Doncs anem cap al mar, anem cap al port de Tarragona,
anem cap al barri del Serrallo.
Ja saben que les 38 barques de l'arrossegament de Tarragona
han iniciat una veda de dos mesos.
Hem desplaçat la unitat mòbil fins a aquest punt de la ciutat
amb Joan Maria Bertran, Jordi Ramos i Josep Sunyer.
Bon dia.
Molt bon dia, Jolanda.
On estàs? Exactament a prop de la llotja.
Situents una miqueta.
Estic al costat mateix de les embarcacions,
d'algunes d'aquestes 38 embarcacions,
amb un dic, per entendre'ns.
Estem amb un dic dels que surten de la llotja,
cap a dins la mar,
i estem situats just damunt d'aquest dic.
Jo ara mateix, al costat, a banda i banda, tinc embarcacions.
Algunes d'aquestes 38 embarcacions
que molt bé deies estan aturades per aquesta veda biològica.
La mare està molt calmada en aquests moments.
Hi ha moltes ara no.
Saps que sentim una mica del so de les gavines i tot?
S'està creant un moment,
un moment s'està creant ara de tranquil·litat i de relaxament.
La mare està calmada, però els ànims no estan gaire calmats.
No, no.
Ara en parlarem i en parlarem,
en primer lloc, des de la veu de l'experiència,
perquè m'acompanya un home enormador
que es diu Jordi Aubiol,
que fa prop de 60 anys o més, Jordi.
Jo en tinc 69 i de petitet ja he viscut sempre a la marca,
els pares, els germans, els avis, tots.
És a dir, que heu viscut temps molt millors
que els que vivim actualment.
El que no he viscut mai, un temps tan dolent com ara.
Ara ho dèiem,
que les calçades no estan gaire calmats, no, Jordi?
No, no, no.
Està molt malament tot això.
Si anem a aquest pas, no tindrem gaire,
que desapareixerà el pescador de la costa,
es tocarà a desaparèixer.
Deixi'm saludar també el Joaquim Borràs,
ell és un altre armador.
Joaquim, bon dia.
Hola, bon dia.
Abans em comentava el Jordi, abans d'entrar en directe,
que no sap ben bé què està passant al mar,
però vol dir que l'arrossegament,
vol dir que no s'aconsegueix tant peix com abans.
Què està passant?
Home, la mar està molt atrotinada
perquè hi ha molt d'esforç.
Hi ha molt d'esforç durant el dia,
durant la nit,
24 hores se li està traient peix
i s'esgota.
I cada any n'hi ha menys,
n'hi ha menys, n'hi ha menys, n'hi ha menys.
I arriba un moment que ara mateix està...
Algú ha passat també,
perquè després d'aquell tsunami
i aquelles coses que van passar per allà baix,
aquí tota la costa ens ha desaparegut el peix,
però així com a molt ràpid
i no entenem per què.
I la ruïna que tenim ara no l'hem tingut mai.
Com era, Jordi?
Abans com era la realitat?
No, el que diu Quimet té tota la raó,
que hi ha molt d'esforç.
Però el que ha passat d'enguany
és una cosa molt rara
i encara estem esperant ara
que els biòlegs aquests senyors
que sempre estan aquí,
que si el peix petit,
que si les malles i tot això,
que està molt bé que ho mirin,
haurien de mirar també
a què ha passat a la mar.
Perquè per un dia per l'altre
ni per una setmana per l'altre
el peix no s'acaba.
I aquí va vindre una cosa
que ha vingut de França,
no sabem a què,
va començar pel port de la selva,
o sigui, a dins de França ja,
que agafàvem una bona pesquera
tot el Mediterràs,
s'estava pescant una bona pesquera de gamba
i en sec els amics d'allà
em diuen
Jordi, no agafem cap gamba,
un dia per l'altre ha desaparegut.
I aquí anàvem continuant agafant gamba.
Bueno, doncs està bé.
I escamarlà.
al cap de dos dies a Roses,
el mateix,
eh, ha desaparegut la gamba.
Al cap de dos dies a Palomós,
ha desaparegut la gamba.
I ha anat baixant, baixant, baixant,
cap al sur, cap al sur, cap al sur,
fins que al cap de dues setmanes
de no agafar-se'n allà,
Tarragona ha desaparegut la gamba.
I ara resulta que en tot el Mediterràs
ha desaparegut la gamba.
la gamba no s'ha agafat tota,
no ha sigut tres sobresforts.
És perquè alguna cosa ha passat.
I això s'ho tindrien que dir
els senyors biòlegs
i aquí encara estem esperant
que algú es digui
per què ha desaparegut la gamba,
per què ha desaparegut l'escamarlà
i tot això.
I la gamba, a més a més,
aquí a Tarragona,
que la gamba té un reconeixement
doncs prou important.
Sí, sí, bueno,
per nosaltres era la base
de les nostres captures
i de fer l'any.
Nosaltres estàvem quasi tot l'any
a la gamba.
Clar, del desaparèixer,
doncs he hagut d'anar
a altres mars
on hi ha menys pesqueres,
més barques,
s'atrotina més
i llavors és com bé
el sobresforts,
però la desaparició del país
ha sigut molt momentània,
molt ràpida
i això no té explicació.
O sigui, no és d'un sobresforts.
El sobresforts ve a l'allarg dels anys,
però això ha sigut diferent.
No sabem el què,
però ha sigut diferent.
Totalment,
si fos per un sobresforts
es fa la vida biològica,
se regenera el mar,
en teoria,
aquesta és la teoria.
Però a vegades la teoria
varia molt a la pràctica.
S'ha dit aquests dies
que el govern de la Generalitat
ja ha avançat a escalers
300.000 euros
per sofregar aquesta vaga,
vaga no,
veda biològica.
Vosaltres els heu vist
ja a aquests escalers
o encara no?
No,
tot això va ser pel gasoil,
pel preu del gasoil.
Van dir que es donarien
els 3.000 euros aquests,
però ni els hem vist
ni tenim coratge de veure'ls.
També es van dir
que es farien unes ajudes,
uns préstamos,
però res de res.
No hi ha res per aquí, home.
Estem contentats al fracàs
i ja està.
Mira, només me sap greu
pels fills
perquè tenen l'il·lusió
de continuar a la Marc,
però es toca plegar
per força.
En quant al preu del peix,
preu del peix,
se'n manteníem amb la maire,
es manteníem amb peix així
enmig de combat,
ja no el volen,
no sé què passa,
no el volen.
Només volen els camarlans,
gambes,
hi ha totes les fronteres obertes,
això el govern
ho tindria que mirar molt bé,
perquè si salven amb uns
i pengen els altres,
o si volen que es pengem,
que no donin cap cordeta
que hi ha natos a la barca
en tenim ple de cordetes.
El peix no el volen.
Doncs a veure,
que facin alguna cosa.
Obren totes les fronteres
perquè l'IPC no pugi
i tot això,
conforme.
Però,
doncs que tinguin
una miqueta de mirament
amb els pescadors.
Si volen que pleguin,
plegarem i ja està.
Perquè abans em comenteu
que clar,
amb un avió pot arribar peix
a qualsevol banda del món.
Sí, no,
i de dins d'Espanya mateix.
Aquí amb aquesta llonga,
a la part de darrere d'aquesta llonga,
abans de començar la subhasta,
els peixeters ja omplen
els camions
de totes les seves comandes
i després,
bueno,
s'accenten a comprar
i compren,
doncs,
el que els fa falta
o ben poca cosa més.
Però les comandes principals
ja les tenen fetes.
O sigui que,
quan arribem aquí,
el peix nostre
no té cap valor.
Només té valor
si portes peix que no hi ha.
Del que hi ha,
el compren a fora,
no sé per què,
però doncs aquí
no té preu
i entre que n'hi ha poc
que no té preu
i el gasó i el car,
doncs el que deia el Jordi,
estem espantats,
però espantats de veritat,
això no té futur,
no en té cap ni un de futur.
Perquè ara aquests dies,
aquests dos mesos
que hi ha la veda biològica,
a les peixeteries,
el peix que hi ha,
d'on surt?
De tot arreu del món.
Avui en dia
no hi ha fronteres
ni hi ha distàncies.
Amb avió
et poden portar peix
de l'Argentina,
et poden portar peix
de Sud-àfrica,
et poden portar peix
de tot arreu.
El conserven bé,
perquè avui en dia
hi ha molts mètodes
per conservar-ho bé
i et porten...
No em faltarà de peix,
no cal que s'espanti la gent,
que de peix no ens hi faltarà.
I cada vegada,
cada any més,
més,
estan obrint mercats
per tot arreu.
No cal que s'espanti.
Jordi,
què passa amb els de Vilanova
i dels Geltrú?
Bé,
els de Vilanova i dels Geltrú
són uns senyors
que,
com aquell que diu,
viuen de la veda nostra.
Nosaltres esperem dos mesos
per regenerar la mar,
ho notem,
perquè doncs se nota,
hi ha força més peix
i aquest senyor
és el primer dia,
doncs entren dintre
la parcel·la nostra
com si haguessin fet bé d'ells.
I doncs això ja fa molts anys que va
i no es pot aguantar,
però doncs clar,
si l'administració no ens apoia
i no els fa fer,
com a mínim,
durant un mes
no entrar a la nostra mar,
perquè nosaltres
hi puguem treure el profit
d'haver estat dos mesos parats,
perquè mentre jo estic aquí parat
gastant calé,
gastant calé
per posar la barca en condicions,
els senyors de Vilanova
estan fent calés.
I això no hi queda cap de les maneres.
Però bé,
és així i tenim que aguantar-ho.
Ara en aquests temps,
en aquests dos mesos,
s'aprofiten per fer tasques
de manteniment.
Aquí n'hi ha, doncs,
bé,
diferents tasques
que s'estan fent
amb aquests vaixells,
que són,
imaginen-se,
vaixells que tenen dipòsits
de fins a 1.000 litres
o 1.500 litres de gasoil
que havia d'estar dins, no?
Sí,
bé,
clar.
Aquí,
com que tot és a base de màquina,
s'agasta molt de gasoil.
Però i ara la veda,
l'únic que fem,
doncs és manteniment de la barca.
La gent s'apunta al paro
dos mesos,
la tripulació
i els armadors,
doncs,
anem fent,
mira,
arrascar,
pintar
i manteniment de motor,
de maquinilles,
de les xarcies
i esperar que passin
aviat aquests dos mesos.
Una cosa que jo no entenc
i no sé si els oients
ho entendran
o si ho entenen,
potser sí que ja ho saben
o caldrà dir-los,
però per què es fa bé
d'aquí a Tarragona
i altres llocs de Catalunya
no se'n fa,
en Tarragona
i també cap a la zona de l'Ebre?
Bé,
doncs és molt fàcil.
La veda
es té que sol·licitar.
O sigui,
la veda l'ha de demanar al poble
que la vol fer.
Llavors,
bé,
nosaltres la demanem,
la vam demanar
perquè vam veure
que era bo,
hem demostrat a tot Catalunya,
a tota Espanya
i a tota la comunitat
que és bo,
altres províncies d'Espanya
l'estan fent,
inclús l'empresa,
la comunitat com a model
per altres pescaries,
però clar,
si no la sol·liciten
els senyors de Girona
i els de Barcelona,
doncs no la fan
i no la sol·liciten,
doncs per què?
Perquè no els interessa,
viuen del cuento.
Quan aquí es para
tota aquesta flota
durant dos mesos,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Digui Jordi,
digui que anava a dir alguna cosa.
Jo abans parlàvem,
me'n recordava
que fa,
em sembla que tres anys
comentàvem,
es van reconcentrar
davant de la CLA
cap al tema dels carburants,
també conjuntament
amb els pagesos
que també,
doncs,
passen el critó al cel
pel tema del carburant.
No sé,
us plantegeu
alguna mena d'acció?
És que no sé què passa,
és que la gent
hem quedat tots
acollonits,
no sé què,
és que comencem
per...
quan hi ha un cas d'aquests,
els que mos manen a nosaltres,
presidents de federacions,
federacions de Catalana,
la federació de Tarragona
i tot això,
són els que comencen
a bellugar una miqueta,
es parlen
totes les cofredies
i deuen,
fem això,
fem això,
fem això,
ara ningú diu res.
Així que ja no sé què passa,
aquí mos han drogat de tots
i estem aquí en torta
així com els vots,
que diem els pescadors,
i aquí ningú diu res,
ningú...
tots,
ha de fer alguna cosa,
s'ha de fer alguna cosa,
però l'únic que farem
és una caixa
per posar-se dins
quan se morim.
Joaquim, Jordi,
gràcies per acompanyar-nos
a l'unitat mòbil,
esperem que ben aviat
s'acabi aquesta veda
i pugueu tornar a la mar,
que és el lloc
que us agrada estar,
a la mar,
ben endins,
gràcies.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Doncs moltes gràcies també
al Josep Sunyer
amb l'assistència tècnica
de Joan Maria Bertran,
Jordi Ramos
en directe des del Serrallo.
La informació era aquesta,
38 barques d'arrossegament
de Tarragona
iniciaven una veda
de dos mesos.
Què hi ha darrere,
com ho viuen els pescadors,
ho acabem de comprovar
en directe des del Serrallo
i en conversa
amb dos veterans,
el Jordi Albiol
i el Joaquim Borràs.
Dos minuts,
en dos quarts de dues,
comencem a posar
el punt i final.