Les 10 del matí, gairebé 34 minuts,
seguim endavant a la sintonia de Tarragona Ràdio
en aquesta quarta hora del programa
i seguim parlant de temes relacionats amb la gent gran
i que interessen especialment a la gent gran.
Ara us comentàvem les característiques d'una campanya
que vol portar internet i les noves tecnologies
sobretot a les persones més grans,
una campanya que aquesta setmana està
al Cafè del Teatre Metropol de Tarragona,
coincidint amb les festes de Santa Tecla.
I ara volem parlar d'una altra iniciativa
de la qual us havíem donat en detalls
ja fa mesos.
És un tema que porta des de fa anys
l'Associació Popular de la Gent Gran de Tarragona
i que finalment ja ha vist la llum,
ja ha obert la residència,
una residència anomenada Nostra Llar
al municipi dels Cepallaresos
i que té una fórmula de funcionament
prou particular, prou peculiar.
És una fórmula de funcionament
fins i tot pionera a l'estat espanyol.
Avui parlarem d'aquesta qüestió
amb el president de l'Associació Popular
de la Gent Gran de Tarragona, el senyor Antoni Fernández.
Senyor Fernández, bon dia.
I també amb el director de la pròpia residència,
el senyor Moisés Sumoy.
Senyor Sumoy, també bon dia.
Hola, bon dia.
Senyor Fernández, comencem fent història,
perquè això, com dèiem, es remunta fa anys.
Es remunta a sis anys.
Sis anys.
Sis anys.
L'Associació Popular de la Gent Gran
fa sis anys que té una idea.
Comencem explicant una mica
tota la història que ha desembocat finalment
en què vostès hagin pogut obrir
aquesta residència dels Pallaresos.
Quan comença tot?
Sí, seré molt breu
perquè sé que els minuts de ràdio
són molt cars i molt complicats.
va començar fa sis anys amb una idea
que nosaltres som una residència important,
tenim 1.200 socis.
Quan vam tenir aquesta idea érem 1.500,
perquè després hi ha hagut molts moviments.
I teníem la demanda de molts socis
que volien que els fessin gestions
per anar a residències.
I com que teníem un servei jurídic gratuït,
efectivament els hi buscàvem a residències.
Feien tràmits a la Generalitat
perquè entressin a residències públiques,
feien tràmits a residències privades.
I amb tota aquesta història
va arribar un moment que van dir
per què no fem una residència per nosaltres mateixos
en comptes de buscar residències de fora.
I així va sortir la idea.
Van dir, però va començar el problema econòmic.
Com ho paguem, aquesta residència?
Com ho paguem?
I un dels socis,
que va ser molt d'expert, per cert,
se li va córrer la propietat horizontal,
com un edifici qualsevol de pisos,
que amb els diners que traïssim
de la venda de les habitacions,
pagaríem les obres de la residència.
Llavors, la residència aquesta és pionera,
com vostè ha dit,
perquè jo crec que és l'única residència
a l'estat espanyol
que està de propietat horizontal
totes les habitacions.
Tenen els seus propis propietaris.
Uns per inversió,
altres per llogar-les
i altres per anar-hi a viure.
Aquesta és la idea.
Aquesta és la idea
que ha vist la llum sis anys després.
Ha costat molt,
perquè m'imagino que va costar
buscar els terrenys
i que participessin
tota una sèrie de socis
per poder tirar endavant les obres.
Va costar buscar els socis compradors.
Després,
els temes més complicats
van ser de requalificació dels terrenys.
Els terrenys eren rústics,
perquè volíem comprar un bon espai.
Perdona,
van comprar un hectàrea de terreny,
10.000 metres,
i eren zona rústica,
però dintre de les pallaresos,
precisament.
No les de fora,
sinó dintre de...
bastant cèntric.
I la requalificació dels terrenys
de zona rústica,
zona urbana,
això és el que ha costat
3 o 4 anys.
Hi ha hagut tràmits
de comissió d'urbanisme,
tràmits de normes subsidiàries
de requalificació de tot el terme,
i ha costat 3 o 4 anys.
Quants socis van participar
en generar tot aquest moviment?
Com van a...?
Els socis compradors.
Els socis compradors són 126.
Els compradors.
Els que han col·laborat
per altres motius són molts,
però els que són propietaris,
són 126.
I amb aquests 126
es van fer possible...
amb el cost de venda
de les 126 habitacions
s'han pegat les obres.
Aquestes obres ja s'han acabat?
Ja s'han acabat.
I això vol dir que ja
la residència s'ha marxat?
La residència ja funciona.
6 anys després,
el president de l'associació
n'està content,
n'està satisfet?
Molt satisfet.
Estic molt content.
Sé que ens ha costat
molts esforços,
molts disgustos,
moltes alegories també,
molta col·laboració
per part dels socis,
compradors i d'altres socis,
i després també
per part de l'Ajuntament
de les Pallades
no tenim res a dir,
al contrari,
sempre s'ha mostrat disposat
a ajudar-nos
amb tot el que fes falta,
però depenia una mica
de la Comissió d'Urbanisme
a nivell regional.
Molt bé.
La residència és una realitat,
la residència ja funciona.
Senyor Somoi,
com a director,
com és la residència?
Expliquem primer
com és aquesta residència.
Aquesta residència
són unes instal·lacions noves
de nova construcció,
que és molt important.
Són molt àmplies,
molt àmplies,
amb uns espais molt macos,
amb unes vistes maques,
vull dir,
estar en una zona urbana,
a la urbanització dels hostalets,
que no en sortia,
són molt espaioses
i molt lluminoses.
aquestes instal·lacions
s'estan començant a omplir.
Ara tenim al voltant
d'unes 70 persones
a la residència,
tenim un equip
de professionals molt bo,
que intentem entre tots
treballar amb equip
i formar un equip
molt maco
per poder donar
un bon servei,
que és el principal,
el principal objectiu
és donar un bon servei,
que la gent estigui contenta,
que se senti,
no com a casa,
sinó que se senti a casa.
Vull dir,
nosaltres intentem
que les persones allí
estiguin molt a gust,
això no vol dir
que sempre s'aconsegueixi,
perquè les coses
es fan tot el possible,
però bueno.
Llavors,
ara en aquest moment
estem en el moment
d'expansió,
vull dir,
està entrant cada dia,
cada setmana,
entren persones noves,
no podem fer unes grans entrades
a persones,
però sí que estan entrant
cada setmana,
anem creixent,
i doncs amb una perspectiva
que en els pròxims mesos
anem omplint.
Quantes habitacions n'hi ha?
Ara,
en aquest moment,
hi ha 126 habitacions,
n'hi ha d'habitacions individuals,
n'hi ha d'habitacions dobles,
de totes aquestes habitacions
n'hi ha un tant percent
encara per ocupar,
per tant,
si hi ha algú interessant,
doncs encara pot demanar
informació,
que se l'informarà
sense cap mena de compromís,
i l'important,
sempre ho dic jo,
no només quedar-se
amb els comentaris
que a vegades se senten,
que pot ser que siguin
molt macos
o no tan macos,
però sí que és important
que vinguin a veure
les instal·lacions,
que són instal·lacions
de veritat maques,
només d'entrar ja
la gent té una sensació
d'agradable,
no?,
que això és important.
Més enllà de les habitacions,
estrictament,
les instal·lacions comunes,
quines són?
A veure,
nosaltres disposem de...
La distribució està feta,
que la planta primera
i la planta segona
són habitacions
i alguna zona comuna,
però molt poques,
i després,
tot el que...
Gairebé la planta baixa
són zones comunes,
despatxos,
menjador,
sala de polivalent,
sales de jocs,
sales d'activitats,
un petit oratori,
capella,
i després,
doncs, bueno,
el menjador i la cuina.
Una cosa important
que nosaltres hem considerat,
bueno, nosaltres,
quan parlo de nosaltres,
implico també
a la Junta de l'Associació,
que està molt implicada
en el tema,
es va considerar
que era molt important
el tema del menjar
i una cosa molt important
que vam considerar
és que cada àpat que es fes
hi hagués diverses opcions
per poder triar,
perquè considerem
que el menjar
és una peça clau
dins d'una residència
i si es posen dos plats
a triar
sempre hi ha més
nivell de satisfacció
de les persones,
llavors,
per posar un cas concret,
en un dinar
poden triar
entre carn i peix,
que sempre dona
més vida
poder triar
deixant de banda
les persones
que necessitin
menús especials,
diabètics
i tot això
que això
ja has de suposar.
Doncs, esclar,
això també dona
un nivell
de satisfacció
més alt
a l'hora
de valorar
el tema del menjar.
tenim cuina pròpia
que, bueno,
en principi
en línies generals
tothom està content,
sempre hi haurà
qui li agradarà més
el que cuinava a casa,
clar,
això és inevitable,
però, en principi,
doncs,
estem molt contents
de com funciona
el tema de la cuina.
I pel que fa
als professionals,
quanta gent
estan treballant
ja a la residència?
A la residència,
al voltant
d'unes 30 persones,
entre auxiliars,
infermeres,
metge,
terapeuta ocupacional,
tècnics de lleure,
assistent social,
recepcionistes,
administratives,
jo mateix,
vull dir,
som tota una colla,
ara entrarà
treballat amb el psicòleg
i falta fisioterapeuta,
també,
que estan en el procés
de selecció ara,
vull dir que
estem en un moment,
doncs,
d'acabar de formar
l'equip de treball
i, bueno,
i seguir tirant endavant.
Clar,
al principi,
doncs,
no es pot crear
l'equip
al ple,
perquè,
doncs,
per les possibilitats
i per el treball,
doncs,
ha de ser a poc a poc
el creixement,
no?,
i aquest creixement
l'estem portant
al meu veure,
al meu veure,
força bé,
no?
Sembra Fernández,
de com han quedat
les instal·lacions,
n'està content?
Sí,
perquè vostès van participar
molt en el disseny,
evidentment,
de la residència.
Estic molt content,
el senyor Sumoy
és un professional
com la copa d'un pi,
que es diu normalment,
i estem contínuament
pensant en millors.
Ell,
com que ha parlat
de tot el que hi ha allà,
no és que s'ho hagi deixat,
perquè,
potser ho ha deixat d'entrar,
hi ha una biblioteca
molt completa,
hi ha un gimnàs,
una cafeteria,
i sales,
com ha dit,
d'oci,
de jo,
d'una sala polivolent
de 200 metres quadrats,
amb dos grans televisors,
i molts assientos,
molts sofàs i tarzillos
perquè la gent pugui estar allà
després de dinar,
tranquil·lament,
fer les seves tertúlies,
o sigui que jo estic molt content
de la marxa de residència,
en tots els aspectes,
mimem molt la neteja,
sobretot la neteja
la mimem escrupolosament,
que estigui tot sempre lluent
i tot net
i les habitacions
estiguin perfectes,
qualsevol tipus
de partit fallo
que hi pugui haver
amb la neteja
ho corregim de seguida,
i després el menjar també,
com ha dit el senyor Somoi,
és una de les possibilitats nostres,
que no hi hagi queixes
de cap classe.
Com que explicàvem abans
una mica la fórmula
de funcionament,
de creació de la residència
que era tan especial,
concretem coses
perquè la gent també ens entengui,
ara tenen una setantena
de residents,
però aquests residents
són tots de l'associació
o com ha funcionat això?
No, dels residents
que hi ha actualment
hi ha uns 15 o 20,
com a molt,
que són els primers
que van entrar,
que són propietaris.
Els altres
són residents
que han funcionat
a través de boca a boca
o ara comencem
a fer alguna entrevista
i algun anunci,
com aquí a Tarragona Ràdio,
que també ens enunciem,
i ara van entrant gent
que per entrar a la residència
han de ser socis,
es fan socis,
o sigui,
no és cap problema
perquè si no són socis
es poden fer socis
pagant la quota mensual
que tots paguem,
que és de dos euros al mes,
o sigui,
això no té cap importància.
Llavors s'han de fer socis
perquè som dintre jurídicament,
ha de ser així,
perquè estem dintre
els estatuts
i esperem que
per omplir la residència
fins a 200,
vindran més propietaris,
no gaire més,
perquè els que ja volen vindre
ja s'han decidit pràcticament,
i llavors està la residència
a disposició
de tot el públic
de Tarragona
i comarca
que vulgui
entrar a la residència
amb habitacions
de propietaris
que les deixen
a disposició
de la gent
que fins ara
no són socis
o que no han sigut
propietaris.
O sigui,
que el funcionament
és aquest.
És a dir,
que el primer pas
és bàsicament
posar-se en contacte
amb l'associació
per fer-se socis,
a partir d'aquí
tenir més informació.
No, el primer pas potser
és interessar-se
si a la residència
els convé.
Trucar al telèfon,
que ara direm,
de la residència,
demanar informació,
anar a veure la residència
que és molt important
que la vegin
i una vegada
coneixin la residència
i coneixin els preus
i coneixin tot el funcionament
que se'ls expliqui,
llavors si els interessa
es fan socis,
si no,
no cal que es facin socis.
Molt bé.
Un telèfon,
doncs,
també de contacte?
Sí.
El telèfon de la residència
és molt fàcil,
és el 977-62-7700
i allí
poden demanar
a la residència social
o a mi directament
que se'ls informarà,
se'ls ensenyarà
les instal·lacions,
se'ls explicarà
el funcionament,
podran fer
totes les consultes
que hagin de fer
i jo sempre dic
a les persones
que venen a demanar informació
i ara ho dic aquí,
doncs,
que no es tracta
una qüestió
no més de preu
ni no més de tracte,
sinó de moltes coses,
hi ha moltes variables
i aquestes variables
són importants
a tenir en compte
i mai millor
que en persona
que es vegi
com funciona
un centre, no?
Sí.
És que se m'ha oblidat
una cosa
que és molt important
som una associació
com vostè ha dit
al principi
sense ànim de lucre
això ha de fer constar
sense ànim de lucre
i amb el títol
d'utilitat pública
concedit
pel Ministeri de l'Interior
l'any 2000
què vol dir això?
que els que utilitzin
la residència
paguen estrictament
els preus de cost
no hi ha benefici industrial
no hi ha impostos
de societat
es paga els costos
naturalment
els costos
que realment
existeixen
com són el menjar
la neteja
la roba
el que ve allà
no ha de portar
roba de classe
només que la seva
pròpia
allà hi posen llençols
tovalloles
de bany
tovalloles
de dutxa
etc.
i
la suma
de tots els costos
hi ha un escandal
la suma
de tots els costos
d'enfermeria
menjar
és el que paguen
més del 7%
d'IVA
de moment
a l'IVA
estem tramitant
per veure si
podem ser
tindre l'exenció
però
els costos
que realment
surtin d'això
és el que paguem
i estem molt per sota
molt per sota
dels preus
que hi ha al mercat
normalment
de residències privades
perquè no hi ha
ni beneficis
ni impostos
què aporta la residència
a un panorama
en què generalment
falten moltes places
d'aquest tipus
públiques i privades
però sobretot públiques
Sí
nosaltres
intentem
marcar una línia
de treball
que sigui
cara a la persona
que entra
o sigui
el resident
i la família
nosaltres intentem
potenciar
en molt
l'autonomia
de la persona
que entra
dins la residència
a veure
l'experiència personal
en aquests pocs mesos
que fa de funcionament
tenim casos
concrets
que m'agradaria
poder explicar
però ens allargaríem
molt
d'evolució
d'una persona
d'estar
en un pis tancat
pisos petits
que no poden bellugar-se
venen allà
que ja poden tenir
una certa mobilitat
perquè hi ha espais
per poder-se desplaçar
a veure
el servei
el bon servei
o la voluntat
de bon servei
nosaltres tenim
un eslògan
que ens adaptem
a les seves necessitats
què vol dir això?
que intentem
adaptar-nos
a cada una
de les necessitats
de cada una
de les persones
que entren
això és molt complicat
en genèric
però ho intentem
si hi ha una persona
que té
una casuística
molt concreta
doncs a vegades
hem actuat
amb casuístiques
molt concretes
és la nostra voluntat
la voluntat
de bon servei
i la voluntat
d'un tracte humà
i personalitzat
aquesta és una mica
la línia
que volem marcar
aquest sistema
de funcionament
seu Fernández
que ja fa anys
en altres entrevistes
havien comentat
que era pioner
a Espanya
sap vostè
si després
s'ha repetit
en algun altre cas
o no li consta
que jo sàpiga
no
jo el que sé
és que he rebut
moltes visites
moltes trucades telefòniques
perquè en diferents entrevistes
com la de vostè mateix
m'he ofert
amb altres associacions
per si volien
s'apiguer el sistema
i jo els hi hagués explicat
doncs han vingut
d'associacions
de tot Catalunya
des de Vic
i des de Lleida
han vingut al meu despatx
els hi he explicat
molts han pres notes
però molts han espantat
i que jo sàpiga
ningú ha tirat endavant
cap projecte d'aquests
potser perquè és molt complicat
perquè
perquè genera
molta paperassa
m'imagino
s'ha de tindre
molta força de voluntat
molta paciència
molta constància
la junta
de les associacions
corresponents
han d'ajudar
perquè
moltes associacions
de gent gran
no estan per aquestes històries
prefereixen
cuidar-se
de les seves coses
del barri
o del poble
com poden ser
el ball
les excursions
les exposicions
la ioga
totes aquestes coses
i complicar-se
amb una residència
a molts
ho troben
una mica
massa valent
i nosaltres
jo informo
la gent que volen
i tinc entès
que hi ha alguna persona
que està
alguna institució
que està intentant
fer el projecte
però de moment
que jo sàpiga
no funciona
des de l'experiència
el professional
que és vostè
senyor Somoi
com veu
justament
aquesta part
de la fórmula
de funcionament
per tirar endavant
una residència
jo penso que aquí
va ser bàsic
i essencial
la gran xarxa
de socis
que tenien
que esclar
1200 socis
o 1500 socis
en aquella època
arribaven a molts racons
de la ciutat de Tarragona
i de les ciutats
del voltant
d'altres municipis
del voltant
i això és bàsic
i essencial
i després
jo destacaria
una característica
important
la gran personalitat
del senyor Antonio
que ell
abandonant aquest projecte
ha sacrificat
moltes hores
de la seva vida
per poder tirar
aquest projecte
endavant
i és una persona
que jo
si em permet
li explicaré
una anècdota
que ell
en un diccionari
té la paraula
impossible
tatxat
per tant
vull dir
la perseverància
gràcies no
la perseverància
ha estat possible
el projecte
alguna cosa més
que vulguin afegir
per acabar
potser
agraïment
una mica
aquí
a l'Ajuntament
dels Pallaresos
agraïment
amb algunes entitats
que també ens han
insinuïtat
com la Diputació
que també
ens va fer
una petita subvenció
i agraïment personal
a algunes persones
que han col·laborat
amb el tema
sobretot
potser
es comprarà cap a casa
però he de dir
que sense la meva dona
jo no ho hauria fet això
ha sigut una persona
que m'ha ajudat moltíssim
des del principi
sempre ha cregut
en aquest projecte
i ara també està col·laborant
anant a la residència
voluntàriament
totes les hores que pot
per ajudar
a rebre les persones
a entrar-se'n dels problemes
i tot això
el senyor Sumoi
ho sap
que és una col·laboradora
d'ell
i també agraïment
al mateix senyor Sumoi
que per les paraules
que ha dit de mi
i perquè jo
no vaig tindre cap incomunitat
en contratar-lo
al revés
amb el currículum
que vam rebre
no solament
el més destacat
sinó que la Junta
per unanimitat
va acceptar
que fos ell
el registre
molt bé
acabem recordant
el telèfon
de contacte
el telèfon
per demanar informació
de la residència
és el 977
62-77-00
i només demanant
per l'assistent social
o demanant per a mi mateix
doncs ja els informaran
molt bé
doncs acaba de posar-se en marxa
aquesta iniciativa
pionera pel que fa al funcionament
és una residència
per avis
un tema
el de les places
de residència
per a gent gran
en fi
on hi ha molta falta
aquí
a les nostres comarques
en general
a tot el país
així que és una bona fórmula
que avui valia la pena
posar de manifest
i recordades
els micròfons
de Tarragona Ràdio
després de molt de temps
en què ja havíem parlat
amb el president
de l'associació
poblar de la gent gran
de Tarragona
d'aquest projecte
ara ja no és un projecte
és una realitat
per tant la nostra també
enhorabona
i felicitació
senyor Fernández
des d'aquests micròfons
moltes gràcies
moltes gràcies
de Tarragona Ràdio
moltes gràcies
i molta sort
senyor Fernández
i també molta sort
a tots els professionals
de la residència
a Nostra Allar
Moïsès Sumoi
director
gràcies
i que vagi molt bé
moltes gràcies a vostès
adeu-sia
bon dia
bon dia