Dos quarts i dos minuts.
Doncs seguim endavant amb el dia d'Arragona Ràdio.
Parlem ara d'amnistia internacional.
Vol més presència activa de les víctimes
en la creació de protocols de prevenció de maltractaments.
L'entitat ha fet analitzat les polítiques de serveis socials
de Tarragona, Reus i Cambrils.
El resultat d'aquest anàlisi es recull
en l'informe més enllà del paper,
fer realitat la protecció i la justícia
per les dones davant la violència de gènere en l'àmbit familiar.
D'aquest informe en volem parlar
i també de com s'ha dut a terme
aquesta anàlisi de les polítiques de serveis socials
en conversa amb la portaveu d'Amnistia a Tarragona,
Maria Pilar García. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
D'entrada, com s'ha fet aquesta analítica
de les polítiques dels serveis socials
en aquests diferents municipis, Tarragona, Reus i Cambrils?
Molt bé, doncs això s'ha fet en el marc d'un informe més ampli
que abarca tot l'Estat.
El que hem fet és posar-se en contacte
amb els tres municipis, amb els serveis socials
i amb les regidories corresponents,
i hem recabat informació a través d'una enquesta,
un qüestionari que els vam demanar d'omplir.
Posteriorment, amb aquest qüestionari
s'havien d'adjuntar una sèrie de documents.
Posteriorment, si teníem algun dubte
o si necessitàvem algunes precisions més,
doncs hem fet entrevistes,
tant en aquests municipis com col·legis d'advocats
de Reus i Tarragona,
l'Associació contra la Violència Familiar,
ADARA,
i algunes coses més,
com, per exemple,
Unitat de Treball Social de l'Hospital 1-23.
Després parlarem, si vol,
de la realitat que hi ha,
del rirafons que tenim actualment,
però hi ha una dada que ens crida força l'atenció,
com a resultes d'aquestes estadístiques oficials,
insistim, estadístiques oficials,
que revelen que més del 95%
de dones que són víctimes de maltractaments
no presenten denúncia.
Exacte, és una dada molt preocupant.
i, de fet, això reflexa una situació real.
Una macroenqüesta del 2004 del CIS
revelava que el 60% de les dones enquestades
contestaven que no tenien gens
o poca confiança
en que les autoritats fossin eficaces
a l'hora de protegir-les.
D'aquí, aquest 95% de dones
que no se senten segures
per fer una denúncia.
No fan la denúncia
per por
o perquè saben que potser
encara falten molts recursos
i que, per tant,
no podran tenir una solució a curt termini?
Efectivament.
És una combinació de les dues coses.
De fet, és un tema molt complex
hi ha tot un procés psicològic
de por,
però també afecta molt
la falta de seguretat
i la falta de confiança.
De fet, també s'ha detectat
que al camp
els refugis que hi ha d'emergència
actualment no reuneixen
les condicions avients per a les dones.
Efectivament.
Diguem que són els recursos d'emergència,
com bé ha dit.
És a dir,
els recursos
que existeixen
abans que les dones ingressin
en una casa d'acollida o no.
Aquest període
pot anar d'un dia
a pràcticament una setmana
i a Tarragona, sobretot,
es fan servir convenis
establerts entre municipi
i hotels i pensions de la ciutat.
A Cambrils i a Reus
disposen d'un pis per a emergències,
però quan aquesta vivenda està ocupada
també tenen el recurs
dels convenis
amb hotels i pensions.
I aquest tipus de recurs
no el consideren adient
ni les víctimes
ni les organitzacions de dones.
Vostè,
des d'Amnistia Internacional,
amb aquestes dades a la mà,
després de fer
aquest reconeixement
de quin és l'estat de la situació,
proposen,
entre altres coses,
proposen moltes coses
a través d'aquest estudi,
d'aquest informe,
que si vol després en detallarem
algunes de les conclusions.
però, per exemple,
proposen,
això és interessant,
la presència activa
de les víctimes
en la creació dels protocols,
que en teoria
són aquells protocols
que han de vetllar per elles.
Vostès proposen
que tinguin presència activa
en la creació d'aquells protocols.
Efectivament.
La feina d'avaluació
de totes les mesures
i les pràctiques
és molt important.
D'aquí el nostre informe,
perquè és una mena d'avaluació
del que es fa.
Però,
les organitzacions de víctimes
i dones
han de tenir un paper actiu,
és a dir,
que han d'estar presents
de forma activa
tant en la planificació
com en l'avaluació.
I això és molt important,
perquè elles
s'hi troben
amb que dones
que acudeixen
a les seves oficines
no coneixen
o totalment
o parcialment
els protocols
establerts
i els recursos
dels que disposen.
Ens crida l'atenció,
Maria,
el fet que
l'Amnistia Internacional
habitualment
presenta informes
generalment
d'altres països.
Efectivament.
En aquest cas,
han volgut mirar
de portes endins.
Sí.
de fet,
és un projecte pilot
i per què
sobredona?
Doncs perquè
considerem
que és una violació
dels drets humans
molt estensa
d'alguna forma,
que afecta
una part de la població
importantíssima
i perquè també creiem
que és important
que s'abarquin
tots els problemes.
O sigui,
aquesta campanya
contempla
la violència de gènere
en conflicte,
en postconflict,
en preconflict,
en la legislació,
però quan aquesta situació
no es dona
també hi ha violència
i discriminació
cap a les dones
en l'àmbit familiar
i, diguem,
en la societat en general.
I per això,
doncs,
hem volgut
fer aquesta campanya
i fer aquesta investigació.
I perquè,
és a dir,
les dones d'aquí
vegin
que els drets humans
i la defensa
dels drets humans
també
els inconveix
d'alguna forma.
imagino que aquest estudi,
aquest estudi que abans
fèiem referència,
l'han fet arribar,
si més no,
als ajuntaments
que han sigut objecte
de l'estudi,
és a dir,
Tarragona,
Reus i Cambrils.
Exacte.
També els que hem de dir,
abans ja ho hem comentat,
que és un estudi
que s'ha fet aquí
però que també
forma part
d'un projecte més ampli
fet al País Basc,
a Madrid,
a Andalusia
i Castella-Llaó.
Exacte.
Què passarà ara
amb aquest informe?
Més enllà del paper
fer realitat
la protecció
i la justícia
per les dones
davant la violència de gènere
en l'àmbit familiar.
Què passarà ara
amb aquest informe?
On es fa arribar?
Bé, ara,
o sigui,
localment,
ara estem fent arribar
els grups polítics
que governen
o que estan
en aquests
tres municipis.
Estem en curs
de fer-los arribar.
En principi,
si no en principi,
realment,
l'objectiu d'aquest informe
és produir una millora.
És a dir,
nosaltres farem
un seguiment
per veure
com tenen
intenció
d'aplicar
aquestes recomanacions
als ajuntaments.
I això
és encara més important
que dir el que hi ha.
De tota manera,
quan es parla
de la violència
de gènere
s'acostuma a parlar
que s'ha d'adoptar
mesures
que actuin
de forma
més àmplia,
més global,
en diferents administracions,
en la participació
també d'entitats
del territori,
és a dir,
que es doni
una solució integral,
no?
És a dir,
no només des d'un front,
sinó atacar-la
la violència
de gènere
des de diferents fronts.
Exacte.
Per això,
una de les recomanacions
és que
se substitueixin
els protocols
de coordinació
per un instrument
més ampli
que seria
un pla d'acció
que abarca
mesures
de tota índole
i en tots els sectors.
És a dir,
no solsament
mesures de protecció
i refugi,
sinó també
mesures preventives,
que ja es fan
però s'haurien de fer
de forma més àmplia,
mesures de participació
de les organitzacions
de dones,
mesures d'avaluació,
etcètera.
Si es vol
abordar
el problema
des de la seva
integralitat,
s'han de
planificar
mesures
en tots els sectors
i des del principi
fins al final.
És a dir,
des de prevenció
i detecció
temprenenca
fins
avaluació.
Sens dubte
que existeixi
l'informe
ja és important,
un informe
on s'evidencien
aquests fets
preocupants
com ara
que el 95%
pràcticament
la totalitat,
el 95%
de les dones
que són víctimes
de maltractaments
no presenten denúncia,
és important
que hi hagi constància
d'aquesta realitat.
Dic l'informe
és important
però vostès
també asseguren
que la voluntat
d'amnistia internacional
és anar
més enllà
del paper
i fins i tot
més enllà
de la llei
integral
contra la violència
de gènere.
Què volen dir
amb això?
Això vol dir
que una cosa
és el marc legal
en el que es movem
que en aquest cas
des del gener
i sobretot
ara a finals de juny
que s'acaba d'implantar
la llei integral
tenim un marc legal
concret
però
més enllà
d'aquest marc legal
s'ha de veure
com
es posen en pràctica
aquestes mesures
és a dir
que l'aspecte
d'avaluació
és primordial
i
el que creiem
també
és que
s'han de seguir
les recomanacions
que fa l'ONU
a través del comitè
de vigilància
de la convenció
de la dona
que ja el 2004
i anteriorment
havia fet
recomanacions
concretes
a l'estat espanyol
pràcticament
en
diguem
paral·leles
a les que fem nosaltres
és a dir
avaluació
i incidir
encara més
en prevenció
i en detecció
vostès també
en aquest informe
van manifestar
la seva preocupació
per la manca
de protecció
d'alguns col·lectius
de dones
que formen
parts
de grups
vulnerables
efectivament
que també
és una
de les
recomanacions
de l'ONU
és a dir
quan se tracta
de drets
fonamentals
s'ha de tenir
molt clar
que no
ha d'haver
discriminació
de cap mena
és a dir
els col·lectius
vulnerables
són
les dones
que presenten
alguna
discapacitat
física
o mental
en les que
també entren
dones
toxicòmenes
entren
dones
amb malalties
mentals
alguns
col·lectius
de dones
migrants
indocumentades
també
entren
col·lectius
de dones
d'ètnia gitana
i aquests
col·lectius
tenen
unes
especificitats
que la protecció
ha de contemplar
és a dir
ha d'haver-hi
recursos
per a aquestes
dones
el qual
no vol dir
que han de ser
els mateixos
però han d'existir
recursos
i s'hem trobat
que en algunes
comunitats
autònomes
o bé
per exemple
les cases
d'acollida
o els pisos
per a emergències
no estan adaptats
per a dones
discapacitades
o bé
per exemple
es contempla
com un dels requisits
que aquestes
dones
no vagin
acompanyades
de nens
de més
de 12
o 14 anys
en el qual
les dones
d'etnia gitana
es troben
amb un impediment
molt fort
culturalment
etcètera
etcètera
es trobem
amb aquesta
amb aquesta sèrie
de problemes
i la convenció
de la ONU
ho deixa molt clar
o sigui
no ha d'haver-hi
discriminació
de cap mena
ha d'haver-hi
recursos
també
per a aquestes dones
i això
és un dels aspectes
que
contempla
la llei integral
per primer cop
però
torno a dir
que
una cosa
és la llei
i el marc legal
i una altra cosa
és l'aplicació
que se'n fa
a la pràctica
Maria Pilar García
no la volem entretenir
gaire estona més
però sí que
voldríem demanar-li
si vostès
a través
de l'elaboració
d'aquest informe
quan han contrastat
les dades
per exemple
de Tarragona
Reus i Cambrils
és a dir
en definitiva
de la nostra demarcació
i de Catalunya
òbviament
amb les dades
d'altres llocs
com ara
el País Basc
Madrid
en el Oceà
o Castellet Lleó
ja han detectat
substancials
diferències
entre unes
comunitats
i d'altres
Bé
de fet
nosaltres
no hem
la investigació
que hem fet
aquí localment
tampoc abarca
tots els punts
que contempla
l'informe global
evidentment
perquè doncs
no tenim la capacitat
com a grup
local
d'abarcar
tota aquesta feina
i això
per una banda
i per una altra
no acostumem
a fer comparacions
nosaltres
el que ens importa
és
agafar
un camí
de millores
tot i això
de totes maneres
el que vol dir
és que
les situacions
són bastant semblants
com no podria ser
d'una altra manera
potser hi ha
alguns aspectes
que en alguna zona
tenen més incidència
que d'altra
per exemple
l'utilització
de pensions
i hotels
és un
diguem
és una pràctica
més comú
aquí a Catalunya
però
no vol dir
que sigui
un problema
diguem
ni més greu
ni menys greu
quan
quan s'és víctima
tots els problemes
afecten
i nosaltres
sempre defensem
el punt de vista
de les víctimes
evitem
a tota costa
fer rànquings
i això és una
de les nostres normes
el que és important
és millorar
i per millorar
encara queda
molt de camí
per recórrer
sí
això ha quedat
més que
manifest
a través d'aquest informe
i també
una mica
de la percepció
que es té
en general
d'aquesta xàcra
que és la violència
domèstica
i de tot
també volia insistir
una mica
en que
de fet
que els tres
ajuntaments
que hem
diguem
diagnosticat
hagin aportat
aquesta informació
és una aportació
positiva
és a dir
sempre demostra
que estan disposats
a que algú
de fora
una entitat
externa
els hi pregunti
i a contestar
això ja és
un punt
molt positiu
i ho agraïm
evidentment
Maria García
portaveu
d'Amnistia Internacional
d'Amnistia Internacional
confiem
que bé
que també es demani
la presència activa
de les persones
que pateixen
la violència
de gènere
en la creació
d'aquests protocols
de prevenció
pels maltractaments
gràcies
per atendre
la trucada
del matí
de Tarragona Ràdio
i fins una altra
que vagi bé
gràcies
molt bé
moltes gràcies