Passant en tres minuts, el punt just de dos quarts de dues del migdia,
aquest divendres a les vuit del vespre,
el Saló d'Actes de l'Ajuntament es vesteix de gala
per lliurar els títols de fills adoptius de la ciutat
a mossèn Miquel Barberà i al pare Mario Bonano.
Dues capellans que, vinguts des de fora de Tarragona,
un de relativament a prop i l'altre de força més un,
ja fa forç anys que desenvolupen la seva tasca a la ciutat de Tarragona,
la desenvolupen de manera excel·lent
i gràcies a això l'Ajuntament de Tarragona al Consistori
fa avui aquest vespre aquest reconeixement.
Tots dos, tant mossèn Miquel Barberà com el pare Mario Bonano
ens acompanyen en aquests moments a l'estudi de Tarragona Ràdio.
Mossèn Miquel Barberà, molt dia, bon dia, moltes gràcies.
Bon dia.
Per Bonano, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Moltes gràcies a tots dos.
Primer de tot, què significa per vostès aquest reconeixement?
Per jo, si digués que no em fa content, diria una mentida.
Per tant, sient sincer, he de dir que és una cosa que et fa goig d'entrada.
Després penses, no sé si m'ho mereixo, perquè es posa que hi ha moltes persones
que han fet molt més per Tarragona i per tant també hi ha un sentiment com de dir
i no sé si m'ho mereixo, això mateix, no?
Però potser no cal entretenir-se ni una cosa ni l'altra, sinó simplement viure-ho
com un fet, jo penso, important en la vida, no?
I per mi, moltes vegades he pensat que aquestes institucions civils, com l'Ajuntament,
sense haver de fer recursos a valors molt alts i d'això,
tenen mecanismes d'agraïment a les persones que es dediquen a la ciutat.
I penso que això és una bona cosa i és una manera de fer ciutat i de fer societat.
Para Mario.
Bueno, el Miquel ja ha dit casi tot, no?
Jo crec que, per mi, a part de ser un gran honor,
sempre comporta sempre un deber més, no? Hacer més.
La gent sempre t'exige més perquè tu representes a algú
i una institució, jo estic content, més bé, perquè després de tantes notícies negatives
que es oïen a vegades sobre la Iglesia, sobre les comunitats,
de vegades en vegades que es reconozca que hi ha unes persones
que treballen en ben dels altres, també és una alabanza
per a la comunitat a la que perteneces, a la Iglesia,
a la comunitat, a els mateixos cristians.
Crec que també és, m'enorgulleix també que un ayuntament,
vol dir, vol dir, posa de lado un poc la part religiosa
per a reconèixer que hi ha uns sacerdotes
que es dediquen al ben de la ciutadania de Tarragona.
Per això és un honor i al mateix temps és una responsabilitat.
Jo penso també que un acte com el d'avui
no és només un acte important pel que el rep,
penso que cal fer un reconeixement pel que el fa, pel que el dona.
Penso que també és un honor pel mateix Ajuntament
de ser capaç de fer actes com aquests.
Sí, és a dir, reconèixer que hi ha persones.
En nosaltres hi ha tantes altres persones senzilles
que treballen en ben de la ciutat.
Puede ser que quan nombren a un,
en aquesta persona queren agradecer a tanta gent
que al voltant treballa per el ben de la ciutat,
per la gent, tal vegades en el silenci,
o en la soledat.
per què creuen que els han donat aquest reconeixement?
Fins ara els he demanat que descrivissin el seu estat d'anim.
Per què creuen que els han donat precisament a vostès
aquesta distinció de fills adoptius de la ciutat?
Bé, ben, ben, ben, no ho sé com va sorgir la idea.
El que sí que penso és que si algú s'ha significat com ara nosaltres
en alguna cosa,
penso que hem de tenir molt present que això no pot ser una cosa individual.
Penso que si, en el meu cas,
o en el cas del pare Màriu,
penso que també, no?
si hi ha hagut un motiu per pensar en nosaltres
és perquè treballem junts amb moltes persones
que han fet possible que es fes aquest reconeixement.
Una mica com un castell, no?
Hi ha una enxaneta que fa l'aleta,
però baix hi ha una pinya
i hi ha tot un munt de persones que estan fent el castell, no?
Nosaltres, per exemple,
doncs a mi, en el cas de l'Arcabisbat,
doncs hi ha moltes persones en les quals col·laborem.
En el cas del Cor i Orquestra de la Catedral
som unes 130 persones
i sense aquestes persones
no s'hauria pogut donar a conèixer el que estem fent.
I moltes altres associacions i institucions
que no les vull ara esmentar totes,
però n'hi ha una colla.
Jo col·laboro amb moltes associacions i institucions
d'aquí de Tarragona
i, per tant, jo he de tenir unes paraules d'agraïment
a totes les persones
amb les quals treballem colze a colze
i treballem junts pel bé de la ciutat.
Para Mario.
Jo crec que nosaltres som la cara visible
de tota aquesta gent
que detrás del nostre treball
pot ser que a vegades no es pot
a cada un donar un títol
i se li dona a una persona concreta,
però en aquella persona
se representa tanta gent
que ha fet possible tot això.
És lògic que el Padre Mario
o el Miquel Barbarà
no tenim la capacitat de poder acertar.
hem fet alguna cosa.
¿Por qué?
perquè detrás nostre hi ha tanta gent
que ens empuja,
ens ajuda,
ens anima
i treballa.
això és important, no?
I tal vegades necessiten
un signó visible externo
per poder-se donar a conèixer en tot això.
per això jo crec que la distinció d'avui
a part de les nostres persones
va a tota aquesta gent,
tanta gent
que treballa juntament amb nosaltres
per el bé de Tarragona.
i per això jo diria que l'agraïment
no és només a l'Ajuntament
sinó que és a totes aquestes persones
i penso que ara que estem en directe
per la ràdio
penso que val la pena de dir-ho
i si hi ha algú que ens escolta
doncs sàpiga
que el tenim molt present
i que hem d'agrair
a totes aquestes persones
amb les quals treballem
que puguem fer aquestes obres
en bé de la ciutat.
Moltes gràcies a tots.
mossèn Barberà
no és fill de Tarragona
però va néixer relativament
aquí a prop.
Abans ho comentàvem
des d'un poble que es veu
des de la Rambla de la ciutat
des del Mosté.
Sí, jo des del meu despatx
de l'Arcabisbat
rebent les visites
jo veig el meu poble al fons.
Segut a la meva cadira
normalment reu les visites
veig el meu poble al Mosté.
Tot un luxe.
Però el pare Mario
ve de força més lluny.
Bueno, jo miro el mar
i al altre lloc està mi terra.
Va néixer Sant Antimó
Sant Antimó,
un poble a la comuna de la Cusat de Nápoles.
Sí, 10 km de Nápoles.
¿Qué fa una persona?
¿Cómo ha arribat aquí
una persona de Nápoles?
Bueno, no sé,
jo com a religiós
teníem una comunitat aquí
que foi recebida
por el cardenal Arribi Castro.
Hace 27 anys
vine a substituir
a uns religiosos
i me quedé aquí
a treballar.
Antes que jo
ha habido muchos més
per això digo
que el honor
de aquesta distinció
va a tots aquests sacerdotes
també
de comunitat
que han treballat
en bien de la ciutat,
han construït
i nosaltres
hem continuat
aquesta construcció.
Venir aquí
per nosaltres
no és una obediència,
és un desenvolupament
la nostra missió,
la nostra vocació
de sacerdotes
i religiosos.
Tocó venir a Tarragona,
vine amb molt de gust,
m'he ambientat bé.
i si s'ha quedat
d'aquí 27 anys
per alguna cosa
deu ser.
I que per molts anys
sí que he dit,
per marxiu,
l'estimem molt tots,
l'estimem molt tots.
Abans ho assenyalava vostè,
mossèn Barberà,
no he apuntat exactament
les seves paraules,
però es veia dir
alguna cosa
com en els temps
que corren
és significatiu
també que es faci
un reconeixement
a dues persones
de dos homes
de l'Església.
En els temps
que corren avui
amb l'evident
secularització
de bona part
de la societat,
quin és el paper
que fan vostès
com a homes
d'Església
en una ciutat
de Tarragona?
Bé,
jo una de les coses
que penso dir avui
també és que per mi
el més important
és ser persona,
ser creient,
ser prevera
al servei
de l'Església
de Tarragona,
però que això
no solament
no m'ha dificultat gens
per ser un bon ciutadà
o intentar ser-ho,
un bon ciutadà,
sinó que al contrari
que m'ha donat motius
i m'ha donat empenta
per ser més bon ciutadà
i per treballar
pel bé de la ciutat,
per treballar
pel bé comú,
per servir el bé comú
i penso que
moltes coses
hem fet
per la ciutat
i penso que sí
des del punt de vista
cultural,
des del punt de vista
tot intel·lectual,
etcètera.
Per mi m'ha sigut
un estímul,
un estímul,
no hi veig
cap dificultat
i penso
que és com
un acte de normalitat
precisament
que no se'ns hagi negat
això
pel fet que siguem
capellans,
som ciutadans
i per tant
jo penso
que és un acte
de normalitat
democràtica.
hi ha un bon encaix
avui en dia encara
entre església i societat.
jo crec que la societat
necessita,
necessita la part
religiosa,

de les que necessiten
de la Iglesia
més pobres,
això ja ens caracteritza
perquè és un ben
que va a favor
de la societat

a aquesta tarea



religiosa.
i penso que en la societat
hem de treballar
hem de treballar
tots junts
colze a colze
per aquestes grans causes
i de fer la meva experiència
personal és que
hem treballat junts
amb tota classe de persones,
amb creients,
amb no creients,
amb creients de diferents coses
i penso que quan hi ha pel mig
aquestes grans causes
de la humanitat,
de la justícia,
de la solidaritat,
ens hi hem de trobar tots,
jo penso.
que és completament indiferent
amb les creences
de cadascú,
efectivament.
Cada un tindrà
les seves motivacions
però hem de treballar
tots junts
per una ciutat
més justa,
per una ciutat
més pacificada
i més pacificadora
i aquí ens hi hem de trobar tots,
amb els drets fonamentals
de la persona humana
aquí hi hem de treballar
tots colze a colze.
Vostè,
el pare Mario,
actualment és el rector
del santuari
d'una de les ermites
més estimades.
I ha de venir
a los sacerdotes,
entonces al servicio
del santuari,
al servicio
de l'ermita
de la Mare Déu
de Llorito,
una de les ermites
possiblement
de les més estimades
de la ciutat.
I també el senyor
Miquel
m'entregaron
la parroquia
de Sant Cosme
i Sant Damián
que supongo
un servicio
de cara
a la comunidad
que para nosotros
ha sido también
un motivo más
para integrarnos
en la comunidad
eclesial tarragonense.
I ja fa uns quants anys
que vostè
conjuntament
amb altra gent
va engegar
el projecte
del telèfon
de l'amistat.
Sí.
En què consistís
exactament?
és com el teléfono
de la Esperanza
que funciona
en Barcelona,
Granollers,
Bilbao,
hi ha moltes
de Sevilla,
moltes ciutades,
en què la gent
llama
per una consulta
o per una necessitat
i el nostre
i el nostre
i el nostre
i el nostre
és un poc
particular
perquè no és
un teléfono
en què la gent
només contesta.
A través d'aquest
teléfono
hem arribat
un poc
més
a les persones
concretes.
A vegades
hi ha molta gent
que suba a parlar
per a veure
per a veure
com a solucionar
un cas
o un problema
i el nostre
ens ho ens ho
escutem
i després
posem en contact
amb els amics
de Loreto
que són aquells
en els que hi ha
molts professionals
que desinteresadament
ajuden
a aquesta gent.
I per això
la distinció
no és mía,
és dels amics
de Loreto,
és de la Iglesia
de Tarragona,
és de la meva família
perquè cada un
aporta
un poc
ha aportat
el que hoi
hem pogut desenvolupar
amb la ajuda
de tanta gent.
M'agradaria dir una cosa
que el pare Màrio
segurament que avui
no ho diran
però una de les coses
que voldria dir
és que el pare Màrio
no té mai un no
quan li demanes
una cosa
i això
en soc testimoni
si home
posen rector
del santuari
del Loreto
però ell és rector
de la parròquia
d'una parròquia
i això
és una feina
molt important
i evidentment
una càrrega
feixuga
i
no té mai un no
més sempre
amb actitud
de pau
de conciliació
si hi ha hagut
coses com
les que estem tractant
a vegades
de límits
tal i d'això
ell no posa mai
un problema
sempre està
en una actitud
d'arreglar
les coses
de positiva
etc.
Moltes gràcies
Màrio
és un moment
total per les orelles
però és just de dir-ho
és que
mossèn Barberà
també
però quan el vam avisar
el pare Màrio
perquè vingués avui
a l'estudi
de Tarragona Ràdio
la disposició
va ser total
pel que fa a vostè
mossèn Barberà
vostè actualment
és vicari general
de l'arcabisbe
de Tarragona
vostè
ja fa anys
que ostenta
aquest càrrec
i ha passat
des de la seva situació
ha vist
doncs
vaja
acompanyat diversos
els últims arcabisbes
de la ciutat de Tarragona
Déu-n'hi-do
quasi em fa vergonya
de dir-ho
perquè
vull dir
quan parlen dels polítics
de la nostra casa
és diferent
que diuen
ja fa 20 anys
que està al govern
i tal
i a vegades no dic res
perquè
en fa 34
que estic
al
el consell de govern
el consell de direcció
el consell episcopal
de l'arcabisbat
de tota manera
no he sigut sempre
amb la mateixa responsabilitat
perquè vaig començar
com a secretari
després vicari episcopal
i ara vicari general
i pròpiament
vaig començar abans
encara
perquè amb el carnal
de Ribery Castro
ja vaig començar
a tenir
algunes responsabilitats
diossesanes
tant fa molts anys
al costat
per tant
des d'aquesta posició
més o menys privilegiada
a l'arcabisbat
de Tarragona
doncs
acompanyat
doncs vaja
els últims arcabisbes
de Tarragona
sí, sí
el carnal
de Ribery Castro
el doctor Ponigol
el doctor Torrella
el doctor Martínez Sistac
i ara
l'arcabisbe
Jaume Pujol
què pensen
què pensen dir
aquest vespre
en l'acte
de lliurement
un cop
fet aquest acte
suposem que serà
Albert Ribery Bell
tinent d'alcalde de Cultura
l'encarregat
de glossar
les seves personalitats
òbviament
els tocarà parlar
tant vulgui no com no
els tocarà dir
dirigir unes paraules
què pensen dir
aquest vespre?
una mica
una mica es mou
en el nivell
del que hem dit
d'un agraïment
però també
un agraïment
a moltes persones
que ho han fet possible
i després jo pensava
llegir una petita cosa
que vaig fer
fa anys
però ha de ser
una cosa breu
no ha de ser
una cosa llarga
bàsicament
és el agraïment
sí
palabra de agradecimiento
un poco
a totes aquestes persones
que han fet possible
aquest moment
important
per nosaltres
i al mateix temps
jo crec
un moment
que ens empujarà
a estar encara més
al servei
de la ciutadania
i referent
a l'encargo
important
en la Iglesia
quan un més sube
més treball
le toca
és aquí
és diferent
la Iglesia
quan un més alto
sube
més le toca
treballar
i estar
més al servei
de los demás
i moltes vegades
són quebraderos
de cabeza
sí
a vegades
donen l'impressió
que són vicari general
deuen estar allà
tancats en un despatx
i d'això
jo em sento
completament
al carrer
i colze a colze
participant
de les alegries
i de les penes
del que és la vida
de cada dia
de tantes persones
jo em sento
immers completament
en la nostra societat
moltes vegades
es comenta
que quan es dona
un reconeixement
important
com el d'aquest vespre
ja és un
com si
vaja
es volgués
voluntat
de jubilar
entre cometes
no és pas
el cas d'avui
vostès tenen
corda per estona
i voluntat
de continuar
a ser prou del canó
durant força temps
sí
sí
és que no podem
escominar-nos
no
jo
amb broma
amb alguns amics
aquest dia
ho he dit
mira aquestes coses
moltes vegades
se fan
quan un ja és mort
i no sé
si això
ja ho dic
comencem a anar
per avall
no no
bueno
sigui quan sigui
no
de tota manera
jo penso
i ara
ho dic
perquè
ho vaig dir públicament
en una situació
una mica delicada
i ara ja ho podem explicar
quan Montseny Joan Tomàs
molt conegut
de tots els tarragonins
i un gran tarragoní
estava ja
malalt de càncer
però encara no se sabia massa
un any
per Sant Magí
jo vaig llençar
un cable
dient
d'una manera
molt subtil
que les persones
se'ls havien de fer
els reconeixements
en vida
quan ja
havien mort
i de fet
qui ho havia d'agafar
ho va agafar
aquest missatge
i ho dic
ara amb molta tranquil·litat
perquè
com que ho he fet
pels altres
penso igualment
si s'ha de fer
algun agraïment
val més fer-lo
en vida
que no pas
després
em sembla
després potser
no hi haig de temps
i perd l'acte
per tota la gràcia
sí
perquè també
els sacerdotes
no ens podem jubilar
muchos desearían
jubilarse
para hacer un poco
una vida más
pero a veces
hay la necesidad
un poco
del servicio
y faltan
los sacerdotes
por eso tenemos
jubilarnos
es difícil
ens podem jubilar
de carres importants
i això
un dia arribarà
però no del servicio
però
del que és
el servei bàsic
d'un prevera
d'un capellà
d'això
no ens podem jubilar mai
l'Ajuntament de Tarragona
serà avui
aquest vespre
concretament a les 8
a l'escenari
del lliurament
dels títols
de fills adoptius
de la ciutat
a mossèn Miquel Barbarell
i al pare Mario Bonano
a tots dos
els agraïm especialment
que hagin visitat avui
aquestes instal·lacions
de Tarragona Ràdio
i esperem que efectivament
l'acte d'aquest vespre
es desenvolupi
amb total normalitat
que vaja
que aquests agraïments
que vostès oferiren
aquest vespre
siguin rebuts
per les persones
que hagin de rebre
i vaja
que continuïn
com vostès han expressat
ara són molts més anys
desenvolupant les seves tasques
Moltes gràcies
Moltes gràcies a vostè
i a tots els ullets
Gràcies, adéu