Un minut i serà un quart de dues del migdia.
La darrera part del matí de Tarragona Ràdio
la dedicarem, com cada dia, a l'embalat.
Aquest espai que hem reservat cada dia
per parlar-nos de propostes realment interessants i singulars
aquest estiu a la nostra ciutat.
No només les festes, no només els espectacles
que ja ens ocupen en altres moments del programa,
sinó propostes que, la veritat, ja des del primer dia
van coallar molt bé entre la gent de la ciutat
i la gent que ens visita.
Parlem d'activitats d'estiu
que organitza el Museu d'Història de Tarragona.
Són diverses les activitats, però nosaltres avui fixem
la nostra mirada en el que s'ha anomenat
com a cicle d'històries a la fresca.
Ens acompanya Jordi Rovira. Bon dia, Jordi.
Bon dia.
És el president d'Itinere, l'empresa col·laboradora
amb el Museu d'Història que coordina i organitza
tot aquest seguit d'històries que, clar,
si són a la fresca, òbviament s'han de fer a la nit
perquè durant el dia farà impossible, no, Jordi?
I tot i així a la nit?
Sí, hi ha activitats que les fem de nit
que són molt agradables, evidentment,
i també n'hi ha alguna que fem de tarda
que a mesura que avança l'estació són més agradables
perquè, clar, hem començat a mitjans de juliol
i s'ha de reconèixer que alguna activitat de tarda
encara és bastant calorosa, però bé.
Fèiem una mica de broma amb el Jordi que aniria
escolta, tu quan treballes, jo treballo de nits
i quan treballes a torns a la petroquímica
no explico històries a la gent pel carrer.
Clar, dit així, dius...
Bé, és una activitat òbviament ben gratificant
això de treballar a la nit en aquest aspecte
de passejar-se pels carrers, sobretot de la Part Alta,
també de la Rambla i també per algun espai museístic
de la ciutat, fent una miqueta això,
les explicacions al voltant del tema
que ens ocupi cada dia, perquè tenim,
com ja has dit, una programació bastant diversa
i, per tant, ens podem endinsar
a diferents sectors del que va ser
la ciutat, la història,
èpoques diferents
i també amb personatges,
perquè en algun cas hi ha personatges
que ens porten de la mà
per algun dels seus dominis
dintre de la Part Alta de la ciutat.
Anem de visitar...
Anem de visitar, sí.
Anem de visitar una casa, eh?
Per exemple.
Per exemple, és una de les propostes.
Podem trobar el senyor Castellarnau
que ens rebia casa seva
i que, per tant, ens presenta ell mateix
a la seva casa, a la seva residència, a Palau,
i és ell el que ens ofereix la visió,
una miqueta irònica en aquest cas,
de com era la vida en aquella casa
en una època incerta.
No hem volgut identificar-lo
tampoc amb un Castellarnau en concret,
perquè ningú pugui...
No es tracta de fer una història...
Exacte, no.
En aquest cas no és el personatge exacte
al retrat del que va ser
un Castellarnau determinat,
sinó que seria, doncs, això,
un que podríem situar allò al segle XIX,
més o menys,
n'hi va haver uns quants,
doncs bé, que cadascú agafi el que vulgui.
I, doncs, això sí,
és un personatge caracteritzat
que porta la seva roba d'època
i que, doncs, es mou per una casa
que ha canviat una miqueta
des que ell la va evitar,
això també és cert.
No es tracta de fer classes nocturnes d'història,
sinó que és un divertiment
i, en aquest sentit,
les propostes són molt diverses.
La Rambla, que comença ja a ser un clàssic
d'aquestes visites
i que no tenen, doncs,
només s'ajusten al període d'estiu,
sinó que, de tant en tant,
ja feu lligats amb altres activitats de la ciutat,
visites guiades a la Rambla.
És cert, però la Rambla
és la nostra principal avenguda
i és la que té molta història,
la que ha ajudat a estructurar Tarragona
i té molts aspectes
que correm el risc d'oblidar,
si no els anem refrescant una miqueta
de tant en tant,
des d'edificis en concret,
a nivell d'arquitectura
se'n pot parlar molt, evidentment,
però també vivències,
també com era allò de construir una casa
tot just al principi d'obres a la Rambla,
com anava això
que els carrers a la Rambla
no estava paimentada,
com anava allò
que els veïns regaven el seu arbre
que els tocava al davant
i n'hi havia uns
que feien competència amb els altres,
a veure qui tenia el plataner de la Rambla
més maco i més gran
que volia dir
que s'hi havien esmerçat més,
a veure, són petits detalls de vegades
que també ens ajuden a entendre una miqueta
com la gent de Tarragona
ha viscut la seva ciutat
al llarg del segle XIX, del segle XX,
en aquests dos segles
és on ens movem a parlar de la Rambla.
Aquella ciutat que no només fan
els plans urbanístics i els arquitectes
i tot plegat,
sinó el que tu deies,
aquesta persona regant el plataner
o escombrant la part que li toca
de davant de casa seva
o la seva botiga.
Tenim la Tarragona legendària,
aquesta, jo tinc entès
que té moltes sol·licituds.
Aquesta podem dir que és un èxit, realment.
A veure, és una perspectiva diferent.
Nosaltres comencem dient en aquesta visita
que és aquella visita
que ens agrada fer
als guies de Tarragona,
doncs una miqueta
a la gent que ja coneix
una mica la ciutat
i els expliques allò que explicaries
a cau d'orella a un amic.
És a dir,
no expliquem dates exactes
de quan la muralla romana...
Com si fossin xafarderies.
Exacte, una miqueta allò a cau d'orella.
Es tracta de parlar
d'aquelles coses
que interessen,
que poden atreure l'atenció,
la curiositat de la gent
i que no deixen de ser certes.
És a dir,
no és que no siguin certes,
és que a vegades estan recollides
només des del punt de vista
de la llegenda.
Que això també,
doncs,
amb el pas del temps
hem vist com se'ns confirmen.
És a dir,
hi ha llegendes
que s'havien parlat,
que s'havien dit sempre
i que després resulta
que són de debò
o que es poden demostrar
arqueològicament
o que es poden demostrar
històricament.
Per exemple,
n'hi ha una
que és el tema
de les coves
que tothom ha dit sempre
que hi havia per sota de Tarragona.
Tarragona està tot foradat.
Doncs mira,
quan vam tenir la sort
que des del carrer Gasòmetre
s'obrís la boca
d'aquella cova natural
que hi ha per sota de la ciutat,
se'ns va confirmar
una llegenda
que ja estava
en l'aire des de sempre.
Per aquella llegenda
de les coves
perquè se suposa
que es feien servir
aquelles coves
legendàries.
Per comunicar
diferents parts de la ciutat
i aquí et troba
utilitats molt interessants
fins i tot
entre convents
i entre altres estoles.
Per això
és el que jo t'anava a dir
ara,
que és una altra llegenda urbana.
Aquesta no cal
que l'expliquem.
Aquesta ens la reservem
per la nit,
hi ha als carrers
aquest tipus de llegendes.
Secrets i misteris,
molt suggerent també.
A veure,
aquesta ve a ser
una miqueta
com la segona part
perquè clar,
ens quedàvem curts.
Resulta que
això d'explicar llegendes
durant dues hores,
que és el que sol durar
una visita,
que Déu-n'hi-do,
tot i que es fa
de 10 a 12 de la nit,
és l'hora més bona potser,
doncs clar,
ens quedàvem curts.
Teníem més repertori
i vam decidir
una miqueta
incrementar l'oferta
fent aquesta segona visita,
que en aquest cas
es titula
Secrets i Misteris
per diferenciar-la
una miqueta.
No és que n'hi hagi
masses de segrets
i de misteris,
estem en el to igual
de curiositats,
de coses simpàtiques
al voltant de la història
de Tarragona,
de moments,
sobretot d'època medieval,
que ens recorden
quan a Tarragona
hi havia inquisició,
que ens parlen
de vingudes
de Papa de Roma
a la ciutat
i de coses,
doncs,
una miqueta simpàtiques,
de fets
que tenen a veure
amb l'arqueologia
i amb coses
que es van perdre
de la Tarragona antiga
o de la Tarragona
del segle XIX
i que encara en tenim
algun record.
Si ens agraden les històries
i que ens les expliquin,
Déu-n'hi-do.
El dimecres el dediqueu
a un lort.
Aquest lort
és un personatge britànic,
se suposa,
és un britànic,
Loris Tarenberg,
que va ser el responsable
de la construcció
d'una part
de la muralla
de Tarragona
ben important,
que és el que
anomenem popularment
la falsa braga,
que ningú es confongui,
no es tracta
de cap prenda
de vestir.
La falsa braga
vol dir la falsa protecció,
és com un segon
cinturó de protecció
que tenia
la muralla romana
en aquest cas
i és on hi tenim
els canons
en el passeig arqueològic.
Estem tan acostumats
de fer la visita
de la Tarragona romana,
que ve a ser
la part de la dreta
a mesura
que va recorrent
el passeig arqueològic,
que ens oblidem
de l'esquerra
i l'esquerra
també té unes muralles,
té baluars,
té fortificacions
i aquest és
el tema
que ens presenta
Loris Tarenberg.
És un personatge
també caracteritzat,
un personatge
que ens ajuda
una miqueta
a comprendre...
És el mateix Lor
que ens acompanya,
que ens fa de guiar.
És el Lor, evidentment,
en aquest cas
és tot un personatge
d'un cert nivell.
Quina categoria, no?
Bon nivell, sí.
Parlem de la incorporació.
Clar,
totes aquestes històries
a la fresca
s'han continuat fent
perquè tenien molt d'èxit
però no estaven conformes
i encara volien afegir-ne
a una altra
i volia afegir-la
del temps de guerra.
Aquesta és una novetat d'enguany.
Aquesta és una novetat
que incorpora
una miqueta
les experiències
i les sensacions
d'un període
que òbviament
no va ser feliç
de la història de Tarragona
com tampoc ho va ser
de la resta del país
que és la Guerra Civil.
La Guerra Civil
també és aquella història
que molta gent
n'ha parlat,
la gent gran sobretot
i que
doncs
ens dona
a vegades
sensacions,
a vegades
doncs
la forma de llegir
la ciutat
durant la Guerra Civil
és absolutament diferent
a la de qualsevol altra període.
És a dir,
cada edifici,
potser no els particulars,
però
molts edificis públics
van canviar durs
i això
és una cosa
que també ens ajuda
a entendre
que hi va haver
un abans
i un després
de la Guerra Civil.
la gent gran sobretot
usa una expressió
abans de la Guerra
i després de la Guerra,
això encara és vigent.
Doncs una miqueta
intentem justificar
el per què
d'aquesta expressió
i també
una miqueta
ens plantegem
de saber
què va passar
amb cada cosa.
És a dir,
inclús parlem
d'algunes peces
del Museu Arqueològic
que durant la Guerra
desapareixen
i ho fan durant anys.
Per exemple,
la nostra nina d'Ibori
que se'n va anar
de vacances
durant la guerra
i va anar
a parar
al Louvre de París
i va estar
10 anyets
allà
i no la trobaven
i fins que
es va poder rescatar
No va ser fàcil
portar-la.
No va ser fàcil,
és a dir,
es va voler treure
del país
per salvar-la
però clar,
es va perdre
i aquesta pèrdua
va derivar
en unes vicissituds
i aventures
de la peça
en concret
que la van dur
bastant lluny
fins que un director general
de Belles Arts
se'n va a l'obrir un dia
i l'ensenyen
una peça molt curiosa
i resulta
diu
si és la nina de Tarragona
va, tornem-la
cap al seu lloc
per tant,
a veure,
és una lectura
la mateixa nina
quan l'expliquem
normalment
en aquest cas
no la veiem físicament
perquè també
el que tenim
ara exposat
al museu
és una còpia
però
quan veiem la peça
no acostumem
a recordar aquest aspecte
és a dir,
són objectes
que també van viure
una guerra
i per tant
també tenen una forma
d'ajudar-nos
a entendre la història
Ara quan parlaves
d'aquestes vacances
que va passar
l'Ania d'Ibor
i a l'Obre de París
segur que has vist
la cara de sorpresa
jo desconeixia
aquest fet
cares com aquestes
deus contemplar
moltes vegades
de la gent
que acompanya la visita
moltes cares de sorpresa
ah sí, no ho sabia
això, fixa
tota la vida
viscant això
aquí ho desconeixia
Això és molt freqüent
a veure, tots
estem molt acostumats
a fer de turistes
fora del nostre
lloc de residència
i llavors
és molt lògic
que quan tenim
la possibilitat
de fer l'experiència
a nivell local
doncs hi ha un cert nivell
de sorpresa
evidentment
la gent li agrada
li agrada
doncs conèixer coses noves
i se sorprèn
doncs de les que
li resulten més interessants
hem volgut convidar
el Jordi
no per publicitar
aquestes històries
perquè Déu-n'hi-do
hi ha moltíssima gent
tenen els grups
allò que
al límit
per cert que és
molt recomanable
i es demana
sisplau
que totes aquestes persones
que vulguin participar
d'aquestes visites
que són gratuïtes
que recullin prèviament
la seva entrada
del Museu d'Història
perquè si es manté
aquesta ràtio
per grup
doncs és com a més fàcil
desenvolupar el grup
la visita
i tot plegat
no Jordi
efectivament
els demanem
el petit esforç
ja que l'activitat
és gratuïta
doncs que passin
sisplau
per casa Castellarnau
pel carrer de Cavallers
i allí
doncs els informaran
i els poden donar
doncs
diguem
les entrades
de cada una
d'aquestes activitats
perquè les puguem fer
també més correctament
és important
també
probablement
dir que són activitats
obertes a tothom
però la idonietat
tant que siguin aprofitades
té una edat mínima
allò de dir
home
a partir de quina edat
tu aconsellaries
aquest tipus d'activitats
en general
aquesta activitat
és per tothom
però el que passa
que també
hi ha algunes activitats
que podem dir
que sobretot
són per gent de Tarragona
per gent de Tarragona
que es volen endinsar
especialment
són activitats
que les acostumem
a fer en català
perquè
inclús
com que parlem
de girs
expressions
populars
en concret
de dificilíssima traducció
i perds una miqueta l'encant
si ho haguessis
de passar
algun altre idioma
però
en qualsevol cas
això no ha estat obstacle
perquè tinguéssim
visitants
de països estrangers
de parla anglesa
fins i tot
que s'han interessat
i s'han mantingut
escoltant
la visita
allà els ajudes una miqueta
perquè ho acabin d'entendre
però en principi
el problema d'idioma
no existeix
llavors també
quan a edats
hi ha de tot
perquè tenim
des d'infants
fins a gent gran
una miqueta
això sí
com que en alguna
de les visites
el contingut
podria arribar a ser
una miqueta
allò
pujadet de top
doncs
què fem
doncs
mirem
quin personal
tenim cada dia
i us adapteu
i llavors
ens podem adaptar
una mica
ens adaptem
perquè tampoc
no hi hagi problemes
teniu molt
de rodatge
en això
d'ensenyar
i explicar
la ciutat
a tot tipus
de visitant
a tot tipus
de perfils
avui en volíem
parlar
no serà
l'última vegada
aquest estiu
perquè
la veritat
val la pena
abundant
totes aquestes històries
hi ha més activitats
anem parlant
del cicle de música
les muralles
en parlem cada setmana
i d'altres activitats
que es puguin fer
altres indrets
de la ciutat
però avui hem centrat així
en les més destacades
i en conversa
amb Jordi Rovira
el president d'Itinere
que és l'empresa col·laboradora
amb el Museu d'Història
i que coordina
aquestes activitats
d'estiu
de les històries
a la fresca
Jordi moltes gràcies
per venir
a vosaltres
fins la propera
adeu-siau
bon dia
adeu-siau