La veritat és que aquest temps, en diuen que inusual per aquesta època de l'any,
poc o molt està modificant determinats hàbits.
La falta de pluges realment està causant un problema que podrà esdevenir greu
si no plou aviat el risc d'incendis forestals, la falta d'aigua,
però això, com dèiem, també està provocant que canviïn els hàbits.
Sense anar més lluny, aquests dies, potser avui no és el dia més adient,
però Déu-n'hi-do, portem uns quants dies que tenim una mena de preestiu,
podríem dir fins al punt que moltes persones a les quals les seves ocupacions li ho permeten
se'n van a la platja, com si fos un dia qualsevol del juliol o l'agost.
Avui, insistim, fa una mica d'airet, no sé com estarà el panorama,
però per això s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil fons una de les platges de la ciutat de Tarragona.
Josep, bon dia de nou, concretament on sou?
Bon dia, Yolanda. Doncs mira, escolta aquest cel de fons.
És un efecte especial que t'has endut des de la ràdio.
T'asseguro que no. Escolta, escolta.
És el mar, Josep, és el mar.
Estic a dos metres del mar.
Estàs amb els pantalons arremengats i els peus a l'aigua.
No, no, mira, som l'únic de tota la platja que queda vestit,
bé, vestit, semi-vestit, diguéssim.
Els altres van, doncs, amb banyador i estan prenent el sol.
Com si fos un dia d'estiu, no?
Sí, està de barra en la mar de bé.
Ara fa solet, el que passa és que hi ha un núvol que va passant per aquí dalt
i que tant en tant ens tapa una miqueta la llum en tot el sol,
però no, està prou bé, avui, està prou bé.
Estem a la Rebessada.
A la Rebessada, molt bé.
I puc dir, doncs, que a la platja de la Rebessada, avui, en aquesta hora,
doncs, hi ha unes 70 persones, més o menys, repartides.
I 70 més o menys a la sorra i uns 15 o 20 al bar, a la xiringuitu d'aquí.
I a l'aigua, algú a l'aigua?
A l'aigua n'hi ha tres només.
Ah, els més atrevits.
Tres que són, sí, els més atrevits.
Mira, ara n'entren un parell més, o sigui, cinc que estan a l'aigua
i ara estic acostant-me cap a un grup de cinc nois
que abans he pogut parlar amb ells.
M'han dit que són de valls, de l'Alcamp.
Són el Jonas, el Jordi, el David, l'Àlbert i l'Èric.
Comencem parlant amb el David.
David, què tal?
David, on estàs?
David, vine cap aquí.
Què feu per aquí?
Mira, bon dia.
Bon dia.
Fa un dia maco, maco, avui, eh?
Maco, maco, fa.
Jo fa uns quants dies ja que vinc.
Ah, t'ho anava a dir, és que estàs molt, estàs moreno, tu, eh?
I, bueno, jo, el company, el Jordi, també, no?
Sí, sí, aquests...
Anem venint, sempre que podem, venim.
Si fa bon dia, aprofitem i venim a la platjeta.
Veniu des de valls, eh?
Sí, sí, no, està bé.
S'agrada aquesta platja perquè està propet i, mira, aprofitem i venim una estoneta, sempre.
I què feu aquí a la platja?
És a dir, veniu tot el matí o...?
No, home, no, venim sempre un parell d'hores, tres hores com a molt.
De dotze a dues, de dotze a tres o així.
Jonas, què tal?
Bé, bé, aquí pren el sol una estoneta i, bueno...
Què dius, què dius?
Ha d'aprofitar, ha d'agafar una mica de sol abans de l'estiu.
El Jonas és el que està més blanc de tots, eh?
Sí, i tant, ha d'estar una mica de més.
I escolta'm una cosa, ara que no s'escolta ningú, que es lliga molt aquí a la platja.
Home, no... Ara perquè dins tu hi potser podem fer alguna cosa, però si no, no ho sé, eh?
Home, ara encara no estem a ple l'estiu i encara costa una miqueta més.
No ve tanta gent i la gent més tapadeta, no està tant d'estona i costa una miqueta més.
Però mireu, mireu, mireu cap allà, mireu cap allà.
No, sí, ja, ja hem vist ja que hi ha algun grupet.
Estan divisades les tres, ja.
Deixem que vaig a parlar amb aquelles noies i ara vinc cap aquí.
Molt bé.
Els he dit alguna cosa per vostra?
Sí, sí, que si se volen apropar que estem aquí, que ja ho saben.
No m'acompanyeu vosaltres cap allò o què?
No, no hi ha...
Intueixo baixar el tema i després, si cal, ja ens aproparem.
Vaig a preparar...
Intueixo, Josep, que assistirem a un espectacle una mica lamentable.
Força, força lamentable.
Fent allò de coordinador, per dir-ho d'una manera fina i elegant.
Vaig a preparar el terreny, a veure què podem amavir per aquí.
Està igual la platja, més o menys.
Vull dir que no va venint gent, més o menys, els que hi érem abans.
I aquest núvol que va passant per aquí davant.
M'acosto tres noies, que es diuen Laura, Marta i Cristina.
Laura, què tal?
Hola, muy bien.
M'envien aquells nois d'allà que em donen records.
Però si no te l'envia, Josep, oi, serà, serà.
Gracias, gracias, recursos.
Què estàs llegint aquí, que porta?
Lo de Cascanueces, que la venen en el Teatro Metropol.
Perdona, m'has dit-ho?
Cascanueces, el Trencanous.
Ah, el Trencanous, vale.
I aniràs a veure o no?
Estábamos pensándolo y sí, posiblemente, si quedan entradas, sí.
Marta, què han de fer amb aquells nois d'allà?
Què fem?
M'envien, la veritat és que no tenen ningú que han de tindre per venir fins aquí.
I m'envien a mi per parar el terreny, ara arriben.
Pues nosotros tampoco creo que nos acerquemos, eh?
I la Cristina, què diu?
Un poco menos todavía.
Per cert, d'on sou vosaltres?
De Tarragona.
Tarragona ciutat, eh?
I alrededores.
I veniu cada dia a la platja o avui esteu aquí perquè...
Bueno, cuando podemos, porque por las tardes estudiamos y cuando tenemos un ratito nos acercamos.
Per cada dia o quan podeu?
Bueno, dos veces a la semana, más o menos.
I què feu aquí a part de llegir el diari que... no sé, com passeu el teu?
Charlamos, nada, contamos cotilleos y miramos los planes para toda la semana.
Yo qué sé.
Sí, pasamos el rato.
Preparamos la fiesta del fin de semana, ya.
Y nada, hay poca cosa más. No hay mucho que hacer aquí tampoco.
Escolta'm, me'n vaig cap allà altra vegada, que què els hi dic?
Hombre, no sé, no sé.
Et posaran en un problema, Josep, ja veuràs.
Que si digueu o no?
Que vinguin?
No.
Diuen que no per fan que sí amb la cara.
Gràcies, Laura, Marta, Cristina, fins ara. Adéu, adéu, adéu.
Me'n vaig cap allà altra vegada.
Però tu creus que això és normal, Josep?
No, no, no, és que...
Que prendràs mal.
Però què hem de fer a la platja?
A veure, és que si portés el banyador, me'n aniria a l'aigua, em banyaria.
Alguna cosa d'has de passar el temps i entretenir-te, no?
Alguna cosa hem de fer.
A veure, Jonàs, Jordi, David, Albert, no hi ha res a fer, ho tenim malament, eh?
Ho tenim molt malament.
No passa res, no passa res.
M'han dit que de la gent de baix no volen saber res.
Llavors no saben el que es perden, eh?
Mira de quina manera més tonta es pot crear un conflicte.
És conya, eh?
No passarà, no, l'hosta també és conya.
Però m'han dit que no teniu valor d'anar cap allà.
Com que no?
Que no sou valent.
Som cinc, ella s'entrada, eh?
La que està liant, eh?
La que està liant.
Fins ara, que vagi bé.
Doncs deixem que vagin fent números a veure si podem fer alguna cosa.
I m'acosta un altre cop cap a la platja, cap a l'aigua, que bé, que està molt a prop i que podem sentir-la.
L'altra vegada?
Ara no se sent gaire, no?
Sí, sí, relaxa't, Josep, relaxa't una miqueta.
Amb el sou del mar ens deies que el xiringuito també està força plenet, no?
Pel dia que és.
Doncs sí, la veritat és que al xiringuito ara hi ha unes 15 o 20 persones a l'exterior.
Pots estar bé asseguts i prenent alguna cosa en aquesta terrassa d'aquí del xiringuito de la Rebassada.
I, bueno, la situació és ara ben, ben, ben agradable.
Vull dir, el sol torna a sortir l'altra vegada.
I el sol, el característic és aquest que escoltem, a part del tren que passa al bo costat,
aquest que podeu escoltar, que és el sol al mar.
Doncs la veritat és que és una invitació.
Aquells que s'ho puguin permetre, doncs, de gaudir de la tranquil·litat del mar en bona temperatura,
amb el sol aprofitant aquests dies que les platges, evidentment, no estan gaire concorregudes,
tot i que, déu-n'hi-do, com ens explicaves, unes 70 persones a aquesta hora del mig d'un dia laborable
i del mes de maig no està gens malament.
Josep, gràcies. Fins després.
Fins ara. Adéu-siau.