Ara són tres quarts de dotze del migdia,
canviem radicalment de tema,
deixem de banda les qüestions relacionades amb la salut
i parlem de moda,
però moda aplicada a la quotidianitat,
a la feina que desenvolupen diferents professionals
de casa nostra, Baja.
No cal fer introduccions gaire sofisticades, parlem.
Clar, els carnissers de tot Catalunya lluiran d'aquí un temps
un nou vestuari que ha dissenyat el prestigiós
i conegut dissenyador Antoni Miró.
Volem saber com són aquests uniformes
a què ho veig la iniciativa i sobretot,
i el que és important, com ho veuen
i com ho portaran els professionals del sector a Tarragona.
Per això hem convidat avui al programa
el vicepresident del gremi de Carnissers, Vicenç Bardolet.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut.
Jo dic que aviam si vindrà vestit, però ja veig que no.
No, no, no.
Això redueix el que és la feina.
No, haurem d'esperar potser una mica,
no hagués costat res, però la producció encara no està feta.
Se suposa que començarem a tindre-ho per la campanya a Nadal.
Tu vas estar a la comissió.
Jo vaig estar a la comissió d'estudi de vestuari.
Una puntualització.
És a gremi de Carnissers i Canceladers i Charcuters.
És que és un nom molt llarg.
No és que res, perquè els Canceladers també són carnissers,
però també elaborem producte cuinat.
Bé, el tema.
Vaig estar a la comissió de vestuari
i sí, vam intentar generar un vestuari que fos original
i que tingués un cop de vista molt important.
Per què?
Perquè la idea nostra era crear un vestuari
no per tots els comerços,
cada comerç té el seu vestuari determinat,
una mica dirigit a fer pròpia la seva marca de comerç,
però més que res per distingir el que era el cap del comerç,
el que seria el mestre artesà del comerç,
o de la botiga o de l'elaborador,
i perquè aquella persona fos la que marqués,
dintre de la botiga,
sapiguessin quina persona és la que porta
les riendes d'aquell comerç, d'aquell negoci.
Aquest era l'objectiu, no?
L'objectiu, sí.
Crea un factor diferent, una imatge diferent,
sobretot perquè el client sàpiga
qui s'ha d'adreçar,
si necessita determinada informació
sobre el producte, sobre el mateix establiment.
Exacte, vull dir, normalment sí que tenim
una dependència que està molt ben qualificada
i entén molt,
però hi ha preguntes certes específiques
que potser les ha de donar explicació
la persona que més en sap
que en teoria és l'encarregat de l'establiment
o el mestre artesà, en el cas que ho sigui.
Generalment, allò,
si fem una miqueta de memòria del dia a dia,
cada establiment té la seva particularitat
en quant a imatge i disseny,
però gairebé totes les persones
que treballen en aquest sector aneu de blanc.
Sí.
Con gust, perquè esteu impecables,
de dir que treballar un producte fresc
sempre se'n veu fantàstic.
Sí, sí, sí, el blanc ha sigut un tipus de teixit
que a més a més és potser el que sembla que sigui més net.
I destaca més també.
Destaca més, sí.
Però Toni Miró va tindre una idea
de pensar, i realment és cert,
que hi ha dos colors que són completament neutres,
que són el blanc i el negre.
El negre és un color neutre com el blanc.
O sigui, un seria una absència de color
en el que entenem com a color,
perquè el blanc seria una absència de color,
i el negre és una absència de color també,
però té el negre.
No hi ha cap més color,
no hi ha cap més tint que pugui haver-hi damunt.
I la idea de posar el negre va ser també
perquè és un color que distingeix una mica
que el que seria és un color com a molt senyorial,
molt... dóna prestigi al negre.
No serà potser la qüestió
que començarem a mirar revistes polítiques
i veurem tots els polítics vestits o de negre o de gris,
o blau o marí.
I llavors, doncs, el negre ens semblava
que era un color que semblava
donar una certa presència personal,
de dir, aquesta persona és la que porta una mica
la rienda o la diligència d'aquest negoci.
Perquè es facin una idea,
aquest disseny el que presenta
és un davantal negre ample, gran,
d'aquells macos, d'aquells grans que cobreixen gairebé.
Vaja, jo tinc aquí una fotografia,
ho vaig veure en el seu dia també,
als mitjans de comunicació.
Em penso que és d'aquells,
no dic a tovilleros, però quasi llargs, no?
Sí, bueno, la idea de...
El davantal, a veure,
si el davantal és que passa
que és potser el que més es veu.
I jo penso que queda una mica
en joc el davantal.
Jo, per exemple,
soc una persona que no despatxo mai en davantal,
perquè provo que em tapa
tota la meva presència.
I el davantal la vam posar així,
doncs, perquè
quan més gran és,
més còmod és.
O sigui, realment,
si el davantal el que ha de fer és tapar,
per evitar que te puguis embrutar
de greixos o del mateix...
Vull dir,
suc que puguis generar
el greix de les mans mateix.
El davantal t'ho tapa tot,
realment et deixe un uniforme impagable
quan te'l treus.
No, per anar a l'obrador.
Per exemple.
I si has de sortir en un moment determinat
que també vagis ben posat.
però a mi m'agrada molt
l'uniforme sense davantal.
Molt.
Té reminiscències de passat, eh?
Sí.
Sí, sí, sí.
Recorda la típica bata que portaven.
Portaven unes bates
que eren com si fos una espècie de cap
amb quatre botons
per la part de...
Tocava el coll,
quedava el coll tancat
amb un coll molt petit.
No era un coll mau,
però era un coll molt petit.
I aquestes bates
són les bates típiques
dels matarifes,
que jo recordo,
he vist en Carles Corxador
fa 25 anys darrere,
aquí a Tarragona.
Com una brussa molt ampla, no?
Era com una blusa ampla, sí.
I llarga.
Una blusa ampla.
No era llarga.
No era llarga,
era més aviat curteta.
Exacte, quedava sempre
per demò de un genoll.
És que ara estic visualitzant
llibres, antigues fotografies...
Sí, sí, sí.
I era una blusa
que no la feien tan sols
servir als xercuters
o als que elaboraven carn,
sinó que era una blusa
que s'utilitzava inclús
en petits tallers,
que elaboraven qualsevol cosa.
Potser amb els llibres
de la Chartres
que va editar
amb el seu temps
quan van fer
el tancament de la fàbrica,
que potser si buscéssim els planes
encara en trobíem
alguna persona
amb la blusa d'aquestes.
Ara m'explico,
i això és una opinió
no més personal,
perquè tu dius
home, jo la camisa
l'hagués fet una mica més ampla.
Potser perquè a tu
t'hauria agradat més
aquesta línia de brusa
antiga.
Sí, no tampoc.
I és una opinió personal,
exclusivament.
Sí, no tampoc
tant línia de blusa,
però potser un pèl més ampla.
Perquè em deies
que la camisa
que ha dissenyat l'Antoni Mero
és així guallavera, no?
Sí.
Amb les tallets al costat.
Sí, sí, no, és còmode.
Jo me la vaig provar
dintre la comissió de vestuari
i és força còmode.
Inclús la comissió
teníem una persona
que està a finca de Girona
i aquesta persona
va fer un ús diari
del material,
de la roba,
per provar inclús
quin rendiment donava
en el comerç
i en els rentats
i amb tot.
I va dir que era molt còmode
i més a més que impactava.
La gent li van quedar
molt sorpresos
i molt contents de vestuari.
100% cotó?
100% cotó,
tot el que toca la pell
perquè considerem
que les fibres
tenen un problema
i inclús
va considerar-ho Toni Miró
però nosaltres també vam pensar-hi
més que ara tenen el problema
que certes olors
queden impregnades
llavors generen
unes olors molt estranyes
a la fibra
i vam pensar
que el cotó
és el més millor.
Per tant,
pantaló també s'ha fet
la versió faldilla
llarga
per les senyores
que vulguin llueu faldilla
o senyors
si els agrada més la faldilla
és una faldilla
a la passarel·la
també surten senyors
amb faldilla
jo imagino que
no quallarà molt
això de la faldilla
pel senyor
es va treballant-hi
però bé de saber
també és veritat
a l'estiu
tens raó
per tant faldilla
i pantaló negre
la brusa
ratllada
amb aquella mil ratlla
petiteta
és una mil ratlla
molt fina
amb blanc i negre
sí, sí, és blanc i negre
el que passa
dona un toc
que sembla que sigui
un gris
tirana fosc
però és ratllada
al davantal
i al cap?
al cap tenim
un petit gorro
que va fer dues versions
en principi
nosaltres vam pensar
que quedava molt bé
una espècie de gorro
tipus xinès
i després li vam posar
una mica de visera
ja amb ratllat
i en blanc
de fet és un gorro
que és
bueno
és complex
perquè no tothom
estarà d'acord
amb el gorro
suposo
però
és el que hi ha
home
en conjunt
per la imatge
que veiem
es veu una cosa
així com
tu deies
elegant
sòbria
i sobretot moderna
sí, sí, sí
té un toc de modernitat
molt
que crida molt l'atenció
el canvi
amb el culo negre
ha sigut impactant
jo vaig estar
just el dia mateix
de la presentació
d'aquest vestuari
a Barcelona
i vaig arribar d'hora
i vaig aprofitar
per anar a fer un cafè
amb una cafeteria
d'aquestes
que puguin haver-hi a Barcelona
i el personal
d'aquesta cafeteria
que inclús
es comercialitzava
menjars cuinats
i la gent
podien comprar allí
podien esmorzar
tot el que volguessis
aquestes gent
anaven negres
de dalt i baix
s'anaven
amb una blusa negra
un pantaló negre
i un davantal negre
o sigui que
no és cap invent
el que ha fet Toni Miró
existeix al mercat
jo recordo
dos Nadals
anar a un hotel a Andorra
que també el personal
va de negre
a dalt i baix
i llavors
clar
et dones compte
que no és cap cosa estranya
el negre
és un color
com un altre
és un color
per mi
que dona
una presència
molt maca
i que potser
inclús
dintre de nostres comerços
que tot és blanc
i tot és d'un color
a vegades curiosos
amb la carn
el negre
es veurà força guai
no ho sé
una opinió
gometes a la cintura
perquè sigui còmode
també
ni botons
ni camalleres
ni res d'això
pantaló
en va amb goma
sense botó
vull dir que
són talles
que s'ajustaran a la gent
amb diferents canvis
de tallatge
vull dir
hi ha diferents talles
però que no serà incòmode
no serà de passar
per cap mena de sastre
que te ho pugui ajustar
els professionals del sector
parlem de Tarragona
que és la nostra ciutat
ja han conegut
ja coneixen
aquesta proposta
doncs
la proposta aquesta
la començant a conèixer
a veure
s'ha conegut per premsa
nantros
estàvem esperant
la informació
de la Federació Catalana
que va ser qui va engegar el tema
la Federació
són un conjunt de 4 gremis
o sigui
són els 4 provincials
i llavors
la Federació
ja ha editat uns tríptics informatius
amb tota l'explicació
per a nostres gremiats
i llavors
suposo que sortirà
per correu
aquesta setmana
o la setmana que ve
vull dir
més aviat possible
ho tindran tots
tot ben explicat
no és obligatori
no és obligatori
és una proposta
que es fa
doncs una mica
perquè
això també serveix
per cohesionar
doncs
el comerç tradicional
i el propi sector
no?
home
són idees
que comencen
a donar una mica
d'impuls
a diferenciar
el que seria
l'artesà
o l'elaborador
el particular
que està darrere
un taulell
d'altres espais
on també es pot comprar
producte
i més que res
intentar lligar
una mica
la imatge general
d'un gremi
o sigui
el gremi nostre
no publicita
de cap manera
la gent que està
agremiada
però tota la gent
que està agremiada
tota
estant per damunt
en nivell de servei
de coneixements
perquè no es paren
de fer cursos
de reciclatge
de coneixements
de legislatures
actuals
amb reglaments
nous
tota aquesta gent
estan totalment
informades
llavors
és començar
a donar
una imatge
corporativa
per entendre'ns
corporativa
de sector
i de gent
que està preparada
està preparada
per aquest futur
està preparada
per poder atendre
la gent
amb tot el que se li està
demanant actualment
és una mica
posar-hi marca
a una professionalitat
que està ja coneguda
i a més
des del punt de vista
menys formal
és un tipus
de comerç
és un tipus
de feina
amb el qual
es manté
molt de contacte
molt directa
distància curta
amb el client
jo imagino
que en aquest sentit
els primers dies
de posar-vos
aquest uniforme
comentaris
en sentiréu
de tota mena
sobretot
les senyores
que continuen
sent les que van
més a comprar
sí
però jo em penso
que el que s'ha
us diran de tot
i tot bonic segur
que si esteu molt guapos
jo estic segur
que sí
cada vegada
que hi ha un canvi
tu ja coneixes el personal
sí
jo tinc la sort
de poder estar
darrere el taulell
i tinc la sort
de poder tindre
contacte directe
amb la clientela
i cada canvi
que fas
la gent
ho troben bé
sempre
i si els canvis
són
amb imatge
no ho sé
jo trobo que
a la gent
li agrada
perquè ens sentim
orgullosos
de comprar
en aquell establiment
segurament
quan veiem que
hi ha canvis
i que es fan coses
i tot això
sí clar
evidentment
tots els canvis
que hi ha
sempre
impliquen
darrere
una idea
d'intentar millorar
intentar millorar
sempre
Vicenç
i la gent ho agraeix
per quan estrenem
uniforme
més o menys
el teniu previst
a veure
jo si no m'equivoco
per el que vaig sentir
a Barcelona
aquesta setmana passada
sobre sobre novembre
el tindrem ja a punt
per posar
o sigui
jo calculo
que la campanya
a Nadal
qui tingui ganes
d'estrenar aquest uniforme
podrà estrenar-lo
i jo
penso estrenar-lo
doncs
anirem a observar
a veure
com el porteu
aquest uniforme
amb dignitat
amb dignitat
poca broma
dissenyat
per l'Antoni Miró
aquest uniforme
que identificarà
a les persones
que treballen
en aquest àmbit
a les persones
que estan integrades
en el gremi
de carnissers
cancel·laders
i xarcuters
de Catalunya
en aquest cas
hem parlat amb el vicepresident
aquí a la ciutat de Tarragona
Vicenç Bardolet
gràcies
enhorabona
moltes gràcies
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau