This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ens passa una mica com li ha passat al francès
al Congrés Internacional de Gastronomia de Vic,
que hem d'assumir en tot això que ens ha explicat,
tantíssima informació, sens dubte, atractiva i interessant.
Cerquem ara altres informacions relacionades
estrictament amb el calendari i amb les celebracions
que hi ha persones que fan,
com és la celebració del diumenge de Rams,
i per això, un any més, a la Rambla Nova de la ciutat,
s'han instal·lat les tradicionals parades de palmes i palmons.
Fins una o diverses d'aquestes parades,
perquè estan totes juntes, més o menys,
s'ha traslladat la nostra unitat mòbil,
que, si recorden, l'hora anterior estava al Metropol,
doncs s'ha traslladat, com dèiem, per conèixer una miqueta
com està el panorama, la indústria de la palma i el palmó,
aquest en 2005.
Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, bon dia.
Bon dia, Jovanta.
Com està el panorama de la palma i el palmó?
Hi ha moltes parades.
El panorama està bé.
Hi ha moltes parades.
Estem més o menys a l'alçada del monument als Despollats,
d'aquí cap amunt, diguéssim, eh?
O sigui, d'aquí cap amunt, d'aquí cap al balcó,
a tocar ferro, són ja, doncs, totes les parades,
diferents parades de Rambles.
Algunes que ja repeteixen, és a dir,
que hi ha algunes que són aquelles que ja venen cada any,
que és una situació obligada.
Ara, d'aquí nosaltres podrem parlar amb una de les paradistes,
que són de la pol·la de Mafumet,
i que, doncs, hi ha una tradició venir cada any aquí
a vendre les Rambles, a vendre les Rambles no,
a vendre les palmes, que a més a més les fan elles mateixes.
I és una tasca on intervé molta gent del pol·la.
Ara en parlarem.
No ho sé, una mica la imatge d'aquí de la Rambla
és de gent amunt i avall,
i aquest, bueno, aquestes parades,
amb diferents tipus de palmes,
palmons,
n'hi ha de totes les mides i de tots els preus.
Si pots comprar una palma des de 50 cèntims,
50 cèntims fins a 25 euros.
És a dir, que pots triar, n'hi ha per triar.
Home, imagino que les mides són diferents, no?
Una mica.
Hi ha una diferència notable entre una i altra.
La de 5 cèntims, podríem dir que és petita.
Jo, el que m'hi vaig fixar
és que hi havia també, l'altre dia,
que ja estaven instal·lades,
és que hi ha, no palmes, però palmes així com a colorides, no?
Sí, sí.
Hi ha un bimet i està com a colorit.
Jo ara en tinc aquí al costat una que és com de color,
com un color blau i l'altra és com un color carn
i llavors té unes floretes de color blau,
sinó de colorides.
I saps què ha tornat aquest any,
què torna a estar de moda?
Doncs si no m'ho dius, no.
Doncs ja t'ho diré.
A més a més, és una cosa que, mira,
ara parlava de gastronomia amb el Francesc Lleodó,
doncs jo també vau parlar.
No em diguis que els rosaris de sucre.
Ah, sí?
De sucre, atenció, i de gominoles.
En un moment que les xutxes, tipus gominola
i tota aquesta cosa tan moderna,
digui que això del rosari de sucre ja ha passat a la història.
Ara en veurem uns.
De sucre i de gominoles.
De gominoles, eh?
O sigui, hi ha rosaris de gominoles.
Esperem que no faci gaire calor, eh, aquest diumenge,
perquè la gominola amb la calor...
Però tampoc hi arribarien, eh, diumenge, em sembla.
Ja m'imagino jo que no.
Deixa'm parlar amb la Carme.
Vinga.
La Carme és una de les parades que hi ha aquí a la Rambla.
Ells són els que feia referència abans,
que dèiem de la pola de Mafomet,
que fabriquen ells aquest material.
Ara explicaran com.
Carme, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Mira, ara parlàvem d'aquests rosaris que hi ha aquí.
Sí.
Bueno, doncs aquest any s'han tornat...
Bueno, des de l'any passat ja s'ho vam començar a demanar,
el dels rosaris s'han ficat de moda una altra vegada,
i aquest any ens tenim rosaris.
N'hi ha dels de sucre, com els que es feien abans,
hi ha els de gominola, hi ha els de nuve,
hi ha diversos tipus.
S'ho inventeu tot, eh?
Sí.
Això segons el que demana la gent hem d'anar tenint.
Aquest rosari, per exemple, què val un rosari d'aquests?
Com són els preu?
Tenim dos euros.
I els altres són aquells, els clàssics de cada any, no?
Sí, sí.
També valen el mateix, valen dos euros.
Llavors hi ha uns inutets per penjar,
que valen de 70 a 80 cèntims, depèn...
El rosari.
Anem a la palma, que és el que interessa avui,
i segurament serà el que tothom comprarà.
Tenim d'una banda els palmons,
que són aquests allargats, no?
Sí.
De diferents mides, i després la palma clàssica.
Explica'ns una mica com estan.
Sí, bueno, hi ha els palmons,
que és el típic dels nens,
que n'hi ha totes les mides,
i llavors hi ha les palmetes,
que també hi ha les petites de solàpe fins a les més grosses,
n'hi ha per totes les edats.
Les petites, que són molt bones,
perquè no superen el palm de 10 centímetres més o menys,
i estan molt bé, no sé, són molt cocones, no?
Sí, ja fan unes floretes, uns botonets així per ficar la solàpe,
i sí, després hi ha alguns remets per agafar amb la mà
les senyores o les nenes petites.
Aquestes les petitones, qui suposa això?
Això normalment les senyores o els senyors a la solàpe, normalment.
A vegades també pels recient nascuts,
doncs també els hi compren d'aquest tipus.
Deixem parlar amb aquesta senyora, Carme.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Què ha vingut a comprar la palma?
Home, he vingut a veure els rams,
per aquí veure com estan.
Comprava una palmeta.
Molt bé.
Quina li agrada més?
Ai, no sé, ara ho mirarem.
Una o altres serà.
Gràcies.
Coloma de Carà, nosaltres.
De la conca, la Barberà?
De la conca, de la conca.
Fa fred per allà a Santa Coloma?
En cas, ja més humitat aquí, Santa Coloma és el clima més sec.
Bueno, però...
Bon viatge, eh, de tornada.
Gràcies, feliz que da.
De Santa Coloma, de Carà, de la conca de Barberà,
és a dir, que hi ha gent que ve de lluny, eh?
Sí, inclús de Barcelona.
Teníem gent aquí a comprar la palma que deien que eren de Barcelona.
Sí, sí, hi ha gent de tot arreu.
Abans, Carme, explicàvem als oients que pots trobar palmes des de 50 cèntims fins als 25 euros.
Més o menys seria una mica l'orientació, no?
Sí, aquestes de 50 cèntims són els botonets per la solape, que és el més petit que hi ha.
I llavors, bueno, les més grosses, que normalment són les nenes que fan la comunió,
doncs agafen la palma més maca i aquestes són les més caretes,
amb les que soltem per uns 20-25 euros.
Les fabriqueu vosaltres?
Sí.
Explica'ns-ho, perquè és curiós, perquè em sembla que, a més a més, interessa molta gent aquí, no?
O sigui, hi ha la pola de mà a fumet, si ara ens escolten, ens agafem més d'aquí,
i hi ha moltes persones que treballen en aquesta configuració de les confecció, de les palmes.
Sí, hi ha, bueno, com que hi ha senyores que fan les peces, les floretes,
n'hi ha unes altres que les cusen, les munten, vull dir,
hi ha gent de la pobla treballant, al Morell, fins a Montbrió del camp també,
hi ha gent que treballa amb això, i sí, sí, porta bastanta feina.
Sembla que no, però porta molta feina.
Anava a dir, s'entretingut, no?
És a dir, per exemple, per fer-ne una d'aquestes,
veig allà una de colors, amb uns colors blaus, a què es triga, més o menys?
Home, depèn, perquè, a veure, això es fa com, diguéssim, en cadene.
Hi ha unes senyores que fan les floretes, les altres les cusen,
vull dir, com que una mateixa persona no la comença i l'acaba,
és una mica difícil de determinar.
D'on traieu el matèric? Si la palma aquesta, d'on surt?
Això que es talla, no sé, s'asseca, com va?
Bé, el matèric aquest ve d'ells, els palmons se'ls porten d'ells,
llavors aquí els treballem i fem la palma aquí, però el gènere ho ve d'allà.
Fins quin dia estareu aquí, Carme?
Doncs fins dissabte, fins dissabte al vespre, aquí estarem.
Doncs ja es veurem, gràcies, eh?
Molt bé, de res, adéu, bon dia.
Josep, jo no sé si es continua, doncs, les persones així d'una certa edat
encara estan cantant per altres tipus de coses, com el llorer, per exemple, no?
Ah, doncs mira, ara que ho dius, aquí també entenen el llorer, eh?
Per això, perquè a les persones grans, sobretot, els agrada més anar amb una branca de llorer
que no pas, i després s'aprofita, eh?
Sí, sí, no, es posa a les llanties, per exemple, no?
Sí, i tant, i als estofats.
Aquí visc que en teníem.
Com es nota que venim del temps de cuina, eh?
No, però es nota molt, eh? De posar, no posar llorer, a un plat, es nota molt, eh?
Home, para, em va parar.
Mira, me'n vaig cap a una altra parada, eh?
La Carme, has vist, no? La Carme, d'un igual, eh?
La feina que porta a fer això.
Home, es nota, i tal com parlava i explicava les coses,
que encara aquest és un tema artesanal, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Me'n vaig cap a una altra parada que em fa l'efecte que hi ha per aquí la Maite,
a veure si la veiem, la Maite.
La Maite, que és per aquí. Hola, Maite, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Bé, estem a la Ramblè.
Mira, hi ha un senyor que acaba de comprar llorer.
Em deixes anar cap allà, ara torno, eh?
Acaben de comprar llorer.
Hola, bon dia.
Què faran amb aquest llorer?
Mira, per fer els dits.
Però abans el beneiran, abans?
El beneiran, sí, clar.
El hem de beneir.
Com va el llorer?
No, no sé quan va.
Dos euros.
Dos euros.
Dos euros, però és un...
Una mica car, té, eh?
Però després el pot fer ser-hi per cuinar.
Ah, ja, ja, però és el molt car, són dos euros.
Tindrà un plat beneit.
Tots i pico, eh?
Vols dir que l'any passat, quan no hi havia l'euro, era més barat, això, no?
Esclar que sí, que ara tot està molt car, per l'amor de Déu.
Tot una cosa amb això de l'euro és la ruïna pels pensionistes.
Ai, ai, gràcies.
Sí, bé.
Ja veus, eh?
L'euro, l'euro, ai, l'arribada de l'euro.
On estava Maite?
Maite!
Mira que em diuen que el llorer és car, que em diuen que el llorer és car.
No, és súper barat, i t'explicaré.
Una bosseta de llaurer amb mitja dotzena de fulletes amb un qualquer súper, val dos euros.
És veritat.
I no és igual que aquest? Aquest és fresc, no?
No, aquest és fresc, sortit de l'arbre, sense pogor, sense res, d'acord?
I a l'aire libre, sense cap herbacida, sense res.
I la gent, si ho troben car, a mi no se m'aqueixen massa, eh?
T'he de dir la veritat, perquè veuen.
Qui vol veure, ho veu.
A més a més, a veure, hi ha un bon ram, vull dir, que no es que donguis quatre fulles, no?
Què va, hi ha un bon ram.
Escolta'm, aquí, en aquest ramet meu tenen una casa normal per cunyar tot l'any.
Amb dues fulletes, dues fulletes, perquè feien ramet amb aquest.
Maite, què més teniu per aquí, del llorer?
Què veig que en teniu força, aquí del llorer, què més tenim?
Mira, avui, aquest any hi ha unes cosetes per posar a la palma, molt mones,
que són uns molinets de vent i unes coquetes molt mones, això és l'última novetat.
Això es menja o no?
No, això no es menja, aquests no.
I després hi ha el tradicional, que és els rosaris, que sí, llavors és la canalla,
bo just per les gominoles aquestes i per la sucre.
Ara m'ho deien que aquest any tornen a estar de moda els rosaris, no?, que es venen força.
Sí, jo ja els veig ben de l'any passat, sí, sí, se venen.
I de gominola, també, la gominola?
Sí, sí, també.
Tant el sucre, se ven més la gominola que el sucre, t'explicaré per què.
perquè el que és el sucre fa més, a veure...
Fa molt bé la gent.
Sí, primerament aquesta i segona, que fa més aigüeta, fa més coseta de sucre
d'erritit, no?, i la gominola no.
Vaig a veure si parlo amb uns clients, eh, Maite, gràcies.
És de res.
A veure, que hi ha més gent comprant per aquí, a veure...
Molt ràpidament, Josep, que encara hem de parlar de Port Aventura.
Hola, bon dia.
Hola, Pepito.
Home, m'ha conegut.
D'on veniu vosaltres?
D'Altafulla, eh?
D'Altafulla, i què es compra?
Diu que li fa passar vergonya, sí, vergonya.
Diu que li fa passar vergonya, és que era aquesta, aquesta era d'Altafulla, eh?
I hem vingut aquí, doncs, ja ho veieu, avança gent de Santa Coloma de Caral,
gent d'Altafulla, és a dir, que hi ha molta gent aquí a la Rambla Nova,
de diferents apunts de casa nostra, doncs, que venen aquí a comprar la Palma
a la Rambla Nova de la ciutat.
Doncs, moltíssimes gràcies, Josep.
Aviam, tu tria la Palma, que més t'agradi, ja ens l'ensenyaràs
quan vinguis aquí a la ràdio.
D'aquí una estona ens retrobem des de la Rambla, si és possible, aviam,
si pesquem una miqueta del sol directe del Festival de Dixila,
però se'ns acumulen les activitats.
I no només és notícia, sens dubte, al Festival de Dixila
han de tarragonar aquestes parades de la Palma,
sinó que també és notícia aquests dies, Port Aventura,
perquè, precisament, el Parc Temàtic demà obrirà les seves portes.