La Setmana Cantant pretén
portar el cant coral i portar la música
a la ciutat, reunint
gent de tot arreu que
pretenem o tenim el mateix
interès que és practicar la música
i reunint-los en una setmana
amb la batuta de grans directors per poder treballar
obres que fins aquell moment no hem fet i oferir-les
a la ciutat. Ho diu d'una manera que diu no re.
No re, venia aquí
quatre, quatre directors, quatre experts,
ens posem a cantar, muntem uns concerts
i ja està, no? Núria ha dit així, sembla tan senzill.
En realitat és això.
Perquè quantes persones esteu movent
per participar en aquesta setmana cantant?
A veure, participants inscrits hi ha al voltant de 300 persones,
gent qui treballi, doncs, la gent de l'Associació
Cor-Ciutat de Tarragona, hi ha
un grup de 10-12 que són els que portem
estirem del carro i dalt del carro
hi van tots els altres.
Té una part docent, com bé deies,
però també té una part molt important
adreçada al públic en general, una mica en la línia
del cinquè curs internacional de música
del Conservatori. Afortunadament,
hi ha aquesta tendència de
les persones que s'hi dediquen, aprenem,
compartim, aprenem d'aquells
que saben més que nosaltres, però, a més a més,
tota aquesta feina que fem l'oferim
al públic en general. Exacte.
No es pot concebre d'una altra manera, no? Sí, sí, sí.
Per tant, podríem dir que altres dels participants
d'aquesta setmana cantant,
és el públic, sens dubte. Sí, sí, sí, esclar, esclar.
I també tenim molt d'interès en qui participi, doncs,
la gent que està formant part
dels cors de la ciutat, no només del nostre cors,
sinó de tots els altres. Els convidem,
intentem facilitar una miqueta la tasca
fent uns assajos previs de l'obra
que cantarem
en el camp comú, en el gran concert.
I penso, doncs,
que ho aconseguim bastant. Aconseguim bastant
la participació i que disfrutem tots
d'aquesta participació.
Sí, digues, digues, jo.
No, no, això que deies,
que em sembla molt important
que el certamen tingui aquest plantejament, no?
D'una banda, hi ha aquesta feina interna,
amb aquests tallers,
amb aquesta feina més especialitzada
per tota la gent que s'inscriu
en la setmana cantant,
però d'altra banda,
que aquesta feina més amagada,
els matins, més especialitzada musicalment,
tingui una repercussió a la ciutat.
Hi ha que tenim aquí cors,
que suposo que explicareu, d'arreu,
i cors de molt alt nivell,
com explicava el Pep Prats fa una estona,
a la roda de premsa,
que la gent pugui escoltar gratuïtament
un tast de la qualitat musical
d'aquests cors en diferents pàtics de la ciutat.
Em sembla molt interessant, això.
Sobretot, perquè moltes vegades la...
En fi, moltes vegades...
De vegades passa
que en el domini, diguem,
del cant coral,
els muntatges de vegades són una mica...
una mica endogàmics, no?
Normalment, quan un cor fa un concert,
els que hi van a escoltar
sempre són la mare, la tieta i el cosí de València,
jo què sé,
o i amics i això.
I hi ha molt poc excés del cor amateur,
diguem, en els escenaris professionals i això.
I això fa, diguem,
que sigui una espècie com de món una mica tancat.
I jo sempre he pensat que
els cors necessiten obrir molt les finestres
i passar molt d'aire fresc,
perquè si no, sempre, naturalment,
la mare que escolta el seu fill,
la seva filla que està cantant,
diu, oi, nen, que bé que ho has fet,
que m'ha agradat molt.
I tothom queda tan content.
I està bé que sigui així,
diguem, hi ha una cosa molt emocional,
molt directa, no?
Però, si ho parlem des d'un punt de vista
estrictament musical,
tot això té uns límits.
Això no vol dir que no pugui ser,
diguem, en aquest medi,
que no pugui passar una molt bona música.
Però només dic que, moltes vegades,
és un muntatge molt tancat
i convé obrir les portes.
Per tant, portar un cor de fora,
que canti bé,
o un cor d'aquí canti bé,
també n'hi ha, naturalment,
aquí canten bé.
Però vull dir que simplement
obrir les portes i veure altres directors
treballant,
no només sempre el mateix director teu.
Veure altres directors,
veure altres cors cantant
amb obres que normalment
no les pots fer, diguem,
el T.D.M. de Codali, per exemple,
no és una obra que pugui fer
el Cor Ciutat de Tarragona sol,
perquè és una obra que ens té
uns efectius molt importants, no?
Bé, doncs això és una manera
d'obrir les finestres
i de deixar passar aire fresc.