que no ho és a llegir-ho.
Sí, afortunadament, com tu deies, el llibre ha arribat a molta gent
i, per tant, també hi ha bastanta gent que m'ha donat la seva opinió.
i, home, jo crec que, per una banda, hi ha el lector que s'ha sorprès
de la història aquesta de la ciutat de Carles III,
del Sant Petersburg del Mediterrani, li ha interessat molt
i n'hi ha uns altres que s'han decantat més per la història íntima,
per la història d'amor o de desamor que s'explica al llibre.
Com que el llibre és les dues coses, doncs, mira, es reparteixen els interessos.
L'Emili Rosales és escriptor, òbviament, també és editor.
Si parlaves de la ciutat invisible no és que estigui molt lligat,
però, en definitiva, parlem del referent dels paisatges de les ciutats.
Tot això de les ciutats, dels paisatges, té a veure, no?,
amb les festes, amb la comunitat, amb els pregons.
No sé si pots trobar algun vincle entre la teva obra literària
i el fet d'escriure un pregó.
Sí, n'hi ha molta, n'hi ha molta perquè precisament jo a la novel·la parlo
de la ciutat invisible, que és la ciutat no arribada a construir, de Carles III,
però si hi ha una ciutat que contínuament descobreix coses noves
i en bona part ha quedat soterrada i emergeix i es fa cada dia, és Tarragona.
Per tant, escolta'm, la gran ciutat invisible, molt visible en part, és Tarragona,
però Tarragona sempre té coses per descobrir, per tant, en fi,
i és una ciutat que jo conec molt bé, que l'he viscut,
i, vaja, és un plaer, diguem, fer el pregó de les festes de Santa Tecla.
És d'aquells pregoners que no parla enduida,
hi ha hagut pregoners molt interessants, molt importants a la ciutat de Tarragona,
però que probablement desconeixien la plaça, com aquell qui diu,
en el teu cas no és així, perquè, clar, estem al mateix territori, no?
Sí, home, per a la gent de l'Ebre, Tarragona és la primera gran ciutat, no?,
per a la qual passes.
Molts hi passen, diguem, per coses molt administratives o d'estudis.
Jo no vaig estudiar a Tarragona, però, en canvi, hi he anat molt sempre,
i tinc amics, i per motius, sobretot d'interessos culturals,
és una ciutat que m'ha atret i que a més m'agrada molt.
Clar, la teva condició d'escriptor, de novel·lista, en aquest cas,
diguem-ne que va molt bé per fer un pregó,
la condició de poeta, també.
Sí, la condició de poeta...
Perquè tu també tens els teus llibres de poesia.
Sí, però la condició de poeta la té tothom, no et sembla?
Sí.
O sigui que la capacitat de...
La condició, o sigui, la capacitat d'expressar allò ja és un altre tema, eh?
La capacitat de fascinar-se per un paisatge,
de gaudir simplement passejant pel carrer
i sentir-ho, jo crec que la té tothom,
i això és important.
I a una novel·la també hi és això, vull dir que la poesia
no només està als llibres que a sota diu poesia,
sinó que dins les novel·les n'hi ha molta de poesia.
Jo crec que, clar, la poesia és un gènere que sovint se'n parla
com si fos una cosa petita, de molt pocs,
i en canvi és una cosa de molts, diria jo.
El que passa és que no sempre és fàcil sintonitzar, no?,
entre la poesia que un porta a dins i la que porten els altres.
El que passa, Emili, que en una novel·la
es pren la llicència d'expressar-se tan lliurement com desitgi.
Sí.
Pots parlar de tot i de tota manera,
pots parlar de la ciutat invisible i la visible.
En un pregó una mica estàs obligat a parlar bé, o no?
Home, bé.
Ja que em conviden de pregó, eh?
No sé si estàs una mica lligat.
El que tens la llibertat és de no fer un pregó, no?
També és veritat de dir, escolti, que no em ve de gust,
però quan acceptes fer-lo, perquè és un plaer i és un honor,
com en el meu cas, fer el pregó de les festes de Tarragona,
de les festes de Santa Tecla,
doncs llavors també és un plaer parlar bé de Tarragona,
perquè, en fi, és una ciutat que per mi ha estat interessant
i ha estat important en l'aspecte que deia abans cultural,
però simplement perquè és una ciutat agradable,
on m'agrada anar-hi per cap motiu en concret,
sinó simplement per la mateixa ciutat.
Per tant, és molt fàcil, això.
Ens pots desvetllar algunes de les virtuts
que reflectiràs en el teu pregó?
Home, no del tot, no, perquè és demà,
però vaja, una mica el pregó va en dos sentits.
Un és aquesta visió de Tarragona,
amb el patrimoni cultural, arquitectònic, històric que té,
i que no seré jo qui el descobreixi, no,
però vaja, té una força d'atracció enorme,
i l'altra és la Tarragona, diguem, més personal,
o si tu vols, ja que ho deies abans, més poètica, no,
més de sentir-la flor de pell, això.
Jo no sé si alguna de les teves visites o estades a Tarragona
ha coincidit amb alguna festa major o és la primera vegada?
Sí, alguna vegada, alguna vegada, sí, sí, sí.
Sí, jo més tiro més cap als concerts, per exemple, no,
i de més jovenet, diguéssim, encara més,
és a dir, que és la part de la festa que més m'ha tret.
Molt bé, doncs, Emili Rosales, per cert,
val a dir que hi ha una novetat en el pregó d'enguany,
és que la plataforma Festa per a Tothom
farà tasques de traducció per a persones que tinguin problemes auditius,
i podran també seguir el pregó de l'Emili Rosales.
Doncs no ho sabia i em sembla excel·lent, això.
Doncs per això també, calla,
que aquestes coses a vegades passen desapercebudes,
val la pena, doncs, també reflectir-les.
Emili Rosales, gràcies per atendre la nostra trucada,
gràcies també per ser el pregoner de la festa major de la ciutat,
no sé si estàs preparant alguna altra novel·la.
Sí, sempre prepares alguna novel·la,
el que passa és que entre preparar-la i acabar-la,
de vegades passen cinc anys.
Doncs passin cinc.
Sí, que estem per aquí encara.
Passi el temps que passi, quan estigui acabada, enllestida,
esperem que passis també per Tarragona
per parlar amb nosaltres i presentar-la.
Serà un plaer, moltes gràcies.
Gràcies, Emili, bon dia.
Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu.