Ara són tres quarts de dotze del migdia i un minut i mig.
Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic Marta Fernández,
que imaginem i intuïm, i si no, ella ja ens ho explicarà.
Deu estar preparant els últims detalls pel seu casament.
La Marta es casa aquest dissabte.
De fet, serà el primer matrimoni d'una parella homosexual
a les comarques de Tarragona.
Marta, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Quines ganes que deixi de ser notícia, això, no?
No? Pues sí.
Eh que sí?
Pues sí. Ara ja sí, ja tenim ganes.
Què tal? Com va tot els preparatius? Tot està a punt?
Tot està a punt ja, tot preparat.
De fet, us caseu, però tu i la teva companya ja fa temps que sou parella.
Sí, només fa 21 anys.
Imagina't, eh?
Per tant, com afronteu una cerimònia com aquesta de dissabte a aquest fet,
tenint en compte que fa més de 20 anys que esteu juntes
i que feu la vida en comú?
Que com l'afrontem?
Uh-huh.
Doncs, no sé, una cosa per nosaltres sinó esperada totalment, evidentment.
Amb molta il·lusió.
S'ha de moltíssima il·lusió poder celebrar-la i, no sé,
hi ha algú que ens queda impensable per nosaltres, a fet.
Hi ha moltes parelles heterosexuals que han optat per no casar-se.
Vosaltres, després de 21 anys, per què us caseu, Marta?
Doncs ens casem realment per, evidentment, primer per la millor opció.
I segon, perquè tenim dos nens.
Tenim dos nens fluïts que s'han concebut dintre de la parella
i, doncs, per poder tindre tots els drets com tots els nens de les parelles heterosexuals,
perquè no tenim cap dret ni els nens, ni la mare, ni jo.
És una manera com una altra de realitzar la situació nostra i ja està.
Per tant, ho veig, precisament, això, no?,
de normalitzar des del punt de vista jurídic el paper de la família vostra.
Correcte.
Per nosaltres el més important en aquest moment és realitzar la situació familiar,
que tinguem els mateixos drets que la resta dels espanyols, en aquest cas, no?
Perquè des del punt de vista jurídic, Marta,
probablement és més interessant parlar d'això de com serà el vostre casament,
els vostres fills en què es diferencien respecte als altres nens
de parelles heterosexuals, des del punt de vista jurídic, dic.
En aquest moment.
En aquest moment, que no esteu casades.
Abans d'estar casades no tenen cap dret de res.
Vers a mi, ni a ells.
O sigui, que jo els donaré una educació,
jo els compraré les sabates
i de cap adjudicament no tinc cap víncul, cap dret sobre ells.
Ni a ells, vers a mi, si a mi em passés alguna cosa.
Perquè són fills biològics de la teva parella.
Sí, són biològics de la meva parella, sí.
Per tant, pàtria putesta, tot aquest tipus de coses.
Tot això, sí, ja.
Tot i que ha sigut una cosa que hem decidit fer-la entre de les dues,
evidentment, perquè després de 21 anys,
els nens tenen ara tres, doncs,
està claríssim que ha sigut entre les dues, no?
És un esforç que hem fet totes dues,
una il·lusió que teníem totes dues,
sobretot ella, que ha de ser mare.
I ho he pillat en tot un moment
i hem tirat endavant
i, doncs, si ara tenim l'oportunitat
i que això es pugui legalitzar, normalitzar,
o digue'ls com vulgui,
però que tinguin els mateixos drets
que el rest de la canalla,
és molt important per nosaltres.
Quina edat tenen els vostres fills, Marta?
Tres anyets fa ara.
Tres anyets.
Per ells, això encara és molt prematur per entendre-ho, no?
Són les mames que estan aquí,
que és la nostra família, ja està,
ells no veuen, eh?
Ells tenen una mama i una madrina
i mirant de festa,
que no saben ni que van de festa
i veurem quin paper faran,
perquè ja serà una bogeria per ells.
I no res, el dia de demà serà quan ho sabran,
perquè si estem fent,
sobretot se'm al·lestant fent una recopilació
de tot, de tot,
des que van ser uns embrions
fins que han nascut
i gairebé cada dia de la seva vida
va fent un diari
amb fotografies,
recolzat a moltes coses,
tot perquè el dia de demà
explicar-los com ha estat tan vingut al món
i per què no tenen pare,
per què és així
o per què és de l'altra manera.
Tot així, Marta,
jo imagino que si la societat
evoluciona al ritme normal
que caldria evolucionar,
probablement no sigui res singular,
per ells, d'aquí uns anys.
Jo penso que per ells serà el més normal del món,
que trobaran el més normal del món.
És més de cara a nosaltres
que pensem, doncs,
que potser, com a trauma,
pensem que no hem de tindre cap de trauma,
com qualsevol altre criu normal i corrent.
De trauma no n'hem de tenir cap
perquè no tenim cap necessitat
efectiva, ni molt menys,
al contrari.
I és una cosa, no sé,
va ser una tasca que va començar sa mare a fer
com, d'alguna manera,
doncs, donar-li el dia de demà
una explicació de per què o com
aquestes preguntes que fan la canaia
i per què no tinc papa
i com és que hi ha vingut
i si no hi ha papa, com és que...
Doncs tindré a contestar tot això,
però que l'evolució que tenen la canaia
avui en dia, això ja passa olímpicament
de totes aquestes coses,
de si és d'una parella o no,
eter o homosexual o com sigui.
De totes maneres, Marta,
clar, la percepció de cada persona
segons el seu entorn,
la seva experiència és diferent,
però quan es va fer la reforma
d'aquest article del Codi Civil
que permet que es puguin casar
parelles del mateix sexe,
semblava que s'hagués d'enfonsar el món,
el món no es va enfonsar,
sinó que fins i tot sembla que
ningú no hi parà compte,
ha tret d'alguna excepció,
però en general la societat
no s'ho mira més estranyés
a aquests processos, no?
No, no, no, jo crec que ha sigut
més el soroll que han volgut fer
l'oposició en aquest moment,
bé, en aquell moment com en tants altres,
no? Hi haurà moments, doncs,
que potser tenen alguna miqueta de raó
o no tenen cap,
o es pensen que porten,
tenen la vareta de la veritat
i no està així.
Jo penso que avui en dia
la gent està bastant conscienciada
nosaltres per la reacció
que ha tingut tothom al voltant nostre,
no?
Al vostre entorn sabíeu que éreu parella,
nosaltres dues.
Sí, sí, sí.
Per tant, vosaltres no,
com a moltes parelles,
no he amagat la vostra condició?
No, no, no.
La vostra opció sexual,
millor dit?
No, no, no.
Per tant, no hi ha hagut...
Però és això que sobtava,
algú podia pensar, doncs,
que hi hauria un daltabaig,
però en conjunt la societat
sembla que va fent la seva vida
i que no es posa molt
en el que facin els del costat,
no?
No, exacte,
no es posa molt o gens.
Nosaltres, vamos,
potser som una excepció,
però no hem tingut cap mena de problema.
amb la...
Parlo ja d'uns anys cap aquí, no?
Jo potser quan era joveneta
he tingut algun problema.
La meva parella,
quan vam començar a estar juntes,
va tindre problemes,
inclús a la feina.
Però després,
una vegada que hem estat amb parella
d'uns anys cap aquí,
jo què sé,
em parlem de d'uns anys...
Com vulguis.
De deu anys cap aquí,
si...
no hem trobat cap mena de problema,
al contrari,
i a l'entorn nostre,
ja no parlo d'entorn familiar,
parlo d'entorn de veïns
que no ens coneixíem de res,
perquè vam anar a viure
en una zona nova per nosaltres,
que no coneixíem ningú,
i des de la botiga del pa fins a...
Jo què sé,
a la sabateria tothom ens coneix
amb un respecte
i tot el contrari,
tenim una acceptació fantàstica.
Marta, és una casualitat
que sigueu la primera parella
que es casa aquí
a la demarcació de Tarragona, no?
Doncs sí.
Però vau anar a fer els papers
i vaig coincidir que éreu les primeres.
Sí, sí, sí.
I quan vau saber que éreu les primeres
ja està, ja han begut oli, no?
O què m'heu pensat?
Ai, ai, ai.
A mi va fer hasta por.
Bueno, encara no estic totes amb mi, eh?
Quan arriba l'avril ja ho veurem.
Creus que segueu a l'Ajuntament?
Sí.
Sí.
I heu preparat, doncs,
com bé deies,
una festa?
Hem preparat una festa, sí.
Un restaurant amb tota la família,
molts amics,
molts amics.
Etèrers, moltíssims.
Clar, és que algú pot pensar
que això és com que hi ha
una certa endogàmia,
ja en absolut, no?
Són persones que tenen, doncs,
amistats a tot arreu
i una vida absolutament normal.
Normal, normal.
Però que l'opció sexual,
doncs, diguem-ne que no és la convencional.
No, no, no.
A la que estem acostumats, ja està.
Jo penso que és...
També, segurament depèn de la persona, no?
Jo parlo per la meva experiència,
però, vaja,
que ha evolucionat molt la gent
i el que no té
algun parent dintre de casa
que és homosexual
té algun conegut
o té algun amic
o té...
Segur, avui en dia
és una cosa, doncs,
que no està tan amagat
com estava anys enrere, eh?
Hi haurà cerimònia,
hi haurà amics,
hi haurà família,
hi haurà festa,
hi haurà enflors,
hi haurà valls,
hi haurà lluna de mel,
hi haurà viatge,
hi haurà de tot, Marta?
Com els casaments de sempre?
Doncs sí,
però amb els destins de sempre, no,
perquè frena molt,
doncs, el fet de tindre dos nens petits,
és claríssim.
Llavors, no podem anar ni a Cancún
ni a aquests llocs
perquè estan en dates escolars i no.
Però si farem alguna escapadeta
amb la canalla,
seran en el 2004.
I com la resta d'es parelles,
esperar que siguin grans
i poder fer un viatge a soles, no?
Ai, per suposto.
Marta,
digues, digues.
Amb tota la il·lusió del món,
els més viatges possibles
que podem fer amb ells,
o sigui,
quan més grans millor,
perquè ara avui en dia
el jovent,
ja quan tenen 12 o 13 anys,
ara l'estudo,
jo vull anar amb el papa i la mama,
jo ja vull anar a la meva.
Doncs esperem que vinguin només
el màxim de temps amb nosaltres.
No s'ha d'aprofitar ara,
que són petits.
Marta Fernández,
gràcies per atendre la nostra trucada.
A vosaltres.
Enhorabona.
Moltes gràcies.
Que continuï sent molt felices
la teva companya,
els vostres fills,
i molta salut.
I puntualitzar que
només aquest dissabte,
és el dia de la setmana que ve.
El dissabte 22.
Encara teniu una mica
més de marge de temps
per acabar els preparatius, eh?
Sí, tenim una setmaneta més.
Gràcies, Marta.
Enhorabona.
A vosaltres.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.