Passant quatre minuts a dos quarts d'onze del matí,
seguim en directe la sintonia de la ràdio de la ciutat
en aquest matí de divendres, divendres 30 de setembre,
a punt de tancar ja aquest mes,
entrant en la tardor amb algunes novetats,
sobretot per a aquelles persones que els agrada disfrutar de la ciutat,
dels passejos, sobretot, per exemple, si són vora al mar.
Novetats perquè ahir al vespre s'inaurava, s'obria el trànsit,
el passeig per avian anys del Moll de Costa,
que ha estat pràcticament tallat durant un any
a causa de les obres que s'estan realitzant en aquesta zona
i que, de fet, encara continuen, tant les obres del pàrquing
com les obres de la Marina Tàrraco.
Però ahir al vespre ja s'obria aquest passeig
per avian anys del Moll de Costa, al costat del mar,
i també s'inaurava la primera fase de la Marina Tàrraco.
Així que avui hem decidit anar amb la unitat mòbil
per comprovar si hi ha alguns terraunins
que s'han decidit a baixar a veure com ha quedat aquest Moll de Costa
i també per parlar amb un dels responsables
de l'autoritat portuària, Josep Lluís Navarro,
perquè ens expliqui com ha quedat el Moll de Costa
i també quina és l'oferta cultural
que es presenta de cara a aquests mesos de tardor
en els diferents tinglados i refugis del port de Tarraona.
De tot plegat, en tenim més dades a partir d'ara amb la unitat mòbil.
El Josep Sunyer va anar ahir a la inauguració
i aquest matí ja ha tornat per veure si hi ha gent o no.
Josep, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Hi ha gent o no?
Sí, poca però, eh?
Home, aquestes hores del matí encara és aviat.
No, no, hem pogut veure, però...
De fet, he parlat amb ells i després podem escoltar les converses.
Mira, hem trobat un home que anava amb bicicleta,
després un parell de persones que anaven caminant,
just en aquest moment, eh?
I he parlat també d'una persona que és de Vizcalla,
és a dir, que podrem veure què en pensen des del País Basc
d'aquest passeig marítim,
què en pensen de la nostra franja litoral
i, doncs, què creuen que convindria,
què creuen, doncs, que no hi ha
i que podria haver-hi des del punt de vista del País Basc.
Però, com molt bé deies, també ens acompanya Josep Lluís Navarro,
que és aquí al costat meu,
i el que ja saludem, Josep Lluís, molt bon dia.
Bon dia.
Ha quedat, visualment, ha quedat bé?
Molt bé, diria jo.
Crec que és un passeig extraordinari.
Crec que no ens ho esperàvem,
que quedeix tan bé,
crec que la zona dedicada a les embarcacions esportives,
sense que hi hagi una barrera física impermeable,
donat que hi ha uns vidres molt atractius,
queda molt accessible i a la mà del públic,
i al costat queda un passeig impressionant
de més de 8 metres
perquè el públic de Tarragona transiti
i pràcticament estigui bolcat damunt de la mar Mediterrània.
Ahir no m'hi vaig fixar, ara ho estic veient,
aquí s'han instal·lat en aquesta mampara
unes portes automàtiques, correderes,
per poder, doncs, bé, entrar i sortir, no?, d'aquest espai.
Exacte.
Quan la Marina va demanar la concessió de la d'Àrsena interior,
una de les preocupacions de l'autoritat portuària va ser
que en cap moment el públic ciutadà
pogués estar en possibilitat d'accedir-hi una altra vegada,
com feia abans,
a la d'Àrsena, a l'aigua,
a dir-me, al passeig sobre, a vora del mar, no?,
i crec que la Marina ha complert perfectament
aquest compromís que li va imposar l'autoritat portuària.
En aquest moment, aquesta barrera,
aquesta barrera, petita barrera física,
que és aquesta barana de vidre,
està, diguem, a més a més,
gradualment accessible per unes portes
que són practicables i que fàcilment el públic,
en un moment donat, pot accedir-hi.
Això, ahir, recordo que ho va explicar
el conseller delegat de l'empresa de promotores,
ja havia vist, va dir que, bé,
que no s'ha fet de forma gratuïta,
que això és el que està a la normativa europea.
S'han de posar aquestes mampares separadores
per tal que pugui ser, doncs, totalment reglamentari.
Sí, és així.
Evidentment, clar,
hi ha d'haver una petita privacitat
per la gent que tingui atracat el seu joc
o el seu gran vaixell esportiu aquí,
però al mateix temps,
aquesta petita àrea de privacitat
no pot impedir que el públic ciutadà
pugui també accedir-hi, com feia abans,
a la mar, a la mar Mediterrània, no?
Jo m'estic imaginant d'aquí pocs dies,
perquè, de fet, també,
ja he vist, va anunciar, doncs,
que en qüestió de dies
podien començar a arribar els primers llots.
M'estic imaginant la gent
ja no observant ni fent llembregades allò curt.
Estan quedant l'estona mirant aquests vaixells,
que alguns poden arribar a ser impressionants,
120 metres d'es l'hora,
evidentment d'un poder adquisitiu elevat, molt elevat.
Sí, bueno, el propòsit de l'empresa concessionària
és que aquesta marina tingui un caràcter molt semblant
als que tenen les que hi ha al Mònaco, per exemple, no?
Veiem amb aquelles pel·lícules, amb aquells reportatges de la televisió,
aquells grans llots dels jeques d'Arabia
o dels multimilionaris americans,
doncs, bueno, la pretensió de la concessionària
és que això sigui una seu d'invernada
de fins a 80 llots amb aquesta d'arsena interiors.
Javier Bisoy, també a la inauguració,
inauguració entre cometes,
obertura d'aquest passeig després d'un any i mig d'obres,
va parlar d'un termini abans de la primavera,
més o menys al mes de març,
perquè aquests sis edificis que veiem aquí al fons,
del que és la Marina Internacional Tàrregó,
Tàrregó estiguin ja oberts,
amb el que això comporta, restaurants, tavernes,
papi irlandès, en fi, una mica de tot.
Sí, i això també és una mostra de sensibilitat,
tant per part de l'autoritat portuària
com a de la Marina Tàrregó, no?,
el fet que, en primer lloc,
s'hagi obert una primera fase
o s'hagi construït aquesta primera fase,
que és la fase més pública, més ciutadana,
i en segon lloc deixin les obres més pròpies
de l'entitat privada, la Marina Tàrregó,
i que continuïn ara practicant la seva construcció,
mentre el públic ja pot accedir-hi,
que és una mostra de sensibilitat
que cal agrair a tothom.
Evidentment, ara resta per acabar
els edificis que es veuen al fons,
el moll de Llevan i el moll de Lleida,
i que és una zona on han d'anar restaurants,
apartaments per la marineria,
per la gent que fa manteniment dels llots,
i per una sèrie...
Aquí veurem una munió de gent operant, treballant,
i fins i tot la gent que ve per l'esbarjo propi
que propicien les embarcacions esportives.
Però a partir d'aquest hivern veurem aquí
una activitat inusual,
a banda de les botigues que puguin haver,
dels restaurants i del bar que es puguin crear
a l'entorn d'aquesta zona d'oci, no?
Em va dir que és una zona d'oci,
també ho ha dit Javier Bisba,
i que estarà oberta al públic en general.
M'imagino que tot, no ho sé, com en dirà,
exactament, m'imagino que hi haurà una part
dels que s'ha de més privacitat i altres que no tant,
però vull dir que els restaurants, el sol de Vallès,
i tot això, doncs estarà obert al públic,
i tothom podrà anar-hi i en mirar aquesta zona de la ciutat.
Sí, sí, la previsió que tenen per ells
és que el públic pugui accedir en tota la tranquil·litat
a qualsevol d'aquestes àrees
i a qualsevol d'aquestos comerços que pensen instal·lar.
Parlem de seguida de l'activitat cultural.
Aquí mateix al costat tenim una extraordinària exposició
d'Anna Lenç.
Ara en parlarem, parlem de les activitats culturals,
però abans escoltarem aquesta enquesta,
aquesta entre cometes,
les converses que han pogut mantenir en persones
que passaven per aquí pel passeig del Moll de Costa
i que ens explicaven això que escoltaran.
Bon dia.
Bon dia.
El teu nom?
Eduard Marcén.
Eduard, veig que vas amb bicicleta, no?
Déu-n'hi-do, jo procuro sortir cada dia un ratet.
Surto un horet o un horet i mig als matins,
a primera hora,
tot i que avui he sortit una mica més tard de l'habitual.
Estàs aquí al passeig del Moll de Costa.
No sé si és que avui l'inaugures tu particularment
a la teva bicicleta o ja has vingut abans,
ahir, bàsicament.
Ahir vaig intentar passar,
però em van privar el pas
perquè estaven acabant de rematar
aquesta recuperació d'aquesta d'Arsena.
Jo suposo que és la primera de les tres
que veiem aquí davant,
amb tots aquests nous edificis comercials
i diuen que esperen que aquí en aquesta d'Arsena
hi càpiguen 80 vaixells de gran calatge
o de mig calatge.
I entenc que com a veí, com a ciutadà,
això és un avenç positiu.
Ets veïda, per tant, d'aquí de...
Sí, sí, sóc veí de la zona
i visco a la zona de la Casa del Mar,
al barri del Carme,
i ja tenia ganes que recuperéssim aquest pas
i aquesta zona de pas habitual i d'esbarjo,
perquè el ciutadà de Tarragona això s'ho estima molt.
Què et sembla, Eduard,
com ha quedat aquesta mampara de vidre
que separarà aquests llots de 120 metres d'eslora,
els més grans, de vosaltres que passeu per aquí al passeig?
Aquest matí, justament, abans de sortir de casa ho estava pensant,
perquè ahir vaig donar una ullada
i ja veia les obres aquests dies a mirar que anava passant,
però entenc que és una bona solució
per separar, si més no, aquesta zona de pas de vianants
i la zona privada de pas pels vaixells.
Per tant, entenc que com a material
la combinació de vidre i ferro sempre ha sigut un encert
i per tant bé, molt bé.
De fet, ahir ens explicaven als mitjans de comunicació
que es veu que hi ha una normativa europea
que ho estableix així,
és a dir, que s'ha de separar aquests dos espais.
També hi han posat unes faroles,
unes llums noves, què et semblen?
Aquestes faroles són molt encertades
perquè priven la contaminació lumínica.
És una d'aquelles coses que sempre lluitem
per tal que la llum vagi on t'ha d'anar,
que és a la zona de pas, a la zona d'utilització,
i no pas a l'aire.
I per tant, a més, són de les primers fanals o faroles
que jo veig encertades estèticament
a banda de les clàssiques,
perquè són les que més m'agraden,
però malgrat tot estan molt ben escollides.
Encara hi ha una signatura pendent,
suposo que els veïs també ho teniu en compte,
que és això que escoltem de fons, no?
El tren.
El tren és una d'aquelles coses que els ciutadans,
en alguna ocasió he tingut oportunitat de parlar
amb algun veí,
i és una d'aquelles signatures pendents,
però de les que suposo que deu ser més difícil de resoldre.
En tant en quant no és una solució unilateral,
sinó que aquí tenen molt a dir tots els estaments oficials
i com és el cas de Renfe,
com és el cas de l'autoritat portuària,
com és el cas del propi Ajuntament.
I entenc que és una d'aquelles solucions
que es resoldran, suposo,
quan s'endegui tot el tema de construcció d'habitatges
i oficines aquí a la façana marítima,
que jo sóc un dels ciutadans que en tinc ganes
de veure tot això resolt.
Esperem que sigui ben aviat.
Esperem, confiem, és un desig.
Allà veurem què passa.
Eduard, no podem prendre més temps.
Gràcies i bona passejada per aquí amb la teva bicicleta.
Que vagi bé.
Moltes gràcies.
Hola, bon dia.
Bon dia, digue'm.
El teu nom?
Jordi Trelles.
Jordi, veig que has tret de passejar els gossos.
Com es diuen els gossos?
La Iris i la Duna.
Són bons o no?
Sí, molt bons, molt bons.
Suposo que per aquí sortir al passeig aquest,
recuperat després d'un any i mig d'obres, content, no?
Sí, ja en tenia ganes.
Perquè venia abans i ara no venia
perquè estava tot això, tot aixecat i tot molt malament.
Però ara ja està, es pot vindre.
Ara una altra persona que passejava per aquí,
amb bicicleta en aquest cas,
li preguntava, li demanava que li semblaven
aquests mampares de vidre i aquestes faroles
que són noves i que s'han obert a aquesta inauguració.
Bueno, home, les mampares està bé,
perquè si vens amb criatures o el que sigui,
doncs estàs més tranquil.
Estèticament, doncs, bueno, no ho sé,
ja anirem veient a veure com,
si les mantenen netes o com acabaran.
Tu vens habitualment aquí al passeig?
Bueno, quan puc, quan puc.
No molt subient, però quan puc m'agrada baixar.
Que vagi bé, gràcies.
Vinga, adeu.
Hola, bon dia.
Bon dia, buenos días.
Buenos días.
Egunon.
Egunon, no sois aquí?
Soy vasco.
Vasco, buena tierra, eh?
Bueno, bonita.
¿Y ha venido aquí a passear hoy?
Bueno, le he dado una vuelta por el puerto,
decían que habían hecho una obra y estoy viéndola.
¿Y qué le parece?
Bueno, no lo he visto antes, pero está muy bien.
Además, si tiene el proyecto de puerto de Alto Stanley,
pues está muy bonito, muy bien.
¿De qué parte del País Vasco?
De Sodupe, un pueblo de Vizcaya.
Sodupe.
Sodupe.
Sodupe, con dedo de duende.
¿De mar o de costa?
Es el interior, es el interior, sí.
Es un pueblo con un montón de picos ahí,
un valle pequeñito, con tres ríos,
el Cadágua, el Archolo y el Oquendo.
Es muy bonito.
¿Y qué le parece esta fachada marítima,
si la comparamos con el País Vasco,
claro, más es otro no, pero...
Es diferente, es diferente.
Es diferente.
Ahí quizás sea un poquito más salvaje.
Aquí está muy resguardado todo.
Bueno, es como el puerto de Bilbao,
que está todo cubierto por grandes superficies y todo esto.
Está bien, bonito.
¿Qué pondría aquí?
¿Qué cree que faltaría aquí?
No sé, ¿qué le apetece ya que hubiese por aquí?
Pues chiringuitos, un poquito de ambiente, tiendas,
porque ahora mismo lo veo muy desangelado.
En ese aspecto, claro.
Aquí hay algo para atraer a la gente,
no solamente va a venir a ver embarcos.
También tiene que ver, tomarse sus pinchitos, sus tapas,
ver un poquito de ambiente,
porque el pueblo se mueva.
Antes de la primavera, cuando inauguren la parte aquella que se ve allá,
aquellos edificios, son seis concretamente,
la manía tárraco, van a poner cantinas, en fin, restaurantes.
Entonces eso hará que esto atraiga a la gente, al turismo y a todo.
Eso es la vida.
¿A usted le molesta este ruido?
Bueno, todos los ruidos son molestos.
Lo que pasa es que si esto es un negocio,
y eso se ve que es el negocio del puerto,
mercancías, y veo que es un mercancías de carga,
entonces eso hay que aguantarlo.
¿Le puedo hacer una pregunta que no tiene nada que ver
con lo que estamos hablando?
Ajá, sí.
¿Cómo se ve el tema del estatut de Cataluña desde el País Vasco?
Bueno, se ve como una perspectiva que yo creo que cada pueblo
tiene que tener su intoxicación particular,
o sea, que cada pueblo es él,
entonces luego tendrá que pedir para él lo que crea que a él le hace falta.
Lo veo bien.
Yo allí lo tenemos ya hace tiempo, que son los foros,
entonces, bueno, yo creo que cada uno tiene que tener luego el país.
Bueno, pues el país es Cataluña,
luego tiene que defenderse para ella.
Gracias.
¿Algú le no? ¿Algú me ha dicho bien?
Algú.
A ver, ¿cómo, cómo?
Algú.
Algú, algú, eh.
Adiós.
Gracias.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El teu nom?
Eduard Marcén.
Eduard, veig que vas en bicicleta, ¿no?
Déu-n'hi-do.
Sentíem aquesta persona de Vizcaya, del País Basc,
que ens explicava, en fi, m'ha acabat parlant de l'Estatut,
fins i tot, si sap Lluís, ens deia que bé,
que alguns xeringuitos per aquí no farien cap mal.
A veure, jo crec que les zones estan prou delimitades,
hi ha una zona, diem, de bars, de bars, però la gent jove,
aquí hi haurà una zona més tranquil·la,
per gent potser més gran i amb altres característiques,
i jo aquest passeig, jo, més aviat,
el que crec que li falta és una mica de mobiliari urbano,
en el sentit de posar algun banc o alguna paperera
o alguna cosa d'aquestes,
però altres interferències, no,
perquè crec que és un espai molt diàfem,
molt net, molt transparent,
i el que crec que requereix és que la gent pugui transitar
sense interferències.
Jo crec que la gent agrairà moltíssim més
que aquest passeig estigui sense cap altre tipus d'equipament,
tal com està ara, jo crec.
que inclús, ahir jo estava molt content
perquè donava la sensació que tot això
començava una altra vegada a bategar una altra vegada
les exposicions, torna a recuperar aquell nivell
de gens que tenien abans,
a l'obrir el moll de costa en una direcció o en l'altra,
a l'obrir aquest passeig.
Jo crec que aquest fi de setmana
la gent s'aplegarà aquí al moll de costa,
no solament pel sol i la mar de la tardor
que es veu que és molt placentera,
sinó per aquest passeig
i també per l'oferta cultural que se les està oferint
que les hem estat oferint sense aparcar-la mai,
però que s'ha vist una mica restringida,
almenys de públic,
per aquestes dificultats que tenien per accedir-hi.
També hem de destacar, ho va dir allò,
president de l'autoritat portuària,
que de cara al desembre,
el pàrquing aquest que hi ha al darrere,
que està encara en fase d'acabat, m'imagino,
que estarà ja obert al públic.
Sí, el desig de l'autoritat portuària
és que es facin una sèrie, un seguit d'obres
de manera quasi consecutiva.
El passeig, el pàrquing acabarà,
ara iniciarem les obres de rehabilitació
de la façana del Serrallo,
també ajardinant una sèrie de zones,
creant espais, diguem, lúdics,
tot el servei de la població,
i tot això serà una gran àrea
que va quasi des del far de la banya,
passant pel passeig de l'Escullera,
a Moll de Costa fins al Serrallo,
on el públic de la ciutat podrà gaudir,
com he dit abans, del sol,
de la cultura, de l'oci, de l'esbarjo,
de, bé, multiplicitat de temes,
totes bolcades amb el món de la mar
i amb el món dels espais oberts en general.
A mesura que avança el rellotge,
el matí, cada cop hi ha més persones
que s'agosten fins aquí.
Els donarem tres bones raons per venir fins aquí.
Una és veure el passeig,
aquest passeig que ahir es va obrir al públic.
Aquest és una bona raó.
L'altra bona raó és veure la maqueta
que hi ha a l'interior del tingal de número 1.
Una maqueta en podran visualitzar a escala,
evidentment, com serà aquesta Marina Internacional Tarraco
en un futur immediat.
Per això serà abans de la primavera.
Estem parlant del mes de març de l'any vinent,
aproximadament.
Podran veure-ho amb aquest aquí,
el tingal de número 1.
I quan entrin també veuran una de les mostres
de les exposicions que encara estan aquí visitables
i que és la mostra de l'artista Anna Lenç.
Es pot veure aquí,
em sembla que ja es podia veure aquesta,
tant com la de la Gonzálezal o Irizolo,
el número 4,
i que bé, que cal aprofitar aquests últims dies
per veure-les, no?
Sí, amb aquest ànim de no interrompre
les activitats culturals,
nosaltres ja, abans de presentar les activitats de la tardor,
vam inaugurar dues exposicions molt importants.
Una, la del tingal de 4, del Gonzálezal o Irizolo,
que és un pintor hiperrealista,
molt interessant, molt interessant.
I una altra, aquí al tingal de 1,
la dona pintora,
estrangera, jueva,
em sembla que és originària, la seva família de la Polònia,
la Polònia que va viure la Guerra Mundial amb els guetos,
i ella va patir tot aquest trasbals de la seva família,
en el sentit de tenir que sortir apressuradament del seu país.
Doncs deia que era una pintora fantàstica,
molt important, tan important...
A mi se me faria difícil
dir quin dels dos,
de les dues exposicions, però és important,
tot i que són de corrents pictòriques diferents,
però crec que és una oferta cultural importantíssima
que està a l'abast de la gent del públic
i que la tenen aquí a la seva disposició
fins a aquest cap de setmana.
I abans d'arribar al desembre
anirem fent relleus,
és a dir que amb aquesta voluntat de continuïtat,
tal com s'acabi una o fins i tot abans,
no es començarà l'altra,
és a dir que hi haurà una encadenació
d'activitats culturals,
de mostres, d'exposicions...
A banda de les trobades
que també m'agradaria destacar-ho,
perquè a cap de setmana mateix
hi ha una trobada de col·leccionista
de plaques de cava,
que és ben curiós.
Sí, ja és la segona que fem, eh?
La primera,
tot i que jo era una mica escèptic
perquè no sabia dir fos,
no sabia publicitat massa,
em va sorprendre
perquè va venir i es va plegar molta gent
i ara la segona,
que ja es fa més cura,
amb més tranquil·litat,
esperem que vingui molta gent
perquè, diem,
el tema de les col·leccions,
de les xapes de cava,
és un tema que plega molta gent.
Com, per exemple,
també al món del túnic,
cada vegada més també hi haurà
una trobada de Catalunya,
a nivell de Catalunya de túnic,
i també una altra d'ornitologia,
un concurs també
de Campionat de Catalunya d'ornitologia.
Sí, aquí l'oferta està assegurada.
Aquí cada diumenge,
cada cap de setmana,
cada dia,
la gent que s'aplia el moll de costa
sap que d'una manera o l'altra
té una oferta cultural
o social determinada
que li pot agradar,
però moltíssim.
Jo crec que el caràcter
que té l'autoritat portuària
respecte al moll de costa
és aquest,
de proporcionar a la gent
diferents activitats
dins d'una diversitat temàtica
important.
D'aquestes mostres
que estan a punt d'arribar,
quines podríem destacar?
Per exemple,
veig l'artista tarragoní,
Maurici Montaner,
que serà al Tincaló 4,
s'inaugurarà aquesta exposició
a partir del 7 d'octubre
i es podrà veure fins al 30
del mateix mes.
Sí,
dins d'aquesta diversitat temàtica
també hi ha una altra diversitat
que hi hem,
és que és l'oferta
que està fent
l'autoritat portuària
a la gent de la casa,
a la gent de les nostres contrades.
A banda de portar
grans pintors
o grans artistes,
el que vol l'autoritat portuària
és facilitar
que aquests espais
que estan al moll de costa
puguin ser accessibles
a qualsevol artista
de la localitat,
de la demarcació,
de la província.
Crec que això
és molt important
perquè fins ara
no s'havia portat
massa a terme
aquesta possibilitat
de facilitar
a qualsevol artista
que tingui intenció,
que tingui ganes
i evidentment
que tingui obra feta
la possibilitat
d'exhibir-la
en qualsevol d'aquestes sales.
Marici Montaner
és un artista local,
és un membre
del Sindicat d'Iniciativa
i Turisme
molt destacat
i ja fa temps
que volia
exposar aquí
al moll de costa.
Ara li han donat
aquesta possibilitat
com després
li donarem
aquesta possibilitat
a altres artistes locals.
El tinc adequat
després de Marici Montaner
hi haurà
l'artista argentí
Mario Pérez
que ja podran veure
amb una exposició
que es diu
Cel Blau.
Per altra banda
també podem parlar
ja per acabar
ràpidament
del Museu del Port
que un any més
i després de molt d'èxit
en fi
molts milers d'infants
de Catalunya
al País Valencià
i l'Aragó
passaran per aquí
i coneixeran de prop
aquesta activitat portuària
i també
tot el que envolta
el món del mar,
el món mariner.
Sí, demà
precisament demà dissabte
ho tenim que fer
els dissabtes
perquè els profes
i els directors
del col·legi
és l'únic dia lliure
que tenen
i demà dissabte
tenim aquí
una oferta
una convocatòria
per tots els col·legis
de la província
i de la comunitat
perquè coneguin
les activitats
que tenim preparades
pel curs
per aquest curs
que comença ara.
Ja tenim confirmats
un total
de 120 directors
i professors
de diferents centres escolars
i demà
a primera hora
a les 10 del matí
els hi farem
una demostració
de quines són
les activitats
dirigides
als nens
de l'educació infantil
de l'educació primària
i de la secundària
durant aquest curs escolar.
Doncs ja en parlarem
d'aquesta activitat
Josep Lluís Navarro
ha estat un plaer
gràcies per acompanyar-nos
aquí al passeig
del Moll de Costa
i bon cap de setmana.
Gràcies
i a la vostra disposició.
Doncs aquí
des del Moll de Costa
això és tot
des d'aquest passeig
i en fi
doncs tothom que vulgui
que vingui
que ho vegi.
Gràcies
Sant Josep Sonia
segur que molts
avui i sobretot
del cap de setmana
miraran de disfrutar
d'una de les millors possibilitats
que tenim
per justament
aquest primer cap de setmana
del mes d'octubre.
Era la informació
des del Port
des del Moll de Costa
3 minuts
arribarem a les 11 del matí
és el moment
de repassar ara
l'agenda cultural
d'aquest divendres.