Ara són dos quarts de dotze del migdia i cinc minuts.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
amb un tema d'aquells que podríem dir agraïts,
perquè estem parlant d'un previ a la botiga.
Mobles Vilavella ha guanyat el premi
a la normalització lingüística en l'àmbit socioeconòmic.
Ens acompanya en Toni Rebull,
que és el responsable de Mobles en Vilavella.
Senyor Rebull, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Gràcies.
Ara ens explicarà per què li han donat aquest premi.
Ja ens ho explicarà ara.
Bé.
I saludem també Santiago Pallas,
que és el president del Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona.
Senyor Pallas, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
És la catorzena edició d'aquest premi.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do ja.
És un premi veterà, ja consolidat.
És un premi molt veterà, molt consolidat.
I, a més a més, quan es va crear,
amb tota la il·lusió de posar exemples d'empreses
que podien donar...
de ser exemple per a les altres empreses,
que treballant català i de manera natural
no hi havia cap problema.
I tot el contrari.
I pensem que introduir el català dintre del comerç
i dintre de l'empresa dona valor afegit a la seva empresa.
Però bé, les circumstàncies són les que són
i cal seguir insistint, cal seguir treballant en aquest sentit
i cal que el català sigui se normalitzant
a través també del món socioeconòmic.
És un premi una mica també pel corredor de fons,
perquè aquí el que s'està premiant
és tota una trajectòria comercial
de l'establiment en català, no?
Exactament. Nosaltres, des de la nostra fundació,
l'any 82, vam creure que era el normal
que tota la nostra feina
i l'idioma català, ja, perquè estem a Catalunya,
i és el normal.
O sigui, no vam fer res que no creguéssim nosaltres
que seria fer quelcom especial.
Però és avui en dia que encara hi ha molts establiments
que no ho assumeixen.
És a dir, quan vostès es van plantejar,
és que ni s'ho van plantejar segurament, com vostè diu,
però bé, nosaltres som aquí, és la nostra llengua,
per tant treballem en la nostra llengua.
En aquell moment que vostès van fundar
l'establiment Mobles Vilavella,
vull dir, no hi havia ningú que els obligués,
com si diguéssim, no?
Ho vam fer d'una manera absolutament natural.
Exactament, nosaltres ho vam fer natural.
També va ser potser una mica més fàcil
ser una empresa d'àmbit familiar
i que, clar, és diferent
que hi hagi empreses vingudes de fora
o amb polítiques d'altres llocs
que venen aquí com a franquícies
i aquells ho tenen una miqueta més malament.
Nosaltres, doncs, la veritat,
va ser una cosa normal, natural.
No vam, ja et dic,
no vam tindre de fer cap plantejament.
Això vol dir la retolació?
Això vol dir tot el que és l'administració,
els papers, les factures?
Factures, tracta amb la gent,
o sigui, tot, tot, tot, tot, tot.
Home, el tracte amb el client ja és habitual,
sobretot si és la seva llengua,
però després tot el tema de la facturació
a vegades costa una mica a les empreses, no?
Ja, no, nosaltres, doncs,
des d'un principi,
tot el que és paperassa,
doncs, des de factures, rebuts,
cartes a proveedors,
inclús de fora,
talons, o sigui,
tots ho hem fet sempre en català.
Senyor Pallàs,
és molt habitual trobar,
ho dic per l'experiència que tenen vostès,
cada any a la convocatòria d'aquest premi,
i és habitual trobar empreses
que realment hagin fet aquesta aposta,
sobretot amb aquest esperit de normalitat,
no de dir, calla,
que hi ha una norma,
vaig a complir-la,
que això està molt bé,
però que hi hagi, doncs,
aquesta voluntat d'una manera natural
i com a molt assumida, no?
Mira, de manera natural,
sí que n'hi ha,
però tampoc no totes les que nosaltres voldríem, no?
Encara hi ha certes inèrcies negatives
a utilitzar el català com a llengua normal, no?
I aquí, doncs,
benvingudes les lleis de política lingüística,
perquè hi ha hagut empreses
que han acabat fent-ho en català,
no de manera natural
i perquè és natural fer-ho en català,
sinó simplement perquè ho diu la llei,
però a mi hi ha serveis també.
Si hi ha empreses
que perquè volen complir la llei
ho fan en català,
doncs per això són les lleis, no?
Per fer-les complir, no?
Això m'ho va dir un president
de la Confederació Empresarial de Tarragona
fa uns anys
que van fer un conveni amb Acepta, aquí,
i em va dir
mira, nosaltres farem les coses en català
perquè ho diu la llei.
Doncs mira, hi ha serveis, eh?
Vull dir, si és per això, hi ha serveis.
Vull dir, el que volem
és que després això sigui norma habitual, natural
i que no tinguem que pensar en quina llengua ho fem,
que això no és natural és fer-ho en català
i sobretot tot el tema administratiu, comptabilitat,
és que actualment en català es pot fer qualsevol cosa, no?
Vull dir, estem molt lluny
d'aquella frase que va dir Adolfo Suárez
que qüestionava que es pogués ensenyar en català física nuclear.
Sí, sí.
I d'aquella frase
que després li vam demostrar que sí,
que es podien donar
i que s'estaven donant classes en física nuclear,
estem parlant de finals dels anys 70,
la veritat és que hi ha hagut molts errors
que hem anat corregint
a base de bona voluntat
i de molta pedagogia.
Per tant, el que volem fer a través d'aquests premis
és fer pedagogia.
Sí, no, i una mica d'afegir un valor encara
més al que pot tenir el comerç de la nostra ciutat,
doncs encara aquest valor
que ve que és una cosa molt pròpia,
sobretot en un moment que ja sabem
quin és l'estat actual del comerç tradicional,
el que entenem com a comerç tradicional.
Aquest pot ser un valor afegit encara, no?
Sí, Ona, i tant.
Això sempre va bé, no?
El comerç, ja que toques una miqueta el comerç,
el que és el comerç, diguéssim, de Tarragona,
doncs tampoc està tan malament, eh?
D'uns anys cap aquí,
doncs també s'han obert botigues molt importants,
han creat un nucli, diguéssim,
que a Tarragona ja l'associen a anar a comprar,
inclús des de les altres contrades
d'altres pobles i altres comarques,
i no, el comerç a nivell de Tarragona
doncs no està malament, eh?
Senyor Rebull, en aquesta pràctica,
entrar en el terreny de l'anècdota,
en aquesta pràctica d'utilitzar la seva llengua
com a també eina de comunicació en el seu negoci,
tots ens hem hagut de reciclar en els darrers anys
en assumir, doncs, una terminologia molt concreta,
en ampliar el nostre vocabulari,
en polir errors,
que segur que tots cometem quan parlem,
això també en temes de mobles, allò,
ensenyo una cornucòpia, ara,
perquè em ve al cap,
però com a això podríem dir altres coses,
també ens hem hagut de reciclar una mica,
tots plegats?
Sí, dona, a veure,
també hi ha alguns noms que també...
Amb un cabassal d'allí, no?
No, fins a aquest punt no, no?
La cornucòpia, val,
el capsal encara es diu capsal.
Sí, bé, bé.
No, a veure, hi ha uns noms,
per exemple, Tresillo,
encara, a veure,
molts diuen que s'ha tindria de dir Treset,
sona una mica...
Costa de dir Treset, eh?
Sí.
Que ens diem Tresillo.
Exacte, o sigui,
hi ha uns noms que,
perquè doncs s'han dit tota la vida
un barbarisme, per exemple,
se segueix dient.
Però això es fica amb aquestes coses, eh?
Vam estar molts anys a dir
s'ha de dir Baixell,
però escolta,
Sibarco també és correcte.
O s'ha de dir Mercès,
però escolta,
que Gràcies també és correcte.
A vegades també,
no perquè s'assembli castellà,
no és en català,
és igual de català
i se pot seguir utilitzant.
L'important és que s'utilitzi
la llengua de manera habitual.
Això és el que fa que sigui dinàmic.
Exactament.
Dintre la societat
sempre hi ha unes paraules
que perquè han vingut de fora
o perquè s'han dit malament
que es prenen com a naturals.
Jo crec que no passa res,
també es poden seguir dint.
Jo li deia jo
que era en el terreny de l'anècdota
més que una altra cosa.
El seu entorn més immediat,
els clients aquells de tota la vida
i en el moment
si és que se n'ha assabentat del premi,
jo m'imagino que l'hauran felicitat
i algun comentari l'hauran fet, no?
Sí, home, sempre s'ha agraït.
Sí, home, a veure,
jo, gràcies a Déu,
tenim una clientela molt fixa
que a part de clients són amics,
un m'envia un altre,
vénen els fills d'aquells primers.
O sigui, som una casa de ciutat
on tenim una clientela, com repeteixo,
molt fixa
i sí, la veritat que molts,
quan tens alguna, no sé,
quan surts qualsevol tonteria
al diari, a la premsa
o t'assenten per algú d'allò,
doncs et truquen inclús,
et feliciten.
Oh, escolta, he trobat!
Sí, està bé, és bonic.
I tant.
I quan es farà el lliurament,
l'acte del lliurament?
Com estàvem parlant fa un moment,
perquè la idea és fer-ho
amb la nit del comerç.
El que succeeix
és que com la Federació de Botiguers
estan posats en un procés electoral,
deixem que facin el procés electoral,
que hagi Junta,
i amb la nova Junta
decidirem conjuntament,
suposo que serà per allà el febrer...
Sí, perquè el procés electoral
diuen que fins que no passin rebaixes,
i això dic que primer es guanyin la vida,
que treballin,
però i després de comú a cor,
perquè el que volem,
aquests premis,
és fer-ho dintre del sector
del món del comerç,
del món socioeconòmic.
No ho volem fer a banda,
ho volem fer molt lligat amb ells.
I és en aquest sentit
que ho hem de fer d'acord
amb la Federació de Botiguers.
Doncs ja ens avançarem
i ens farem ressò
de quan es faci aquest acte de lliurament.
És una de les convocatòries
que integren tota l'activitat
que es desenvolupa
des del Centre de Normalització Lingüística de Catalunya.
I, òbviament,
és un premi en el que també hi prenen part
i col·laboren molt directament
diferents institucions i entitats de la ciutat.
Tancarem l'any
amb aquesta demanda
cada cop més creixent de cursos
per a nou vinguts, no?
Sí, sí.
Que és la característica dels últims anys.
La veritat és que ja estem arribant al 50%
de nou vinguts,
de persones no catalanoparlants,
i, per tant,
el repte principal
és fer front a les necessitats
d'aquestes persones
per mantenir una bona cohesió
a la nostra ciutat i al país.
Santiago Pallàs,
president del Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona,
Antoni Rebull,
responsable de Mobles Vilavella de Tarragona.
Gràcies per venir avui
i enhorabona per aquest premi
i aquest reconeixement per molts anys, eh?
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Gràcies.