Un quart d'onze del matí, temps al matí de Tarragona Ràdio,
per conversar durant uns minuts amb el president del Port de Tarragona,
Josep Anton Burgessé,
per repassar diferents qüestions i temes d'actualitat.
Temes que, com dèiem, abordarem durant els propers minuts.
Senyor Burgessé, bon dia.
Bon dia.
Comencem parlant d'una cita d'aquesta mateixa setmana,
un simposi, el segon simposi de logística intermodal,
que es farà justament a partir de demà dimarts.
Amb quins objectius es convoca aquest simposi?
El primer, encara que soni una mica com a egoista,
es situar la ciutat de Tarragona i el port
en l'escala nacional i internacional que tenen aquest tipus d'esdeveniments.
Parlar de la ciutat i parlar del seu port en abstracte,
de vegades ens pot passar que la gent no ens referenciï,
però quan tu situes en un esdeveniment de caràcter internacional,
de caràcter sectorial, encara que sigui,
però com és aquest simposi de logística,
el que fem és posar la nostra realitat a l'abast de tothom.
I després, en el tema específic del Congrés,
el que volem més és analitzar
quina és la realitat actual de la logística,
encara que hi ha molts simposi que parlen de la logística,
gairebé sempre es parla des de ports molt més grans que els nostres.
Ara hi ha hagut el CIL, per exemple, a Barcelona,
que parla de grans ports, de grans infraestructures,
però nosaltres som un port d'unes altres característiques,
i en aquest cas concret, aquest simposi de la logística
ens permetrà saber com està la logística intermodal avui,
i, sobretot, què pot aportar aquest debat
i aquest simposi de cara al futur.
Què podem fer perquè les autopistes del mar funcionin encara millor
del que ho han de fer?
Què podem fer perquè el transport ferroviari sigui encara més competitiu,
que les carreteres funcionin millor,
i, sobretot, el que ens dediquem nosaltres,
que el tràfic marítim sigui més competitiu.
Parlaran, doncs, de carreteres, d'infraestructures, de tren, també.
De la logística en general.
De la logística en general.
La logística té un avantatge,
que és que amb el títol engloba quasi tot les modalitats de transport,
perquè, al final, la logística és la petita furgoneta
que distribueix els productes farmacèutics a una farmàcia,
o sigui, el servei de correu que porta a casa nostra
un sobre que ve des d'un altre país
o des d'un altre lloc del nostre país,
però també és el gran vaixell que porta grans mercaderies
des d'Àsia fins als nostres ports,
que després són transformats per altres indústries.
D'anar a compte, doncs, aleshores, parlem del tren,
parlem del ferrocarril.
En el cas de Tarragona, nosaltres som un port molt important
per al transport ferroviari.
Nosaltres transportem aproximadament 3 milions de tonelades per tren.
Som el primer port que treu mercaderies per al sistema ferroviari.
Estem parlant de tots els nussos de transport.
Insisteixo, la logística avui,
cal veure, li he posat com a exemple,
que crec que val la pena des del producte farmacèutic
que arriba a la farmàcia,
però aquest producte pot venir de qualsevol laboratori del món,
fins a les grans mercaderies,
els contenedors que poden també venir de qualsevol
o destinar a qualsevol lloc del món.
Li preguntava si parlarien de carreteres o de tren,
perquè justament tenint en compte la importància
del transport ferroviari pel port de Tarragona,
justament li preguntava si en aquest simpòsit
també s'abordarà o es posarà damunt de la taula
la situació en què estan les connexions
que haurien d'haver-hi en el futur del port
amb l'ampla de via europeu.
Bé, nosaltres en aquest moment estem fent un estudi
que crec que és molt important.
Primer, aclarir que sempre que hem estat parlant
els últims anys d'ampla europeu
i connexió d'aquest ampla europeu
amb la xarxa ferroviària del port,
per entendre's, per mercaderies,
hem descobert definitivament,
perquè sempre ho parlàvem,
però ara ja podem dir que amb rotunditat,
que la xarxa prevista de l'AVE
per passagers, en el cas de Tarragona,
per mercaderies no és possible.
Aleshores, què hem fet?
Signar un conveni amb la Generalitat de Catalunya
i en aquest moment estem ja treballant
sobre un estudi que ens dirà
com pot sortir el nostre tren,
el tren de les nostres mercaderies,
com pot sortir des de Tarragona
per connectar amb Barcelona
i de Barcelona cap a la frontera francesa,
encara que avui no hi ha fronteres,
amb la resta del continent europeu.
Nosaltres estem convençuts que,
a veure, avui per avui el nostre port
no necessita un ampli internacional
per les mercaderies que té,
però seria un error garrafal,
des del punt de vista estratègic,
com a país,
que els dos ports catalans
no tinguessin aquesta connexió.
Per una raó,
si la resta de ports europeus
tenen aquesta connexió ferroviària,
nosaltres cada dia que passa
sense que la tinguem
estem perdent competitivitat.
Ara que parlava dels dos ports catalans,
Barcelona i Tarragona,
no fa gaires dies
va haver-hi una nova declaració
d'intencions explícita
de promoure i d'enfortir
el que s'anomena front portuari català.
Justament, però, la setmana passada,
en unes declaracions en aquest programa,
l'alcalde de Tarragona
s'hi mostrava en contra
i deia que sempre havia estat
la seva postura,
amb vostè com a president
i abans també amb el senyor Badia
com a president de l'autoritat portuària.
Diu que a Tarragona
no li convé aliar-se amb Barcelona
tenint en compte que això,
que són ports competitius.
Però vostè, en canvi,
és partidari del front portuari, no?
Bé, jo que no...
És veritat que l'alcalde Nadal
sempre ha dit
que està en contra d'aquesta fórmula.
Jo la respecto
i, a més, sempre he dit
que com a president
de l'autoritat portuària,
pel que respecta a opinions,
no puc entrar en polèmica.
O sigui, la respecto i res més.
però sí que respectar-la
no vol dir
que m'obligui a fer
un comentari general, no?
No de resposta a l'alcalde,
sinó general
per a tots els tarragonins
i les tarragonines
i els sectors econòmics, sobretot.
El Port de Tarragona
i el de Barcelona
no som competidors
en el sentit estricte
de la competició.
O sigui, nosaltres,
què més voldríem
que tenir un milió i mig
o dos milions
de teus de contenedors?
Però resulta que nosaltres
estem competint
en un mercat diferent, no?
Jo el que vull fer
és desmentir aquesta,
de vegades,
impressió una mica localista
inclús si m'atreveixo
que ningú es molesti
de dir poblerina
en el sentit
que ajuntar-nos amb Barcelona
nosaltres perdrem.
És allò d'igual
que ajuntar-se
un que té...
ajuntar-se amb els rics.
Nosaltres,
amb el Port de Barcelona
no tenim res a perdre.
Al revés,
el seu desenvolupament,
la seva economia,
el seu teixit empresarial
ens pot ajudar.
O sigui,
i ens pots ajudar
el nostre teixit empresarial d'aquí,
ens pot ajudar
la nostra economia
i això no vol dir
que siguem absolutament subsidiaris
ni absolutament complementaris.
i nosaltres som nosaltres,
nosaltres tenim
les nostres característiques
i en tot cas,
per sortir al pas
d'algunes aclaracions
que no les ha fet l'alcalde,
les han fet altres de vegades,
és a dir,
és que a Tarragona
al final ens acaben enviant
aquest tipus d'aliances
serveixen
perquè Barcelona,
el Port de Barcelona,
envia a Tarragona
totes aquelles mercaderies
que no volen.
I jo sempre dic que,
escolti'm,
algun dia que algú
em digui
quina és la mercaderia
que el Port de Barcelona
no vol
i que ve a Tarragona.
Perquè Barcelona,
s'hi pot,
s'ho queda tot,
però a Tarragona,
si podem,
s'ho quedem tot.
Per què?
Perquè al final,
nosaltres som un Port especialista
en el que som,
en granels,
en cereals,
principalment,
en carbó,
en petrolis,
en cotxes,
etcètera.
amb això Barcelona
no competim.
Per què?
Perquè són terrenys diferents,
són superfícies diferents,
són característiques
de Port diferents,
però jo voldria dir una cosa.
En el caràcter de globalització
que en aquest moment
impregna tota la nostra societat,
quan vas pel món
i situes el Port de Tarragona
per si sol,
la gran majoria del món
no ens coneix.
Hem de fer el possible
perquè,
quan anem a vendre
el Port de Tarragona,
el situem
en el conjunt de Catalunya.
Catalunya com a plataforma logística
del sud de Catalunya.
Nosaltres hem de fer
que les coses
tinguin una altra dimensió
perquè si no només tenim
la dimensió local
d'una ciutat com la nostra,
d'un port molt important
com el nostre,
ens perdrem en el món.
Nosaltres hem de buscar
aliances,
aliances que ens beneficin
i no que ens perjudiquin.
I per tant,
insisteixo,
nosaltres a Catalunya
hem de fer una gran
plataforma logística
que tingui diferents ports,
el de Barcelona,
el de Tarragona,
el de Sant Carles,
el de Palamós.
Si anem així,
com oferint
com a producte estrella
a la comunitat logística
portuària catalana,
a Tarragona li anirà bé.
Parlem de més qüestions.
Analitzem el tràfic
de mercaderies
a aquestes alçades
de l'any.
Estem pràcticament
a punt de tancar
el primer semestre
del 2005.
Com estan en el tràfic
de mercaderies?
Ens va bé.
Jo crec que en guany
tindrem un bon any.
Superarem
les expectatives
que teníem
i a més creixerem
per damunt
del que vam créixer
l'any passat.
En aquell moment,
jo crec que,
encara que les estadístiques
diuen que hem crescut
amb 3,5-4%,
jo crec que la realitat
demostrarà
que aquest primer trimestre
hem crescut
entre el 4,7 i el 5.
No són creixements,
com jo saben,
que ja dic sempre,
espectaculars,
però és un creixement
que a nosaltres
ens permet
créixer,
créixer econòmicament,
créixer
en logística portuària,
créixer en inversions,
és un creixement
que permet
a la iniciativa privada
fer inversions.
En aquell moment,
la iniciativa,
els diferents empresaris
que estan actuant
dintre del port
estan anunciant
més inversió,
vol dir que tenim
un negoci estable,
que en l'economia d'avui,
si no et dediques
a l'especulació urbanística,
per entendre's,
i dic especulació urbanística
en el bon sentit
de la paraula,
per generar
grans plusvalues
i grans beneficis,
doncs,
escolti,
aconseguir un 5%
de mitjana
de creixement
de la nostra economia,
del nostre tràfic,
doncs no està gens malament.
Què consti,
que m'agradaria créixer més,
no li amago,
o sigui,
a mi m'agradaria créixer
com estan creixent
els grans ports europeus
o els grans ports
hub espanyols,
que són Barcelona,
València,
que estan creixent
al 12 o al 13%,
però per això necessites
una cosa
que nosaltres no tenim
i que ens hem de situar
en la realitat,
no tenim
i no sé quan tindrem
un número important,
que són els contenedors.
Nosaltres no som especialistes
en contenedors
i per tant
el que hem de fer
és ser el millor
amb allò que tenim
i nosaltres
el nostre objectiu
és ser això,
ser millors
encara del que som
amb allò
que és la nostra especialitat
i jo crec que aconseguint
millorar els nostres serveis
aconseguint a més
que a nivell de xifres
de creixement
de tonalatge
ens situem al voltant
del 5%
ens dona prou diners
per entendre'ns
per poder continuar
fent inversions importants
que és al final
el nostre objectiu.
Es plantegen
una diversificació
del tràfic
de mercaderies,
es plantegen
com deia ara vostè
ser els millors
en el que ja són especialistes,
quins són els objectius?
Nosaltres hem de ser
els millors
amb el que som especialistes
i hem de cara a ser millors
i nosaltres
si tenim carbó
hauríem de ser
la referència de carbó
dic com a exemple
el carbó
de tot el Mediterrani.
Espanyol,
però en aquest moment
per exemple
tenim grans esperances
posades amb el siderúrgic.
Nosaltres som
un port important
que hem crescut
en els últims 3 anys
o 4
en temes metal·lúrgics
i en aquest moment
tenim bones instal·lacions
dedicades al metal·lúrgic,
és un increment important
que tenim
en nombre de tonalades
i en nombre de volum
de negoci,
igual que també
cada dia
som més importants
en el tema del trànsit de vehicles.
En aquest moment
l'importació
i l'exportació de vehicles
farà que en guany
superem les 300.000 unitats.
Pensi que vam començar
amb 100.000
i en aquest moment
estem a 300.000
i encara amb possibilitats
de créixer.
diversificar
vol dir això, no?
El que voldríem, a més,
és que aquest tràfic
que hem iniciat fa poc
de tràfic rorós,
un tràfic nou
per al nostre port,
doncs tingui èxit
i per això
torno a fer
aprofitant la mobilitat
que estigui avui
en l'emissora municipal
per fer un crit
a totes aquelles empreses
relacionades amb el complex
petroquímic
perquè ens ajudin.
En aquest moment
tenim línies
de mercaderies
cap a diferents
indrets del Mediterrani
i el que cal és que ens ajudin
a que aquestes línies
es consolidin.
I, per una altra banda,
un exemple
del que hem fet
en els últims mesos
i setmanes
i que ha donat
un resultat bo
ha sigut que
la instal·lació
d'una línia
cap a Estats Units
i primer fa a Mediterrani
i després fa a Estats Units
que és a Nordana
que és una línia
que ve quatre viatges
al mes
que no són molts
però ens situa
en un context internacional.
En aquest moment
qualsevol que vulgui
anar a Estats Units
pot carregar a Tarragona
i qualsevol que vulgui
a Grècia també
i això ens fa ser
molt més competitius.
Ja que ara feia
una referència
i una apel·lació
a les indústries
del complexe petroquímica
parlem de temes d'actualitat
com el tema
del pàntala de Repsol.
Els ciutadans veuen
des de fa dies
o escolten
o llegeixen
que hi ha una polèmica
per la renovació
de la concessió de Repsol
que s'ha de fer
el proper mes d'octubre
i això ho ha de decidir
el Consell d'Administració del Port.
Sí, això ho decidirem
quasi amb tota seguretat
abans d'octubre
naturalment.
L'únic dubte
en aquest moment
si serà el juliol
inclús estic
si convé
fer un ple extraordinari
al començament
un ple extraordinari
veu la meva deficiència
bueno, la meva deficiència
no, la meva...
Un arreu extraordinari
del Consell
no em ple
feia la fretja
com si ho fos a l'Ajuntament.
Com de vegades
encara la meva vida
ha estat quasi tota municipal
on veia la referència
dels ajuntaments
de l'Ajuntament de Tarragona.
Un Consell extraordinari
al mes d'agost
o en el pitjor dels casos
al mes de setembre
faríem la concessió definitiva.
En aquest moment
el que estic en condicions
ja ha de poder dir
que els informes jurídics
i administratius
diuen clarament
que aquesta concessió
es pot portar a termini
i el que hem de fer
en aquesta setmana
aquesta setmana
i les properes
és acabar de negociar
en Repsol
quines són les característiques
d'aquesta concessió.
Però
en aquest tema
sí que m'afegeixo
a unes aclaracions
que vaig sentir
de l'alcalde l'altre dia
i dir
escolti,
en contra mans millor
en el sentit
que no crea incerteses.
En el món econòmic
el que no hem de fer
és crear incerteses
i jo en aquest moment
estic en condicions
em sembla que és la primera vegada
que ho dic
de poder afirmar ja
que des d'un punt de vista jurídic
administratiu
legal
doncs aquesta concessió
compleix tots els requisits
i per tant serà concedida
cas amb tota probabilitat.
El que falta per determinar
és
doncs per quants anys
m'imagino
si les instal·lacions
s'haurien de modificar
alguna cosa.
El que cal
naturalment
per això deia
que hem de parlar
amb Repsol
hem de fer primer
una auditoria
per rebre les instal·lacions
saber en quin estat
estan
després veure
quins són els cànons
que aplicarem
veure el termini
de la concessió
veure la possibilitat
d'ells
tenen uns terrenys
afectats
perquè ens fan
de possibilitat
passar els accessos
viaris
i fer riveres
a la fal
bé
és un tema
que en aquest moment
hi ha
les reunions
a veure
les negociacions
són bilaterals
nosaltres
amb Repsol
això el que no vol dir
que encara tenim pendències
és un tema
que cal també tenir
en respecte
a aquells que han presentat
al·legacions
en el seu moment
seran contestades
jo el que veig
avui és que
no des d'un punt
de vista administratiu
sinó com a president
de l'autoritat portuària
i aprofitant
aquesta amabilitat
que em dóna vostè
és a dir que
pel que veig
els informes
damunt de la taula
doncs
les al·legacions
no tenen raó
en el seu contingut
i per tant
seran respostes
en el seu moment
en els termes
que els abogats
creguin oportú
hi haurà alguna compensació
encara que aquesta parola
sona malament
però hi haurà alguna
compensació
amb Vilaseca?
bé
nosaltres
amb Vilaseca
tenim bones relacions
malgrat
les nostres diferències
sobre temes concrets
nosaltres no hem de tenir
a veure
no entra a dintre
de les nostres previsions
compensacions
a l'Ajuntament
en tot cas
ha de ser Repsol
la que hauria d'extremar
molt
les seves relacions
amb l'Ajuntament
jo
com
hem parlat
una extra reunió
vinc del món municipal
jo crec que
quan les relacions
entre un Ajuntament
i una instal·lació
i un complex
o una indústria
com el Repsol
no són bones
tots han de fer un esforç
perquè siguin millor
jo crec que en aquest moment
és un error
la lluita aquesta
que s'està produint
la lluita
larbada
però a vegades
no tan larbada
sinó més pública
entre els sectors
industrials
i turístics
jo crec que
tots dos sectors
són imprescindibles
per la nostra economia
i per tant
el que hem de fer
el sector industrial
i en aquest cas
l'Ajuntament de Vilaseca
és intentar posar-se d'acord
amb tot allò
que sigui possible
abans d'acabar
senyor Burgacer
un tema que no podem obviar
de més gran interciutadà
el tema de les obres
al pàrquing del Moll de Costa
i el fet que el Moll de Costa
continuï tallat
molts mesos després
que comencessin les obres
quan s'acabaran
i quan podrem tornar a gaudir
primer de l'aparcament
i del passeig
del Moll de Costa
Bé, jo no em canso
de dir que la previsió
d'obrir
d'obrir
s'ha allargat
un mes i mig
d'obrir
perquè jo volia obrir
per les previsions
que em van donar
els tècnics
avui
hauria d'estar obert
quan dic obert
almenys un carril central
això
anem una mica de retard
l'obra
al seu conjunt
no va retardada
sinó que
val la pena dir
que en aquest moment
no sé si els veïns
del servei ho han pogut bé
o estan treballant nit i dia
per poder acabar
el més aviat possible
si no m'enganyen
cosa que
els polítics
al final
l'enganyem
perquè ens enganyen
o sigui
si no ens enganyen
si la direcció de l'obra
em diu la veritat
i jo pel que veig
que és possible
que m'estigui en dia
però crec que sí
que em diuen la veritat
abans de l'agost
estarà el sostre cobert
vostè em feia una altra pregunta
quan podrem fer servir
el pàrquing
això ja no m'atreveixo
a dir-li que sigui per l'agost
però també li diré una cosa
si està cobert
més igual
o més més
o més menys
hem fet servir l'aparcament
excepte que
nosaltres volem començar
les obres de remodelació
del Serrallo
tan aviat com estigui
el pàrquing en funcionament
per tant
no és que tan me n'en doni
sinó que al revés
jo la intenció
que té el port
que jo he manifestat
junt amb la situació
de veïns
que ens agradaria
que les obres
comencesin el dia
2 d'octubre
aquest continua
seguint la fita
jo viu precisament
el migdia
em reuneixo
amb l'arquitecte
que està fent aquest projecte
per veure ja
si me l'entrega
definitivament
i puguem començar
els seus tràmbits
el 2 d'octubre
començarien les obres
de remodelació
de davant del Serrallo
de la façana
però per això
ha d'estar acabat
el pàrquing
perquè el que no podem fer
és treure els cotxes
de davant de l'espana
del Serrallo
i no oferir-los alternativa
o sigui
l'alternativa seria
que anessin a aparcar
a l'aparcament nou
d'aquesta qüestió
segurament podrem parlar
amb molt més detall
al llarg d'aquest estiu
senyor Josep Anton Borgeser
president de l'autoritat portuària
moltes gràcies
i fins la propera
a vostè
gràcies
bon dia