Passen gairebé 5 minuts de dos quarts d'onze del matí.
Seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara de comunicació i de periodisme de les nostres comarques
i conversant amb dues periodistes tarragonines
que han guanyat els premis Manyer i Flaquer de Periodisme
que va atorgar i va concedir el passat divendres
al municipi de Torredembarra.
D'una banda, tenim aquí els estudis.
Montse Plana, periodista del diari El Punt,
que ha guanyat el Premi de Periodisme Manyer i Flaquer
per un reportatge sobre els últims 25 anys de la vida política
justament de Torredembarra.
Montse Plana, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i felicitats.
Gràcies.
2.000 euros de premi.
Sí, que sempre és una alegria això.
Sempre és una alegria.
Per què et vas presentar primer que res el premi?
Em vaig presentar més que res una mica perquè
ja que Torredembarra és un dels pobles que jo segueixo,
doncs sempre està bé que et presentis els pobles que estàs allà cada dia.
Llavors, re, mira, revisant una mica l'hemeroteca,
vaig veure que hi havia alguna mica que havia escrit de cara i ulls
i amb calma i profunditat per presentar
i vaig dir, bueno, mira, tu provem la sort.
L'article, el reportatge guanyador del premi,
es diu El Quadre de Torredembarra
i d'alguna manera és el que deia, no?,
una mica un recorregut per la vida política dels últims anys al municipi.
Sí, clar, el títol estava triat
perquè la Festa Major de Petita de Torredembarra
és la Festa del Quadre de Santa Rosalia
i volíem fer aquest doble joc de paraules
perquè, clar, la vida política dels últims 25 anys a Torredembarra
no sé si dir que deixa molt per desitjar, però...
Bueno, si més no, algú el dia de l'entrega de premis
deia que es necessitava una mica un màster en política
per entendre què passava allà,
perquè hi ha hagut governs amb minoria,
emocions de censura, partits,
que s'han aliat tots contra un altre,
bueno, hi ha hagut de tot.
Llavors vam intentar fer una mica un resum
o donar alguna clau a través dels protagonistes
d'aquests 25 anys del que havia passat a l'Ajuntament.
Que no és fàcil, però ho vam intentar.
L'article es va publicar al diari El Punt
el setembre de l'any passat
i d'alguna manera en un moment de convulsió política important,
perquè realment Torredembarra ha viscut una situació
ja des de fa anys bastant complicada.
Sí, és bastant complicada
i a més a més aquest any, sobretot,
l'article el vam publicar
abans que es fes la moció de censura,
que ja va ser com quan va petar tot,
però sí que aquest any ha estat una mica un resum
de tot el que havia passat durant aquests 25 anys,
una convergència que s'havia debilitat
i que arran d'aquesta convergència
havien sortit un munt de partits independents,
partits que, bueno,
amb uns interessos una mica dubtosos també
a dins de l'Ajuntament
i sí que ha estat un any una mica
que ha estat una mica en resumir
tot el que ha passat aquest últim temps
i sí que va ser un moment una mica allò
ideal per publicar-lo, com sigues.
Una vida política tan convulsa
en un municipi relativament petit
com el de Torredembarra,
això ajuda o complica la feina
dels periodistes
i en aquest cas de la Montse Plana?
Ajuda perquè sempre tens tema.
Perquè, clar,
es van presentar vuit partits a les eleccions,
totes les travesses que es feien
eren que sortirien representats tres o quatre,
però van sortir els vuit partits
i ajuda perquè, clar,
amb un Ajuntament amb vuit partits
i amb un govern que va començar a ser de cinc,
és molt fàcil que ràpid
surti algun problema.
Hi ha una oposició guerrillera
que es diu també.
Doncs, clar,
sempre tenies tema.
Clar,
l'únic que això,
això és la part bona,
però la part dolenta
és que al final
sempre és allò
un contra l'altre,
l'altre contra un,
ara que aquest plega...
I, clar,
al principi està bé
perquè és allò
que et dona una mica de vidilla
i està bé
fer sempre temes
d'aquestos que hi ha picabaralla,
però, clar,
al final,
quan t'has passat set mesos
dient
ara fan una emoció,
ara no la fan,
ara aquest partit
surt del govern
perquè està enfadat
amb aquell altre.
Clar,
al final també cansa una mica.
Això, en fi,
s'ha reflectit
en la vida política
de Torredembarra
d'una manera clara.
La Montse Plana
fa temps que segueix
la vida local
de Torredembarra
i d'altres municipis
del Tarragonès?
Sí, dos anys i mig.
Dos anys i mig,
gairebé tres.
I en aquests temps
les has vist
de tots els colors,
m'imagino.
Sí, sí,
però continuo dir
que Torredembarra
és l'exemple de...
Clar,
perquè, per exemple,
la meva zona
és del Tarragonès,
no?
I tens Vila Seca,
que és...
allà no passa mai res,
que és una oasi
de tranquil·litat, allò,
Salou,
que estan una mica revolucionats,
però bueno,
i clar,
Torredembarra,
que sí que és vist,
doncs,
de tot.
Des que un regidor
està proclamat,
doncs,
conseller d'ensenyament,
després conseller primer,
com el cas del Bargalló,
no?
Com això,
com una moció de censura,
com que l'alcalde faci fora
a tots els regidors del govern
i es quedi ell sol,
de tot,
de tot.
I d'una manera genèrica
i resumida,
podries explicar,
o ens podries dir,
quina és,
al teu entendre,
la clau
per explicar
aquesta situació
tan convulsa
a Torredembarra?
Jo crec que,
i sobretot parlant
també amb la gent d'allà,
que és també
la que ha viscut
i que també t'ha explicat
una mica els intríngulis,
jo crec que es barregen
dues o tres coses.
Una,
que Convergència
s'ha anat debilitant
amb el pas del temps,
que primer va ser molt forta,
que després
hi va haver unes tensions internes
i a finals dels anys 80
i doncs que es va,
ja hi va haver
una primera disgregació
i ja es van crear
dos partits
i després,
doncs,
el que era l'antiga Convergència
han sortit
tres partits independents
i jo crec que,
volguis que no,
això sempre crea
rancúnies entre els partits.
Després també el fet
que estigui
a primera línia de costa,
que hi hagi uns interessos
i una pressió urbanística
i després no sé
si ha faltat també
una mica,
no sé si talla
dels polítics
que hi ha hagut allà
però no sé,
saber actuar
d'una altra manera,
obtenir una manera
de fer més,
no més professional
perquè sé
que en un poble
és complicat
perquè Torredembarra
veu ja ser un poble
però saber distenciar
de les coses
i no tenir
rancúnies per dins.
No sé si falta
un canvi generacional
perquè hi ha gent
que porta 15 anys
a l'Ajuntament
i això
volguis que no
també fa
que també
miris les coses
d'una altra manera.
Però no sé,
jo crec que una mica
la desfeta de Convergència
i el fet
que estigui
a primera línia de costa,
tot i així
durant l'entrega
de premis
que va estar presidida
pel conseller primer
que és de Torredembarra,
quan va fer allò
que va pujar
a fer el discurs
deia
jo si la Montse Plana
ha estat capaç
d'entendre
el que ha passat
aquests 25 anys
sorté
perquè aquí
no hi ha qui ho entengui.
Per què tanta fragmentació política?
Per què 8 formacions
es presenten
a les últimes eleccions municipals?
No sé,
és una mica el que deia,
d'aquestes 8
doncs n'hi ha 3,
4, perdona,
Convergència
i 3 independents
que tots havien estat
o militants
o regidors
de Convergència
no sé si ja és
per pugnes internes
que uns volien pujar més
i al no tenir
les expectatives
que tenien
han creat altres partits
d'Esquerra
també n'han sortit
dos partits
jo no sé si és
que tothom vol estar
molt amunt
i quan no s'aconsegueix
estar molt amunt
doncs,
clar,
peten i decidim
crear un altre partit
però és això
dels 8
que es presentaven enguany
4,
bueno,
hi havia Convergència
i 3 que havien estat
exconvergents
Esquerra
i un altre
d'un regidor
que també havia estat
d'Esquerra
un del PP
i els socialistes
llavors,
clar,
no sé,
la conclusió més fàcil
d'arribar
és que aquí
tothom vol estar
molt amunt
i quan no s'està
molt amunt
o quan no tens
les expectatives
que tu tens
creus
és un altre partit
el problema
és que,
clar,
han sortit
representat
els 8 partits
i en un ajuntament
on hi ha 17 regidors
és una mica complicat
La situació
ara està més calmada
Sí,
bueno,
tenim un govern
de quadra
després de la moció
de censura
4 partits
del govern
4 de l'oposició
i almenys
pel que s'hi juguen tots
crec que la governabilitat
fins a les eleccions
si s'enfaden
ho dissimularan
perquè crec que Torre de Mar
no és que no els hi perdonés
però no es poden permetre
el luxe de passar un any
com el que van passar
l'any passat
que a nivell d'aprovacions
no es va aprovar res
El fet que
la Montse Plana
es presentés
amb aquest treball periodístic
al Premi
Mañé i Flaquer
i el fet que el guanyés
en fi
li dona un plus
al fet que sigui
un article
en fi
en què reflecteix
la convulsió
de la vida política
en els últims 25 anys
t'honora especialment
t'agrada especialment
Home, a veure
no cal enganyar
ningú
t'oblirà de guanyar un premi
i en certa manera
clar
quan estàs allà
i et donen el premi
i et ve a felicitar
la gent de Torre d'en Barra
perquè és
la que estava allà
doncs clar
tu també t'ho prens
com un reconeixement
en la teva feina
i això sempre agrada
clar
si
hi ha gent
que se llegi l'article
de Torre d'en Barra
i diu
has tingut la capacitat
de sintetitzar
i clar, des de fora
perquè si tu ets de Torre d'en Barra
i també ho vius més directament
suposo que és més complicat
també
però clar, des de fora
també
no ets més imparcial
perquè tu també
sempre et decantes
cap o no et decantes
però no, clar
és un reconeixement
i fa alegria
i tothom
la felicitat
a la Montse Plana
tothom
de tots els partits polítics
bueno
la gent que em va veure
sí
els que em van tenir
més a prop
deixem-ho així
sí
es fan molt amics
són molts enemics
en situacions com aquestes
home, depèn
clar
home, jo he fet molt amics
però també
potser
per la manera de fer
la meva feina
doncs també hi ha gent
doncs que mira
que mai li fas tanta gràstia
no?
potser
no perquè siguis ni sèrie
ni res
però també
quan t'has de fer respectar
hi ha gent que això
tampoc no
no ho té tan clar
a vegades
però bueno
jo em quedo amb els amics
eh
tampoc no
mira els que no et fan tant cas
els que no et feliciten
doncs tampoc no
no em preocupa gaire
la veritat
la Montse Plana del Diari El Punt
com dèiem guanyava
el Premi de Comunicació Local
Manyi Flaquer
dotat amb 2.000 euros
i el mateix divendres a la nit
també
un altre periodista
de les comarques terranines
guanyava un altre premi
el Premi de Periodisme Turístic
dotat en aquest cas
amb 6.000 euros
es tracta
de la companya
Sílvia Barbís
de la Veu de l'Ebre
que va guanyar el premi
per un treball titulat
Les Veus Tornen al Front
Sílvia Barbís
bon dia
hola bon dia
què tal
i felicitats també
moltes gràcies
En el teu cas 6.000 euros
que deu-n'hi-do el premi
Sí, sí
està molt ben dotat
La dotació econòmica
de fet és un dels premis
de comunicació
de més prestigi
de les comarques de Tarragona
Sí, és un bon premi
em va fer molta il·lusió
guanyar-lo
la veritat
Per què et vas presentar?
Bé, perquè
hi haurien diversos motius
un és que tenia
d'alguna manera
ganes de contribuir
en la mesura del possible
a fomentar un projecte
que és molt incipient encara
que és el de museït
dels espais
de la Batalla de l'Ebre
perquè és la meva comarca
a la Terra Alta
i trobo que
necessita una mica
d'incentius
per a poder
desenvolupar-se
perquè no acaba
de sortir endavant
i d'altra banda
també tenia ganes
de
a veure
donar
no és que
jo doni prestigi
però
en la feina
de la premsa de comarques
no sempre està ben reconeguda
i
bé
intentar
aconseguir un premi
tan prestigiós com este
sempre ajudar
era un treball periodístic
ja pensat en el premi
o no
o realment
el que volia era
el que volies era
difondre a través
de la teva publicació
la veu de l'Ebre
aquesta incipient
ruta turística
per la Terra Alta
sí
és la segona opció
jo volia difondre
esta ruta
perquè just coincidia
en el temps
que el vaig publicar
que es va presentar
al públic
i llavors
em va vindre molt bé
fer el reportatge
em tenia ganes
a més
perquè és un tema
el de la batalla de l'Ebre
que sempre m'ha interessat
i
però bé
de passada
vaig a intentar-ho
i què ens explica
el reportatge
per a aquells
que no l'haguem llegit
a veure
jo
em va costar
bastant organitzar
però
tenia ganes
d'acompanyar
un grup de turistes
i això ho vaig fer
vaig trobar
quatre turistes
que anaven a fer la ruta
i de passada
li vaig comentar
al David Tormo
que és el director
de projectes
del Consorci Memorial
dels Espais
de la Batalla de l'Ebre
si ens volia acompanyar
perquè així
donaria informació
als turistes
que ho visitaven
i ell va acceptar
també
vaig convidar
a un soldat
jo em volia convidar
dos
un de cada bàndol
però em vaig trobar
un curiosament
que va estar
primer
al bàndol republicà
i després
es va passar
al Franquis
que llavors
en aquesta persona
va coincidir
les dos vessants
i vam anar
tots junts
a fer la ruta
jo estava allí
d'oient
d'oïdora
a veure
què passava
què preguntaven
perquè s'interessaven
què volia contar
l'historiador
o què el soldat
i això vaig reflectir
el que va passar
aquell dia
això se'n reflecteix
en aquest reportatge
clar
és un reportatge
no és un simple passeig
per la ruta turística
sinó que
has buscat
altres elements
afegits
que li donessin
una informació especial
a l'article
exacte
serien les vivències
personals
del soldat
i els coneixements
de l'historiador
molt poc
molt poc coneguda
aquesta ruta encara
no?
la veritat
és que encara
li falta una mica
per començar
a entrar en força
a les guies turístiques
perquè hi falta
senyalització
hi falten encara
diversos aspectes
a desenvolupar
però bé
així comença
es comencen a més
moltes vegades
per mitjans locals
per mitjans d'àmbit comarcal
moltes vegades
el que necessiten
aquestes propostes
és també tenir
una difusió d'àmbit nacional
això esperem
sí, sí
trobes que en aquest sentit
i això que comentaves
arran del que comentaves
del periodisme
del periodisme comarcal
que hi ha poc reconeixement
justament a la feina
que feu periodistes
com tu
o com la Montse Plana
jo penso que sí
potser és una visió errònia
no sé
és la meva particular
però
a poc a poc
també
és qüestió nostra
que comença
a canviar
aquesta visió
Montse
tu què penses
d'això
del reconeixement
a la feina que feu
les persones
que treballeu
en mitjans
d'àmbit local
o comarcal
home
jo quan es va saber
qui havia guanyat
el premi
sobretot el de periodisme
turístic
que era el que
tenia més possibilitats
que es presentés gent
de tot arreu
perquè clar
el periodisme local
sí que queda molt acotat
el que em vaig presentar jo
doncs
clar
els mitjans d'aquí
és allò que penses
doncs
és una alegria
que algú de comarques
com pot ser tu
doncs en aquest cas
la Sílvia
que està allà
que també s'ho està corrent
cada dia
pugui guanyar un premi així
perquè a vegades sí que sembla
que aquestes coses
siguin allò
per grans mitjans
doncs per mitjans
que tenen una infraestructura
molt més gran
de gent que
pel que sigui
té molts més mitjans
o molt d'això
i llavors clar
en aquest sentit
sí que és un reconeixement
i sí que penses
doncs
hòstia
si hem pogut fer això
hòstia
que ens podem anar guanyant
més sobretot respecte
cada dia
perquè a vegades sí que sembla
allò
la comunicació local
el periodisme de comarques
és important
però està allà
i jo crec que aquestes coses
ens també donen un plus
de respecte
i de credibilitat
a la feina
que s'està fent des d'aquí
Sílvia
i el periodisme turístic
a més és una base
molt especialitzada
no?
Sí
la veritat és que tampoc
no m'hi dedico gaire
perquè jo a la meva ataca diària
toques molts temes
polítics
o culturals
o turístics
no m'hi dedico gaire
però bé
de tant en tant
sí que toca
Home, deu ser un plaer
comparat per exemple
amb el periodisme polític
que ha de fer
la Montse Plana
a Torre d'en Barra
amb un municipi
tan convuls
en fi
fer reportatges
com el que ens presentes
en aquest article
que ha guanyat el premi
doncs en fi
deu ser fantàstic
és que és molt gratificant
perquè pot sortir
de la redacció
i bé
és una altra història
i amb la possibilitat
de fer-ne més
de reportatges
d'aquest tipus
tenint en compte
justament que
que ara
com a publicació
com a veu de l'Ebre
també heu guanyat un premi
Sí, sí que n'hi ha
perquè
hi ha molts altres aspectes
aquí a les Terres de l'Ebre
que es poden
promocionar
d'alguna manera
turísticament
i tant
Les comarcats de l'Ebre
també són segurament
de les més desconegudes
del conjunt del país
Sí, prou desconegudes
potser en el tema
del pla hidrològic
hem començat a sortir
bastant a la premsa
però ara ja estem
potser en recessi i tot
Molt bé, Sílvia
i Montse
no sé si us volia dir
alguna cosa
aprofitant els micròfons
a la ràdio
tot i que suposo
que ja us vau saludar
prou el divendres
Sí, ja us vam felicitar
ja
Doncs Sílvia Barbís
des de Tortosa
des de la Veu de l'Ebre
moltes gràcies
per atendre aquesta trucada
en directe del matí
de Tarragona Ràdio
i sobretot
moltes felicitats
Moltes gràcies
Gràcies a la Sílvia Barbís
i gràcies també
a la Montxa Plana
el mateix
que vagi molt bé
la vida política
de Torredam Barra
la informació periodística
a través del diari El Punt
i una altra vegada
també l'enhorabona
i la nostra felicitació
Gràcies
Gràcies i bon dia
Bon dia
Gràcies