Al matí de Tarragona Radio, la ruta amagada.
Dos quarts i cinc minuts de deu del matí.
Seguim endavant al matí de Tarragona Radio.
Ara en la ruta amagada.
Ja sabeu que us proposem un lloc de Catalunya.
Un lloc de Catalunya, en fi, pot ser una ciutat, pot ser un indret,
no sé, pot ser un espai natural, un lloc.
En qualsevol cas, un lloc de Catalunya,
us donarem un seguit de pistes, de senzilles orientacions,
i bé, si l'encerteu, teniu tot un pack complet de regals de Tarragona Radio.
Una bossa fantàstica, una motxilla de Tarragona Radio,
també un barret, un porta-cdés, unes xancletes,
tot de regals que anirem descartant a mesura que us anem oferint pistes.
I anem cap a la primera pista.
A veure, atenció, el lloc que s'amaga avui al darrere de la ruta amagada
és una ciutat on podríem dir que hi ha una relació semblant
a la que es produeix entre Tarragona i Reus.
És a dir, això és així fins al punt que uns s'anomenen mala pell
i altres mala raça.
Ens estem referint als segons, els de mala raça.
Distància de Tarragona, per cert, d'aquest lloc,
109 quilòmetres.
977-24-4767, ja podeu trucar.
977-24-4767.
No es tracta d'endevinar la ciutat, eh?
Teniu que dir el lloc d'aquesta ciutat.
I crec que tenim una primera trucada.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El teu nom?
Gabriel Molina.
Gabriel Molina.
D'on truques, Gabriel?
De Tarragona.
Gabriel, abaixa una miqueta a la ràdio, si pots.
Ja està, tancada.
Perfecte, perfecte.
Gabriel, d'on ets?
De Tarragona, no?
Sí, sí.
Molt bé.
Digue'm, de què es tracta?
Què hi ha avui al darrere de la ruta amagada?
Sigui Terrassa?
Terrassa, sí, és la ciutat.
Correcte.
Vas bé, eh?
Ara m'has de dir un lloc de Terrassa, clar,
perquè Terrassa és la ciutat.
L'últim no ho he entès, el que m'havies dit.
Ah, doncs mira, que...
A veure, que ens estem referint a un lloc
que està situat a una ciutat
al darrere de la qual hi ha una relació
semblant a la que hi ha entre Tarragona i Reus, eh?
I uns s'anomenen mala pell i altres mala raça.
Això és per ubicar la ciutat,
però ara hem de dir el lloc d'aquesta ciutat
que estem buscant.
Això ja no...
És que només havia sentit el començament.
Llavors, clar, això ja no s'hem escapat.
Llàstima, Gabriel, llàstima, eh?
És Terrassa, però anem bé, eh?
Anem bé. Gràcies, eh, Gabriel?
Adéu-siau.
Doncs sí, el Gabriel Molina té raó.
És a dir, estem a Terrassa, eh?
Estem ubicats a Terrassa.
Aquest és el lloc.
Ara m'heu de dir el lloc de la ciutat
que estem buscant.
Per cert, la primera pista
era la de les xancletes.
Aquestes ja no hi són, al PAC.
Però encara ens queden molts regals.
Ens queda la motxilla,
ens queda el porta-cdés,
ens queda...
A veure, que ho té de memòria, Lluís.
A més, el jo-jo també, sí?
O no?
No, no hi és, aquest?
Un barret, un barret, no?
Un barret de Tarragona Ràdio.
Vinga, avui s'atreveix 977-24-4767.
Ja sabem que som a 109 quilòmetres de Tarragona.
Estem situats al municipi de Terrassa.
Per tant, sabeu que estem en aquesta comarca
del Vallès Occidental.
Avui estem al Vallès Occidental,
a la ciutat de Terrassa,
a 109 quilòmetres de Tarragona,
i estem buscant un lloc d'aquesta ciutat.
Cenim algú o diem una altra pista, va?
Jo ara mateix ho estic veient,
aquest lloc l'estic veient a través d'internet,
és a dir, que si teniu internet a l'abast,
doncs podeu buscar Terrassa,
a veure què hi ha a Terrassa que és conegut arreu.
Els minyons no, eh?
Els minyons de Terrassa no,
que ara estan a Vilafranca,
a punt de començar, a punt no,
bueno, a dos quarts d'una,
començar l'actuació.
Anem a la segona pista, va, ràpidament,
al lloc que es troba concretament,
anem ubicant-lo una mica més,
som a Terrassa,
al lloc que es troba a la Rambla de Gara,
Rambla de Gara de Terrassa,
a l'edifici, atenció,
i això és una bona orientació ja,
definitiva,
l'edifici del vapor eimèric,
amat i jover.
I representa la millor obra arquitectònica
industrial modernista del país.
Per cert,
té una façana fotovoltaica de plaques solars.
9, 7, 7, 24, 47, 67,
de quin lloc estem parlant?
9, 7, 7, 24, 47, 67,
de quin lloc estem parlant?
Què s'amaga avui al darrere de la ruta amagada?
A veure si algú s'atreveix.
Va, com el Gabriel.
Gabriel, de seguida ho ha sabut, eh?
De seguida sabut que parlàvem de Terrassa,
d'aquell lloc que està situada a la Rambla de Gara,
d'aquesta capital.
d'aquesta ciutat del Vallès Occidental,
situada a 109 quilòmetres de Tarragona.
A veure, a veure...
Va, si no, direm els cicles, eh?
Direm unes cicles.
No, tenim trucada.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Jordi Barberà.
Jordi Barberà.
Des d'on es truca, Jordi?
Des de Tarragona.
Tarragona, ciutat.
Molt bé, Jordi, saps més o menys
què hi ha al darrere de la ruta amagada?
Jo, m'ho sembla, si no estic confús,
m'ho sembla que pot ser el Museu de la Ciència
i Tecnologia.
De Catalunya?
Sí.
Doncs mira.
Sí?
Doncs, Jordi, efectivament, eh?
Que ja ho he estat mai, al museu?
Sí, sí, sí, sí.
Ja fa uns anys que el vaig anar a visitar.
I el recomanaríeu, no?
Sí.
Està molt bé, eh?
És interessant, sí.
És molt interessant.
Ara en parlarem, eh?
Ara ampliarem la informació.
Jordi, heu guanyat, en fi,
aquest pack de regals de Tarragona Ràdio.
Molt bé.
Teniu la bossa, el porta-cdés,
en fi, i crec que també, a veure,
la bossa, el porta-cdés i el barret.
Molt bé.
Jordi, gràcies.
Sí que, molt bé.
Adéu.
Doncs en Jordi Barberà, que efectivament l'ha encertada,
el lloc que avui s'amagava darrere la ruta amagada
és el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa.
A la Rambla de Gara, 270.
Aquest edifici del museu és l'edifici del vapor Aimeric, Amat i Jové,
i representa la millor ober arquitectònica industrial modernista del país,
dissenyada per l'arquitecte Lluís Montconill i Parellada.
La fàbrica es va començar a construir a la Rambla de Gara el 1907
i es va inaugurar un any i escaig més tard.
Aquest Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
té 22.200 metres quadrats de superfície total,
dels quals 11.000 metres quadrats corresponen a l'antiga nau
de producció de planta rectangular del vapor Aimeric.
En aquesta gran sala hi trobem avui les exposicions permanents
Energeia, la fàbrica tèxtil, Homo Faber i el transport.
Ja en volem conèixer, evidentment, amb molt més detalls,
i per fer-ho hem trucat a la Roser Bifet,
i és l'àrea difusió i exposicions del Museu de la Ciència
i de la Tècnica de Terrassa.
Roser Bifet, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara estàvem mirant les característiques del museu
i, francament, no sabem per on començar, eh?
Perquè, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do,
les exposicions que teniu aquí,
tant ja siguin permanents,
teniu unes quantes de permanents,
d'altres que van passant, no?
En fi, d'altres que són itinerants,
és que n'hi ha per triar i remenar, no?
Sí, la veritat és que és un museu molt gran,
té una extensió d'11.000 metres quadrats,
i el seu contingut és un contingut molt important
de ciència i tècnica,
amb moltes exposicions permanents,
com, per exemple, la de la fàbrica tèxtil,
la de l'energia, la del transport,
i moltes exposicions temporals
que, en aquests moments i fins a l'octubre,
tindrem una exposició de ràdios.
És una exposició que es titula
Miren la ràdio.
És important de veure't perquè recull
tota una evolució cronològica
des dels primers receptors
fins a les últimes ràdios digitals,
passant per totes aquelles ràdios de capella,
les ràdios de baquelita,
les últimes tecnologies més actuals,
ràdios despertadors,
fins a les ràdios digitals.
Aquesta, diguem, és l'exposició més emblemàtica
des del punt de vista de les temporals.
Mira la ràdio, 80 anys de disseny i tècnica de receptors,
que es podrà veure a Terrassa fins al dia 25 de setembre,
com ens comentaves.
El que sí que us puc dir és que la prorroguem.
La prorrogueu, és a dir, que ha anat bé, no?
Sí.
Molt bé.
Doncs absolutament interessant,
perquè tot aquest recorregut per al món de les zones arsianes,
amb tot de parells,
recordo fins i tot que vam fer una entrevista una vegada
parlant d'aquesta exposició,
i és francament recomanable,
perquè es poden veure parells d'aquells insòlids,
dels primers que va haver-hi fins als darrers,
les darrers incorporacions,
i, evidentment, és un camp on la tecnologia ha evolucionat moltíssim
i els canvis són espectaculars.
També ho és, Roser, també ho és un altre apartat.
Parlem, per exemple, de l'exposició Homo Faber,
una exposició que és de les permanents,
que s'ha situat al soterrani,
i que mostra l'evolució de la ciència i de la tècnica
des de la primera gran revolució tecnològica de la humanitat, no?
Sí, sí, és bàsicament això.
És una mostra de l'evolució científica,
des del Neolític,
des de la primera gran revolució Neolítica,
fins als inicis de la industrialització,
perquè després ja s'entra l'espai de les Carboneres,
que és l'espai industrial originari
de la que és l'antiga fàbrica a seu del que és el museu, avui.
Recordem que el museu està instal·lat en un edifici industrial
que havia estat una fàbrica tèxtil,
on s'hi feia tot el procés llaner,
des de l'entrada de la fibra fins a ja que sortien els teixits acabats.
Hi ha, de fet, una altra de les exposicions permanents,
la fàbrica tèxtil, la diu així, no?
I, en fi, es poden veure les antigues Carboneres, la Xemeneia,
tot el procés, no?,
pel que era la pròpia fàbrica que actualment forma aquest edifici.
Sí.
De fet, s'han recuperat els elements emblemàtics,
es poden veure les Carboneres,
es pot entrar fins a dins de la Xemeneia
i es pot visitar també una gran màquina de vapor
que era el motor de tota la fàbrica,
una màquina que no es podia parar les 24 hores del dia
i era la que donava la força motriu a tots els embarrats
i a totes les màquines que bàsicament eren les que produïen els talers
que n'estaven sense parar nit i dia, no?
Un altre dels apartats que crida força l'atenció
quan un visita el vostre museu, Roser,
és l'apartat dedicat al transport.
Teniu una col·lecció d'automòbils, en fi,
hi ha camions, motors, avions fins i tot, no?
Sí, sí, hi ha una mostra dels elements bàsics del transport
i el que sí que ara recomanem són dues coses.
És la maqueta ferroviària
en què hi ha uns 32 metres quadrats amb dos nivells,
amb maquetes de trens que funcionen
i que fan un recorregut per un país imaginari.
A més, hi ha també una secció, una secció per als més petits,
que és la part més nova d'aquesta exposició permanent.
Justament, del que també valdria la pena destacar-ho,
que això m'imagino que és posterior a l'edifici, evidentment,
del museu i de l'antiga fàbrica, és la façana fotovoltaica,
que això que jo recordo quan es va acabar de fer,
que bé, que va copsar titulars de molts diaris,
va ser molt destacat en el seu moment,
quan es va fer tota aquesta façana,
que és una de les parts de l'edifici modern, no?
Bé, de fet, el museu és justament l'explicació de la ciència
i la tècnica del patrimoni industrial,
però també intenta estar amb les noves tecnologies
i d'alguna manera la façana fotovoltaica
és una mica la que està seguint aquesta idea,
amb aquest criteri, i, doncs, és una forma, doncs,
de fet, és una de les façanes més grans dintre d'un nucli urbà
i el que intentem és fer moltes visites,
sobretot adequades als nivells més alts d'educació secundària
i batxillerat, perquè tinguin, doncs, constància
del funcionament de la façana i de com s'utilitzen
aquestes noves tecnologies energètiques.
Una qüestió, Rossell, que m'agradaria destacar també
és que teniu, en fi, tot el museu en total,
22.000 metres quadrats, una mica més,
una mica més de 22.000 metres quadrats de superfície,
és a dir que jo m'imagino que no ve la part interior, l'exterior,
és a dir que hi ha tot un recorregut perfecte
que suposo que un dia no te l'acabes.
De fet, a veure, nosaltres aquí tenim unes propostes
de diferents recorreguts, recorreguts perquè el visitant
pugui anar al seu aire i pot seguir, doncs, la visita,
pot fer una visita, doncs, a la millor d'una exposició en concret,
però nosaltres també fem una proposta d'unes quatre hores
per visitar, doncs, una mica, amb consciència,
doncs, un recorregut més ampli per totes les exposicions.
O sigui, creiem que al voltant d'unes quatre hores
és un recorregut adient per visitar les exposicions permanents
que estan a dins d'una gran nau molt emblemàtica
i que aquesta nau té uns 11.000 metres quadrats.
El total dels 22.000 són amb tot el que és la superfície.
L'exterior, sí, la superfície.
Val també la pena dir que qui vulgui conèixer amb més en profunditat
la figura de l'arquitecte responsable d'aquest edifici modernista
de Lluís Montconill també té dins d'aquests 11.000 metres quadrats
un apartat d'exposició dedicat a Lluís Montconill,
on es veu tot aquest estil modernista d'arquitectura industrial.
Evidentment, l'arquitecte Lluís Montconill va deixar una gran obra per terrassa
i aquí, lògicament, és la consolidació de l'edifici industrial per excel·lència.
A l'entrada de la nau es pot trobar una exposició amb elements interactius
que parlen de Lluís Montconill i de la seva obra.
I proposen també fer un recorregut per la ciutat de Terrassa.
Encara feu les visites noturnes?
Bé, no, no és exactament així.
De fet, són visites teatralitzades.
Teatralitzades i les fem els diumenges.
Això, això, això.
Tots els diumenges hi ha a les 12, hi ha diferents visites teatralitzades
en funció del diumenge que toqui i són visites a l'Energia, a les Carboneres, a l'Homo Faber
i tots els diumenges a la una són les visites teatralitzades a l'exposició permanent La Fàbrica Tèxtil.
Són uns actors que, a través d'uns personatges, recreen els moments,
diferents personatges que havien intervingut en aquesta fàbrica, no?
Des del fill de l'Amo, a l'obrer, a l'obrera, al que està treballant amb els talers
o al personatge que està en el magatzem.
Això ho fem els diumenges, eh?
Aquest sí, això ho fem els diumenges i, a més a més, són també visites teatralitzades
que ofertem de cara a les escoles de dimarts, o sigui, la resta de la setmana.
De dilluns a divendres, el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, situat a Terrassa,
és obert de 10 del matí a 7 de la tarda, dissabtes i diumenges i festius,
de 10 a 2 quarts a 3, anem bé?
De 10 a 2 quarts de 3 i el dilluns està tancat.
I ara l'agost heu fet un horari especial, no? De 10 a 2 quarts de 3, també?
Juriol i agost, sí, són els dos mesos que ho tenim obert al matí, diguem.
Dilluns tancat, eh? Dilluns tancat.
Sí, sí, sí.
Per cert, qui vulgui més informació pot anar a internet www.mnactec.com.
Sí.
És el lloc web del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya
i allà trobaran tota la informació o també el telèfon, per exemple,
a la centraleta, el 937368966.
Allà podran fer-hi les reserves i, francament, val la pena.
Jo ara estic veient una imatge nocturna, una vista nocturna del museu
i fa molt de goig, eh, Roser?
Vist de nit així il·luminat, fa molt de goig.
M'imagino cada dia també, eh?
Evidentment, qualsevol moment té el seu encant aquí dintre d'aquest edifici, eh?
Perquè les seves claraboyes, diguem així, o voltes en forma de semicampana
que té, doncs, com tots uns vitralls per dintre,
llavors donen una llum molt important en funció de l'hora del dia, no?
Es troba fàcilment? És fàcil de trobar un cop ets a Terrassa?
Sí, és molt fàcil perquè està molt cèntric.
Estem a la Rambla de Gara, de Terrassa, número 270,
i té uns accessos molt fàcils, tant si véns amb els ferrocarrils de la Generalitat,
com per Renfe, o si entres amb cotxe per la 158 des de Barcelona.
Si no, quan estiguin a Terrassa, que busquin la Xamanella, eh?
Exacte, des de l'entrada a Terrassa ja es veu,
és una Xamanella de 41 metres d'alt.
Perfecte, bé es veu, eh?
I és de seguida deslocalitzable.
El Roser Bifet és responsable de l'àrea de difusió i exposició
en el Museu de la Ciència de la Tècnica de Catalunya a Terrassa.
Gràcies per atendre la trucada a Tarragona Ràdio
i des d'aquí nosaltres recomanem que ho visitin i que ho vegin
i que segurament ho gaudiran.
Moltes gràcies.
A vosaltres. Adéu, bon dia.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
I want.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.
Bán.