Les 10 del matí, 41 minuts, estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara volem fer una mirada al passat, volem tenir uns minuts per la història
per parlar d'una època relativament recent a la ciutat de Tarragona
a propòsit d'un llibre que es presentava justament la setmana passada a l'Ajuntament de la ciutat.
Parlem del llibre titulat La repressió franquista a Tarragona.
L'autor és Josep Recasenys Llort
i és una publicació que ha impulsat el cercle d'estudis històrics i socials Guillem Oliver.
Aquest matí hem convidat l'autor per parlar justament d'aquest llibre.
Senyor Josep Recasenys, bon dia.
Bon dia.
La repressió franquista a la ciutat de Tarragona.
De fet, aquest és un llibre continuïtat d'altres publicacions que ha anat fent
i que de fet continua fent sobre altres poblacions d'altres comarques de la província de Tarragona.
Sí, aquest és un dels tants llibres que van anant sortint.
En principi ha sortit el de Reus, Capital, el de la Conca de Barberà i el de la Ribera d'Ebre.
Ara estan en Impremte, el Baix Camp, el Tarragonès i segurament d'aquí a poc temps també hi estarà l'Alcamp.
En aquest llibre que presentava la setmana passada, La repressió franquista a la ciutat de Tarragona, què hi podem trobar?
Hi podem trobar moltes coses. Primer que tot, aquí ja s'ha donat sempre una relació dels afusellats,
però és que no són sols els afusellats, perquè si els afusellats són 46,
els 720 reclosos temporals van passar una major part de la seva vida tancats
i molts han marcat la resta de la seva vida pels fets que van estar acusats.
Se'n parlen de la primera època de la dictadura?
Hi ha dues èpoques molt clarament indiferenciades.
La primera és del 1939-40.
En aquesta època tots els denunciats els jutjaven a Tarragona,
per un tribunal expressament a Tarragona.
Però a partir del 41 fins al que es va acabar,
els van jutjar un tribunal especial vingut de Barcelona
i automàticament potser era més benigne aquest tribunal
i va haver menys afusellats que no pas la primera època.
De quantes persones, en fi, de quina quantitat d'afusellats
o de represaliats en general n'estem parlant?
Estem parlant de 766 a la capital on es desglosen,
amb 720 reclosos temporals i 46 afusellats.
D'aquests 766 és molt curiós.
hi ha 81 dones i 684 homes.
Això fa un total que la població reclosa,
aquests 722 persones que hi va haver del 939 al 1943
i 44 del 44 al 47 fa que Tarragona sigui una de les capitals
on hi hagués més repressió.
De tal manera que s'ha dividit o s'ha classificat la repressió de Tarragona
en diversos sectors.
Primer que tot hi ha personal civil sense Consell de Guerra.
Eren aquells que, pel sol fet de ser denunciats,
sense cap motiu, eren empresonats.
Després, a l'haver el Consell de Guerra,
van veure que no hi havia cap causa per poder-los jutjar.
Després hi ha el personal civil de fora de la província,
però que estaven a dins de Tarragona,
que aquests eren uns 14.
Aquests, automàticament, el seu expedient no està complert
i els van traslladar a la província de Quirinorigen.
Després hi ha els militars.
A Tarragona hi havia el destacament militar del Mansa
i n'hi ha 13 de militars.
I aquests 13 militars són casos especials
perquè, a pesar que van estar processats,
no n'hi havia cap de condemnat a mort dels militars.
Per què?
Perquè eren amics dels nacionals, dels militars nacionals,
que jo no sé fins i tot què vol dir ser roig i ser nacional.
Això és un matís que s'ha de diferenciar.
I aquests, com que eren del mateix costat que el Franco d'abans,
aquestes persones van ser jutjades amb unes penes molt lleugeres
i els van treure de la presó ràpidament
i què va passar?
Els van reconèixer una mica els seus drets,
els van donar una petita paga i els van separar del servei.
Digui, perquè encara hi ha més llista, no?
Sí, després hi ha els guàrdies civils, hi ha els carabiners,
hi ha els cossos de seguretat, personal de la Diputació,
que n'hi va haver un defusellat,
i personal de l'Ajuntament, 18, que no van haver cap defusellat.
O sigui, que dels defusellats podríem fer un breu síntesis,
que diguéssim, de guàrdia civils n'hi va haver un,
de personal de la Diputació, un,
del sector primari, set,
del sector secundari, 18,
i del sector terciari, 19, en total, 46.
46 persones afossellades a la ciutat de Tarragona.
De Tarragona, que són de Tarragona.
De Tarragona capital.
Deia vostè, en fi, pels estudis,
m'imagino que ha fet d'altres zones,
de la província, d'altres comarques i d'altres ciutats,
que la repressió va ser especialment dura, doncs, aquí a Tarragona.
Sí, dura, principalment,
inclús, encara que no fossin afusellats,
pels tractes que van tenir els reclosos.
Hem de tenir present que aquí, a la província de Tarragona,
hi havia les tres presons
on hi feien cap tots els presoners de la província.
Imagineu-vos a dins de la presó
amb uns números esgarrifosos,
per exemple, que apilats,
i la punxa i les oblates,
al setembre del 39,
hi havia 2.803 persones.
Això feia que a Pilats n'hi hagués 1.020,
1.020 persones posades a Pilats,
vin d'estar amuntagats,
amb sarne,
amb tifos,
amb dissenteria,
amb totes les malalties.
A la punxa n'hi va haver 1.188
i a les oblates n'hi va haver
578 de dones.
O sigui que això fa unes xifres
verdaderament esfereïdures.
Si, a més a més,
encara hi posem una altra classe de gent
que va estar també empresonada
i que no tenia res a veure amb aquests processats,
que eren les persones
que els vien agafat
per fer l'estraperlo.
tinguem present que aquests anys
eren els anys de l'estraperlo.
I el governador civil posava unes multes molt especials.
Si a una persona l'agafaven,
els hi posaven una multa de 1.000 pessetes.
Compteu, valoreu,
el que són 1.000 pessetes en temps
de l'any 39 i 40.
Si no es podien pagar aquestes 1.000 pessetes,
les persones anaven a la presó.
amb els presoners
que hi havia en aquell temps.
I si aquestes persones
volien sortir de la presó,
naturalment pagaven la sanció.
Però si no,
per cada 10 pessetes de sanció
redimint un dia.
Per això moltes dones
van estar 3 mesos a la presó
convivint amb aquests presoners polítics.
Els homes ho van fer al revés.
Els van portar d'aquí
a un campament a Miranda d'Ebro.
I allà, doncs,
ja sabem que és un campament,
en un redimint fent treballs
de l'espècie que fos.
Josep Requesens,
en fi,
és una persona que
és un mestre d'escola
per ser jubilat,
que no sé quants anys fa
que s'hi està dedicant a investigar
i a fer el reseguiment
de tot el tema
de la repressió franquista.
Bé, jo,
el problema ve de lluny,
de molt lluny ve.
Primer que tot,
vaig assistir jo
al Consell de Guerra
d'un familiar meu
i el vaig visitar
a la presó de la Punxa.
Després,
durant un temps,
vaig servir
amb el fiscal jurídic militar
de la Quarta Regió
i ell em va enterar
de tots aquests procediments.
Però,
en aquell temps,
treure una còpia de ceba,
d'un paper de ceba,
era jugar-te-la.
I vaig pensar,
quan me jubile,
si és que hi arriba,
ja em dediquarem a aquestes coses.
Per tant,
sé, doncs,
d'aquestes coses que existin
i d'altres coses,
doncs,
que potser en aquests moments
encara no es poden explicar.
En qualsevol cas,
vostè s'hi ha pogut dedicar
després,
que s'ha jubilat
i s'ha dedicat
fent un seguiment especial.
Per què aquest interès
per aquesta època
tan concreta
dels primers anys
del franquisme?
Bé,
això té una raó
molt especial.
La gent n'ha parlat molt
i tots els estudis
que han sortit fins ara
no diuen tampoc la veritat
perquè jo pregunto
quants historiadors
faig aquesta pregunta
han mirat expedients
de tot aquest temps.
Jo n'he mirat uns 30.000
i pots treure unes conclusions
que potser la repressió
va ser més potser
per motius polítics,
per motius materials,
i per motius religiosos,
per un afany
de voler,
no sé,
completar un període
que havia vingut anteriorment
i ara potser
fer-los pagar
a moltes persones
que potser no havien fet res.
Perquè a totes aquestes persones
que se'ls jutja
sense causa,
amb causa sobreseguda,
no és més
que un intent
de voler-les posar a la presó
per enveges
i per odis personals.
Ja dèiem al principi
de l'entrevista
que ja n'ha publicat
alguns llibres
d'altres zones de la província.
Ara,
en quin s'està treballant
o quin s'estan a punt
de publicar-se?
Ara s'està imprimint
el Baix Camp.
S'ha presentat
l'Alcamp.
Estic treballant
amb el Baix Penedès
i estic recollint
ja dades
sobre
el Montsià
i deixaré
per últim
el Baix Ebre
perquè hi ha
molts representants
passin del Milè
al Baix Ebre.
Només el Baix Ebre
més d'un Milè.
Més d'un Milè.
En fi,
era una època
molt dura
i que val la pena
que es puguin
recollir
amb noms
i cognoms
les persones
represaliades,
les persones
afusellades
en aquella
primera època
del franquisme.
Té feina,
doncs,
encara?
Sí,
però és una cosa
que fas a gust
i dediques una bona part
del dia,
doncs a poc a poc
van sortint les coses.
La documentació
on l'ha trobat?
On ha estat
especialment
buscant aquests
30.000 expedients
que comentava?
La documentació
és molt bària.
N'hi ha
aquí a Tarragona
on molts expedients
no
són complers.
Llavors,
n'hi ha
a l'Arxiu Nacional
de Catalunya
que són els
represaliats
de la Model
i després n'hi ha
a Barcelona.
Hi ha una salvetat.
Les 81 dones
que hi ha aquí,
no aquestes,
aquestes,
i totes les de la província,
no hi ha cap expedient
avui dia
des de Tarragona
que es van portar
fins a Barcelona.
Perquè hem de tenir present
que les dones
van sortir
des de les Oblates
perquè allí
ja és
feia insuportable,
van anar
a parar
a la presó
de les Corts
allà on hi ha
actualment
el Corte Inglés
a Barcelona.
Actualment
no es trobi
cap expedient
a Barcelona.
Per tant,
els expedients
de les dones,
doncs mira,
saps que van sortir
d'aquí,
saps algunes
el que van fer,
saps on van anar
i a partir d'allí
els hi perds la pista.
Comptem,
hi ha molts expedients
que són incomplers
per una senzilla raó.
va haver-hi molts
presoners
d'aquí
de la província
de Tarragona
que van recórrer
la major part
de presons
d'Espanya.
Per tant,
si un des de Barcelona
o perdó,
des de Tarragona
el portaven
a Ciudad Rodrigo
a Salamang,
allà,
doncs,
escolta,
l'expedient
no has d'anar pas
a Ciudad Rodrigo
a buscar el que
qui sap on és.
O si el portaven
a dalt
a Coeller,
a Segovia,
a la presó,
tampoc...
I a més a més,
molts expedients
d'aquests
han desaparegut
i molts
estan
inacabats.
A la vegada,
amb tots aquests llibres
he procurat
conservar les grafies.
O sigui que si
un nom,
per exemple,
no l'he catalanitzat,
l'he catalanitzat
o hem de dir
perquè l'he trobat
a l'expedient
i aleshores
si una persona
s'interessa
doncs que faci
els tràmits
que siguin necessaris
per anar-la a buscar.
En fi,
gràcies a tota aquesta feina
avui podem disposar
de llibres
com aquest
que comentàvem
La repressió franquista
a la ciutat de Tarragona
impulsat
pel cercle
d'estudis històrics
i socials
Guillem Oliver
que es presentava
la setmana passada
i que ja es pot trobar
que es pot adquirir
que és especialment
d'interès, suposo,
per familiars,
per persones interessades
en aquella època
de la dictadura franquista
i del qual avui
hem volgut parlar
durant uns minuts
amb el seu autor.
Senyor Josep Requesens,
felicitats per la feina feta
a continuar treballant.
Gràcies.
Molt bé, moltes gràcies a vostès.
I fins la propera.
Molt bé, gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.