Ara són tres quarts de dotze del migdia i un minut i mig
seguim de prop l'actualitat del matí
des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Deixem de banda aquest premi que enguany ha recaigut
a Mobles Vila Vella, el Premi a la Normalització Lingüística,
i ens desplacem fins a un altre punt de la ciutat
que avui, sens dubte, és notícia al CAP Tàrregó.
A Tàrregó, aquest dilluns, s'han inaugurat les noves instal·lacions
i fins allà s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil
amb Josep Sunyer. Bon dia.
Hola, molt bon dia des del CAP Tàrregó, aquest matí ha obert a portes,
com ja us hem explicat, i hem vingut aquí per poder parlar.
D'una banda, amb els usuaris, ara podrem escoltar
algunes persones que han vingut avui aquí a visitar-se.
També entendrem parlar amb responsables del centre,
persones que hi treballen, però abans que res volem parlar
amb l'Anna Millán, la doctora Anna Millán.
Ella va treballar en aquest centre, en el CAP Tàrregó,
no en aquest d'aquí, en el Nou, sinó en les antigues instal·lacions
que estan molt a prop d'aquí, en som nosaltres ara.
Volem parlar amb ella perquè ens expliqui com ha anat aquest temps,
aquests dos anys que podríem definir pràcticament com a calvari.
Anna Millán, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Exagerat molt quan dic un calvari o no?
No, no, es un calvario completo.
Espero que no lleguemos a la crucifixión,
pero es un calvario completito.
Què ha passat aquests dos anys?
Com ha anat tot aquest procés?
Què ha passat?
Hombre, lo que ha habido primero fue un desconocimiento
total de lo que nos pasaba,
que quizá eso obstaculizó el que no estuviéramos otra vez sobreexpuestos.
Algunos sufrimos dos sobreexposiciones en 15 días.
Y después todo el rosario y procesión por diferentes compañeros,
médicos, pruebas, más pruebas, más pruebas,
unas para descartar, otras para confirmar,
muchas de ellas molestas, angustiosas,
angustiosas por el resultado.
Y la verdad es que el resultado es francamente malo para nosotras.
Estamos condenados a padecer una serie de síntomas
al resto de nuestra vida,
que nos supone, en el caso de otras compañeras y mío,
la invalidez permanente para hacer todo tipo de trabajo.
Porque, claro, tenemos una gran sensibilidad a los olores,
a todos los productos químicos.
Hemos hecho un síndrome de intolerancia química múltiple
y, aparte, la mayoría hemos desarrollado
o bien una fatiga crónica o bien una fibromialgia,
con lo cual ya aún es más.
¿Cuántas personas os trobamos en esta situación?
Estamos muchas.
Estamos cerca, no lo podría asegurar,
A más, la verdad es que ahora la memoria también me falla mucho.
Pues entre 20 y 30 personas.
Lo que pasa es que hayamos ya solucionado
parte de los trámites administrativos.
Estamos ya, pues, 8 o 9 con la invalidez permanente absoluta.
Otras tantas lo están tramitando.
Y otras tantas están haciéndose pruebas,
que, por desgracia, están saliendo positivas
en la mayoría de los casos.
Entre estas personas, Ana, ya personal administrativo,
¿ya más chases como tú, infermers, infermeras?
Vamos a ver, estamos, que tengamos ya los trámites más o menos arreglados,
hay enfermeras, hay personal administración
y personal facultativo, por ahora estoy yo,
porque de ese ala la doctora que había en ese momento era yo.
Y luego tenemos compañeras que están, por desgracia,
con los síntomas positivos y en trámites,
que hay de todo también, hay personal administrativo y facultativo,
tanto médicos como enfermeras.
O sea, todos los que estábamos.
Ana, explica'nsa, ¿qué caldria que passés?
O sea, vosaltres, ¿qué esperaríeu que passés
perquè poguéssiu portar-ho millor, tot això?
Yo, la verdad, pienso que es necesario
que se celebre ya el juicio,
el juicio penal,
por la demanda penal que tenemos hecha nosotras.
Primero porque creo que se nos debe
una compensación moral,
porque nos han tratado bastante mal
a todos los niveles de la administración,
tanto el ISDUC ha talado a la salud,
como el colegio de enfermeras, el colegio de médicos,
no ha habido apoyo de ningún tipo
y yo creo que también una compensación económica,
que eso será el juez,
eso será la justicia la que lo decida.
Y yo lo creo,
creo que es muy importante a partir de ahora,
es que las autoridades responsables
sean verdaderamente responsables
y velen por la salud de mis compañeros
y de los usuarios
y que no se vuelvan a cometer
los atropellos que se cometieron.
Y que mis compañeros,
lo único que les puedo decir
es que estén vigilantes,
por si estas autoridades responsables,
pues no lo son,
para que no se dejen fumigar
porque no somos cucarachas,
somos personas.
El tema judicial,
para ahora está aturat,
no hay actividad ahora mismo.
No, no hay ninguna actividad
porque la juez que entendía del caso,
que nos tomó declaraciones hace ya más de un año,
pues esta mujer se ha marchado,
se ve que hizo unas oposiciones
o lo que fuese
y ha cambiado de partido judicial
y actualmente se encuentra el vacante.
Entonces, claro,
hasta que no llegue un juez
que se pueda hacer cargo del proceso,
que la verdad es que es bastante importante,
pues estamos en una situación
pues de impas,
pero claro que ya dura dos años,
dos años y pico.
Vostè era doctora
d'aquest cap tàrraco,
aquest cap que havia aquí al costat mateix,
ara és pacient d'aquest cap,
com ho veu això?
Sí, bueno,
ya era paciente,
todos somos pacientes.
Ahora no podré entrar en un tiempo,
si tengo que entrar,
pues tendré que entrar
con la mascarilla de carbono,
pero bueno,
yo pertenezco aquí,
vivo en esta área
y este es mi cap de referencia,
claro.
La mala suerte es que,
claro,
muchos compañeros míos no están.
Anna Millán,
gràcies.
De res.
Bon dia.
Molta sort.
Paraules de la doctora Anna Millán,
ella havia treballat en aquest centre
doncs fa aproximadament dos anys,
va ser una de les persones
que va resultar afectada
per aquella fumigació
que es va fer aleshores
i que, doncs,
amb el de curs del temps
ha anat augmentant
el nombre d'afectats,
de companys i companyes
d'aquesta doctora
que treballaven en el cap tàrraco,
però el que havia situat aquí al costat,
una mica més enllà,
doncs som nosaltres ara.
Nosaltres ara estem en aquestes noves instal·lacions
del cap tàrraco,
unes instal·lacions que estan situades
al sociosanitari
Francolí.
Està per entendre'ns,
si miréssim l'hospital
Joan XXIII des de davant,
la porta principal,
això estaria situat
a la seva dreta,
c'està dir,
a la dreta immediata
d'aquest hospital.
És per la zona
on antigament,
i de fet on ara també,
es pot anar,
doncs,
a la part d'urgències
d'aquest hospital.
Aquest cap tàrraco
que s'han fixat
com a un dels objectius
a banda de millorar
la qualitat assistencial,
recuperar els prop de 20.000 persones
que tenien antigament
i que van anar repartint
amb el decurs
de les successives
reubicacions,
doncs bé,
doncs tant
al cap Muralles
com al cap
Jaume I.
Ara en aquests moments,
si més no,
és el personal
que ja ha contractat aquí
en aquest cap tàrraco
són una plantilla
integrada per 14 metges
i magesses
i també 11 infermers
i infermeres.
De fet,
ara intentarem entrar
cap a l'interior,
de fet,
entrarem a l'interior
per tal de poder parlar
amb algun dels responsables
d'infermeria
i així ens és possible
també, doncs,
amb alguns dels usuaris
que avui han vingut
per primer dia
en aquestes noves instal·lacions
del cap tàrraco.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Vostè és el primer dia
que ven aquest cap,
avui a l'Hogar Portes.
D'on venia vostè?
O sigui,
vostè on anava abans?
I què li se'n va
d'aquest nou cap?
Bueno,
encara està d'acabar
d'instal·lar-se i així,
però molt bé.
Però aquí el que interessa
és que la gent
sigui tan amable
com abans
i són una gent fantàstica.
El lloc potser és el de menys.
Ara, a mi me va molt bé
perquè està molt a propet de casa.
Perfecte, gràcies, eh?
De res, adéu.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Són usuaris del cap?
Sí, sí,
som usuaris del cap tàrraco.
Com ha anat?
Molt bé, molt bé.
Sí, millor.
Molt millor que abans, sí.
Sí, sí, està molt bé.
Em queda una mica, no?,
perquè estic tot a por,
però, bueno,
estem a prop a casa.
Perquè vostè fins ara
anava, a Muralles,
a Jaume I?
A Muralles, anàvem a Muralles.
I li quedem més a prop, no?
Sí, sí, sí.
Vivim aquí a Joan Miró,
a esquí, en casa.
Gràcies.
De res, adéu.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com ha anat?
Bé, molt bé.
Sembla que estiguin una mica encara
amb obres i amb l'aire,
però, bueno, bé,
ben atesos com sempre.
Tu a quin cap anaves fins ara?
Aquí, al cap Muralles.
El que passa és que estaven els dos junts.
I ara queda més a prop aquest,
o més lluny, millor?
Me queda més a prop.
Me queda millor.
i em va bé que estigui aquí.
Gràcies.
De res, adéu.
Eren persones usuaris d'aquest cap tàrrec
o que han pogut parlar amb ells
a la sortida justament.
Ara som a l'interior
i podem conversar
amb la directora adjunta d'Infermeria,
l'Amàlia Morro.
Amàlia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com està anant aquest matí,
aquest primer matí del cap tàrrec
o noves instal·lacions?
Jo penso que força bé, eh?
Si més no,
està clar que és el primer dia.
Encara tots ens estem ubicant
una mica les noves consultes,
estan pendents d'acabar
petits detalls i coses així,
però jo penso que, bueno,
està anant força bé.
Per qui encara no hagi vingut,
què li podem explicar?
Per fer una mica de radiografia
com és aquest servei,
sabem on estem,
per això ho hem explicat abans,
que estem al costat mateix a l'hospital.
Com són aquestes instal·lacions?
Què disposen?
Sí, aquestes instal·lacions
disposen de 14 consultes,
de les quals n'hi ha 10
que són de Medicina General,
dues que són de Pediatria
i tenim dues consultes més
que estan muntades
d'una manera polivalent,
per serveis nous
que volem oferir a la població
i intervencions
que posarem en marxa
en els propers mesos.
En qualsevol cas,
és un primer dia,
per tant,
encara que aquest període
d'anar climatant-se una miqueta,
mai millor dir,
amb aquest temps que fa,
que tenim un temps que també do.
Amàlia,
què podem explicar
a aquells usuaris
que fins ara
anaven a altres caps,
com ara el cap Jaume I
o el cap Muralla?
Si volen,
poden tornar al seu cap
de capçadera,
no?
Poden tornar aquí,
si volen.
Sí,
evidentment,
totes les persones
que per proximitat
o per no haver d'estar
anant
amb uns serveis
de Pediatria
amb un cap
i amb uns serveis
de Medicina General
als altres,
ara que estem ja
tot a l'equip regrupat,
poden venir,
poden venir aquí,
poden tornar
a agafar metge
al nostre centre
i poden gaudir
dels serveis
que els oferirem aquí.
Quin horari fa el cap
per curiositat?
Perquè ara mateix no ho sé.
Sí,
el cap està obert
des de les 8 del matí
fins a les 9 de la nit
i els dissabtes
de 9 a 3,
que és l'horari
que fan tots els caps
de Tarragona Ciutat.
I quan algú vol visitar-se
cada vegada
a hora prèvia,
venir simplement?
Sí,
si és una persona
que ja està
en el nostre centre,
doncs,
o pot demanar
cita prèvia
per telèfon
o venint personalment
i si necessita visitar-se
en el dia
sempre tenim visites
de mateix dia
per poder-los atendre.
Amàlia Morro,
gràcies per atendre'ns
i que vaixi molt bé
que aprovi.
Gràcies.
Paraulosa,
la directora
de la Junta d'Infermeria
d'aquest centre
que ens ha explicat
més o menys
com estan en aquesta
primera jornada
i que és el que podreu
trobar aquí
en aquest nou cap tard.
Nosaltres
acomiadem aquí
la connexió
i això és el que
us hem pogut explicar,
hem pogut parlar
amb les persones
que van resultar afectades,
amb unes persones
que van resultar afectades
per aquella
episodio de contaminació
fa més o menys
un pari d'anys
també en part d'un usuaris
i finalment
amb el responsable
d'infermeria.
Fins ara mateix,
adeu-siau.
Fins ara,
Josep,
gràcies.
En directe,
des del CAP a Tarracó,
avui és el primer dia.
Dos minuts
i seran les dotze del migdia.