Senyor Bruy, què tal? Molt bon dia.
Bon dia, moltes gràcies.
Aquesta setmana, per exemple, al llarg d'aquesta setmana s'ha publicat ja a internet, precisament a Tinet,
el congrés que heu preparat per aquest congrés de tres dies, finals d'octubre, començaments de novembre.
Què es parlarà en aquest congrés, senyor Bruy?
Bé, el congrés, com dius, el farem el divendres 21 d'octubre serà la primera sessió,
el proper dissabte, que serà 29, farem la segona i el proper dissabte, que serà 5, farem la tercera.
És un congrés en què pretenem reunir totes aquelles persones interessades en temes relacionats amb internet
i sobretot amb xarxes ciutadanes i reflexionar, reflexionar sobre el passat, el present i el futur.
Entenem que a Tinet, en 10 anys, que en aquest entorn 10 anys són molts anys,
hem d'aturar-nos una mica i reflexionar sobre què ha passat amb aquests 10 anys,
què és el que hem après amb aquests 10 anys, què és la situació actual en què s'està movent,
que es mou molt de pressa, molt de pressa, i a veure com no perdem el fil del que és la tecnologia.
I una part una mica més complicada, però probablement molt atractiva,
que és la de preveure amb els propers 5 anys cap on anirà, què serà Tinet dins de 5 anys.
Per tant, amb els ponents, però sobretot també amb les persones que hi assisteixin,
la nostra idea és emportar-nos un anàlisi de les coses que s'han fet
i quin és el camí que hem d'anar agafant.
Qui som, d'on venim i cap on anem, aquest podria ser l'enitmotiv del Congrés.
Exacte. És a dir, en l'evolució de qualsevol activitat humana, sovint ho fem això,
amb més o menys, diguem-ne, teatre, no?
És a dir, hi ha vegades doncs ens reunim tota una organització,
doncs durant dos o tres dies, un cap de setmana, per reflexionar què s'ha fet i què es farà.
Nosaltres individualment, doncs quan estàs veient la televisió i alguna cosa no t'interessa massa,
doncs també penses què ha passat i què faré, doncs en aquest cas entenem que ens toca a nosaltres.
i donat que hem arribat amb aquesta diàmnica majoria d'edat,
doncs entenem que ens toca fer aquest passat, present i futur.
Ja he explicat quines són les dates en què tindrà en lloc aquest Congrés.
Falta perfilar, bé, falta que a veure si ens pot dir on es farà aquest Congrés,
quins seran els ponents, qui hi pot participar.
Sí, dels tres dies que hem comentat, el primer hem pensat que seria bo,
doncs fer un acte, diguem-ne, una miqueta més institucional, una miqueta més generalista.
en el qual parlarem del matí, l'estructura del matí, hi haurà quatre ponents,
a part de la primera presentació oficial, política,
doncs després hi haurà quatre ponents tècnics que, des de diferents àmbits del coneixement,
la tecnologia, la literatura, la tecnologia,
diferents àmbits faran aquest anàlisi de passat, present i futur.
És a dir, a la literatura, què es feia a internet fa uns anys, què es fa en aquests moments,
i quina és la idea que es faci?
És a dir, hi haurà llibres que es faran directament i a internet?
Són llibres que es fan en paper que després s'atrodueixen a internet?
Què esperem trobar-hi? És a dir, què pensa la literatura oferir en els ciutadans
que el vehicle sigui internet, exclusivament internet, no?
Per tant, comptem, en principi, amb la presència, vindrà Vicent Partal,
Vicent Partal és el director de Vila Web, una xarxa conegudíssima de referència,
doncs a nivell no només de l'estat espanyol, sinó d'Europa.
A continuació, doncs, tindríem la presència del senyor Joan Guanyavens,
que és director de la unitat de diagnòstic per la imatge del Parc Taulí,
en el que es podeu imaginar que en aquest cas, igual com l'anterior,
parlaria sobre la comunicació en el món de la xarxa,
doncs en aquest cas parlaria sobre la tecnologia en el món de la imatge.
Després, Jordi Tinyena ens parlarà sobre el que és la literatura en aquest món
i també tindrem la col·laboració de la doctora Gisbert de la Universitat Rovira i Virgen
en el que parlarà en el món de l'ensenyament.
I probablement l'ensenyament serà un dels àmbits en què més canviarà, no?
Ara això de la classe presencial i d'anar allà de 10 o 11 i viatjar i tal,
probablement en uns anys serà molt diferent.
No només perquè ho podràs veure amb molta facilitat la classe
quan l'estigui donant des de qualsevol lloc, no?
Sinó que hi haurà tota una sèrie de classes que estaran dia amb ni i enllaunades
i que tu les podràs veure les vegades que vulguis.
I tu si ho has de fer primer d'econometria o has de fer econometria 1,
doncs podràs agafar el professor que vulguis.
podràs agafar les d'aquí, de l'estranger, de allò on vulguis, no?
Per tant, entenc que en el conjunt d'aquestes ponències
se'ns poden fer notablement atractives.
De fet, en el camp de l'ensenyament ja s'han produït grans avenços en aquest...
Una cosa tan senzilla com treure's el carnet de conduir,
ja la majoria dels alumnes, ja hi ha molts alumnes que van per lliure
perquè es preparen els tests des de casa a través d'internet.
Sí.
I em consta, per exemple, que hi ha professors de la Universitat Rovira i Virgili,
algun del qual, per exemple, va ser fundador de Tinet,
que ja penja alguna de les seves classes o de professors estrangers
a través de portals virtuals perquè els alumnes ho puguin veure.
O sigui que ja s'han fet experiències en aquest sentit.
Sí, sí, clar, això és un camí que les persones innovadores aproven
i de totes aquestes innovacions,
algunes d'elles són les que es van assimilant,
que no vol dir ni que siguin millors ni pitjors,
sinó que tenen fortuna i s'implanten,
però que el camí està clar cap a la multimèdia total,
però no multimèdia d'una fotografia,
multimèdia total serà dins d'uns anys.
Podrem aprendre de tot des de,
ara que veiem per la televisió aquests dies,
com se recullen bolets, no?
Doncs també veurem classes d'aquestes característiques.
Per tant, entre ensenyament i oci,
arribarà el moment que serà difícil trobar la frontera.
Això serà el divendres dia 21,
aquestes ponències en aquests quatre àmbits.
Què més podrem trobar en aquest congrés?
El mateix 21 per la tarda parlarem purament de xarxes.
Primer, nosaltres en aquest cas jo faré una presentació
sobre el que entenem per model TINET.
TINET, com sabeu,
la xarxa ciutadana és la més antiga de l'estat espanyol
i la segona, junta amb Bolònia,
que se disputa que si és la primera o la segona a Europa.
Bé, en qualsevol cas,
una xarxa totalment pionera.
Doncs explicarem què entenem nosaltres
aquest passat, present i futur de TINET
des del punt de vista de la nostra organització.
I a continuació,
tenim la grandíssima sort
de poder disposar de la representant de la xarxa de Bolònia,
la guida que vindrà,
de la xarxa hipèrbola de Bolònia,
que vindrà a una taula rodona,
junt amb la Fiorella,
que és de la reda xívica de Milano,
que és l'altra xarxa
que després també es va incorporar.
Vindrà el senyor Prados,
que és l'ambaixador,
aquell ambaixador que es la coneix
com l'ambaixador d'Internet,
que era l'ambaixador d'Espanya,
em sembla que estava al Canadà
quan fa uns, potser, vuit anys,
tot allò del fletant,
qui va bé, tots aquells problemes.
Doncs és un senyor que es va fer conèixer
pel tema de TINET.
I probablement també vindrà l'Artur Serra,
que és el director d'una xarxa
que hi ha al voltant de Barcelona.
Aquesta taula rodona
d'aquests experts en xarxes
la moderarà el fundador d'AtINET,
que és el Manel Sant Roma.
Amb això acabarem el divendres.
Per cert, Enric,
quan parlem de xarxa ciutadana,
potser molta gent encara no té clar
quin és aquest concepte.
Què és, per vosaltres, des de TINET,
el concepte de xarxa ciutadana?
De la manera que fa la pregunta,
és totalment exacta.
És a dir,
de la manera que nosaltres entenem
que és una xarxa,
perquè, donat que n'hi ha moltes
i hi ha organitzacions o persones
que entenen que una xarxa ciutadana
és un lloc on hi van els ciutadans
d'una ciutat o d'un poble,
es reuneixen i allà hi entren a internet.
Nosaltres entenem que una xarxa ciutadana
és una organització
la qual disposa d'un equipament,
d'uns ordinadors,
d'unes línies i tal,
i que permet a tota una ciutat,
tot un territori,
que estigui en contacte amb internet.
Llavors, aquí això té dos vessants.
Una, la que el propi Tinet,
en el nostre cas,
oferim un portal on hi ha moltíssima cosa,
des de les farmàcies de guàrdia
fins als cinemes,
fins al temps,
fins a moltíssima cosa,
que els sigui útil als ciutadans
perquè els ciutadans diguin
a veure on és la farmàcia del diumenge,
entre internet i ho trobaràs segur,
entre Tinet i ho trobaràs segur.
I l'altra part,
l'altre vessant,
és la de possibilitar
a tots els ciutadans
i a totes les associacions
i a totes les empreses
del territori
en el qual nosaltres
hi tenim competència
perquè puguin estar a internet
i de manera fàcil.
Perquè fins ara estar a internet
és,
em busco a algú
que em faci un web,
que sàpiga HTML,
que sàpiga Java,
que sàpiga el que sigui,
però jo estic a disposició
d'aquesta persona
que sap informàtica.
Doncs ara ja no cal.
Nosaltres donem
a partir del mes que ve
una eina
en la qual sense coneixements
d'informàtica,
sabent Word,
això sí,
és a dir,
el doble clic
i el teclat s'ha de manegar,
doncs podrà estar present.
Per tant,
una xarxa és
un portal
i un munt
de ciutadans
o associacions
que volen ser presents.
Tinet
és el portal de Tinet
més vora 3.000
empreses,
associacions,
persones individuals
que volen estar a internet.
Això per nosaltres
és una xarxa.
Ara ho comentava,
a partir del mes vinent
es volen donar
encara més facilitats
en aquest sentit
perquè la gent
pugui,
particulars,
sobretot,
o empreses
puguin estar a internet
a través de Tinet.
a través de dues eines,
el webblog
i el webfàcil.
Què és això exactament?
Sí,
el novembre,
la segona quinzena de novembre
probablement,
presentarem dos productes.
Un producte
és
el webfàcil,
que és una eina
que permet
a qualsevol persona,
a qualsevol associació,
doncs,
tenir la seva web
i no senzilleta,
vull dir,
no una cosa allò,
una planeta,
sinó que pot ser
una web consistent,
molt fàcil de fer anar,
que volem que en mitja hora
i tres quarts
es pot aprendre
a fer funcionar
a veure com se crea
aquesta web.
I un altre element
que està,
diem-ni,
molt de moda
i que té
molt d'acceptació
que és el webblog,
que és també
una manera
que els ciutadans,
normalment són ciutadans,
vulguin tenir presència
a internet
i llavors van posant
a modus de diari
o d'agenda,
per resumir-ho una miqueta,
diferents aspectes,
o bé coses
que un ha fet en viatges
o bé aficions que té
i llavors va posant
trossos d'informació,
això està ordenat
d'una determinada manera
i permet
també explicar
al món
coses que
si ho tingués que fer
programant
seria bastant més complicat.
És a dir,
estem intentant,
no només tinet,
en el món d'internet
que surtin eines
que permetin
que amb moltíssima facilitat
tothom pugui estar
present a la xarxa.
Precisament aquests
webblogs,
els blogs
com se'ls coneixen
popularment,
estan causant
autèntic furor
a la xarxa
i hi ha moltíssima gent
que té el seu diari personal
i penja absolutament
de tot
i fins i tot
hi ha estudis
científics
que demostren
que en els dies
que van anar
entre l'11 i el 14 de març
de l'any passat
precisament aquest tipus
de diaris personals
també van tenir
un pes important
en els esdeveniments
i en el tomb electoral
que va haver-hi després.
O sigui que
aquest tipus de webs
personals
estan tenint
un pes importantíssim.
Sí,
perquè
és un medi de comunicació
molt potent.
Recordarem
que fa uns anys
la importància
que van tenir
els telèfons mòbils
i els missatges
transmetint coses.
La particularitat
que té un telèfons
és que tu envies
amb una sèrie
de números
que coneixes.
L'avantatge
del webblog
és que tu
el poses allí
i tothom
qui vulgui
que et coneixi
podrà entrar.
Per tant,
ens trobarem
efectivament
amb possibilitats
que la gent
digui allò que vulgui.
Qui
ni gestiona això?
Doncs la pròpia xarxa.
Vull dir,
trobarem de tot.
Coses que són excel·lents
i coses que no ho són
gens ni mica
però que llavors
ja anirem triant.
Ara passa igual.
Ara et trobes
dins d'internet
un elevadíssim percentatge
de coses
que són altament interessants
però també n'hi ha
que no ho senten
però que hi són
i que la pròpia xarxa
s'autoregula.
Jo crec que l'avantatge
que té internet,
la particularitat
que té internet
és precisament
aquesta autorregulació.
Ens ha quedat penjat
acabar de parlar
del Congrés.
Tampoc no explicarem
què hi ha cada dia
totes les taules rones
però sí que
una qüestió molt senzilla.
Qui pot anar
en aquest Congrés?
Tothom.
Tothom.
qui vulgui
només cal que s'inscrigui.
És tan senzill
com entrar a
www.inet.org
veurà alli
que hi ha una fotografia
que és del cartell
que veuran vostès
a partir d'aquesta setmana
que ve penjats
per Tarragona,
per Reus,
pels carrers,
veuran per la televisió,
per les ràdios,
doncs veuran
que anem anunciant
el que és el Congrés.
Doncs gratuït
només cal que
s'inscriguin allí.
Un avantatge
si em permet
els estudiants
de la Universitat
Rovira i Virgili
s'hi assisteixen
i
testimonegen
la seva
la seva presència
poden obtenir
un crèdit i mig
de crèdits
de lliure elecció.
Per tant,
tothom
estarà ben atès
perquè a més
ens agradaria
estem al Palau de Congressos
a la sala petita
ens agradaria
doncs
emplenar la sala.
Per tant,
si em permet
fer una crida
doncs que tots aquells
que tinguin alguna relació
que l'hagin tingut
que la tenen
o que estiguin interessats
en conèixer
el que és
aquest fenomen
de la xarxa ciutadana
és que vinguin
i a més a més
considerant
que un dels elements
que n'hi ha molts
a la nostra demarcació
un dels elements
diferencials
que tenim a Tarragona
en aquest cas
és tenir la xarxa
de les més antigues
d'Europa
i això és un element
diferencial
que hi hem de donar suport.
Això serà
aquest congrés
que organitza
TINET
els dies 21-29
d'octubre
i el dia 5 de novembre
el dia 21
a la sala UT
que és al Palau de Fires
i Congressos
el dia 29 i 5 de novembre
a la sala Santiago
Costa
de la Diputació
de Tarragona
que al novembre
es posen en marxa
aquest sistema
webblogs
i de webfàcils
i a més a més
entre finals de desembre i gener
està prevista
la presentació
d'un llibre digital
ara en parlem
molt emotiu
per vostès.
Sí
l'acte de Colenda
vam voler que fos
un acte
que tingués
un contingut simbòlic
i emotiu important
com deia
que és
la presentació
de la TINET Història
10 anys
de TINET
és una bona
un bon moment
per fer una reflexió
perquè molta gent
encara se n'enrecorre
de coses
encara guarda coses
guarda papers
guarda fotos
i ara ha estat un moment
que la Cinta Ballmunt
que és una excel·lent
escriptora
va ser molt amable
i va acceptar
escriure la història
i la veritat
és que és impressionant
la quantitat
de gent
que des de fa 10 anys
ha anat participant
farem un acte
molt probablement
entrat al gener
en el qual
serà la presentació
de la TINET Història
en format PDF
també
el farem
en format paper
perquè a aquestes coses
a un li agrada
tocar-les
i tenir-les
a l'estanteria
en el qual
no només és un tema
de presentar el llibre
sinó de reflexionar
una mica
en temes
més anecdòtics
i més emotius
de tota aquesta història
per tant
entenem
que és un acte
que té molt sentit
que serveixi
per fer la col·lenda
del desaniversari
això no vol dir
que ens aturem
perquè ja hem agafat
una marxa
suficientment forta
però que
sí
com a actes
de desaniversari
com un any diferent
perquè ens hem
permès
fer un any
una mica diferent
amb molta activitat
doncs això
ho acabaríem
al gener
amb això
possiblement
hi podrà reflexionar
en Jordi Tinyana
la seva ponència
del divendres
i 21
el llibre
es publica
en format digital
però és indispensable
fer-lo en format paper
perquè si no
la prestatgeria
hi ha un buit
sí
i si no sap
el que passa
també
que amb el tema
jo
clar
vaig començar
amb el tema
d'ordinadors
ara el PC
doncs sembla
que és l'únic
que hi hagi
però
vull dir
hi havia
ordinadors
que estaven
en altres sistemes
operatius
jo recordo
un Amstrad
que tenia
tots hem tingut
un Amstrad
un Comodoro
un Spectrum
tot això
encara tinc
els disquets
aquells
que aquells
els de l'Amstrad
ja no sé
ni de quantes
polsades són
però els de 5
polsades
els de 3
i mitja
ja els ordinadors
avui surten
molts ja
sense disqueter
de 3
i mitja
i te l'has
de posada
i si tens un llibre
en format d'aquells
ja ho has perdut
aquest és l'inconvenient
de la transportabilitat
que sí que ho pots anar fent
però no és fàcil
per tant
amb paper
perquè te'l signi algú
i tal
doncs entenem
que amb el paper
també hi ha de problema
lògicament
estarà en format informàtic
i ara on recorda
que en el seu espectrum
funcionava amb casets
senyor Enric Broll
director de l'Organisme Autònom
per la Societat
de la Informació d'Oasi
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
aquest congrés
i si l'assembla
quan s'hagin
apropant els altres actes
on en tornem a parlar
doncs quan vostès vulguin
i moltes gràcies