L'Ancís Bellugadís és el nom de l'escultura de grans dimensions
que el Ferrer Vilassacà, Antonio Mas, està preparant per instal·lar
el tram final de la Rambla Nova, cap a la zona de Joan XXIII,
concretament a la plaça de les Corts Catalanes,
un cop s'hagi acabat d'urbanitzar tota aquesta zona.
De moment, només n'hem vist una vaqueta i un fotomuntatge
de com quedarà sobre el terreny.
Per saber una miqueta més com serà aquesta escultura,
ens acompanya l'autor, l'Antonio Mas. Bon dia.
Bon dia. Tinc a veure una miqueta així, però ja...
És la grip que ens amenaça aquests dies.
On hem constipat i ara se m'ha posat el nas, però bé,
fora d'això, els ànims, penso que hi són tots.
En quina fase tens ara aquesta escultura?
Doncs ara estem a la fase d'espera, o sigui que si fos com una maternitat
estaríem amb gestació, així, 5 o 6 mesos,
i esperar ja que allò diuen cap a finals d'agost, primers de setembre.
Doncs això com que no correspon exactament,
seria cap a finals d'any, o així, espero que tot vagi bé,
que sigui un parc com cal i és degut,
i tingui una bona salut de ferro,
que estigui allò ben arrelat, com quan arriben els fills.
No arribarà amb el pas sota el braç, però sí arribarà amb un munt de ferros.
Explica'ns una mica com és aquesta escultura,
perquè és de grans dimensions, ja ho hem dit,
fa fins a 30 metres d'alçada, això és ben bé un edifici,
i suposo que deu ser un muntatge molt complex.
És un edifici i ha de tindre tot el muntatge com un edifici,
perquè té instal·lació elèctrica, s'ha d'aguantar amb uns fonaments,
i llavors té la complexitat d'un edifici.
El que passa és que una vegada parlant amb un arquitecte em deia
és que els edificis ja sabem com són,
i llavors seguim unes pautes,
però això ens fuig una mica del que és la nostra construcció normal.
Llavors vaig parlar amb gent entesa a muntar estructures,
i et diuen, no, no, si nosaltres ja en muntem de coses grans,
però això també ens agafa fora,
i jo segur que això tiraria endavant que es podria fer,
i un dia que parlàvem amb un entès,
oh, però escolta, em deia,
però tu ja tens idea d'això,
pensa que és com una casa d'11 pisos o menys,
i jo, sí, sí, sí, sí,
i un dia prenia mides aquí a Vilaseca,
allà a Vilaseca davant del conservatori,
un que em va preguntar,
veus aquesta casa que té 3-4 pisos,
doncs per allà passaria l'arcalde,
ai, ai, ai, pensava, ui, això és molt alt,
perquè això, i en aquest fotomuntatge que dius,
si mai tens ocasió,
a la part de baix, a la cera d'aquella plaça,
hi ha dues persones,
una era jo que duia un pal de referència de 3 metres,
i l'altra era la jardinera,
que no ens veiem,
vull dir, es veu tota l'escultura,
i no ens arribem a veure com dues pusses,
i bé, clar,
me té impressionat,
però a la vegada,
eufòric,
o a l'espera, no eufòric,
més que eufòric,
allò, com han parlat d'un fill,
doncs, a veure quina fisonomia tindrà.
Perquè, clar, és una mica l'expectativa
d'a veure com queda,
perquè això parteix d'una maqueta
que tenies feta ja fa temps,
clar, la maqueta, evidentment,
no fa 30 metres,
és molt més petita,
que deu fer aproximadament un metre.
No, 80 centímetres,
no sé què fa 85 centímetres,
però, i això encara prové
d'uns dibuixos d'uns apunts
que anava fent,
i d'una sèrie d'apunts,
doncs, dius, bueno,
arrenco un vaqueix,
i ho fas,
i llavors dius,
quan ho tens fetes,
dius, cuia, això té possibilitats.
Jo tenia un professor,
que deia el senyor Soumells,
que vaig anar a l'escola d'art,
ostres, ja fa un munt d'anys,
i em deia,
les escultures,
encara que siguin petites,
diu, te les has de poder imaginar
que són grans,
i un dia em posava,
tinc una mica joier,
i dic, ostres,
doncs, aquell fa,
fa unes escultures ben boniques,
diu, però són de joier,
diu, no poden ser més gran allò,
diu, està molt ben treballat,
i diu, hi ha gent,
diu, hi ha escultures que són petites,
però, diu, hi ha coses...
Que es poden ser grans.
Sí,
que a vegades,
veient exposicions de joieria
de l'escola d'art,
les vas ampliant,
i dius,
cuia, això podria ser un edifici.
De fet,
a veure,
anant d'una cosa a l'altra,
les projeccions,
vaig fer una exposició a la Chartres,
al Santa Tecla del 2003,
i van fer unes projeccions,
volent dir,
aquestes escultures són petites,
però poden ser grans,
i podrien ser més grans
si la projecció
fos més potenta,
però, bueno,
ja ens estava bé,
per veure el que podia passar.
I, doncs,
des d'un petit dibuix
d'uns dos o tres centímetres,
s'ha multiplicat,
dos o tres centímetres,
s'ha multiplicat per mil
de projecte.
De fet,
aquesta escultura,
aquest projecte,
sorgeix una mica
d'aquella exposició
del currículum d'ara fa dos anys,
que es va fer per Santa Tecla,
l'any 2003,
precisament,
va ser un encàrrec
que va néixer una mica
a partir d'allí.
Jo diria que sí,
perquè a vegades
dius com ha passat això,
a veure,
ara m'ha passat això
i per què ha passat.
I és que,
bueno,
aquella exposició
de la Chartres
l'havíem de fer
amb un tinglado del port,
però no va poder ser.
I passava el temps,
el Jordi Balló,
que em quedà molt,
jo li tinc molta confiança,
perquè,
doncs,
és una persona molt intel·ligent,
amb una visió,
em deia,
faràs,
per donar-me ànimes,
faràs la millor exposició
de ta vida,
però dic,
com ho saps tu?
Diu,
que no has vist les altres?
Diu,
però jo ja ho sé.
I aquell,
doncs,
no vam sortir d'allí,
un dia em diu,
per què no anem
a la Chartres?
I,
ostres,
allí veus allò,
un dia havíem fet
un concert
i de llaunes,
ui,
però bueno,
diu,
és que farem una festa
que vindrà la gent,
que fem allò a la Chartres,
que recordava.
Doncs,
hi vam anar armant,
però jo pensava,
bueno,
vindrà-nos del poble
que visi
i ve a saber.
Bueno,
total,
que van aparèixer
totes les autoritats,
vull dir,
allò que diuen,
no havia vist mai
tanta gent entrejada.
i ja van començar
els discursos
i comença a parlar
l'alcalde,
i se'ls gira
i miro
i em diu,
i bueno,
vostè,
si li diuen
de fer una escultura,
què?
Oh,
dic,
s'ha de veure
i s'ha de mirar,
digui,
o que voleu que us digui.
Diu,
ja veig que és tan complicat
com tractar les coses
de l'Ajuntament.
I torna a girar
i torna a acabar
fent l'alcalde,
que també hi havia
el poble,
d'aquí al poble,
i bueno,
queda així.
I en cap d'uns dies
m'ha cridat el Joan Cavaller
i el Jordi,
el Jordi diu,
vine,
diu,
que parlarem amb el Joan
i a veure si l'alcalde
té una idea.
Bup,
ja tira això,
a veure.
I vam anar
a la Xertrés
i allí el pati
parlant,
parlant,
dic,
és que mira,
jo,
i veient l'expulsió,
dic,
però jo tinc una idea
que ja fa temps
que em tomba
i dic,
que és aquella.
Cui,
diu,
vaja.
I diu,
i això Antonio
com ho hauria de ser?
Home,
dic,
si és petit
i ha d'anar
entremig d'edificis,
dic,
ha de ser gros
perquè si no
els edificis ho mengen.
I vam començar
a prendre les mides
de la torre
de la Xertrés
i diu,
anem-ho a veure
cap allà baix
perquè diu,
l'alcalde em penso
que vol que sigui
per la Rambla
i tirem cap allà
i quan érem
al govern civil
veiem el campanar,
dic,
el menys ha de ser
com el campanar
d'aquí de Sant Pau,
i comencem
a prendre mides
a ull,
és igual,
diu,
30 metres,
30 metres,
doncs 30 metres,
ja vam tindre la mida,
30 metres,
i per fer-la tan grossa
com d'allò
com un campanar.
30 metres,
que és enorme,
jo no sé
com ho deus treballar això,
perquè clar,
evidentment treballar-ho
al taller que tens,
al taller de ferrer,
al taller d'artesà,
això és impossible,
com tu m'anagràs
alhora
quan s'hagi de fer
tota l'estructura?
És impossible
perquè aquest prisma
que va des de baix
de 3 metres de terra
fins d'alt
té 4 metres
per 4 metres
per 22 de llargada
i el meu taller
en té 4 metres
per 3,5
per 15 o 16,
o sigui que hi cabrien
dos tallers dintre,
dintre de l'escultura,
no,
això,
com que és com un edifici,
també pesa molt
els ferros
i s'ha de muntar
en un lloc,
en una factoria
com hi ha aquí
les Bar Haumont,
o un lloc similar
perquè això
ha de ser els tràmits
burocràtics
que ha de sortir
a concurs
i tot això
que és en el període
que estem ara
a l'espera
de fer aquests tràmits
i ha de ser un lloc
així,
vull dir,
amb tota la seguretat
perquè sobretot
l'alcalde
i jo també
la seguretat
és un factor
cent,
vull dir,
s'ha de fer
dintre del que
és tècnicament
possible
resoldre
des de parellams,
il·luminació,
fonaments,
tot,
i acabat
pivota una mica
que ells
i doncs
aquest pivotar
doncs
ha de ser suau.
Jo,
el meu,
quan somio
penso que a vegades
hi haurà moments
que s'assemblarà
la torre de Pisa
i que va tornar al seu lloc
una miqueta torta
que ho fa
i degut als braços
que porta dins
que de fet
ve a ser com
un engunxador.
És que encara
no l'hem descrit,
portem una estoneta
ja parlant
de l'encis bellugadís
d'aquesta escultura
però encara no l'hem descrit,
és un prisma,
ja ho comentaves,
uns 22 metres d'alt.
Sí,
que dalt porta
una rodona
que tindrà
4 metres de diàmetre.
Que fa pensar
una mica
en una baleta,
no?
Sí,
és un panell
que se'n diu
una baleta
que és com
ho coneixem
sempre,
que marcarà
el vent
més o menys
perquè,
clar,
si quan el pal
del mig
perd la verticalitat
doncs,
clar,
falla la referència
però no és
per marcar el vent
exacte,
sinó perquè
tingui
moviment.
i tot aquest
prisma
va
de 3 metres
de terra
a sota el prisma
amunt
i pel mig
hi ha com una arcada
com si fos
l'arcada
d'un pont
que el...
Que és el que el sosté.
Sí,
que el cruça
per dintre
que és on van
els braços
que sosté
aquest prisma
alt.
No sé
per dir-ho
d'alguna manera
no sé com
ho descriuria
però bé,
més o menys...
A mi em fa pensar
perquè, clar,
aquestes escultures
donen a interpretacions.
A mi em fa pensar
una mica
o amb un far
o amb un coet.
Sí,
doncs totes dues coses
és veritat
que pot...
Un coet
com aquells del...
Els clàssics
els que sortien
al tintín.
Allò que porta...
És veritat
que porta
els apoiaments
a baix
i sí,
i en vez
d'acabar en punxa
acaba així
com el campanar
del nostre poble
que és molt bonic
acaba pla
com un mirador
i aquesta rodona
que és el que
juga amb el vent.
Sí,
doncs sí,
deixem-ho així com un coet
o com un far
que a la part de dalt
tindria la llum.
però aquest...
Jo m'agradaria
aquest tipus de llum
industrial,
no ho sé
perquè hagi de també...
Tinc idea
d'un llum
tipus industrial,
o sigui que quan la gent
vagi arribant
se li vagi
fent...
que la llum
sortiria des de dintre
seria a l'illa.
Sí,
perquè va foradat.
Aquest prisma
seria de planxa
amb uns forats
de 20 centímetres
com si fos
una planxa perforada
que és que veiem
amb baranes
i portes
però
en vez de tindre
aquí la maqueta
tenen mig centímetre
doncs tindrien
20 centímetres
de forat
i o sigui
tindria una certa
transparència.
de fet seria
el contrast
del pesat
del metall
amb una mica
d'una certa
lligarés aire
obert
així
i llavors
penso
un color
tipus industrial
i una
llum
també industrial.
De fet
l'alcalde
diu
escolta
vam explicar
el que representa
l'escultura
quin significat
diu
fes-me una redacció
diguem-me el que vols ser
i coi
per mi
hi ha un contingut
d'idees
però clar
les has d'expressar
i jo diria
que hi ha una part
de
quan veus una escultura
de gran tamany
una de les coses
que dius
dius
hem sigut capaços
de fer això
com el manir
com els dolmens
que aquella gent
el que venien a dir
en homenatge
a un mort
nosaltres som capaços
de posar dreta
aquesta pedra
i posaven
tot l'esforç
i l'altre
a vegades
veig
aquelles ciutats
com és Tarragona
mirant des d'allí
o que veus
aquell munt
a la nit
tot aquell munt
de finestretes
obertes
que ara s'apaguen
de llumets
oberts
dius
cada forat
hi ha una vida
això
allà darrere
hi ha vida
doncs
aquells seus forats
il·luminats
una mica
penso
en aquest
bategar
de la ciutat
i aquest
moure's
és aquesta
diguem-ne
indústria
molt diversa
que hi ha
unes química
que la química té
aquest misteri
que no saps
ni per on comença
ni on acaben
els tubos
però
vull dir
com a resultat
ambiental
i segur que hi ha
molta gent
que és discutible
però com a
com a enigma
com a misteri
ho és
ho és col·lusal
vull dir
dius d'on venen
aquest tubo
i un van
i el bonic
és que cadascú
també hi patroa
una mica
la significació
que hi ha
jo penso que ho interpretarà
perquè ja quan acabava
la redacció
com que jo tenia
les ganes
que no passés
d'un full
doncs
ja et venia
l'altra idea
i ho vaig portar
encara te'n venia
un altre
però dius
acabo dient
el mateix
donar-li
més o menys
toms
però
bé si això
jo diria
aquest bategar
de la ciutat
és capaç
de reflexar
o aquesta escultura
i
me vaig trobant
per on vaig arribant
acabat de sortir
els diaris
què?
ja va o no va
ja m'han invitat
i tot
a anar a sopar
amb un
que des del terrat
veurem la part de dalt
des del terrat de casa
del terrat del balcó
i un dia
quan estigui posat
a l'estiu
anirem a sopar
i vindreu
tota la colla de casa
i vindreu a sopar a casa
per veure l'escultura
posada
des d'una altra perspectiva
també
sí
i hi ha
cinc o sis veïns
m'he trobat
un professor d'allí
de l'eulari
de Vilaseca
també
és veí d'allí
i quan va veure el dia
dius
és que jo he viscut
aquí al costat
diu
això serà
i
ja està bé
que esteu entusiasmat
perquè
si el veïnat
l'ho tens a favor
ja és un goig
almenys
que s'hi senti identificat
i espero
que aquí
passarà
una cosa similar
parlàvem
de la part més artística
també hi ha
amb una escultura
d'aquestes dimensions
evidentment
estem parlant
de 30 metres d'altura
tota una vessant tècnica
no sé
com ho controlareu
tot aquest tema
a veure
a mi em compren la idea
però jo
a partir d'aquí
que es busquin la vida
seria així
però ostres
jo és que no ho desitjo
i això almenys
que m'ho deixin mirar
quan fan els planos
si tenen una baraneta
que em deixin posar allí
mentre fan els planos
que jo vull veure
vull viure
i ara ja està
a un punt
que no caldria
que hi fos jo
però coi
això no té cap gràcia
vull dir
la gràcia
bueno la gràcia
no sé si és la gràcia
perquè de fet
quan me pregunten
que estàs content
sí
però digues
com si hagués de fer
un viatge a Amèrica
ja te l'explicaré
quan torni
perquè té
tots els reptes
no sé si d'un viatge
però té els reptes
de la construcció
de resoldre
problemes tècnics
l'encís bellugadís
que és el títol de l'obra
suggereix aquest lleuger moviment
que tindrà
i el títol
l'estré precisament
d'un poema
de Magí Sonyer
que va fer
amb motiu
d'aquella exposició
d'ara fa dos anys
a Xertres de Tarragona
aquella exposició retrospectiva
de l'obra d'Antoni Humàs
sí
no pretenia ser
retrospectiva
però ben bé
ho era
però saps què va passar
que quan va vindre
que era el Jordi Valló
que és el que munta
les exposicions
li vaig començar
a començar
a ensenyar coses
coses grans
que havia fet grans
grans de dos o tres metres
que és el que tenia
però dic
això alguna vegada
ja està per Tarragona
i no ho sé
i li vaig començar
a ensenyar coses
i al marxar
dic
què és el que t'ha interessat més
diu
tot el que és petit
diu
perquè jo penso
que tot el que és petit
li hauríem de donar
com que era petit
i ho tenia desat
perquè hi havia una cosa gran
en un altre lloc
diu
li hauríem de donar
perquè moltes d'aquelles obres
eren maquetes
sí
la majoria
sí
i li hauríem de donar
personalitat pròpia
i si saps tu
que vaig veure jo
l'exposició
dic
ostres
és que
si això és fenomenal
dic
m'haig de dedicar
a partir d'ara
a fer coses petites
i sí
sí
la primera escultura
que et veia
fruit d'allò
és de 30 metres
petita
petiteta
no res
no res
sí
perquè aquest avió gros
que han fet
no jumbo
airbus
que han fet
diu que té
l'alçada
d'un de 7 pisos
aquest en té d'11
vull dir que per alçada
és igual
no és la comparació
que no presumeixin
doncs els de l'aviació
que encara em superem
també donen 6 bellugadis
i pensant
és com un en 6 bellugadis
també
a part
tens un altre projecte
en marxa
també a Tarragona
tens el projecte
de fer una escultura
que aniria davant
de la Casa del Mar
si tot tira endavant
allí
Francesc Bastos
m'assembla
que es diu
que és aquell carrer
que va
d'allí
de Ramón i Cajal
avall
fins a quasi
la Tabacalera
allí vaig fer
unes baranes
i l'assumpte Rosers
que és la que em va fer
la crònica
al diari
diu
és que vas per Tarragona
i veus allò
diu
per aquí passava
l'Antoni Humàs
i bé
diu
d'un invent
dels que allí treballen
perquè hi treballen
dos d'aquí Vilaseca
la Carolina
i l'Esteve
doncs no sé
suposo que devia ser
per això
que van aparèixer un dia
i de les baranes
un dia diu
hem de fer aquí al mig
hem de fer una cosa
hem de fer una cosa
total que
com que és una entitat
has de projectar-ho
amb dos anys d'entelació
perquè t'ho puguin aprovar
amb un pressupost a Madrid
fins que arriba
el pressupost aquí
i ara ha arribat
i ara
ara m'haig d'espavilar
a córrer i a fer
i és un repte
perquè
perquè és tot un repte
si és veritat
aquest sí que cap al taller
i l'haig de muntar peces
igual que les sardanes
aquelles de Rodabrà
tenien quatre metres
i mig
i com que ja em vaig
com aquell que diu
cortí
amb aquella de Rodabrà
i ara ja estic a punt
per anar amb aquest altre
Antonio Mas
Ferrer
escultor
moltes gràcies
per haver-nos parlat
d'aquestes obres
que tens en marxa
sobretot d'aquest encís
bellugadís
que il·lustrarà
el principi de tot
de la rambla
quan estigui acabada
aquest últim tram
que s'està fent
en direcció
a Joan XXIII
sí
és que l'encís
ja em va agafar a mi
per això del títol
tot i que anava
ho vaig trobar aquí
el poema
i de fet
m'he encisat
hi ha moments
que dius
i si
si això fa ben
i s'ajou com la torre de Pisa
dic hasta la gent
anirà a veure
li agafes i ben
tots per avall
a veure què passa
i clar
això
si arribo així
amb la gent
que tinc aquest lligam
amb la gent
ja està
dius
això
dius
aquest busques
que funcioni
a part d'aquesta presència
que dius
nosaltres som capaços
d'arribar aquí
també hi ha d'haver
aquest joc
aquesta part lúdica
de fet és com un joguet
perquè la maqueta
si ho pots fer
s'emou
aquest
arribar amb la mà
i tocar
i com que aquí
pràcticament
no pots tocar el peu
però
estarà molt a prop
perquè 3 metres
és relativament a prop
de la gent
però doncs
en clar
tirarà amunt
doncs aquest lligam
espero
visual
espero que sigui
amb la gent
i estem a l'expectativa
de veure com queda
molt
moltes gràcies
de res