Ara fa qüestió de dues o tres setmanes passava per aquest mateix estudi Enric Brull,
el responsable d'OASI per avançar-nos als continguts d'aquest congrés
que tindrà lloc aquest cap de setmana, bé de fet des de divendres fins a diumenge,
divendres al Palau de Congressos, dissabte i diumenge a la Diputació de Tarragona,
una trobada d'internautes amb diferents xerrades des de diferents punts de vista,
una cita certament interessant per commemorar el desè aniversari de TINET,
la xarxa ciutadana de Tarragona.
De fet, és un dels actes importants de tota una seguita de celebracions
que s'han allargat durant aquests últims mesos
i que encara continuen segurament fins al mes de gener
amb la presentació del llibre de la història de TINET.
Precisament de la història de TINET, volem parlar-ne ara mateix
perquè ens agrada, a partir de l'excusa d'aquest desè aniversari,
poder tirar precisament 10 anys enrere, situar-nos a l'any 1995
i aprofundir en aquest procés de gestació de TINET.
Per fer-ho hem convidat en Manel Sant Romà,
ell va ser un dels principals impulsors d'aquesta xarxa ciutadana TINET.
Senyor Sant Romà, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acceptar l'invitació.
Gràcies a vosaltres per convidar-me.
Situem-nos, any 1995.
Efectivament.
Què us impulsa un grup de gent a fer una cosa que es diu xarxa ciutadana,
que suposo que en aquests temps molta gent no sap exactament què és.
Sí, probablement tampoc li dèiem així aleshores, no?
Efectivament, ara fa 10 anys, de fet la idea va néixer potser ja gairebé fa 11 anys,
perquè vam tardar menys d'un any en posar-ne en la pràctica.
Però pensem que, esclar, en aquests moments estem parlant d'avui en dia,
probablement entre la població jove internet és una cosa que no cal explicar
i en general, doncs, afecta en el sentit que l'utilitza un 40% de la població,
un 50%, hi ha països on hi ha pràcticament és tothom.
Però estem parlant d'uns moments, l'any 94, 95, en què això no és així,
és un desconegut.
De fet, l'explosió social d'internet comença primers dels 90, 92, 93,
en el moment en què s'introdueix el web.
Això que avui en dia és tan popular i que tothom fa servir gairebé cada moment,
però que en aquell moment era una primícia, diguem-ne.
Tinet neix amb la idea de portar a la gent això que començàvem a gaudir-ne a la universitat.
És a dir, jo descobreixo el web l'any 92, 93, pràcticament després de crear-se.
Era una cosa que funcionava entre universitaris i en alguns centres de recerca
i en aquell moment ens en donem compte un grup de companys i jo
que això tindrà molt d'impacte social i ho volem portar a la gent.
I amb aquesta idea de portar-ho a tothom, una cosa que en aquells moments només es feia servir
en algunes poques universitats, doncs és la idea sobre la qual n'estiné.
Això es diu així, després en la pràctica doncs evidentment calia articular-ho això, no?
Vam pensar que no podia ser a través de la universitat.
La universitat, jo soc universitari i considero que és un lloc molt conservador,
extraordinàriament conservador,
i utilitzar unes eines que teòricament eren per la recerca per portar-les a la gent,
doncs probablement era una cosa que dintre la universitat en aquell moment no s'hagués comprès.
Llavors apuntem cap a l'Ajuntament
i allí trobem la comprensió d'una persona que en aquests moments està a la Diputació
i també està a l'Ajuntament que és en Joan Herègio
i ho posem en marxa, després també amb la col·laboració del port,
de la caixa en aquells moments, la caixa de pensions,
i d'aquestes entitats.
Va haver-hi una...
La part tècnica va ser la més fàcil, com sempre.
La tècnica es resol fàcilment.
Els problemes són problemes més aviat, doncs, diguem-ne, humans.
Però la veritat és que va ser relativament fàcil.
Vista en perspectiva, va ser relativament fàcil i va ser un boom.
Jo recordo l'any, ara fa 10 anys,
al setembre per Santa Tecla, quan vam sortir al carrer amb un estant,
a la Rambla hi havia cues, no?
Cues de gent jove i no tan jove,
que ja començaven a conèixer això d'internet i volien connectar-s'hi, no?
Va ser una experiència realment molt satisfactòria
i és una d'aquelles coses que m'omple de satisfacció personal
l'haver pogut estar al davant de tot això
i amb un equip de 3 o 4 persones molt brillants,
que són els tècnics que ho van posar en marxa.
Tinet va ser una iniciativa pionera a l'estat espanyol,
també una iniciativa gairebé pionera
de les primeres que es van produir a nivell de tot Europa.
Quins referents teníeu?
Com es va poder dur a terme tota aquesta?
Tinet, fixa't-hi si és pioner...
A mi la paraula pioner ja està molt gastada, no?
Però és que realment, en aquell moment, estàvem obrint camí.
Fixa't-hi si és pioner que quan Tinet comença
ni Telefònica ni Bill Gates parlen d'internet.
Posem-ho així de clar.
Els primers enginyers amb els quals nosaltres parlem de Telefònica,
que actualment són gran part dels enginyers
que porten el tema d'internet de Telefònica,
havien sentit de parlar d'internet,
però no era part del seu negoci.
Estem parlant de l'any...
A finals del 94, primers del 95,
fins al punt que quan engega Tinet
no contractem les línies amb Telefònica
perquè és que Telefònica no dona servei a internet.
Per tant, això dona una referència del...
Sembla que 10 anys en termes tecnològics són una eternitat,
el qual, entre parèntesis,
fa pensar el que pot passar en els propers 10 anys.
Quan d'aquí 10 anys parlem d'ara,
hi ha coses inimaginables,
com llavors era inimaginable
que avui podria estar una línia de 2 megabits
o de 20 fins i tot a casa.
La idea concreta la té una persona,
com sempre, copiant.
L'evolució sempre és una còpia mal feta.
Ara estem parlant aquests dies dels virus,
aquest que tenim por,
que hi hagi una còpia mal feta del virus
i que entri en les persones.
Nosaltres ens enterem,
un company de la universitat,
un alumne,
que en aquells moments ja havia acabat la carrera,
se n'entera que a Bolònia,
precisament divendres vindrà l'Aleda Guidi,
que és la persona responsable d'internet a Bolònia,
l'Ajuntament de Bolònia
està donant accés gratuït als seus ciutadans.
Moment en el qual nosaltres diem
home, i per què no mirem de fer-ho nosaltres això aquí també, no?
I copiem bastant el model de Bolònia.
Després és curiós com l'Aleda,
quan l'hi vaig explicar,
se sorprenia, no?
Perquè a més, és clar,
la forma com ho van copiar
no era exactament el que estàvem fent ells.
És a dir, nosaltres vam donar un pas més
del que ells estaven donant,
pensant-se que ells ja l'havien donat, no?
Per tant, és una còpia de Bolònia
i certament és de les primeres experiències europees.
Jo diria que la primera experiència europea
és la Reta Chivica Milano,
la xarxa de Milán,
que també vindrà aquest divendres,
la Fiorella d'Icindio.
Això és una experiència universitària,
típicament universitària,
és a dir, això està promocionat des de la universitat.
I llavors, en aquells moments,
també hi havia altres experiències
a Amsterdam,
a Helsinki,
i alguna que no va acabar de reixir,
a Hannover,
en alguns llocs d'Alemanya.
Però bé, nosaltres,
doncs bé,
els nostres referents eren aquests
perquè llavors s'estava iniciant.
La referència més antiga
era la National Capital Freenet,
que és la xarxa, diguem-ne,
d'Otava,
que això va néixer a finals del 93,
i que jo crec que encara continua.
Per tant,
estàvem molt, molt al començament
de tot aquest intent
d'apropar les tecnologies
a la gent en clau ciutadana.
No en clau individual,
com ens venen per la televisió,
compri això,
compri allò altre,
connectis a 20 megas,
sinó en clau social,
perquè les persones
com a membres d'una comunitat
o els grups,
les associacions,
poguessin tenir accés
a aquestes tecnologies.
Com valora el pare de la criatura
el procés de creixement de Tinet?
Molt bo,
fas una pregunta molt bona,
o sigui,
quan tu tens un fill
te l'imagines d'una determinada manera
i després en surt d'una altra,
que és tan bona
com la que tu te l'hi havies imaginat.
A Tinet no és exactament
com jo me l'havia imaginat,
però és,
bueno,
està bé,
és a dir,
jo crec que,
o sigui,
ja t'hi he dit abans
que n'estic molt orgullós
com a pare,
i li veig
les virtuts
i també li veig
els defectes.
Una de les grans virtuts
de Tinet
ha sigut durar.
Durar és molt difícil
en aquest món,
és a dir,
en un món
en què
de tecnologies
que avancen contínuament,
en què surten,
o sigui,
en deu anys
han sortit
i han tingut
dintre del que és
la revolució d'internet
han tingut com a tres
o quatre grans
onades.
Durar,
és a dir,
després de deu anys
poder celebrar
el desaniversari,
jo crec que és
un èxit
aclaparador,
no meu
ni dels que gestionen
l'exercici,
sinó del propi conjunt,
no?
És a dir,
que avui en dia
milers de persones
em creguin
en la marca Tinet,
és un èxit tremendo.
Jo vaig a Barcelona,
per exemple,
sovint per feina
i quan parles de Tinet
la gent sap
el que és,
perquè és allò
de Tarragona,
perquè és que és una marca
que hi ha poques,
o sigui,
clar,
hi ha la marca Yahoo,
hi ha la marca Google,
però això són marques,
bueno,
globals,
però també impersonals.
La marca Tinet
és una marca de Tarragona
i és de les poques marques,
diguem-ne.
Parlo de marca
en el sentit
d'identitat,
no?
Jo crec que això
és una de les grans,
haver fet deu anys
que en el món d'internet
diuen
que has de multiplicar
per set,
vol dir que Tinet
Com en els gossos,
no?
Sí, exacte,
per fer una equivalència,
vol dir que Tinet
ha fet tota una vida,
no?
Veurem si d'aquí deu anys,
segur que podem seguir
parlant de Tinet
d'aquí deu anys,
però caldrà reinventar-ho també.
Jo ja et dic,
jo crec que
el fill
ha sortit
sa,
doncs bé,
ni millor ni pitjor
del que pensàvem,
diferent,
però jo crec que
tots plegats
ens en podem sentir
molt orgullosos.
Mene, Sant Romà,
el temps s'ha tirat a sobre,
però ens ha agradat
de poder tirar enrere
en el temps,
mai millor dit,
aquests deu anys,
saber com
un grup de gent
des de...
va tenir aquesta capacitat,
aquesta capacitat
emprenedora
de ser innovadors
i de fer créixer
aquesta criatura,
com hem dit,
i fins a convertir-la,
doncs,
en un punt de referència,
encara vull dir,
que possiblement aquesta
és la gran virtut
de Tinet.
Haver nascut,
ser els primers
en fer-ho,
però després
continua existint
aquests deu anys
encara com a lloc
de referència.
Senyor Sant Romà,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.