però un home d'una gran profunditat humana i artística
i realment ara molta gent està començant a descobrir-lo
i a despertar-se, a donar-se en compte
de la veritable dimensió d'aquest gran artista, repeteixo.
Ara, dèiem a la introducció que parlàvem amb Tot i Soler,
autor de gran part de l'obra musical d'Ovidi,
però, a banda del Tot i Soler,
també tenia una gran relació personal amb l'Ovidi Montlló.
Sí, érem molt amics des de l'enregistrament del primer disc
a l'any 68 o 69, crec recordar,
des d'aquell moment vam començar ja a ser molt bons amics,
no solament amb les gravacions dels discos,
sinó que ell venia a casa,
ens intercambiavem discos, anàvem a futbol junts,
bé, que hi havia una amistat magnífica.
Jo el record que tinc,
sempre que sorgeix el nom d'Ovidi Montlló,
que ha estat un artista que jo crec que no s'ha oblidat mai,
aquells que ja eren el seu públic,
tant com a espectadors de cinema,
com a recitals poètics en l'àmbit de la música,
com una persona molt diferent a totes aquelles altres
que també feien un treball artístic en aquella època.
El seu posat, la seva manera de fer, el seu tarannà, no?
Sí, la seva naturalitat.
Exacte.
Perquè era una persona absolutament natural,
era exactament igual, ja fos recitant poesia,
com fent cinema, com cantant, com entre amb els amics.
Una persona absolutament autèntica i sense cap posat ni cap mania,
doncs realment és una persona que s'ha fet estimar.
Per què no ens expliques una miqueta com heu construït aquest espectacle,
que li heu posat el títol genèric que té,
el títol genèric de Déu catalans i un rus?
Bé, bé, amb el primer que estaves dient,
doncs sí, tens tota la raó.
Hi ha joves que han descobert a l'Ovidi,
que han descobert com una persona amb una absoluta actualitat,
que les seves paraules són importants i actuals,
i arreu de Catalunya hi ha grups de joves
que han pres la figura de l'Ovidi
com una personalitat important,
com un referent del cap on hauríem d'anar, potser.
I bé, el dels Déu catalans i el rus,
doncs això era la manera col·loquial que teníem l'Ovidi i jo
d'anomenar els onze muntatges poètics que teníem.
O sigui, eren deu poetes de parla catalana,
ja fossin mallorquins o valencians o catalans,
i un rus, que era el Vladimir Mayakovsky,
que és un muntatge que vam fer l'any 79,
un poema llarguíssim que es deia
La guerra i el món.
I bé, aquests eren els onze muntatges
que bé, que anàvem camí de tenir-ne molts més,
i que la nostra il·lusió hagués estat
d'enregistrar-los tots,
i que lamentablement només n'hi ha quatre.
I aquí, doncs, es pot veure, doncs,
una dimensió de l'Ovidi
que potser la gent no coneix tant,
o sí, potser sí,
que és la dimensió de dir poesia,
que això realment jo crec que ningú
que jo hagi conegut personalment
ho ha fet com ell.
I allà és una forma artística
on teníem la màxima llibertat.
Ell es podia expressar també com a actor,
i jo em podia expressar
amb tota la meva llibertat,
amb la meva música.
I això per mi era el més meravellós que feia.
Avui s'estrena a Barcelona,
aquest muntatge, o ja l'heu fet?
Avui s'estrena a Barcelona,
però ho vam començar la setmana passada.
Ja hem fet quatre actuacions,
les quatre amb molt èxit,
perquè té molta intensitat.
Nosaltres no diem res,
simplement cantem cançons de l'Ovidi,
o no de l'Ovidi,
però que ell havia encarregat fer,
o que ell utilitzava en algun dels seus muntatges.
i també temes de guitarra
que jo havia fet per als muntatges poètics.
I els poemes preferits
que jo vaig posar a disposició
del poeta mallorquí Carles Rabassa,
i ell va fer una tria,
va dir jo,
doncs jo vull dir aquests.
Siguin els que fossin,
doncs eren poemes que l'Ovidi deia.
I la veritat és que entre la música,
els poemes i les cançons,
tot el recital té una intensitat molt gran,
i que crec que agradarà.
Gràcies.