Ninfa Visba, hola, molt bon dia.
Bon dia.
Ens proposen des de la Fundació La Caixa un altre quadre de la seva col·lecció
i en aquesta ocasió s'han fixat en un autor basc nascut a Bilbao, com és Juan Ogalde.
Sí, efectivament, amb aquesta obra continuem la nostra proposta a la ciutat de Tarragona
d'anar desvalant la nostra col·lecció, una col·lecció que és prou coneguda,
però que hem iniciat aquesta activitat, l'havíem iniciat l'any passat amb una escultura
de Joan Miró, que pertany al Patrimoni de la Caixa, i ara pensàvem continuar-la
mirant quadres de la col·lecció d'art contemporani.
Apropar-se d'una forma calmada i sossegada a un quadre, mirar-lo no amb les presses
que sempre tots fem, mirant una exposició.
No ho podem negar.
No ho podem negar.
Inclús jo també ho faig, tot i que soc una apassionada de l'art,
però veus en exposició i moltes obres les passes ràpidament i queden més desapercebudes.
Llavors hem triat aquest vestíbul per anar presentant obres i que la gent pugui
contemplar-les amb calma.
A més hi ha un fulletó que explica, que fa una interpretació de l'obra,
o sigui que li hem dedicat una atenció molt especial.
I això és un programa que pensem continuar en el futur.
Periòdicament s'aniran canviant les obres, potser cada sis mesos anirem canviant les obres
i així s'anirem donant pinzellades del que forma part de la col·lecció.
En aquesta ocasió, com comentàvem, ens proposen una obra de Juan Ogalde,
amb una obra titulada Eva, en què es donen fruits de la seva manera de ser,
aquesta ironia, aquest retrat social tan habitual amb la seva obra.
Sí, és un retrat social magnífic.
Jo crec que és una de les seves millors obres.
Juan Ogalde és un artista, sí, efectivament.
Va néixer a Bilbao, el que passa és que ha passat gran part de la seva vida a Madrid
i s'ha dedicat a retratar l'Espanya més profunda,
però l'Espanya més marginal.
l'Espanya amb problemes, problemes socials i econòmics,
aquella societat marginal que pràcticament nosaltres desconeixem,
si hem de ser sincers.
I que quan de vegades ens les ensenyen girem el cap cap a un altre costat.
Efectivament, és aquell aspecte de la nostra societat que no ens agrada veure
o que patim, veient-la.
Durant gran part de la seva trajectòria,
ha retratat els suburbis, els blocs,
per exemple, hi ha una sèrie molt fantàstica de cementiris de cotxes,
tot allò que abandonem,
però que també abandonem part de la societat.
Aquest és un retrat molt, molt especial.
Ugalde retrata aquesta miseria,
però sempre amb humor i moltes vegades amb tendresa.
I aquest és un retrat molt tendre,
tot i que és molt cru.
Es tracta d'un paisatge de xaboles,
en el qual al mig hi ha una noia,
mitja dormida, potser molt cansada,
sobre un sofà.
es titula Eva,
potser és la Eva que després del paradís ha sortit expulsada,
però també podria ser l'Eda.
L'Eda, si ens remetim al mite grec,
quan Zeus es va seduir a l'Eda,
transvestit de signe.
I per què ho dic?
Perquè en un extrem hi ha un petit signe blanc,
és una figura retallada,
i potser hi ha una al·lusió a això.
Després de seduir-se per als plaers de la nostra societat benestar,
Eva Oleda ha sigut abandonada.
hi ha molts elements que estan oberts a diferents interpretacions.
Estic dient, em sembla que m'he referit a Ogalde com a pintor.
De fet, ell va començar com a pintor,
però el seu mitjà freqüent,
bé, constant més aviat,
des del 92,
és la fotografia.
I en aquesta ocasió,
Disculpi,
es torna a fer com és habitual,
tot i que,
a menys que en d'altres obres,
doncs aquesta barreja de tècniques.
Sí,
efectivament,
és una barreja de tècniques.
Ell comença fotografiant,
que després amplia,
i en cola a una tela
i després dona unes grans pinzellades sobre la fotografia
per tal de resaltar alguns aspectes
i, a més,
en cola diferents elements sobre la fotografia.
Bé,
el que he dit és això,
que és una obra molt oberta a interpretacions
i és una obra que potser en aquests moments
de consumisme desaforat.
I més amb les dates assenyalades.
Amb les dates,
doncs potser ens fa reflexionar una mica.
Des de la Fundació La Caixa
proposen mirar aquesta obra amb calma i tranquil·litat
i proposen que la pugui mirar tothom
i fins i tot tenen un programa,
uns tallers adreçats als nens,
als més petits,
demostrant una mica que l'art està obert a tothom.
Sí,
l'educació és un tema que ens preocupa
a la Fundació des de sempre.
De fet,
hi ha un servei educatiu
molt,
molt actiu
i s'han programat
una sèrie d'activitats
a partir del gener
per a escolars,
per aprendre a veure una obra
i per discutir
sobre un tema tan actual
com és el que ens presenta aquesta obra.
Els nens també poden discutir sobre l'art?
Naturalment,
i són els que millor ho fan.
Segur?
Seguríssim, sí, sí.
Ho ha comentat també,
i ja per acabar
en el seu discurs
o en la inauguració,
aquesta primavera
tindrem l'oportunitat
de veure més àmpliament
una part del seu fons.
Ah, sí.
Realment,
estic entusiasmada
amb aquest projecte.
és una exposició
de vídeos
i fotografies
principalment,
si parlem de mitjans,
però que estan centrats
en el retrat.
Es titula
Imatge i identitat,
però el seu tema
és efectivament
el retrat.
Com l'artista contemporani
tracta
aquest tema
que és tan conegut
des de segles
per la pintura,
i veurem
diferents
i molt variats
tipus
de retrats,
molt interessant.
Serà coció
de no desvetllar
tots els misteris
perquè fins a la primavera
encara queden alguns mesos.
Sí, sí,
i els convido
des d'aquí
a que vinguin
i que no s'ho perdin,
que val la pena.
Abans, però,
tenen l'oportunitat
de veure aquesta obra
d'Ogalde.
Ninfa Bisba,
moltíssimes gràcies
i felicitats
per aquesta iniciativa
que s'està duent
aquí a l'Obre Social
de la Fundació
La Caixa Tarragona.
Moltes gràcies a vosaltres.