Són les 8 del matí.
Avui, digeus 30 de novembre del 2000,
és un dia especial per Tarragona.
Joan Miquel Nadal, alcalde, bon dia.
En directe, l'alcalde de la ciutat, a la plaça de la Font.
Probablement estaran sentint la tronada, que és molt significativa,
perquè en aquells moments comencem...
Ho deixem per després.
Ho deixem per després, alcalde.
Tarragona és Patrimoni de la Humanitat.
Així es va despertar Tarragona Ràdio i la ciutat de Tarragona
el 30 de novembre de l'any 2000.
Una espectacular tronada servia per comunicar
que el conjunt monumental de l'antiga Tàrraco
havia aconseguit la distinció de Patrimoni de la Humanitat
per part de la Unesco.
Així es va acordar en una assemblea d'aquest organisme
celebrada a Cairns, a Austràlia.
Però Tarragona no va ser l'única ciutat
en rebre aquest reconeixement l'any 2000.
En la mateixa assemblea,
també es va anomenar Patrimoni de la Humanitat
unes altres 60 ciutats o indrets d'arreu del món,
quatre d'elles de l'estat espanyol.
Van ser la muralla romana de Lugo,
el palmarà d'Elx, la serra de Tapuerca
i el conjunt d'esglésies romàniques de la vall de Bui.
El descobriment de pinyols de dàtils fossilitzats
sembla corroborar la teoria segons la qual
la palmera té presència a Elx des d'èpoques prehistòriques.
Sigui com sigui, van ser els àrabs
els qui van crear l'actual palmarà
i li van donar la forma definitiva en forma d'horts.
Actualment es calcula que el palmarà
compta a més de 200.000 exemplars.
Què ha suposat el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat
pel palmarà d'Elx?
La regidora de Turisme de l'Ajuntament, Àngeles Avilés,
destaca la injecció de mural que ha suposat per a la ciutat.
També va suposar, jo voldria destacar,
el que la consciència dels il·licitants
van tindre consciència, per una volta,
del que tenim en el poble d'Elx,
del que tenim aquí d'Elx.
I la declaració del palmarà com a Patrimoni de la Humanitat
va vindre a donar-nos eixa injecció de moral,
eixa il·lusió,
i d'alguna manera ens convertim tots els il·licitants
des d'eixa patrimoni,
som més anfitrions
per a qualsevol visitant que ve a Elx
i des de llavors som més embaixadors
cada volta que sortim d'Elx.
Des de l'Ajuntament de Lugos
fa una valoració molt semblant
del que ha significat aquesta declaració.
La muralla és la joia de la corona
de l'antiga ciutat romana de Lucas Augusti
i, de fet,
és el millor recint emmurellat d'aquella època
que es conserva a tota la península ibèrica,
ja que té més de dos quilòmetres de longitud.
Maria de la Concepción Burgo,
regidora de Cultura i Turisme,
destaca l'orgull que ha significat
per als habitants de Lugos aquest reconeixement.
Ha tingut repercussions,
o podríem dir,
en dues vertientes,
una externa,
perquè la ciutat de Lugos
ara té augmentat el seu turisme,
som molt més conocits
a través de la nostra muralla romana
Patrimonio de la Humanitat
i, a més, també s'ha de tenir,
diguem, que un cuidat
i un interès molt més gran
per el patrimoni arqueològic romana,
però també és veritat
que ha tingut una interna
de orgullo
de la ciutat de Lugos.
Fray Manuel Ruiz
va entrar a la Cueva Mayor de Tapuerca
l'any 1645
i va inscriure-hi el seu nom.
Aquest frara
és la primera persona
de la qual a ser conscienciat
que visités els jaciments
de la Serra Burgalesa.
Des d'aleshores,
la inquietud per a aquest espai
va anar increixent,
però no va ser fins a l'any 1978,
després d'unes troballes impressionants,
quan es va elaborar
un projecte d'investigació
i es va començar a excavar.
Aquest és el punt de partida
dels jaciments
de la Serra de Tapuerca.
Juan José Sánchez,
director gerent
de la fundació
que preserva i gestiona
aquest espai,
assenyala un altre element
pel que fa
a què ha suposat
aquesta distinció,
la responsabilitat.
Aquesta primera part
que és l'orgull
i la satisfacció
per aquesta declaració
té una contrapartida
que és la responsabilitat
de mantenir el pavilló alto,
és a dir,
ser capaces
d'estar a la altura
d'aquesta declaració,
de mantenir
el nivell d'investigació,
el nivell de difusió
i, sobretot,
ser capaces
de conservar
aquest entorn,
aquest enclave
en les condicions
óptimes
perquè les futures generacions
puguin ser també
receptores del coneixement
que es deriva
d'aquesta investigació.
A començaments del segle XX,
una de les primeres unitats
de l'Institut d'Estudis Catalans
pren consciència
del valor cultural
de les esglésies romàniques
del Pirineu.
Alguns d'aquests científics
es desplacen
fins a la vall de Boí
i, per tal de preservar
algunes d'aquestes jolles,
s'emporten part
d'aquest patrimoni.
Així s'explica
que el célebre
pantocràtor
de l'església
de Sant Climent de Taüll
reposi ara
en un museu de Barcelona
mentre que a l'església
actualment
n'hi ha una còpia.
En total,
són nou
les esglésies
reconegudes
per l'UNESCO
de les quals
sis estan obertes
actualment al públic.
Per l'alcalde
de la vall de Boí
Joan Paralada
el segell
de qualitat
de patrimoni
de la humanitat
ha comportat
un augment
espectacular
del nombre
de visitants.
Són dues qüestions
importants.
La primera
és la sensació
des de dintre
de la pròpia vall
d'orgull
per exemple
per això
per haver estat
declarats patrimoni mundial
el que ha suposat
un afegit
a l'autoorgull
nostre
de vall.
des del punt de vista
de promoció
ha sigut
realment
impressionant
nosaltres hem passat
d'estar
al voltant
dels 40-50.000
visitants
estem ja
arrascant
els 150.000
per tant
a nivell de promoció
a nivell
de visites
a la vall
ha sigut
realment
molt important.
Afectim
també
aquest tema
que en parlem
moltíssimes vegades
quan parlem
de turisme
que ha de centralitzar
el turisme
i llavors
amb el turisme
cultural
realment
s'està aconseguint
aquesta desestacionalització
tinguin gent
pràcticament
tot l'any.
Des de l'Ugo
durant els últims
cinc anys
també s'ha incrementat
de forma notable
el nombre
de turistes.
Maria Concepció
de l'Ugo
des de l'any 2000
a este
yo creo
que mínimo
hemos triplicado
la afluencia
de turistas
sobre todo
en los meses
de máxima afluencia
el verano
y también octubre
porque para nosotros
para esta ciudad
con sus fiestas
mayores
con las fiestas
de San Freilán
es un momento
también
de importancia
turística.
L'Ugo
el Jolavall
d'avui
eren ciutats
o recintes
més o menys
coneguts
dins de l'estat espanyol
però que passaven
inadvertits
per a la resta
del món.
Atapuerca
en canvi
ja era
des de la dècada
dels 80
un referent
mundial
a nivell científic
per a Juan José Sánchez
el reconeixement
de la Unesco
ha permès
universalitzar
la serra
d'Atapuerca.
A nivel
de conocimiento
de un proyecto
científico
de la envergadura
de este
y a nivel
de la comunidad
científica
internacional
de Atapuerca
era un punto
clave
en el mapa
del estudio
de la evolución
humana
y de la antropología
humana.
Esta declaración
de patrimonio
de la humanidad
lo que ha hecho
es amplificar
y extender
ese conocimiento
que ya empezaba
a ser un conocimiento
también general
entre comillas
ya había llegado
a otros sectores
no solamente
a la comunidad científica
y a los estudiosos
y al sector
vamos a ser más próximo
a este tipo
de conocimientos
o más permeable
y ha contribuido
como decía
a multiplicar
el efecto
y expandirlo.
La palabra
Atapuerca
creo que hoy en día
asociada
a esa declaración
de patrimonio
de la humanidad
ya es un referente
mundial
un referente
universal
que se asocia
ineludiblemente
con la investigación
en la evolución humana.
Abans hem sentit
com Juan José Sánchez
comentava
que la declaració
de patrimoni
suposa també
una gran responsabilitat
que han fet
les administracions
per preservar
tots aquests indrets
al llarg
dels últims cinc anys
per exemple
des d'Elx
s'ha promogut
un seguit d'accions
sota el títol genèric
d'àrea temàtica
del palmarà.
Un passeu peatonal
d'uns dos quilòmetres
entre els de palmeres
però entre els de palmeres
com era un or de palmeres
fa un segle
fa dos segles
fa cinc segles
hem obert també
este mateix any
coincidint
en l'aniversari
de la declaració
de patrimoni
el moció
del palmeral
que està ubicat
en el mateix
centre històric
de la ciutat
en un or de palmeres
en una casa
tal i qual
tal qual se vivia
en eixa casa
en el or de palmeres
i des de luego
una altra
desactuacions
que anem a fer
és
el que anem a denominar
el que se denomina
ja
l'estació Fènix
que és un laboratori
d'investigació
en el que
se trata
línies d'investigació
com és
la maduració
del dàtil
la palmera
in vitro
Des de la vall
avui també s'ha fet
un esforç important
més si es té en compte
que des d'aquest
consistori
es queixen
que no han rebut
gaire ajudes
per part de la Generalitat
o de l'estat espanyol
ho explica
Joan Paralada
el fet d'aquesta responsabilitat
que et cau automàticament
l'endemà de la declaració
la gent
volen ser atesos
la gent volen
veure el patrimoni
volen veure aquest patrimoni
mundial
i per tant
això ha obligat
precisament
a l'Ajuntament
a fer un esforç
brutal
de posar en marxa
un centre d'interpretació
a Eri Llevall
de tindre
les iglesis obertes
absolutament
tot l'any
diguem qualsevol persona
que visite la vall
de Boït
durant qualsevol mes
de l'any
podrà visitar
les iglesis
podrà visitar
el centre d'interpretació
i podrà marxar
de la vall
havent visitat
el romànic
Ja saben
que Tarragona
està immers
en un seguit
d'actes i celebracions
per comemorar
aquests cinc anys
a la resta
de ciutats
també s'han promogut
accions similars
per exemple
des de Tapuerca
s'ha preparat
una marxa a peu
que es preveu que sigui
multitudinària
una celebració
en la que pueda acudir
todo el mundo
desde niños
a personas mayores
etc
el recorrido
queremos hacerlo
relativamente
accesible
y asumible
por estas personas
unos 4 o 5 kilómetros
entonces
desde cada una
de las dos localidades
que están al borde
de la sierra
iniciar la marcha
allí
y confluir
en los yacimientos
entonces
como decía
saldrán autobuses
desde la plaza de España
en Burgos
para llevar
a los dos puntos
de inicio
de la marcha
tanto Ives de Juarros
como Atapuerca
a las personas
que así lo deseen
y desde esos otros puntos
en torno a las 11 de la mañana
saldrán
los grupos
de personas
que quieran
acercarse
y que influirán
en torno a las 12 y media
una menos cuarto
en los yacimientos
Ciutats com
El Jolugo
aposten
per incrementar
aquests dies
les visites guiades
i les activitats
entre els més menuts
Des de Terres Gallegues
a més
s'ha apostat
per un concert
amb una estrella
de renom internacional
per fer créixer
la projecció
de la ciutat
Por una parte
todo un programa
de acercamiento
de la ciudad
y de los niños
y de los mayores
y también de los turistas
al conocimiento
de la muralla
con una serie
de visitas guiadas
y para los más pequeños
pues unidades didácticas
porque nuestra intención
es que bueno
pues también los ciudadanos
se acerquen
y conozcan su muralla
el patrimonio
tan importante
que tenemos
y por otra parte
también cara
a nuestros ciudadanos
a los lucenses
pero también
como promoción exterior
celebraremos el día 30 de noviembre
un concierto
de Bárbara Hendricks
en este caso
gratuito
y que está levantando
también mucha
mucha expectación
Blancura de nuna
de sol
y de nieve
Per cert
que els trets en comú
que tenen
les cinc ciutats espanyoles
declarades patrimoni
de la humanitat
l'any 2000
van molt més enllà
del que a priori
es podria pensar
així per exemple
qui més qui menys
ha passat
per les mateixes desgràcies
o no recorden
que el mes de desembre
de l'any 2000
va caure
una part
de la muralla
de Lugó
la seva regidora
de cultura
se'n recorda perfectament
muralla
sí que me he enterado
que hace unos días
han tenido un pequeño problema
con su muralla romana
yo les quería animar
porque
porque a nosotros
nos pasó exactamente
lo mismo
una semana después
de ser declarada
Patrimonio de la Humanidad
también debido a la lluvia
se nos cayó
un lienzo de la muralla
justo pues una semana después
no pasó nada
se reconstruyó
y es un hecho olvidado
como estoy segura
de que les pasará a ustedes
pero siempre tiene un impacto
muy importante
cuando sucede
una desgracia
así que estoy segura
de que como en nuestro caso
no tendrá repercusiones
para ustedes
Per cert
que només els responsables
de la Vall d'Abuí
han visitat
la ciutat de Tarragona
al llarg
dels últims cinc anys
Lugó
Vall d'Abuí
Ells
Atapuerca
i Tarragona
tenen molts punts
en comú
encara que no es cultivin
expressament
que pregona
cinturón de los romanos
testimonio que pregona
otros tiempos soberanos
muralles
muralles
muralles
muralles
de Tarragona
cinturón
de los romanos
testimonio que pregona
otros tiempos soberanos
muralles
de Tarragona