Volem ara fer una visita al castell de Tamarit.
El Museu d'Història de Tarragona ha programat aquest estiu
visites nocturnes a l'espai monumental del castell de Tamarit.
Una visita que ara farem de la mà de la seva guia,
l'Àngels Galaterans.
Saludem a l'Àngels. Àngels, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Una guia pel castell que d'entrada, encara que sorprengui força,
per dins no es veu un castell, no?
Doncs no, no es veu un castell.
Nosaltres, des d'aquí, des de la Vilaclosa de Tamarit,
intentem canviar una miqueta la perspectiva de la gent que ens ve a visitar.
La gent, doncs, sempre diu, anem a visitar el castell de Tamarit.
I és, doncs, un petit error, doncs, que realment el que es visita és un petit municipi.
Que, en aquest cas, doncs, Tamarit presenta la característica
que en el seu interior hi havia un castell.
És a dir, que el castell deu quedar més aviat res, poca cosa, no?
Doncs en queda molt poqueta cosa.
En queda, doncs, una petita pilastra que ens queda en peu
gràcies a la visitació que hi ha a sobre d'ella
i que s'ha mantingut, doncs, com diem, en peu.
De tota manera, sí que es conserven les masmorres del que havia sigut el castell, no?
És a dir, el lloc on es feien...
Correcte. Es conserven, doncs, o tenim aquí, unes petites masmorres
que durant l'època de Majons Invasions Cursàries,
doncs, era l'utilitat que en tenien aquests recintes.
Tot i que, posteriorment, doncs, el seu ús van canviar, doncs, a magatzems portuaris.
En aquest castell, ciutat, diguem-ho així, poble,
hi havien viscut, crec que antigament, fins a 400 persones al seu interior, no?
Correctament. Tenim datades a aquestes 400 persones,
quanta gent vivia en cada nucli familiar
i a quin gremi es dedicava cadascuna d'aquestes famílies.
Persones que després van anar a viure, doncs, altres llocs, com ara Ferran,
amb les epidèmies que va haver a l'època, no sé si va ser a l'època medieval,
una mica més cap aquí, no, potser?
Una mica més recent, però és correcte.
Doncs, la gent que es dedicava a l'activitat portuària, doncs,
va abandonar aquest ús i es va dedicar cap a municipis pròxims,
com Altafulla, Torre d'Embarra o la pròpia ciutat de Tarragona.
Imagina't que sóc un turista que vinc a visitar el Castell de Tamarit,
que és el primer que m'ensenyaries, amb aquestes rutes guiades que hi feu.
Nosaltres, amb aquestes rutes guiades,
intentem fer una doble diferenciació del que és la Vilaclosa,
és a dir, el recinte o el municipi emmurellat,
del que és el Raval o el Puig,
i les diverses instal·lacions que es poden visitar,
tant al seu interior com en els exteriors.
És a dir, començaríem per la part exterior o...?
Començaríem en els exteriors.
Començaríem en el Raval, visitaríem els portals d'accés,
el cementiri, el pou de la vila,
per després poder entrar dintre de la Vilaclosa
i poder visitar la plaça major del poble,
una petita residència que hi va viure el famós pintor Ramon Casas,
l'església, la residència d'un millonari, entre altres elements.
La residència d'aquí, dius?
D'un millonari que l'any 1916 va comprar tot el municipi.
Es deia Charles Dering,
i a partir d'aquest any es va restaurar tot el municipi,
i aquesta restauració va ser encarregada el pintor Ramon Casas.
Era americà?
Era americà.
Correcte, sí, sí.
Qui ha estat per allà al castell, Àngels,
haurà vist que la part exterior,
una mica, bueno, s'ha neteixat el sotabós,
s'ha viïtat, allò, doncs, l'aparcament,
en fi, vull dir que està molt bé per anar-hi, no?
I tota la part que s'ha neteixat,
hi ha un punt on es veuen com una mena d'excavacions a la roca.
Sí.
Allò què havia estat en el seu moment?
Doncs havien estat petites vivendes.
És a dir, és el Ravaló i el Puig,
és el que tot el que els envolta,
el petit municipi,
eren la gran majoria de gent d'aquestes 400 persones
que vivien al voltant d'aquesta petita fortalesa.
I els visitants, quan venen i els hi dieu ja d'entrada
que no és un castell i que es preparin per veure'n a Vilacossa?
No els hi diem ben bé d'entrada.
Com reacciona?
Un cop estem dintre de les muralles,
es pensen que estan dintre del castell,
fins que realment accedim a veure aquesta petita pilastra del castell,
que ens queda en peu,
i la identifiquem com les restes del castell de Tamarit.
es queden sorpresos,
tot i que posteriorment se'ls ensenyalis vivendes senyorials,
vivendes religioses,
el pati d'armes,
i per tant identifiquen els elements d'un poble típic.
Darrere, en aquesta pilastra,
en aquesta mena de torre que es conserva el castell,
el que es pot veure des de la platja o des de la carretera,
l'interior d'aquest habitacle què hi ha?
En l'actualitat no en queda res.
Només ens queda la pilastra
i les columnes que pujaven d'aquest castell.
Que és el que es veu de fora.
Que és el que es veu des de la part exteria.
L'interior és buit.
L'interior és buit.
No ens en queda.
Ha caigut.
És el que podria quedar, diguéssim, del castell,
que ja no hi és, no?
No hi és, correcte.
A l'altra banda,
a l'altra part, diguéssim,
tocant el Camp Pintamarit Parc,
també hi ha com una mena de llocs fortificats,
petits també,
es conserven algunes parets,
allò que seria part del castell també...
Són part de les muralles,
les muralles que rodeixen el municipi.
El municipi, com et comento,
el tenim tot rodejat per les muralles
i les muralles,
com han estat restaurades posteriorment,
és la part que se'ns conserva millor
i que la gent té un petit error
d'identificar-ho amb un castell.
Com són les masmorres?
Per això suposo que tothom,
quan va fer la regina,
crida l'atenció, no?
Crida l'atenció.
Són uns petits recintes,
amb una profunditat entre 3 i 4 metres,
foscos,
sense escales ni per poder pujar
ni per poder baixar,
en uns llocs bastant humits
i durant les èpoques
de majors invasions cursàries,
doncs era el lloc
on es dipositava, doncs,
aquests cursaris,
bàsicament berberiscos,
que assetjaven
aquestes costes tarragonines.
Un cop, doncs,
comencen a disminuir
aquestes invasions cursàries,
doncs es converteixen
en almacens portuaris.
Crec que alguna vegada
m'ha explicat, Àngels,
que fins i tot havia tingut
un port marí
al castell.
Pot ser això?
Sí, un port marítim.
Sí, un port marítim.
Correcte.
La gran majoria de la gent
d'aquest municipi
vivia de l'activitat portuària
que es desarrolla
en l'actual Cala Jovera.
Antigament era el port marítim
del poble
i, per tant,
la principal font de riquesa
de la gent d'aquell municipi.
La Cala Jovera
són aquelles dues
platxetes petitones,
no?
Una roca al mig?
Sí, molt bé.
Hi ha una roca al mig,
aquella petita cala
era el port marítim
del municipi.
Era, doncs,
un port secundari
amb una activitat portuària,
doncs,
mitjana o modesta.
És a dir,
que la rampa que hi ha
actualment per accedir
a la platja,
aquesta,
deu ser l'antiga,
no?
Aquesta rampa
era un dels carrers
principals del municipi,
el carrer que desembocava
el port marítim
i, per tant,
un carrer, doncs,
d'un tràfic important de gent.
Què més expliqueu?
Què més visiteu
en aquesta ruta
pel Castellet de Marit?
A part de les Masmorres,
l'ermita, evidentment,
també, no?
Evidentment,
es visita l'església parroquial
on té un retaule
del segle XVII,
on es poden apreciar,
doncs,
unes banderes
que són dels diferents gremis
del municipi.
Les tumbes
que tenim
en els nostres peus,
doncs,
s'identifiquen,
també.
I hi ha enterrats allà
al Castellet de Marit?
Doncs hi ha enterrats
diversos mossens
que al llarg de la història
han passat per a aquella església.
Estan, doncs,
en els baixos,
en la part inferior.
També crida l'atenció,
doncs,
després poder pujar a l'abadia,
al pis superior de l'església.
És la residència
d'aquest millonari,
Charles Dering,
que ho va comprar
l'any 1916,
uns menjadors,
doncs,
bastant grans,
amb uns dormitoris,
doncs,
d'unes dimensions importants
i amb un mobiliari,
doncs,
bastant important.
Actualment,
al Castell
no diríem
de qui és propietat
perquè els seus propietaris
volem mantenir-se
a l'anonimat
i això també
ja els avisem
els que vinguin de visitar-lo
que no cal que us ho preguntin
perquè no ho expliqueu,
no?
No se saldi.
No, no.
Per a la gent
no adonar-se a conèixer, eh?
No, evidentment,
doncs, no.
En qualsevol cas
no és dels marquessos de Tamarit
que són els que tenen,
bueno,
comparteixen nom
però són els que tenen
al Castell d'Altafulla.
Correctament.
És un petit error
que la gent, doncs,
identifica
la Vilaclosa de Tamarit
amb la propietat
dels marquessos de Tamarit.
Actualment, doncs,
no són els propietaris
sinó que són
d'una petita fortificació
d'Altafulla.
La part, diguéssim,
que es dedica
des de la reconversió
més recent del Castell
a fer banquets de boda
també l'ensenyeu?
És a dir,
tot allò que és jardí
amb la piscina
i amb les carpes?
Sí, evidentment,
es baixen aquests jardins,
es dona un tomet
per als jardins
ja que hi ha petites vivendes
doncs de la classe mitjana
s'entren en els seus interiors.
es pot apreciar, doncs,
la gran diferència
que hi ha de les vivendes
de la Vilaclosa
a les vivendes
que hi ha en els jardins.
Són vivendes
molt i molt petites
en prou feines
i cabem, doncs,
cinc o sis persones
en el seu interior.
Segurament, Àngels,
deus estar al corrent
que la gent dels pobles
al voltant
expliquen,
sobretot als avis,
als de la gent més gran,
que a Tamarit,
al Castell
o al Castell
entre cometes
a la Vilaclosa
o a Tamarit
hi ha una ermita
petitona
a la que qui hi entra
es queda sec.
Això és mitologia
que expliquen
entrar un gat
i s'havia tornat
completament sec.
Correcte.
A veure,
hi ha moltes anècdotes
i, bàsicament,
els primers
que ens han vingut a visitar
són la gent
dels pobles del costat,
Ferran, Molnars,
Altafulla
i cadascú ens conta
la seva anècdota.
Ens conten
aquesta que tu has comentat
d'un gat
que va entrar
i tothom
que hi entra
té la possibilitat
de quedar-se sec.
Però, doncs,
és una anècdota més
que ens conten
al llarg
de tots els dies.
I quan quedes
diguéssim
a Soles
al Castell
no fa
una mica d'arrecància,
no tens una mica de por
d'estar per allà,
no sent sorolls,
sent fantasmes o no?
És bastant difícil
quedar-te sola
durant l'època d'estiu,
l'afluència és màxima
i tot el dia
estem bastant ben acompanyats.
Passes por o no?
No, no passem por, no.
Tot i que fem visites nocturnes,
el castell està perfectament il·luminat
i no hi ha cap problema.
Quines visites feu?
Això t'anava a preguntar ara.
De dia, de nit?
Nosaltres obrim tots els dimarts
i els dijous
i fem visites cada hora.
A les 10, a les 11
hi ha les 12 del migdia
i continuem a la tarda
a les 5 i a les 6 de la tarda.
Hi ha possibilitat
de visitar la Vilaclosa
també durant la nit,
els dimarts i els dimecres.
Els dimecres, doncs,
a través del Museu d'Història
de Tarragona.
I qui vulgui fer les reserves
pot trucar a un telèfon,
pot adessar-se
a un telèfon mòbil, no?
Correcte.
El podem donar-lo, que és el...
El 617 44 91 61.
617 44 91 61.
Pregunten per l'Àngels Galceran.
Ella és la persona
que els acompanyarà
en aquesta visita guiada
al castell de Tavarit
i a part poden aprofitar
per veure un entorn
que està molt i molt bé,
la platja, no?,
allà mateix,
la carreta de Tazoguera.
Correcte.
Tenim les platges,
els acantilats
i per tant és un municipi
amb una situació estratègica
perfecta i ideal
per poder visitar.
També algunes fortificacions
disperses a la Guerra Civil
que es poden veure per allà a l'entorn.
Algunes, eh?
No totes perquè hi ha altres
que s'han reconvertit,
en fi, emmagatzem,
però algunes encara
que poden visitar.
Sí, sí,
en queden encara algunes
de les guerres més recents
que hem tingut aquí.
Àngels Galceran,
mira, parlant de la Guerra,
per cert,
també hi ha un vaixell ensorrat allà,
no?,
que abans en parlàvem
o el repuntatge
que han pogut escoltar
els oients
de la Guerra Civil.
Correcte.
Que està per allà davant.
Sí, sí,
estan molt propets d'allà.
Doncs Àngels,
gràcies per acompanyar-nos
al Matí de Tarragona Ràdio
per explicar-nos-ho
i que tingueu força feina,
que això serà bo, no?
Igual, això esperem.
Gràcies, fins aviat.
Molt bé.
Recordem el telèfon,
a 617 44 91 61,
per poder fer aquesta visita guiada
de la Tàraco Patrimoni Mundial.
És una visita guiada
al Castell de Tamarit.
En aquest cas,
la Tàraco Patrimoni Mundial
seria una altra.
Aquesta de la Castell de Tamarit
que podem fer, doncs,
com a novetat
aquest any, 2005,
organitzada pel Museu d'Història de Tarragona.
Gràcies.