Aquí el seguim acompanyant des del matí de Tarragona Ràdio.
Com en dèiem ara fa un moment, hem efectuat una petita pausa,
una mica per canviar d'escenari i també d'argument informatiu.
Alguna vegada, i afortunadament sempre,
per parlar de feina ben feta,
ens hem fet en ressò d'una entitat
que vostès coneixen molt bé aquí a la ciutat de Tarragona.
Ens referim a la Fundació Leura,
que ahir es van reunir amb el president del Parlament de Catalunya,
Ernest Benach, per abordar la situació de l'entitat,
per explicar la feina que realitzen definitiva,
per presentar també la memòria de l'actuació del darrer període.
I jo m'imagino que poc o molt també per saber, aviam,
quines són les perspectives de futur,
que això és el que interessa les persones que treballen de prop amb Leura,
que és la Montse Grisó, la seva presidenta. Bon dia, Montse.
Hola, bon dia.
I ens acompanya també el secretari de l'entitat, Joan Vallbé. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts. Ara entrarem allò en matèria,
però comencem pel capítol Tafaneries,
això de que et rebi una autoritat com és el president del Parlament,
que fan allò, passadís, ruger, sofà...
No sé com funciona el tema.
Tall d'anècdota, després parlarem de coses serioses.
D'anècdota, Joan, que és per explicar-lo que jo he dit, eh?
Que anaves prenent apunts.
Jo soc més de poble.
Vinga, Joan.
No, també són... A veure, precisament, vull dir,
l'Ernest Benach, que és un enviat conegut fa temps,
i a més una persona que, home, avui ocupa el càrrec institucional primer que hi ha al nostre país,
que és president del Parlament, però jo tinc que dir-los que va ser un home afable,
carinyós, em van convidar a estar amb un cafetó i tot,
i... i, bueno, doncs, a més, una persona, doncs, no sé,
destil·lava una humanitat que a vegades no ho notes amb gent d'aquesta, diguéssim, categoria.
Jo tinc, per exemple, moltes queixes,
amb les calles i del món se'm renyarà,
queixes, doncs, d'aquí de Tarragona, d'altres autoritats,
que ens tracten amb molt més...
amb molt més poc carinyo.
Ho sentiu ignorats, com si diguis.
Evidentment. No sóc a mínim ignorats, sinó quan ens han de donar...
Maltractats.
Maltractats, i quan ens han de donar calés,
després ja sortirà, ja.
Jo, perdona, perquè...
Jo tinc que t'emparar, perquè sóc un home d'un passat una mica...
de boca pecadora, i jo no pot ser un safagrant,
però quan veus que, doncs, una persona així et rep,
i no et diu allò, i què voleu, no, no, sinó...
A veure, les teves necessitats te les demanen d'una manera humana,
doncs, això ens reconforta.
I quan aquí, doncs, veus que, per exemple,
no sé, doncs, permeti'm l'Ajuntament, et deu...
Això i tornarem, et deu la subvenció de l'any passat,
i no hi ha manera, i vas amb un, vinga, home, feu el favor,
i encara d'arribar, home, et sap greu.
Tot per una cosa, com és l'eure que ja en parlarem, no?
Bé, el que anàvem, doncs, home, impressiona.
Després, allò que es diu pisar moqueta,
veure aquells artesonats...
I fonxes, allò que...
Sí, sí, sí, no, no, no, xafàvem, carai, bé.
I després, doncs, tot automàtic, quan sortíem,
com que anàvem dues senyores xiques guapes,
que dic jo, allò que vas obrir la porta,
només hagués educat, pum, la porta s'obre, s'obre.
Però m'esteu donant una imatge una mica a Paco Martínez Soria, eh?
Ai, ai, ai, ai, allò que volia la capital...
No, home, no, però...
Ja ens no exceixerem.
Home, la veritat és una cosa.
Serà capital i no capital,
però hi ha altra cosa que, com que està al costat del zoo,
fa una oloreta una mica animal,
allò, és i sense ofendre, eh?
Cuidado, que no voldria...
O sigui, fa olor, doncs, a zoo,
doncs, a cavalls, a sebres, a dromadres...
Aquella oloreta que té el zoo.
Això és la cosa, el contrapunt.
Ara, bé, parlem de coses...
A veure, jo també he de dir
que no estem acostumats.
Jo, per suposo que no hi estic
acostumada. Acabar-hi
així, amb aquest protocol.
Una persona amb protocol
que te coge la mano y te la va
se acerca y te besa la mano.
A veure, jo estoy acostumbrada.
Això és bonic, eh?
Així estàs acostumada al rock duro.
És clar. Tu heavy meten.
Les balades no les tocaves abans.
Bueno, ¿dónde estoy yo ahora?
La próxima vez
iré con media docena de mis chicos
que entonces eran más real.
Doncs probablement estaria
molt bé, no? També perquè
és la millor targeta de presentació
probablement d'explicar la feina
que feu a l'eure. Ja fa temps,
és la lluna en un cova primer, després des de l'eure
ja fa un quant de temps que esteu treballant
en un grup de joves
que en principi va néixer amb l'objectiu
de donar suport
i intentar que aquests joves
en situació de risc poguessin tenir
una vida pròpia. Però aquest col·lectiu
cada cop se us fa més gran
i es van integrant altres perfils
de persones que puguin estar en risc social, no?

No només vienen joves de centros
de menors,
sino que se incorporan joves que
vienen de servicios sociales, que no se hacen petición
desde servicios sociales, que un joven
que no tiene la familia que tiene
no está en condición de seguir
atendiéndolo, entonces ese joven está fuera
de casa. Nos vienen
también jóvenes que están
en situación de condena,
están en régimen de libertad
condicional, que tampoco tienen una
familia que les haga el soporte de
contención que fuera
el idóneo para que ese chico no cometa ningún
delito más. Nosotros estamos haciendo también
esa tarea,
ese trabajo,
con otros jóvenes que también han venido
de justicia juvenil,
que vienen de centros cerrados
y que hay una franja de tiempo
que antes de terminar el tiempo
de estar en un centro cerrado,
vienen al piso
y a la entidad
para tener una convivencia
normalizada,
con un soporte profesional
y se están viendo cambios
pero fantásticos en los jóvenes.
O sea, vemos a los jóvenes
como si fueran un problema, que eso es
a mí lo que me gustaría también
ir también quitando.
El problema el tienen ellos.
Claro.
No es que ellos siguen el problema,
probablemente el tienen ellos.
Claro, claro.
Y la sociedad que ven en estos jóvenes
o en muchos jóvenes
como difíciles,
conflictivos, fíjate tú,
con una serie, vamos por el mundo,
con una serie de prejuicios
que por favor hagamos
interiorización nuestra de nuestros
propios deseos, de nuestras propias
necesidades, de lo que nosotros
queremos para también trasladarlo
a los demás.
Es ahí donde podemos generar
una sociedad más justa,
partiendo de nosotros mismos
hacia los demás,
pero no creando barreras.
Estamos creando barreras
y estamos creando dificultades
en relación a los demás.
Creamos barreras en relación
a los jóvenes,
creamos barreras en relación
a los mayores,
creamos barreras en relación
a mujeres con dificultad,
creamos barreras en relación
a los vecinos.
Por favor, bajo barreras
y dediquemos un poco
a ser más personas
con una palabra muy básica
que es el respeto.
Cuando parlem de joves,
y perdona Montse,
estem parlant de nois y noies,
hombres y dones,
no només nois,
porque no sé por qué
tengo la sensación de que
venen en un centro de menús,
venen de la presó,
siempre pensem només en nois,
también vosotros
esteu, doncs,
treballando con noies.
¿De qué edad
se abasta una mica
la feina que vosotros feu?
Nosotros abarcamos
la edad de 18 a 25 años,
pero hemos atendido mujeres
de 30 y pico
porque en Tarragona
al no haber este dispositivo
y al estar en una situación...
¿També os deriven a vosaltres
temes de maltractaments de dones?
Sí,
pero el maltractament
no es por sí solo,
no es tema de maltrato solo.
Cuando hablas de maltrato
también hablas
de otro tipo de variables
que influyen en ese maltrato.
¿Vale?
O sea,
no solamente el maltrato,
son mujeres con pocos recursos,
económicos,
emocionales,
con pocas habilidades,
que a más a más
están recibiendo maltrato.
Pero a más a más.
Entonces,
si a esas personas
les dotas,
primero,
les dotas de
ya no tienen carencias económicas
ni de soporte
porque se los damos nosotros.
Y a más a más,
los maltratos
o la atención adecuada
ya deja de existir,
entonces esa persona
va entrando
en una configuración
de persona más humana
con mayor capacidad
de afrontar esta sociedad.
¿Porté una década?
¿Cuánts joves
habrán pasado
por estos pisos?
Como estamos haciendo
la memoria,
ya llevamos por 85
de atención directa.
85 de atención directa.
¿Qué vol dir atención directa?
Atención directa
son los que han estado
directamente en el piso,
pero tú cuentas
que de esos 85
que han pasado por los pisos,
nosotros estamos haciendo ahora
el seguimiento externo
y porque ellos quieren.
Porque quieras que no,
y a mí eso sí que me gusta,
nos constituimos
en referentes de ellos.
Es como la mayoría,
todos,
digo la mayoría,
casi todos han pasado
sin familia
o con familia
que no hace
las funciones de familia.
Entonces nosotros
nos hemos convertido
entre cometas
de familia.
Cuando yo tengo...
Sobre el referent
más directo.
Claro.
Cuando mi hijo
tiene un problema,
¿a quién tendría que recurrir?
pues a tu casa,
a tu padre,
a tu madre,
a tus hermanos.
A la familia.
Y estamos contentos, ¿no?
Porque yo tengo que cerrar la puerta
a un joven que se marcha
y viene a pedirme ayuda
esporádicamente.
Pues yo contenta.
Partint d'aquests 85 joves
que probablement tenen ara,
no sé,
25, 30 anys,
sí, sí.
Encara manteniu contacte
amb bona part d'ells
si sabeu
què és de la seva vida
i com els hi va.
Sí, sí, sí.
Y les orientamos
porque tienen dificultades,
claro que tienen dificultades.
Pues muchas.
Persones que tenien ja
problemes de formació
per integrar-se
en el món laboral.
Claro,
y están trabajando
pero cuando necesitan
comprarse un piso,
cuando tienen problemas
a lo mejor en el alquiler,
cuando se quedan
sin trabajos
porádicamente
y dices,
no sé que...
o Laureta,
que tengo que ahora
me falla esto,
pues chico,
pues haremos lo que podamos,
¿no?
es que es nuestra tarea.
Yo no puedo cerrar la puerta
a una realidad
que está ahí
y decir,
no,
yo estoy hasta aquí
hasta que se marchen.
A mí también
eso me parecería
una falta de ética
y profesionalidad.
No es una pensión.
Aquests pisos
no son una pensión
perquè estiguen allà
un temps
i vagin a dormir
i que tinguin un sostre.
No, no, no,
no, para nada.
És una altra cosa
ben diferent
com tota la gent
que coneix l'Eura.
Ja ho sap,
teniu un pis a Tarragona?
O quants pisos teniu?
Tres pisos a Tarragona.
Hi ha projectes
de tenir-ne,
a altres llocs?
Sí, a Reus
tenen aprovat
un altre pis
que será
dedicado
a mujeres
en situación de riesgo
con dificultades sociales.
A mí eso
de situación de riesgo
nadie lo entiende.
Lo decimos
y es un fallo
nuestro profesional.
Nosaltres també
utilitzem aquests termes
perquè els sentim
dir a vosaltres
que sou els professionals.
Que es eso
de situación de riesgo.
Tienen dificultades.
Tienen dificultades
para seguir adelante
una vida normal
como todo el mundo.
I també, Montse,
penso que a Dixa
també hi ha dos pisos
que estem festejant.
Tarragona?
Sí, sí.
Uno va a Tarragona
y un altre a Reus
que existe.
Exacte.
No són suficients.
No, no, no.
Pero tampoco queremos
en ese sentido
presionar
y hacemos caso
en este sentido
a los responsables
de los que vamos
a solicitar.
Porque esto de solicitar
tampoco
no está bien
delimitado.
Es que es lo que os...
Territorialmente tendríamos...
En el millor dels casos,
aquests dos pisos de Reus
s'aproven.
Aquest altre de Tarragona
ja ens posaríem
en set pisos.
Mantenir set pisos
i quan parlem
de mantenir set pisos
estem parlant
de tota una estructura
que ha de donar
resposta a aquestes persones
que van a leure.
Això deu costar
molts quartets.
Deu costar diners.
Jo a mis chicos
les digo
que somos pobres
pero dignos
porque esta cosa
no podemos ser.
Mi padre decía
pobre pero digna hija.
Pues yo también
les digo a los chicos
Montse esto dijo
pobres pero dignos.
I hem d'anar a demanar
i hem d'anar a solicitar.
Clar, per treure aquests diners
heu de demanar
allò que deia abans el Joan,
que hem d'anar
picant portes
i donem
i amb déus
i què...
No, no, a veure,
mai dir amb déus.
No, anem.
Després d'un compromís.
Sí, sí, exacte.
Hem de tenir un pressupost
si m'equivoco, Montse
i que pugui uns 91.000 euros.
Però claro,
això doncs
és una quantitat
molt poqueta cosa
per...
És el pressupost
de tot una.
Sí, sí.
Per el que necessitem.
Sí, sí.
Aquí, fíjate,
a los chicos
gracias a Dios
no les falta de lo básico.
Sí, però se'ls ha de donar
el bàsic.
Menjar, roba,
serveis al pis
on estan.
Sí, sí.
I más los profesionales
que están
porque yo
sí que lucho
por una profesionalidad,
por supuesto.
A mi, todo el voluntario
en el tema de intervención
no, nunca.
No quiero.
I si em permets
ja tallo la Montse
perquè ara la vull tallar una mica
perquè
i pagar
els professionals
perquè els tenim
molt bons professionals
molt mal pagats
i més d'un més
pobre gent
vull dir,
em penso que
em penso per d'una manera
que no han cobrat.
Jo sí que tenim una gent
que
que es mereixeria
a vegades
uns s'emociona
perquè
jo me'n recordo
fa uns anys
hasta
la consellera
de Benestar Social
de Reus
l'any passat
a final d'any
diu
escolta'm
sabem el que feu
i
m'ha sobrat
no sé si
eren 5 o 600 mil
pessetes
la pobra
i ja no s'ho va enviar.
Són coses que
emocionen.
Quan te trobes
a vegades
amb l'afredor
d'altres estaments
i això
veus
veus aquests bons coses
a mi
això m'emociona
a mi que ja soc jaio
i hi ha coses
que deuria tindre
el cor d'una
i quan veus
aquesta disposició
perquè
nosaltres tenim
els nostres fills
com deia la Montse
i quan ve
tenen un problema
parles amb ells
però no deixen de ser
els teus fills
però que té gent
que vellí
que
els seus problemes
com diu
efectius
de treball
de
la seva problemàtica
i això
és dur
i no són
i a vegades
no són gent fàcil
són gent que
se posen parlant
entre comèdes
són persones amb problemes
sí
es posen allò
sense ofendre
una mica xulos
la gent jove
escolta'm
jo tinc fills
que a vegades
aquí sóc jo
perquè l'edat ho porta
això no
doncs
amb els teus
ho aguantes
i aquestes
aquestes
bones educadores
elles
han d'aguantar
això
es té
que dir
perquè
i estem parlant
de joves
que van de tenir
un caràcter
clar
al llarg de la seva vida
han tingut tota una sèrie
de mancances
no només efectives
sinó d'hàbits
de formes
d'habilitats socials
per relacionar-se
amb els altres
amb normalitat
i això es nota
moltíssim
en la quotidianitat
que han d'afrontar
els treballadors
els professionals
sí, però
a ver
para los trabajadores
para eso son
profesionales
estan preparats
per afrontar
aquestes situacions
difícils
moltes vegades
i si no se
perquè no se nace
con eso
no se nace
hay gente
que puede nacer
con eso
pero
gran parte
se aprende
y cuesta
mucho
de aprender
y cuestan
muchos dolores
de espalda
de aprender
porque las emociones
se cargan en la espalda
o cada uno
la carga
donde
el estómago
y con eso
tenemos que trabajar
con las emociones
de los otros
hacia los propios
profesionales
porque tenemos que
tener mucho cuidado
en no proyectar
nuestras propias
insatisfacciones
o nuestros propios
deseos
en ellos
ellos venen a nosotros
un referente
y nosotros tenemos
que ser
esas personas
esos profesionales
que a ellos
les van a ayudar
yo no puedo
estar con ellos
como si fuera
su colega
su amiga
no cal ser fred
pero se ha de mantener
un cert distanciamiento
porque si no
no puedes ayudar
y hay que tener también
esa habilidad
de vincularse
emocionalmente
a mí los chavales
cuando nos vienen
al principio
la emoción
les falta
no saben
tocar
y saben abrazar
no es que no sepan
es que les cuesta
no lo han fet mai
probablemente
exacto
y cuando ya los llevas
de 6 a 8 meses
que ya están ellos
más relajados
y se les nota
el cuerpo más distendido
la cara relajada
que ya te vienen
y te abrazan
ostras
esto es
a mí
yo ahí disfruto
vamos
disfrutamos un montón
lo que dices tú
de las habilidades
si a estos chicos
a mí personalmente
me faltan
muchos tipos de habilidades
yo no soy una persona
10 para nada
me faltan
muchos tipos de habilidades
no te voy a decir cuáles
pero me faltan
muchas
y me cuesta
y a lo mejor
me niego
a adquirirlas
fíjate en ellos
que no tienen el conocimiento
de qué son esas habilidades
o para qué sirven
sí, pero cosas tan senzilles
com tramitar un paper bàsic
anar a la compra
relacionar-te amb normalitat
amb el veí de sota
són coses que
nosaltres
i les hem fet tota la vida
ens semblen molt normals
hi ha persones
que per la seva trajectòria vital
no han tingut ocasió
d'adquirir aquestes coses
tan evidents
i tan quotidianes
sobre todo el tema
del tema de relaciones
el establecer relaciones
relacionar-se amb normalitat
amb una altra

en seis meses
estos chicos
tienen que tener autonomía
y yo digo
sabrán ellos lo que es
la autonomía
y con perdón
sí, sí
no me quiero meter
tampoco con nada
no, no
però aviam
les persones
són material sensible
no són una norma
diguem-ne exacta
on pot necessitar
sis mesos
i un altre sis anys
d'això no hi ha dubte
que cada persona
és única
jo no és per res
però em penso
que tindreu feina
per anys
disortadament
sí
perquè a mi m'agradaria
dedicar-me a la història
segurament
t'agradaria fer una altra cosa
i al Joan
i als professionals
que hi treballen
però tindreu feina
perquè ja sabem
no vivim en el millor
dels mons
ni de bon tros
i en aquest sentit
també abans
em comentàveu
abans d'iniciar l'entrevista
que salviran canvis
pel que fa
a la legislació
que té a veure
amb l'àmbit social
a casa nostra
això també
pot afavorir
com a mínim
ordenar tot aquest tema
del que és l'atenció
en persones amb dificultats
i aquí entraríeu vosaltres
també com una entitat
que ja comença a tenir
una certa veterania
després de deu anys
parlem del futur
parlem del futur
a veure
nosaltres
com a entitat
i també te decía antes
que la entitat
por sí sola
no significa nada
que tiene un significado
a partir del objeto de trabajo
que en este caso
son los jóvenes
hoy
las mujeres
y las mujeres
en dificultad social
estamos muy ilusionados
en la
en lo que este gobierno
está preparando
que es la normativa
la ley de bases
de seguridad social
y ahí sí que estamos todos
los que estamos trabajando
muy ilusionados
porque el tema
de los derechos
a las personas
y aquello que dice
la constitución
de que toda persona
tiene derecho
a vivir en dignidad
se trasladará
a la ley
como normativa
básica
y a partir de esa ley
también dará más
canalizará
la responsabilidad
a los ayuntamientos
y los ayuntamientos
tendrán que ver
qué necesidades tienen
y poner los dispositivos
necesarios
para que toda la persona
tenga la ayuda
que se necesita
y ahí
será necesario
estudiar bien
qué necesidades
tiene la población
y dar respuesta
a esa población
y el por qué lo harán
porque se hará
a partir de una financiación
porque estas cosas
no se hacen
por el malabuela
o sea
la trasladarán
pero con la financiación
adecuada
y eso parte también
de los presupuestos
y todas esas cosas
estamos muy ilusionados
en esta ley
porque además
la ley que se va
que se va a crear
en Cataluña
pues será de las más
adelantadas que hay
en el Estado español
y yo pienso
sí que eso
que es muy difícil
esta ley
el reclusar
a que esta ley
es muy importante
y además
va a tener
una gran repercusión
en todas las personas
en todas las personas
de todos los ámbitos
y eso
de verdad
que merece
toda la confianza
todo el apoyo
a quien lo está
llevando adelante
y nosotros
somos una entidad
muy chiquitina
que solamente
dedicamos
a los jóvenes
y no podemos hacer
porque no podemos hacer nada
pero todos los que formamos
la entidad
y los que rodean
la entidad
desde aquí
damos todo el soporte
y el apoyo
y en la medida
que nos necesiten
para dar orientación
aquí estamos
si podemos hacer
un granito de arena
un granito de arena
pero que merece la pena
el esfuerzo
y no solamente
de la entidad
sino de todos
los colectivos
de la sociedad
se merece
desde aquí
dar a conocer
que se está trabajando
para que todas las personas
tengan
los derechos sociales
básicos
y eso se va a hacer
desde Cataluña
y a partir de ahí
toda la confianza
del mundo
y todo el apoyo
y no sé
desde nosotros
és el que anava a dir
això en el març general
l'Eure va continuant
fent la seva feina
quotidiana
no es pot aturar
tota la maquinària
tot el dispositiu
aquests pisos
que s'han d'acabar
d'amoblar
podríem dir-ho així
de crear
i d'instalar-se
també
dins de l'Eure
i la feina
de cada dia
es necessiten recursos
per tirar endavant
tot això
i ara tan aviat
feu una exposició
com munteu no sé què
com feu una crida
com sol·liciteu
aquells ajuts
que per justícia
us pertoca
com a entitat
vull dir
és anar treballant així
en aquesta línia
no?
Sí, sí
i alguna vegada
hem tingut
d'anar a buscar
alguna pòlisa
pòlima
alguna entitat
i vinga
i anar tapant forats
vull dir
la nostra
vida econòmica
és autènticament
anar tapant forats
avui aquí
de mallí
però una cosa
el que és important
és el que ha comentat
la monstra
aquesta nova llei
el que traslladarà
és la competència
a l'ens local
que és el que ha de viure
el dia a dia
al més proper
i que s'en doni a compte
que escolta'm
que el problema és aquest
que això està aquí
i que a més
és un dret
per aquesta
quan la Montse
diu
estos chicos
abans
mis chicos
en general
chicos i chiques
a les ciutadans
estadones
per ells és un dret
i és una obligació
en aquest cas
pels gens locals
això s'ho han de posar
entre sèrie i sèrie
és una obligació
quants són ara
els teus chicos i chiques
Montse
aproximadament
són muchos
estamos ahora
atendiendo
a un general
de 25 o 30 chavales
dos profesionales y medio
que de verdad que
s'has deixat
sense
trabajando mucho
y
y
y
y
y
y
y
yo que sé
i acabo
no vull incidir
massa
però quan veus
sobretot
una és la Laureta
i la otra
és la Raquel
és que a més
són dues noies
amb una
les veus
venen pel despatx
moltes
i amb una alegria
amb una
amb una actitud
que dius
i perdona l'expressió
me cago
condena
però si
si a vegades
a vegades
dius
la vida
t'aquests problemes
i aquest
aquest
no tan canalla
aquestes noies
amb la feina
que tenen a l'abast
i amb aquesta
actitud
ja sobra en alegria
alegria
i senó
i dius
Joan
pensem
això
dona que pensar
això per dir
que els nostres oïdors
se'n donessin
compte d'aquestes coses
a mi com que m'ha passat
jo no
no puc donar lliçons
de res
però
aquestes persones
m'han donat
unes lliçons
bueno
de campionat
Clara i la Montse
són autèntiques
professionals
i alguna cosa més
també
exacte
sí sí sí
persones
primero personas
sí sí sí
Montse Grisó
Joan Valver
presidenta i secretari
respectivament
de la Fundació Leura
aquesta visita
aquesta rebuda
que els va fer
el president
del Parlament
de Catalunya
doncs ha estat
l'excusa perfecta
no en necessitem
però mira
estava bé
per recordar qui sou
què feu
i hi haurà moltes més ocasions
de continuar fent memòria
als nostres oients
moltes gràcies
i molta sort
gràcies
i gràcies per aquest
màrqueting
de Tarragona Ràdio
gràcies
fent màrqueting
som els primers
gràcies
adeu-siau
bon dia
adeu-siau