Doncs sí, després d'aquesta pausa continuem en directe des del Teatre al Magatzem.
Dèiem que l'Alícia González és la secretària del Teatre,
però bé, és la feina que fa de secretària del Teatre.
L'Alícia canta, i no només com podem cantar privatament, a casa,
molts de nosaltres canta professionalment, forma part d'un espectacle.
De fet, ara ens comentaves que has estat participant d'un espectacle de cabaret, no?
Sí, és una producció que hem fet Teatre Estudi Tarragona
i justament fa un mes el vam estrenar aquí, al Teatre,
i bé, és de cabaret, del període d'Entreguerres,
i tocant una mica, doncs, fent un passeig.
Que bonic, eh?
I això teniu intenció, doncs, de portar-lo a algun lloc,
tot i que ja sabem que els circuits són molt complicats, però hi ha possibilitats?
Sí, hi ha possibilitats, de fet, s'ha fet precisament per poder-ho treure a fora.
Però avui no ens oferiràs una peça de cabaret, tot al contrari,
t'atreveixes una peça a capela?
A capela és una peça d'origen àrab d'Ofra Hadza,
interpretada, doncs, per Ofra Hadza.
I bé, és curteta, és una cançó d'amor, i bé, espero que...
Doncs l'escoltem jo, i tant, jo estic segura que ens agradarà.
Anem a escoltar aquesta peça que ens interpreta l'Alícia.
C'est NYC.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Jo tinc molts de molt bons i estan molt ben situats.
L'Elisabet és una alumna meva.
L'Elisabet és alumna teva?
Si también si.
Què t'anava a dir?
Jo el que, no sé si és una percepció des de fora, com que jo no estic dins aquest món de la música,
jo tinc la sensació que actualment hi ha moltíssims joves que estudien música, més que abans.
Sí, sí, sí, moltíssims, moltíssims.
perquè hi ha moltes escoles i tothom se'm preocupa molt
vull dir, no és allò de dir, tampoc
ho fan per damunt, no, no, ho fan molt a fons, trobo
abans hi havia noietes i noietes
que anaven una mica obligats, no?
i avui dia sembla que hi ha com a molt de...
però perquè està de moda també, no?
la música també està de moda ara
bona moda, doncs
molt bé, Núria
també el que cal és no ser massa restrictiu
només amb una idea de la música
abans només se podia fer la música clàssica
i llavors els que feien la música clàssica
no sabien res dels que no ho feien
i això és una tonteria perquè tothom serveix per tot
i tota la música és bonica
si es fa ben feta, tot és bonica
fixat, abans dèiem amb l'Elisabet
que aquests dies estan fent les audicions
dels alumnes més joves
i no sé amb qui ho comentàvem l'altre dia
que poc o res tenen a veure
aquestes audicions
amb allò que es feia abans
en els estudis de música
que era l'examen
amb uns nervis
amb una seriositat
amb una cosa
jo recordo a més canelleta molt jove
i allò que havien de moure la mà
aquella cosa que feien
com ha canviat tot
i llavors el tribunal
el tribunal
que et poses a posar allà darrere
i fer de tribunal
és horrorós fer de tribunal
és una cosa molt desagradable
veies aquelles criatures mortes de por
per això
i ara van tan panxos
ara van a reexamen audicions
va ser que és el teu fill
que em va encantar
que em toca la bateria
bueno la bateria
la próxima bateria
que em va agradar més de tot
és un nen petit
que estava al costat
i diu
no ho sabia
t'ho asseguro que si no
no t'ho diria
si no fos veritat
però em va fer tanta gràcia
amb l'afició
se la veia
se la veia que li sortia d'ell
a veure
ara no t'hi negaré
que m'ha fet molta il·lusió
que em diguis això
no em faré la modesta
i mira com cau la baba
mira mira mira
porta un clínex Teresa
porta un clínex
t'ho vaig dir
i ella em va confessar
que era el teu fill
perquè no ho sabia
és un petitet
ho feia magníficament
em va agradar moltíssim
és que per la música
a banda de coneixement
de talent
d'aprenentatge
s'ha de tenir molta passió
no?
sí
es porta molt dins
hi ha criatures nostres
això que tenen
el ritme
ja
o que tenen
l'afició també hi fa molt
però és que
és el lloc del ritme
el ritme
el primer és un misteri
el ritme
el ritme no
t'ho poden apuntar
si vull corxers
i les fuses i les que sigui
però no no
si no hi ha ritme
no hi ha res
el ritme és el ritme
i el ritme es porta a dins
es porta a dins
i nosaltres aquí
els blancs tenim molta
molta dificultat pel ritme
perquè no en tenim de ritme
no és un tòpic doncs
no no
això de dir que els blancs
doncs el tema del ritme
no controlem tant
com els negres
nosaltres el que sí
que sabem molt bé
és l'escola de Viena
i l'escola d'aquest això
ho diminuem molt bé
el Bach i el Beethoven
i tot això
però la qüestió del ritme
i que és difícil
per això que és bonic
que és el de patir
que els nens
ho facin d'una manera
bastant espontània
perquè ho vaig veure
que ho feien espontània
aquells nens
estaven ensajats
però hi havia el que picava
el moment
i el que la picava
el moment
i això es nota
però fixa't
amb això que deies d'abans
i ara
i el tema del ritme
ara com que d'un temps
cap aquí
hi ha tot el tema
de la fusió
del mestissatge
tota aquesta manera
de fer
que arriba d'altres cultures
està impregnant
la nostra manera
de fer també
això sí
això serà molt
o fulgorirà molt
sí sí
perquè és veritat
tu veus com caminen
els negres
i caminen d'una altra manera
que nosaltres
caminen en ritme
i a vegades
la cadència
que diuen
a vegades
veus noies
que jo a vegades
dient noia
com voleu que toqui bé
la guitarra
si no sap caminar
és impossible
si no sap caminar
que toqui bé la guitarra
o que toqui bé una altra cosa
però tu quan dius això
la gent ho entén
que diu
com voleu que toqui bé
la guitarra
si no sap caminar
diu
què tindrà a veure
bé no no
però ja soc una mica
poca solta
ja m'ho accepten
és a dir Núria
que tu estàs en aquell punt
de dir
jo puc dir el que penso
tu diràs
jo no ho puc dir
quan ho diré
sempre ho he dit
eh
més tant
també és veritat
sempre ho he dit
més tant
però ara més
encara
és el tot
i ara ja tinc la llibertat
per damunt de tot
ja
quina sort que tenim
de tenir la Núria
i que hagi vingut avui
és un privilegi
tu potser no te n'adones
però és un privilegi
tenir-te amb nosaltres
la Teresa
no puc negar ni mai res
després continuem parlant
i cantem una mica
bé cantem no
cantes tu i la Teresa
jo no
la Teresa
tu al piano
ara el José Juan
em penso que ja està
bé veus
tot preparadet
ben assegudet
a veure
quan fas un esquema
o m'ho expliques
com a cantautor
qui ets?
com t'hem de dir?
José Juan González
no
bueno
veus ja comencem
diu que no ara
es diu espalda maceta
quan vaig sol
espalda maceta
espalda maceta
espalda maceta
en algun sentit
la cosa
és un jeroglífic
no
no
et sonava
sí
bueno
és una estona molt llarga
bueno
és la idea
és una idea gràfica
que et sonava bé
i vas dir
calla que em posaré
aquest nom
molt bé
després estàs en un grup
sí
que ens diem cocina
i què feu?
de moment
doncs fem rock
pop rock
castellà
bueno
i ens barallem
a veure com
com acaba
no a veure
no sé com dir-ho
som tres
i anem fent
molt bé
estem buscant un bateria
estem provant
i a més de tot això
el que vagi sortint
sí
bueno
ara estic amb això
espalda maceta
estic buscant
un concert
he trobat un parell
i vaig buscant
és a dir
que ja has entrat
en el circuit
com aquí el que diu
ho intentes
intento
però clar
com que no ho he fet mai
així sol
ho desconeixo bastant
però clar
en part és una mica més fàcil
perquè no sé
en qualsevol lloc
saps
i ja està
i al juliol
vaig a gravar
uns quants temes
d'això
d'espaldament
per poder també distribuir-ho
poder aconseguir concerts
i moure i a veure
què tal funciona
però clar
molt bé
canta els temes propis
sí
música i lletra
espalda maceta
sí
sí
se nota eh
que no s'entén de nada
per això
sí
jo tinc moltes ganes
d'escoltar-lo
és que sí
bueno Teresa
em penso que ja la
home
jo
a veure
pels oients fidels
del matí de Tarragona Ràdio
entre altres coses
són realment
inoblidables
les seves interpretacions
del si jo fuera rico
te'n recordes
ostres
eh
tinc un passat eh
tens un passat
ja radiofònic
i a més
et queda enregistrat
va ser el dia
del sorteig
de la loteria nacional
el dame suerte
no era
el dame suerte
sí
el dame suerte
que va sortir
la grossa
sí senyor
i va sortir la grossa
tot just
quan ell cantava
dame suerte
des d'aleshores
és una cançó fetitxa
que molta gent
quan compra la loteria
la taraleja
és veritat
no me'n recordava jo
del dame suerte
del si jo fuera rico
en fi que
el dinero
ay lo que hacemos
por dinero
eh
què hem de dir
què interpretaràs ara
el dame suerte
no
una altra
tranquilo
quiero estar más tranquilo
doncs quan vulguis
a mi aquest noi
em desconcerta
francament
que canti
que canti

más tranquilo
no hago daño
no hago daño a nadie
si me toco el ombligo
no tengo que hacer gracia
ni provocar un llanto
no hago daño
no hago daño a nadie
no hago daño a nadie
no hago daño a nadie
quiero provocar un llanto
quiero estar más tranquilo
estar más tranquilo
estar solo en mi nube
No haga ruido nadie, si soy como yo quise.
¿Por qué de preocuparme por lo que piensen otros?
Oh, si me quedo solo, quiero estar más tranquilo.
Utilizo cosas simples, las cosas que conozco.
Da igual que no funcione, me siento bien si lo intento.
Hoy es un día bueno, he hecho lo que quiero.
Molt bé, ens n'has deixat tranquils, eh?
Escolta, t'agrada que et diguin cantautor en aquesta faceta que avui ens has mostrat?
És cantautor des del moment que fas les teves pròpies cançons, no?
Sí, no?
No té cap altra connotació més?
No, no sé per què volia ser despectiu.
O canta error o canta, no sé, el que vulguin.
Sí, bueno, sí, és fer...
No, jo mirava aviam si tenies algun altre aquí.
Podem fer un altre o no?
Uf, sí.
No ho tenies previst?
No, bueno, però sí, podem fer-les.
Tenim aquí totes.
Voleu demanar-ne alguna en particular?
Sí?
Doncs vine, vine, Rosó, demana...
Agafa tu la que vulguis.
Vine, vine, dona.
No, no, la que vulguis, no.
Dejar-me escoger a mí, al menos.
Sí?
Sí, és que no...
Bé, que no serveixi de precedent.
Deixa'm triar.
Quina...
De fora, eh?
Doncs aquesta, eh?
Mirades lentes.
Mirades lentes, quan vulguis.
Mirades lentas, siempre sin ti.
Cierras tus puertas, a ver si sé por qué.
Me ha parecido verte detrás, aunque te rompas.
Y yo solo sé temblar.
Te quedas muy quieto, no miras más, nada parece moverse sin romper.
En el que pensabas, casi diré, pero no importa, pues no lo sabes bien.
El que pensaba es que no parla...
El que pensaba es que sí que esto se da, pero no sabe...
Jo sí que te doyme escoger a mí, al menos.
Y yo solo sé parla.
covering, GRÜNEN, en el menos.
Bé, doncs espalda maceta o José Juan González pels amics, ja et considerem així perquè com que també ets un dels molts altres que quan els suggerim de venir a participar del programa doncs també sempre ens diuen que sí, t'ho agraïm moltíssim.
El dia s'ho mereix, no? El dia de la música. Jo diria que sí. Després parlarem per fer memòria de tots els escenaris i tota la gent que estarà tocant avui a Tarragona.
Ah, molt bé, molt bé. Moltíssima gent, molts escenaris fins avui, te'n penso, a diferents punts. Moltes gràcies. A valtres. Fins la propera.
Fem una pausa per la publicitat i Teresa, et sembla que la intervenció vostra la podríem fer en dues parts, una peça ara i una altra després de la una.
Fem una petita pausa per la publicitat i de seguida tornem fins ara mateix.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.