Dos minuts i mig i seran tres quarts de dotze del migdia.
Camí de les dotze, canviem de tema aquí al matí de Tarragona Ràdio
per parlar, per fer-nos ressò d'una exposició que es pot visitar
aquests dies a la sala de Caixa Tarragona.
Es tracta de la mostra Joaquim Txancho, prospectiva 1973,
en 2003 una exposició que repassa prop de 30 anys de carrera
d'aquest pintor nascut a Riudoms i establert a Barcelona.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic la crítica d'art
i comissària de la mostra, Teresa Blanc. Bon dia.
Hola, bon dia.
Joaquim Txancho és un artista prou conegut aquí,
i no només per la seva vinculació de naixença al Baix Camp,
sinó perquè la seva obra, bé, a vegades s'ha parlat d'ell
com un clàssic contemporani, no?, gairebé.
Sí, sí, sí. És cert, perquè de fet és un home que treballa
implicat en unes abstraccions molt interessants
que renoven les abstraccions de principis de segle
i que es van obrint cap a una trajectòria de pintura reticular
que és molt pròpia també dels anys 90
i que és un treball, bé, que tracta de treballar
sobre la pròpia especialitat del quadre
i no sobre la representació realista del món extern, sí.
Les mostres com aquesta, una prospectiva,
donen la possibilitat a les persones que no coneixen
en l'obra de l'artista, a tenir, doncs, una panoràmica molt general.
En tot cas, si li sembla, Teresa, donem algunes pistes
per a aquelles persones que no coneixen l'obra de Txancho
i que ara diuen, doncs, calla, que passarem per la Fundació
de Caixa Tarragona, a veure què ens proposa aquest artista.
Doncs, és un artista que, d'entrada, proposa un treball,
bé, es poden veure uns 30 anys de treball sintetitzats,
un treball que és molt, a partir de monocromies,
però és unes monocromies que són molt polifòniques,
que tenen unes coloracions molt variades
i molt fetes per sumes de capes de colors.
És un treball que passa de la gran sobrietat
i d'un compromís amb una pintura severa
i, com dèiem, que no és il·lusionista,
que no representa res de la realitat,
però que es planteja que pot haver-hi uns grans nivells de vibració
i uns grans nivells d'aportació d'aspectes interessants
que tenen molt a veure amb el món perceptual,
doncs, a partir d'un treball que el que fa és,
pura i exclusivament, doncs, fer com una mena de construccions
d'uns ordres dintre de la tela
i que són uns ordres que venen donats per l'horitzontal
i la vertical del quadre.
Simplement, amb els mínims elements de la pròpia ortogonalitat del quadre,
doncs, es pot anar veient com es converteix de la petita variació,
es poden venir grans transformacions.
És una pintura que és molt seductora,
molt expansiva,
molt dinàmica,
molt colorista
i passa moments de molta restricció de blancs i negres
fins a colors molt polifònics
i és una exposició molt variada
i molt plena d'aspectes
que et poden anar enganxant
un al darrere de l'altre
i que et poden anar fent reflexionar
sobre la pròpia construcció de la pintura en el quadre.
Precisament, el color, aquesta geometria de construïda,
podríem dir-ho així, de Txancho,
fa que...
Diuen que l'obra de Txancho,
que aquests quadres,
d'entrada, la persona que es troba per primera vegada
s'ha deixat emportar per les sensacions
i després entrar ja en el terreny de l'anàlisi,
la racionalitat,
però en principi val la pena deixar-se emportar
per la sensació que provoca
la contemplació d'aquestes obres
que són de gran format.
Sí, sí, la majoria són de gran format.
Ell és un home molt tendent al format quadrat
o al format expansiu
i com panoràmic
i sí, és una pintura que colpeix molt a nivell de...
Els colors són molt intrigants,
són uns colors que has de descobrir d'on provenen
que parla molt directament a les sensacions
i que és evident que després et preguntes
el que t'està dient,
aquestes configuracions d'ordre són ordres
que són aspectes reticulars
i aspectes constructius que es fan
i es desfan a la vegada,
que és com un teixit i desteixit a la vegada
i és una obra que realment
t'està com implicant molt tots els sentits
fins que és cert que al final acabes fent
com una reflexió sobre aquest món
en què ens volem agafar cada dia,
un món molt ben constituït,
que ell t'està dient que tot el que té ordre
és ordenat per un moment
i que després l'has de tornar a construir cada dia, l'ordre.
És una espintura que enganxa moltíssim,
que és molt seductora
i que és molt visual
i que et fa pensar també després,
posteriorment,
en aspectes de com estem nosaltres en el món
i com ens plantegem estar en el món,
a partir d'alguna cosa com tan mínim
com a través d'aquests purs encreuaments espaials.
Aquesta exposició la podrem veure aquí a Tarragona
fins al 19 de juny.
S'han preparat o es tenen intenció
de fer alguna visita guiada,
prèvia cita?
Si convingués, més endavant es podria fer, sí.
Sí, de moment no està previst,
però en parlaven a la Caixa de Tarragona
que seria possible muntar alguna cosa
i es podria intentar fer, sí, estaria molt bé.
Si hi hagués ocasió,
jo penso que ho difondran els mitjans de comunicació
i ho sabreu, sí.
De moment incidim en aquesta idea.
Si no són coneixedors de l'obra de Joaquim Chancho,
que s'acostin i que es deixin emportar
per totes aquestes característiques
que apuntava Teresa Blanca,
crítica d'art i comissaria de la mostra.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Molt bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.