Ja fa dies que comença la festa major i ara comença el més gros.
Tothom surt al carrer. Tothom? Bé, hi ha gent que ho té una mica més difícil,
gent que no pot caminar, que no hi veu, que necessita algú al seu costat per poder arribar a tot arreu.
Fa 15 anys el Servei Municipal del Discapacitat va posar en marxa una iniciativa
per posar la festa a l'abast de tots aquells que ho tenen més difícil, com? A través dels voluntaris.
Dissabte passat, els voluntaris i les persones a les quals donen suport es van trobar al pati Jaume I de l'Ajuntament.
Era el tret de sortida de la festa per tothom.
Marell Lluïsa Expósito és la regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament.
El servei municipal de la discapacitat i és aquí on la gent s'adreça per fer de voluntària.
I a més que com que hi ha contactes sempre i el Consell funciona a Gràcia s'adeu molt bé,
sempre en tenim de gent que ja està disposada a col·laborar.
Per tant, el camí per arribar a ser voluntari de la festa per tothom són molts camins, no només n'hi ha un.
La resta venen des de la llar de Sant Salvador o de diferents llocs, n'hi ha inclús gent voluntària de diferents entitats
i moltes vegades gent que un dia va aprovar aquest voluntariat i que per la festa sempre s'afegeix, no?
O sigui que ho hauríem parlat d'un voluntariat molt estès.
Jo crec que sí que va ser un encert, com ha dit abans el Parlament, que això ha anat a més,
que la gent realment està disfrutant del carrer i no només la gent en disminució,
sinó que d'alguna manera la gent ja troba com una cosa molt normal que la gent en cadira de rodes estigui disfrutant a la festa.
Jo crec que aquest és el gran logro d'aquesta festa per tothom, d'aquest camp de treball.
Aquesta iniciativa, que va néixer de l'Ajuntament, ha anat guanyant complicitats.
Des de fa cinc anys també s'hi ha involucrat Deu Chemical.
El director general de l'empresa, en Toni Valero, explica quin és el paper que juguen en la festa per tothom.
Nosaltres fa cinc anys que participem en aquesta campanya.
Vam començar l'any 91 i, de fet, participem en tota la subvenció del transport i possibilitació que això passi
i també en la promoció i aportació de voluntariat.
Voluntariat que està constituït tant per als estudiants d'estiu, que tenim cada estiu a la Dau,
que fan projectes diferents de formació i d'aportació a les tasques de l'empresa,
com dels empleats i familiars.
Comencem aquesta activitat el juliol, motivant la gent a que s'apuntin
i acabar el que fem és un entrenament també perquè, doncs, per saber com s'han de fer anar les cadires
i com s'han de tractar les persones amb discapacitats i amb impossibilitació de moure's.
En Zeferino és estudiant en pràctiques de Dauquem i Calia és la segona santa tecla que fa de voluntari.
No, ja fa uns anys que ho fan i jo l'any passat també vaig fer pràctiques i també vaig apuntar-me a fer el voluntariat i mira...
Sí, força. És bastant interessant poder ajudar-los i disfrutar amb ells.
Doncs acompanyar-los a ells, ajudar-los a les cadires, si de cas necessiten pujar una vorera o alguna cosa
i fer-los companyia, sobretot, i estar amb ells.
De fet, això de fer de voluntari també té les seves compensacions.
Com ells tenen aquesta primera fila per veure passar tot, nosaltres també estem allà amb ells i ho veiem tot de primera.
El nombre de voluntaris s'ha anat incrementant any rere any.
Ara n'hi ha prop de 40.
En Toni Valeró.
De fet, estem molt contents perquè hem tingut un èxit important,
hem tingut un increment substancial de voluntaris
i això ens anima a seguir enrere any a millorar tota aquesta aportació a la Festa Major de Tarragona.
Com s'organitza, però, tota aquesta gent?
Qui acompanya qui?
L'Enèria és treballadora de Dau Quèmica.
Li col·labora en la festa de tothom des de la rereguarda.
Es tracta d'equadrar els horaris dels voluntaris
amb les demandes que hi ha per assistir als diferents actes de la festa.
A la part que hem anat anunciant als treballadors l'existència d'aquest programa,
perquè vinguessin, perquè col·laboressin,
bueno, animar la gent, és el que hem fet, això.
Pensàvem que costaria més, però aquest any, de veritat,
hem tingut molt bona acollida.
Per part dels treballadors i per part dels estudiants, tremendo, molt bé, perfecta.
Ens han passat un calendari amb totes les activitats,
i llavors, depenent de com tinguem, perquè també per festes tots tenim diverses coses per fer.
Jo mateixa surto a la Cercavila, i clar, per això no podré estar...
Als dos jocs a la vegada no podré estar.
Al Vall de Bastons, toco el Flaviol.
El Ciferino, com a voluntari, també va haver de triar els actes que aniria a veure.
Doncs els dies abans, allí a la feina, ja ens posen a disposició unes llistes
i llavors ens apuntem nosaltres als horaris que ens va millor,
a les activitats que volem fer i als que ens va millor anar.
I llavors ells ho passen a l'organització que organitza tot això
i ells, doncs, si falta gent d'aquí, agafen d'allà i si sobren, ho fan així.
Però en principi ens apuntem nosaltres a l'activitat que ens va bé.
Avui, a la presentació, i el dia 23 a la processó de Santa Tecla.
I després els focs d'artificials i ja està.
L'única raó de ser dels voluntaris és que hi ha gent que els necessita
per poder-se moure per les festes.
És el cas del Carles i el Ricardo.
Tots dos tenen la mobilitat reduïda i això els obliga a anar en cadira de rodes.
Això, però, no els fa diferents. Tenen tantes ganes de festa com tothom.
O sigui, participar en tot el que sigui, doncs, espectacles,
que anem a veure els pets.
També m'agrada molt, sobretot, és el castell de focs, la toenda.
I després el seguici, quan fan el seguici, els castellers.
A mi m'agrada molt els castellers i molt això d'aquí, de Valls i tot això,
m'agrada molt, els bastoners i tot el que n'hi hagi.
Perquè jo vaig estar vivint aquí dalt, al cas quan dic, aquí dalt,
al costat de la catedral, i això ho conec molt bé.
Doncs mira, aniré, avui estaré aquí, veré tot, i demà no hi seré,
perquè tinc una visita, però vindré tot el que n'hi ha,
la passar-me-lo tot bé i desitjo passar igual que l'any passat,
com ho ha passat tot molt bé aquí, eh?
En els seus casos, el del Carles i el del Ricardo,
el paper principal dels voluntaris és el d'acompanyament,
tot i que hi ha gent, com explica el Carles,
que necessita una mica més d'ajuda.
Sí, sobretot, perquè nosaltres vivim al barri de Sant Salvador,
i la dificultat principal és el transport.
A més a més, doncs hi ha companys, uns que són més autònoms,
però hi ha altres, que si no hi ha voluntaris que els ajudin
per transitar, per espènyols, per donar menjar,
però inclús els que són més autònoms, que s'ho podem fer nosaltres,
abans, com que no teníem transport, no podíem participar.
O sigui, ara encara hi ha els autobusos,
però fa 15 anys els autobusos no eren adaptats,
ni això, no podien ni baixar.
Aquesta nit anem a veure el concert dels fets.
Després de sopar, es vindran a buscar l'autocar
i al concert del fets.
Veus? Aquesta nit mateix, si no s'hagués per l'autocar adaptat,
que vindrà expressament,
doncs no hi hauria manera de que poguessin baixar,
perquè els autobusos de línia normal,
els busos, a les 11 ja s'acaben.
La tasca dels voluntaris és important,
tant que molta gent com el Ricardo voldrien que la seva tasca
anés més enllà dels dies de festa.
Ara, perquè és festa, és temps.
No, a veure si es podia fer més aviat i cada dia més,
que siguessin i pujessin allà dalt,
siguessin d'aquí o d'un altre costat,
de puesto que siguessin,
però que anessin i criessin a la gent
que no poden baixar,
sortir al poble o sortir a donar un torn.
Jo sí i un altre sí,
podem agafar l'autobús
i venim a Tarragona a qualsevol puesto,
però altres no hi podem.
Això és el voluntari que he dit que falta.
La festa per tothom ja porta 15 anys d'història,
15 anys acompanyant aquella gent
que té dificultats per moure's
perquè puguin assistir a tots els actes de la festa.
A tots ells, moltes gràcies.
Què més voldrien dir que no fos paraules d'agraïment per tothom,
que jo crec que és el que han de fer,
ser agraïts a la gent que realment acaba portant
les seves pròpies hores a que la gent disfruti,
i això és important.
Quan el dia ja llegui al final
la tristesa no s'hace pensar.
Con l'ajuda, mi amigo, seràs
el menys duro poder soportar.
Serà fàcil si m'han de ajudar
l'amor a encontrar, l'amor a encontrar.
Voy a probar con tu ayuda
también a buscar
la persona que amar.
Quiero encontrar
a quien amar
y tal vez me puedas ayudar.
Con la ayuda de amigos
será
menos duro
poder soportar.
Será fácil
si me han de ayudar.
porque todos tenemos
la ayuda de la amistad
porque todos tenemos
la ayuda de la amistad.
Voy a probar con tu ayuda también
a buscar la persona que amar.
Cuando el día ya llegue al final
la tristeza nos hace pensar.
con la ayuda de mi amigo
con la ayuda de mi amigo
será
con el menys duro
poder soportar.
El amor de contem
será fàcil si me has de ayudar.
Porque todos tenemos
la ayuda de la amistad
porque todos tenemos
la ayuda de la amistad.
Voy a probar con tu ayuda también
a buscar la persona que amar.
Quiero encontrar
a alguien a quien amar
y tal vez me puedas ayudar.
Hoy será fàcil si me has de ayudar.
Hoy será fàcil si me has de ayudar.
Hoy será fàcil si me has de ayudar.
Porque todos tenemos
la ayuda de la amistad.
Porque todos tenemos
la ayuda de la amistad.
Si alguna vez te desafino al cantar
puedes irte muy lejos de mí.
Préstame ahora
tu oído al cantar
y afinada
te habrás de sonar.
Será fàcil si me has de ayudar.
¡A la amistad!
Si será fàcil si me has de ayudar.
El amor encontrar.
El amor encontrar.
¡A la amistad!
¡A la amistad!
¡A la amistad!
Fins demà!