Ja saben que cada dijous al matí de Tarragona Ràdio,
a aquesta hora, ens n'anem de botigues.
Vaja, no ens n'anem nosaltres perquè físicament ens és impossible,
però sí que hi anem amb la nostra unitat mòbil,
amb el nostre company Josep Sunyer
i amb la col·laboració de tots vosaltres, de tots els oients,
que han d'endevinar el lloc, l'establiment,
adherit a la via T,
en el qual es troba la nostra unitat mòbil,
amb Joan Maria Bertran i Josep Sunyer.
Sembla que ja podem parlar amb en Josep.
Josep, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia Jordi, què tal? Com estàs?
No et preguntarem on et trobes avui, directament.
Ja t'ho diré després, mira, t'ho diré d'aquí cinc minutets.
Quan la gent ho endevini.
Millor que ho diguin els oients, eh?
Això mateix.
Però sí que podrem donar alguna pista, Josep.
Mira, doncs, donaré una pista d'entrada
per ubicar més o menys la zona de la ciutat de l'Estroguema.
Et diré que és un lloc on, per exemple,
Dolor a benzina no en fa.
Dolor a benzina no en fa.
És gairebé poètic, eh?
Sí, sí, i real com la vida mateixa.
Ui, què és això que sentim? Coloms?
No, és aquí que tenim efectes
a consum en dipòsit de benzina, que és realment.
Ah, va, jo pensava que eren Coloms.
I Coloms, per què no hi ha per aquí?
Sí que n'hi ha, eh?
Sí que n'hi ha, però no estan ben bé aquí els Coloms, eh?
No, però sí, exacte.
La benzina era una bona pista, eh?
Deixa'm recordar el telèfon del directe,
al 977-24-4767.
De fet, sembla que ja tenim una trucada
a veure si amb aquesta nou olor a benzina
ja en tenim prou. Hola, molt bon dia.
Bon dia.
El seu nom, si us plau.
Gabriel Molena.
Gabriel, on creus que està el Pep Sonia?
Quina botiga creus que estem?
Potser sí que és el Sant Iberi.
Josep, és el Sant Iberi.
Podria ser, però no, no és.
No és.
Llàstima, llàstima.
Va bé.
Gabriel, moltes gràcies.
Adéu.
Anava ben encaminat o no anava ben encaminat?
Anava ben encaminat, perquè, clar,
la pista de la benzina era fonamental, no?
Diríem que estem en aquest carrer, eh?
Però no ben bé a Sant Iberi.
No direm al carrer nosaltres,
per aquesta gent, doncs, que encara s'acordi a pensar,
però, vaja, aquesta pista de que no fa olor a benzina...
Van treure bé, van treure, ja ho saben els oients,
els sortidors que hi havia aquí al capdamunt d'aquest carrer,
on són nosaltres.
No faran, sembla, una setmana, més o menys, no?
Sí, ni hi arriba gairebé.
Dilluns començaven.
Doncs bé, Jordi, una altra pista.
Mira, és una botiga que fa molts anys que és a la ciutat, eh?
Aquelles de tota la vida, podríem dir?
No ben bé, però mira, fa 13 anys.
Déu-n'hi-do.
No, una mica així.
13 anys que són aquí a la ciutat.
I, a més a més, hi ha molts clients fidels,
clients i clientes fidels.
És a dir, que si alguna persona ha vingut aquí alguna vegada
i ens escolta, segurament sabrà per on anem, eh?
Doncs a veure si la segona comunicació que tenim avui
és un d'aquests clients fidels.
Hola, molt bon dia.
Bon dia.
El seu nom, sisplau.
Antònia Robert.
Com, disculpi?
Antònia Robert.
Antònia.
Sí.
Ma, on creu que està el Pep?
A veure, és el carrer Colom, no?
És la botiga Sara.
Josep.
Ai, que ens n'hem acostat.
Hi ha un programa a Catalunya Ràdio que diuen volta'l en coses aquestes.
Aquí hi ha una cosa, Jordi, volta'l.
Res a veure.
Eh?
O sigui, mira, millor que diu per aquí de fons.
Res a veure, res a veure.
És a dir, anem per aquí, eh?
Però no, no, res a veure.
Molt diferent, molt diferent.
El que ofereixen aquí és molt diferent.
ja.
Antònia, gràcies per participar.
Serà un altre dia.
Vinga, adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs no és el Sant Iberi, no és el Zara, sí que estem situats, ja ho podem dir, al carrer Colom de la ciutat de Tarragona.
Aquest carrer on fa res una setmana, amb la Coruilla, amb Ramon i Cajal, just davant d'aquella farmàcia, doncs hi van treure aquella casoliniera que feia tants i tants anys que hi era.
i en Josep Soñé ha dit que no estem al Zara, però ja estem molt a prop, Josep, no?
Bé, sí, a prop i som. Mira, una altra orientació, eh? Aquesta senzilla.
Espera't un moment, que tenim una altra trucada, a veure si sense pista en tenim prou. Hola, molt bon dia.
Bon dia.
El seu nom, si us plau.
Assumpció Robert.
Assumpció, on creus que es troba la nostra unitat mòbil, on hem viatjat avui amb la Vieti?
És allà on, que es diu, com se diu, mestres, que venen sabates.
Josep?
No, no, no, no, no, no.
Anem estretant el cercle, eh? Però no, no va per aquí la cosa.
No va per aquí.
Mira, també estem parlant de vestir, però sabates no.
Assumpció, moltes gràcies.
Jordi, la pista la dono o què?
Dóna-la, dóna-la, perquè físicament estem situats, però falta un matís.
No fa gaire dies, es va parlar molt d'un naixement, no?
Sí.
Doncs ja no diré res més.
Qui va néixer?
No, no, qui no?
Bé, què?
Bueno, sí, però, vaja, no ho sé.
Naixement en majúscules.
Sí, infant.
Tenim una nova trucada, hola, molt bon dia.
Hola.
El seu nom, si us plau.
Delci Hernández.
Disculpi?
Delci Hernández.
Delci Hernández.
Digui, vostè dirà, on està Pep Sonyer avui?
No sé, òptica Glass?
Josep?
Ui, que està fred, això avui, eh? Fred, fred, eh?
Fred, fred, però molt, molt, molt fred.
Doncs no és d'aquest establiment.
Moltes gràcies per la seva trucada.
Ja tenim Jordi, tenim sabates, tenim les ulleres, en fi, tenim productes dietètics, però ens falta que ens hem de posar a sobre.
977-24-4767.
Avui està costant trobar aquest establiment de la Via T. Tenim una nova trucada, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom, sisplau.
Dora.
Dora Rioja.
Sí, senyor.
Dora, on està el Pep Sonyer?
Com? Dígame, com m'has dit?
On està el Pep Sonyer?
Dora'm les pistes, que acabo d'arribar del carrer amb el paraigües, tot, tot, un munt de coses. A veure.
Josep, recordem les pistes.
Vinga.
Les pistes, mira, és que no és una sabateria, no és una òptica, no és una botiga dietètica, estem al carrer Colom, efectivament això ja ho hem dit.
No és el Zara, hem dit que no fa gaire haver-hi un naixement, que va ser molt sonat i que va ser molt conegut, que es va parlar molt les mitjans de comunicació d'aquest naixement, té alguna cosa a veure en la botiga una setmana.
I prou, per què no hi hagués?
Què has dit de cada setmana, què?
Perdó?
Què has dit? Del naixement, què?
No, no, que haver-hi un naixement no fa gaire, que sí, que va ser molt conegut.
Ah, o sigui, que fa poc temps que està obert, vols dir?
No, no, fa 13 anys que s'ha obert a la botiga.
13 anys?
13 anys.
Dora, hauríem de dir la resposta.
Aquesta botiga que hi ha que es diu Quore?
No, no, no, no, llàstima, Dora, llàstima.
Vinga.
Dora, fins una altra, gràcies.
Jordi, mira, dono una pista que em sembla que serà definitiva.
El nom de la propietària.
Què et sembla? El nom de Pila només, eh?
Sí?
El diem?
No, mira, et diré que es diu com una oient que ha trucat.
Una oient que ha trucat, que comença a parar, doncs la propietària és igual.
Doncs mira, han trucat dues persones que comencen a parar, un Antoni i una Assumpció.
A partir d'aquí tenim una sisena trucada.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom, si us plau.
Andreu Bori.
Andreu, vostè dirà, on creu que hem viatjat avui amb la nostra unitat mòbil?
És que està difícil, està difícil.
El Josep és bona persona, tot i que no ho sembli, eh?
Per què dius que no ho sàpua?
Home, perquè no dones pistes, els oients se't queixen.
Vostè dirà, Andreu.
Doncs no sé segur si és el Lofty.
És el Lofty.
I per què no ho saps segur?
Per aquí hi ha una altra botiga de crios petíticos d'aquestes.
O hi havia, per almenys.
L'Andreu té com una mena de do, eh?
És el Lofty, eh?
És el Lofty i estem aquí.
Andreu Bori, estem al Lofty, aquesta botiga del carrer Colom número 10, Josep.
I em sembla que estàs acompanyat dels seus responsables.
De la seva responsable, que és l'Antònia.
Antònia, què tal, com estàs?
Molt bé, molt bé.
Fins a que costat, eh?
Sí, dono i do, eh? No us coneixeu, eh?
No, no, però saps què passa amb una pista?
És una mica, en fi, en fet, una mica...
Ho hem fet difícil, avui, eh?
Sí, sí. A més, a més, molta gent es coneix per la que estem al costat del Zara.
La botiga petita al costat del Zara.
Però jo abans deia que no té res a veure, perquè, bueno, saludem l'Andreu.
Andreu, si vols saludar l'Antònia, que estàs escoltant.
Quan vingues aquí, Andreu, tindràs un obsequi que, com és roba infantil, de 0 a 18 anys,
en fi, podràs més o menys escollir, en fi, ja et donaran unes possibilitats, d'acord?
Molt bé.
Andreu, has vingut mai a la nostra botiga?
Alguna vegada, però...
Així tens nens?
Sí, dos, n'hi tinc dos.
O estàs traurant el cap per aquí?
I tant.
I tant que traurem el cap per aquí.
Andreu, gràcies.
De res.
L'Andreu Bori, doncs, que, en fi, quan vingui per aquí podrà, doncs,
no sé, proveï els seus fills, per exemple, de qualsevol dels components que tenim aquí
i que sou, Antoni, abans m'ho comentaves, fabricants d'aquests productes, no?
Sí, som fabricants, estem a Igualada,
i tenim, doncs, una confecció que es fa, sobretot a Catalunya,
com algun jut d'Espanya també, però, bàsicament a Catalunya,
o sigui, res de Xina, res de tot això,
i, bueno, amb una qualitat, una rentada molt bona,
sigui que és per nens, clar,
bàsicament a la roba de nens s'ha rentat 50 vegades més que una roba nostra.
Vull dir que nosaltres, una peça d'un nen, en una temporada, vull dir,
sí que s'ha de patir, però també la renta és molt més que la de gran.
Llavors s'ha de ser una bona qualitat, que la desiguis quan acabi la temporada i s'hi fiqui pràcticament nova.
Jo veig per aquí, per exemple, Antoni, uns pantalonets de pan a la Mar de Monos per aquí darrere,
però, en fi, d'altres productes, no d'altres materials.
Sí, sí, tenim, a veure, vestim a nens des d'un mes fins a 18 anys, com el Josep, no?
Més o menys, no em passo gaire.
No, però vull dir, que també es podria vestir casa nostra, encara que no tingui 18 anys.
Jo em podria vestir aquí també, sí.
T'ho vull dir, que hi ha nens que en tenen 12, però és que són, vamos, alts com més que n'altres, no?
Vaja, Josep, que s'està ficant amb la teva alçada.
Sí, sí, no, que el que vull és vendre-li el Josep a alguna cosa, això és el que vull.
Ja en tinc més de 18, eh? Ja s'he passat, aquests.
Sí, però bueno, vull dir això, no?
Que aquests nens que estan a l'adolescència, que no troben la seva botiga,
que es pensa que nosaltres tenim encara roba que és petita per ells.
Doncs no, tenim les seves mides adequades amb els tiros dels pantalons adequats pel seu tipus
i que, bueno, que ho podem vestir amb aquests nens que tenen 12 fins a 16 anys tranquil·lament,
se'n ha de passejar les mares per máximos d'utis o aquests tipus de botigues
que encara els tiros no els hi van bé i tot això.
A més a més, vull reivindicar-ho perquè fa pocs anys que ho patia això en primera persona
i quan estàs en aquesta edat entremig, que ja no ets nen,
ja no ets jo, vaja, comences...
Hi ha moltes vegades que et trobes desorientat i no saps perquè, clar,
vas en segons quines botigues i dius, home, un vestit d'home no me'l posaré jo ara amb 18 anys, no?
I fa falta trobar un lloc on poder buscar la roba.
Doncs bàsicament és això, no?
Que vull dir que de bebè, potser hi ha moltes botigues que en tenen,
d'aquestes edats no n'hi ha tantes.
A més, també vull dir la nostra qualitat del gènere,
això que he dit abans, que estem fabricats aquí a Catalunya,
el nostre contacte amb el públic i intentem...
Bueno, si algú m'està escoltant que hi va a la botiga, ja ho sap,
que bàsicament la nostra clientela és molt fidel,
des que hem començat hi ha nens que ja no poden mirar que s'han fet grans,
però que venen als seus cosins.
I vull dir, crec que això és el que ens manté.
Jo li deia a la teva companya, ara dic,
si realment una persona que munti una botiga ara nova,
jo no ho sé, però és difícil com estar.
Ara nosaltres ens mantenim del que tenim,
i de la gent que es coneix,
i bueno, si agafes algú de nou, doncs mira tot això que tenim.
I també t'he dit una cosa,
que el tindre al costat de l'Azara no em fa cap mal de cap plaça,
perquè és un altre tipus de roba molt diferent,
i un públic també diferent,
dintre que tothom anem a tot arreu, no?
Però, doncs això.
A mi en Dònia m'ha cridat l'atenció,
a part que hi ha coses que m'agraden, eh?
Després, si vols, m'enprovaré alguna,
com ara aquest xalequet d'allà, amb aquella camissa feta a mi.
Sí, sí, tenim uns xalecos que són forrats de dintre de quadros,
i llavors les camises hi van al to de l'armilla,
i, a més a més, si vols, també hi ha la parca del damunt,
també, que fa conjunt, això és una talla 16 o 18,
vull dir que aquests nens que estan en aquestes edats i xins,
que no saben on te anar, que dèiem abans,
doncs els hi pot anar bé.
I, bueno, pantalons també,
és igual si és un nen molt alt,
doncs tenim uns que són més estrets i les cames molt llargues.
Si és un nen que té més panxeta,
que és més rodonet, que a vegades en aquestes edats sol passar,
doncs tenim un altre tipus de pantaló que també és així.
I he vist també uns colors molt alegres, eh?, molt alegres.
Per allà, no sé, per aquestes camisetes d'aquí dalt,
les samarretes, no així, molts colors...
Sí, tenim unes samarretes molt maques,
sobretot són dissenys exclusius, la gran majoria,
no vull dir que en algun cas te trobis que alguna cosa està d'això,
però la gran majoria són dissenys exclusius per naltros.
Som una empresa petita, però molt lluitadora.
Tenim botigues arrel de tota Catalunya.
Doncs aquestes són modernes, per exemple.
Aquestes samarretes, tu ara vesteixes, no sé, un nen de 6-7 anys,
i se'l varia com si diguéssim un de 18, però petitó, no?
Això mateix, amb el fondo negre.
Però, bueno, concretament no s'espanteus alguna mare
que és més clàssica que m'està escoltant, eh?,
perquè això no és tot el que tenim.
També tenim, també tenim.
Ja veig conjuntets aquí darrere, de colors, en fi, a verd, rosa...
Sí, tenim els tons verds, un verd com a poma, per beber,
després hi ha el típic blau, cel i rosa,
i llavors hi ha també el vermell,
que és un to que entres una mica, surts dels pastels
i ja comences una miqueta a entrar amb el color,
i després, bueno, el blau de sempre, els crus i tal.
Després hi ha una família molt bonica
que està per nena, bàsicament,
amb tons de mostaces i marrons,
i rosa palo,
i després també tenim una altra família
amb vermells de micropana.
Bueno, no ho sé, hi ha molta varietat.
Bueno, bàsicament dir això,
que el més important de la meva botiga
és que vestim en nens de 12, 15 anys,
de 10 o 15 anys,
vull dir que a vegades es troben
que no saben on tenen que anar,
i nenes també,
que són molt problemàtiques amb aquestes edats,
i clar, i el bebè també es manté,
això ens ajuda a mantindre,
però el que realment tenim fora
són aquestes altres edats.
I en aquesta botiga regna l'ordre,
l'Antoni és metòdica,
i ordenada perquè, escolta,
m'ha de dubbing col·locadet...
Sí, sí, això sí.
A veure, amb els colors,
sí que soc una miqueta...
És com els aparadors,
quan veig amb un aparador tres colors
ja m'atavalo.
Han de ser dos colors a l'aparador,
quan veig el tercer color no és un fical.
Això em passa bàsicament a mi mateixa,
i després, quan les tanteries,
també procuro que estiguin els tons,
que combinen una miqueta,
que no es vegi molt xafarranxo de combate,
també ens ajuda molt
la col·lecció que tenim a fer-ho,
perquè bàsicament a les fabricants
tenim famílies de colors,
i llavors ho pots col·locar.
Uns barretets, uns barrets així,
en fi, vols fer un regal
a un amic que ha tingut,
o una amiga que ha tingut un nen,
una nena, doncs vens aquí,
i també tens, en fi, de 0 anys,
a dir-ho, i com dèiem.
Sí, sí, bàsicament des d'un mes,
per als naixements i tal,
vull dir que ja ho toquem.
Un mes, que ben bé no és quan acaben de néixer,
ha de ser un nen de 4 o 5 quilos,
que nosaltres neixen amb aquests pes,
però bueno, molt bé, sí, sí.
Aparquen moltes edats, eh?
Carrer Cloma, número 10,
al costat del Zara, eh?
Sí, sí, ja ho sabeu, eh?
El que passa és que jo sempre sé
del botí que està al costat del Zara,
o molta gent també ens coneix pel nom,
perquè ja us fem un tracte així
amb tant les meves companyes com jo,
doncs bueno, a vegades,
però això ho he dit abans al teu company
que digués el nom,
perquè dic que és una de les coses
que a vegades, és veritat, eh?
L'Ofti ha costat una mica, eh?
Ara ja som Marc a Tarragona,
però ens ha costat una mica
d'entrodir aquest nom.
En canvi, el Zara tothom el sap, eh?
Doncs ja ho saben.
L'Ofti, aquí al carrer Cloma,
el número 10,
aquesta botiga, doncs,
que podran trobar roba
per nens i nenes,
per 200,
i que podran trobar, més a més,
una roba de qualitat,
que és de fabricació pròpia,
i ara, doncs,
que ha vingut el fred de cop, eh, Antònia?
Sí, exactament, això.
I també reivindicar que la nostra roba,
ja et torno a dir-ho,
sóc una mica pesada,
està feta a Catalunya,
tothom reivindica de l'Avellana,
de l'altre, de l'altre,
però sabeu que també
hem de comprar
ja no és el que estigui fet aquí,
tant de l'Estatut,
però això també,
Catalunya, eh?
El que no podem fer
és per unes coses molt
i per les altres res,
eh?
Perquè Igualada,
nosaltres, que és on tenim la fàbrica,
anys enrere,
estava ple d'empreses
que movien molt,
molt de,
hi havia molt de moviment,
cada com n'hi ha menys,
però clar, està clar,
vull dir, tot això que entra de Xina,
que qualsevol marca
que porteu al damunt,
us sabeu que si m'hi deu
l'etiqueta de dintre,
una mica rebuscada,
està molta cosa feta a la Xina,
nosaltres estem lluitant contra això
i a veure si podem,
bueno,
sorgir d'això,
perquè no ho sé,
eh?
Producto Autòctone,
aquí,
a l'Optic,
a Rèclo,
el número 10,
Antònia,
seguiu d'un plaer,
gràcies, eh?
Igualment, eh?
Molt agraïda.
I l'Andreu ja ho sap,
que a mi veig cap aquí
i encara ho vestirem amb ell,
mira què et dic,
o no?
Andreu,
estàs molt callat, eh?
No, l'Andreu ja no hi és,
jo no hi és, eh?
L'Andreu ja no hi és,
però dic que encara ho vestirem amb ella,
que tampoc no...
Compte, Josep,
que no et vestima tu.
Vinga,
que vagi bé.
Moltíssimes gràcies,
avui hem anat en el concurs
de la Via T
fins a aquest establiment,
fins al Lofti,
roba de nens,
és el primer mes
fins als 18 anys,
ja ho saben,
un establiment que es troba
al carrer Colom,
número 10.
Han encertat l'Andreu Bori,
que ha guanyat
un obsequi d'aquesta botiga,
la resta de gent
que ha trucat avui
i la resta de gent
que s'ha quedat
amb les ganes de trucar
no sàpiguen
de participar en el concurs
de la Via T.