que és estrenar la nova imatge, el nou vestit sonor de Tarragona Ràdio
que esperem que els acompanyi per moltes dècades més en un futur.
Però també d'alguna manera volem celebrar el 20è aniversari de l'estudi de música.
Per això aquesta primera hora de programa especial del matí de Tarragona Ràdio
la volem dedicar a parlar d'aquesta entitat per la que han passat
i no exigerem els números, ho demostren milers d'alumnes joves
i no tan joves de la ciutat de Tarragona que en determinats moments de la seva vida
opten per fer allò que realment sempre han desitjat
i els ha agradat pel pur plaer de gaudir-ne.
Estem parlant d'alumnes d'una certa edat, d'alumnes molt joves,
els més petitets ja van actuar i van fer el seu concert de Nadal
i ara estan fent allò que els hi pertoca per l'edat i perquè és un dia de vacances.
Però tenim una bona representació.
Saludem ara més formalment a la Teresa. Bon dia, Teresa.
Bon dia.
Saludem tot seguit algunes de les persones que ens acompanyen.
La Núria Ribó i la Txaro Ferrer. Bon dia, Núria Txaro.
Bon dia, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos en aquest dia tan fred.
Ha sigut un plaer.
Doncs espero que quan acabem continuïs pensant així.
És el més important.
La Txaro i la Núria una mica, elles es representen elles mateixes,
però també venen en representació d'aquell col·lectiu de persones
que ja en la seva maduresa han decidit estudiar música
i va optar per anar a l'estudi de música.
Coneixerem la vostra experiència, de per què ho feu,
de com és el dia a dia quan aneu a l'escola.
Tenim un antic alumne, ja fa temps que no hi va,
és el Josep Ferrer. Josep, bon dia.
Bon dia, què tal.
Exalumne de l'estudi de música.
La Montse Adam, bon dia, Montse.
Bon dia.
Ella ve amb una doble qualitat, és exalumne i ara també professora.
Ara també professora.
Podríem dir, encara que és joventut, que ja és una llarga història.
També, també.
Tenim diverses generacions d'estudi de música.
i tenim també entre nosaltres el David Alloé,
que ve en qualitat d'alumne i de secretari de l'estudi.
Hola, bon dia. Així és.
I la gent que l'estima molt, molt, molt,
diuen que és l'ànima de l'estudi de música.
I tant.
Jo vull sentir-ho sempre.
Parlen molt bé de tu, per alguna cosa deu ser, no?
No ho sé, no ho sé.
Teresa, fem història, que és el que es fa en aquest tipus de converses
quan se celebra un aniversari.
No molt lluny d'aquí vau començar l'estudi de música, no?
Fa 20 anys vam començar el Carreradín,
i en fa 8 que som al Passat Jacobus.
No ens hem vingut mai d'aquest barri
i estem molt bé, aquí al costat del mercat.
Això, aquest fred, aquest merder que hi ha d'entrar i sortir de gent.
I sí.
Tothom té el seu lloc a tot arreu,
però en el moment que vosaltres em vau crear l'estudi,
l'oferta d'ensenyament musical a la Tarragona
tampoc no era tan àmplia.
Fa 4 dies l'Escola Municipal de Música
també ha celebrat el seu aniversari
al Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona,
però com una altra opció per aprendre música
de forma arreglada, però també d'una manera més lliure.
No n'hi havia una oferta clara a Tarragona.
Home, fa 20 anys la situació de l'ensenyament de la música
era bastant diferent del d'art a Tarragona.
Aleshores, hi havia el Conservatori,
l'Escola Municipal ara ha fet 10 anys,
per tant, són bastant més joves que nosaltres,
i poca cosa més.
Aleshores, vam optar per muntar un tipus d'escola
on la gent pogués aprendre música
sense la pressió d'un programa de curs,
tot i que intentant ser al màxim de rigorosos
en l'ensenyament.
I bé, només que donar les gràcies
al munt de gent que durant 20 anys
ha col·laborat amb nosaltres
i ens ha cregut en la nostra idea.
Jo no sé, el Josep, com a exalumna,
quant temps fa que vas anar a l'estudi de Música?
Perquè és jove.
Bueno, jove, jove, ja no ho sé.
Bé, però també comences a tenir una edat de...
A l'edat mitjana.
A l'edat mitjana.
Adulta, semi-adulta, prop de...
No, tinc 35 anys.
I quan vas començar a anar?
Doncs aquí... No me'n recordo.
No, però suposo que deuria ser cap al...
Jo me'n recordo que la primera experiència
que vaig tenir amb aquesta escola
va ser al...
Bé, jo la primera...
La relació va ser amb la Teresa Valls.
Llavors això va ser cap allà a la cantonada,
al carrer aquell.
Vaig jo a la cantonada amb la Teresa Valls.
Escolta, Josep, per favor.
Sona malament.
Per favor, ha quedat fatal, eh?
Però en fi, en fi, sort que ens coneixem tots.
Teníem que resoldre un assunto.
No, però va ser allí.
I llavors vull dir...
Jo crec que va ser els anys...
El 90, no?
El 90 i alguna cosa.
Perquè jo em presentava un musical a Barcelona.
Sí, sí, sí.
Això va ser el 93, 94.
I ella va ser, doncs, la que em va ajudar i tot això.
I que anaves a...
En principi, que anaves a aprendre a cantar...
Sí, a mi, a veure, soc sincer.
Jo m'agrada cantar,
no em considero ni molt menys cantant,
però sí que va bé pel meu treball,
doncs, tenir això, no?
Una mica de qualitats vocals, no?
Llavors, doncs, a Solfeig n'he fet una miqueta
i sé que és un dos per quatre,
però no em treguis d'allà.
I llavors anava principalment a fer això,
educació vocal.
Avui porto...
És que fa molt de fred, eh?
Sí, sí.
No, no, no, és normal, eh?
És normal que tinguem aquesta tirada
cercant les calfòtors plegats,
perquè, déu-n'hi-do,
el fred que fa aquí en aquest escenari...
És que parlo de cantonada i educació vocal...
No, no, per això t'ho dic,
que és normal que anem buscant, doncs,
aquest ambient de companyerisme, d'humanitat, no?
Que és tan necessari.
Fem una miqueta allò, no dic victimisme, eh?
Però sí allò d'heroïcitat, no?
De muntar una història
en un...
Amb un, diguem-ne,
règim de cooperativa, com aquell qui diu,
amb gent coneguda,
a engrescar i animar gent que entrés,
professors, professores...
Va ser una aventura complicada,
però apassionant alhora, no?
Va ser una aventura, però, mira, ha funcionat.
Tant l'aventura no devia ser.
Sí, es tractava de buscar una gent
que cregués en la idea,
de tirar-la endavant,
la vam trobar
i ens hi vam posar a treballar
i, mira, espero durar 20 anys més.
Ara, en l'actualitat,
teniu més de 300 alumnes.
Sí.
Que com...
No sé com entren tots...
Doncs fent...
Fent molts malabarismes
per part de tots.
Sí, perquè l'espai és el que és
i, veritablement,
l'espai és molt important.
El fet d'haver canviat
del carrer de Vinc,
per exemple,
al Passat Jocobús,
ja va ser un canvi molt gran,
tot i que era aproximadament
el mateix espai,
però és molt més adequat
a les nostres necessitats.
I en aquest moment
ja no...
Ja ens queda petit
fa molt de temps.
Llavors,
hem de fer
molts equilibris.
Des del punt de vista,
diguem-ne,
acadèmic,
també l'estudi de música
en 20 anys ha canviat, no?
Heu anat adquirint
determinades denominacions acadèmiques,
d'anar reglant
tots aquests estudis musicals.
Sí,
des de l'any 2000
tenim l'autorització
del Departament d'Ensenyament
i això és una cosa
molt important
per nosaltres.
A Tarragona
som l'única escola privada
que la tenim
i això,
bueno,
demostra que
la nostra feina
tal com l'estem fent
és un reconeixement
a la manera de treballar
i que vol dir
que hi ha un professorat,
que hi ha uns espais,
que hi ha uns alumnes,
que tot això es compleix,
hi ha un número de metres,
uns horaris,
que tot això es compleix
i això és important.
Costa,
però és molt important.
La Montse,
que en l'actualitat
fa de professora
a l'estudi de música,
també va ser alumna
en el seu dia.
Bé,
alumnes ho són sempre
a tot arreu,
perquè se suposa
que sempre aprenem molt,
no?
I puc dir que encara
sóc alumna,
perquè no tenia prou
amb el piano
que estic fent,
no sé si puc dir
que encara he après
una miqueta de trompeta.
Ah, molt bé.
Sí,
si no,
el nostre professor de trompeta
em sembla que s'enfadaria
i és digne,
sobretot,
per l'esforç que està fent
perquè amb trompeta
puc dir i assegurar
que no soc gens bona.
Fa temps que vas iniciar-te
a l'estudi de música.
Sí,
jo havia estudiat música
en altres centres,
però quan tens l'edat
de 17, 18 anys,
que és potser l'edat més crítica,
que no saps,
saps que t'agrada la música
però no estàs molt encertat
si saps que vols dedicar-ti o no.
I ho vaig deixar,
durant una temporada
ho vaig deixar,
vaig començar a estudiar a dret
i el piano el vaig abandonar.
El que passa
que dos o tres mesos
sense piano
ja començava a necessitar-ho
i veia que jo sola
necessitava una ajuda
a algun professor
que em tirés en van.
I jo crec que va ser,
doncs mira,
el destí per casualitat,
vaig aparèixer
a l'estudi de música,
me vaig topar amb el David
i amb aquesta simpatia
que li caracteritza,
doncs me va animar,
diu encara que sigui,
doncs no ho deixis.
Vaig conèixer l'Elisabet
i també ho he dit mil vegades
i torno a dir
doncs que gràcies a ella
no només vaig acabar la carrera
sinó que doncs
que em va contejar
sobretot aquesta il·lusió
i aquesta passió per la música.
David,
a aquestes alçades
comença a tenir imatge de...
ets com la imatge corporativa
de l'estudi de música.
És com l'anagrama,
l'estudi de música
i la fesomia del David
perquè escolta,
d'entrada entres a l'estudi de música
i el primer que veus
és el David envoltant de mama,
de nens,
de papes,
escolta el jersei de l'estudi,
el llibre,
el paper que...
Amb una finestreta,
estic aquí enquadrat...
Et falten els manguitos.
I amb un somriure,
això sempre s'ha de dir.
Home, això sempre,
que no falti mai
una bona entrada.
I no sempre és fàcil,
això ho sap tothom,
moltes persones que s'escolten
que per la seva feina
estan tractades
amb moltes persones,
que del públic
no és una tasca senzilla.
Jo crec que la clau
és que t'agradi la feina
que fas i ja està.
I escolta una cosa,
primer vas començar
a aprendre música
i vas ser alumne
o primer vas començar
a treballar i després alumne?
No, no,
jo vaig entrar primer
com a alumne.
I t'hi vas quedar allà.
I m'hi vaig quedar allà.
Em vaig enganxar
perquè si una cosa
té bona l'estudi,
bé,
té moltes coses bones,
podia estar parlant extensament...
No, no,
ja parlaràs ja,
no et preocupis.
si una cosa bona té l'estudi
és que enganxa.
I jo m'hi vaig enganxar
el primer.
Molt bé.
Sí, sí.
Ja parlaràs i explicaràs coses
que segur que hi ha
moltes coses per explicar.
La Txarro i la Núria
quan van entrar?
Quan es van incorporar
a l'estudi de música?
Jo fa set anys.
No direm l'edat?
No.
Sí.
Però que són senyores madures.
Sí.
70 i complerts.
Sí.
70.
Complerts, complerts, complerts.
73.
No, 73.
I fa set anys.
Sí.
La Txarro, la Núria també,
més o menys,
vau entrar?
No, no, jo menys.
Menys.
Menys.
Com va anar la cosa?
Doncs quan era més jove.
Doncs vaig estudiar música
i tocava el piano.
Després vaig fer una parada
de 30 anys
i quan em vaig jubilar
vaig pensar que era l'hora
de tornar a recuperar
aquells temps.
I aleshores,
on vaig estudiar música?
Perquè clar,
dic, calla,
que si he de tornar,
no sé,
a escola,
a conservatori,
per què vas fer aquesta tria justament?
Perquè em vaig sentir parlar,
els vaig veure
i em van agradar
com a persones.
I després vaig veure
com eren uns excel·lents professionals.
Quin horari fa,
si no és molt personal la pregunta?
Sí, dues hores als dilluns.
Ah.
Sí, sí.
Em va molt bé.
Què diu el professor o professora
de la Txarro?
És una alumna aplicada, Teresa?
Tenen un professor molt divertit
en aquest moment
i sé que s'ho passen molt bé,
que fan moltes activitats,
inclús fan sortides
i, bueno,
ho explicaran més bé a elles.
Sí, perquè, Núria,
tu vas entrar més tard
que la Txarro?
Sí,
vaig entrar
gràcies a que tinc un net
que era petitet
per començar a l'escola de música.
Sí, perquè els van enterar
que estava molt bé
i va començar ell
a anar a l'escola de música.
I com que jo
fins als 14 anys
havia fet piano
i després,
per circumstàncies de la vida,
haver estat 50 anys
sense tocar-lo,
o 60,
ja no recordo,
llavors,
esclar,
arriba una edat
que pots fer
el que no has pogut fer fins ara
ara t'hi pots dedicar
a fer-ho el que t'agradi.
I llavors em vaig encrescar
i vaig dir
començaré aquí.
I llavors vaig començar
i, bueno,
he agafat molt carinyo
a tots,
immens,
molt satisfeta de tots,
d'una manera
molt agraïda de tots
i molt emocionada.
Ha sigut molt complicat
tornar a tocar el piano,
allò d'obrir
i dir
i aquí el tenim,
a veure què fem,
com ens portarem-ho jo?
Doncs mira,
això depèn moltíssim
de la professora
o professor que tens
perquè ell comprèn
les teves limitacions
i t'exigeix
el que verdaderament
pots donar.
Però què suposa
per a vosaltres?
Les hores de classe
i després la possibilitat
a casa,
quan us ve de gust,
tocar el piano.
Doncs mira,
és una atracció.
Jo dic
que el piano
és un imant per mi.
És un imant
perquè m'he d'esforçar
per no posar-me
perquè, esclar,
hi ha d'altres coses a fer
perquè quan em dono compte
ja tinc les mans allí.
No, no és això.
Després em limita molt
les certes hores
no molestar
els que tinc a sota.
Això sí que em limita molt.
Però jo,
dins de lo poc que sé,
jo soc feliç
perquè allí,
m'entrego allí
i no escolto res més.
A més de que escolto música,
a més del que toco al piano,
m'agrada escolta música
i l'escolto jo.
La televisió poc,
la ràdio,
música clàssica.
Música clàssica
i toca el piano.
I a casa són
molt de la música,
hi ha un repertori immens,
el meu gendre
que arriba a casa
el primer que fa
és posar música
i escolta'm,
estàs immers
dins d'un ambient...
Viuen en una banda sonora
permanent vostès.
Completament.
Sembla que estiguin
en una pel·lícula,
sempre hi ha música de fons,
és magnífic.
Fantàstic.
una delícia.
Xaro, què suposa per tu
el fet de continuar a aprendre
i tenir aquesta possibilitat
de tocar el piano?
Ara visco la música
més intensament.
Abans era una afició,
una cosa,
però ara és una cosa
que surt de dintre.
És una necessitat.
I llavors tenim música,
em sembla,
com tots,
per tots els estats d'ànim.
Escolteu una cosa,
quan la família,
òbviament,
ara ho comentava també la Núria,
que a casa seva
hi ha molta tradició musical,
però quan feu
altre tipus d'activitats
o us reuniu
amb coneguts amics,
saben que aneu a classe,
com,
què us comenten?
Ai, quines ganes!
O al contrari,
no, no, no.
Afalaguen aquesta actitud.
I tant,
diuen que quina sort
que a la nostra edat,
perquè allò de la bellesa
és una situació mental,
no és una edat,
segons jo,
em sembla.
O sigui que
jo tinc el cervell
i l'esperit
com a qualsevol persona.
No té a veure
les fulles del calendari.
Jo quan he dit
que no,
que ja no era jove.
Que era de l'edat mitjana.
Però ja ho he dit
per fer una broma, eh?
Per força,
perquè llavors...
Si ell no és jove,
que serem els altres, no?
I tant que sí.
Jo fins i tot he ingrescat
a la meva neta
i va amb l'escola amb mi.
Van totes dues?
Totes dues.
Sí.
I també toca el piano.
Molt bé.
Sí, sí.
Per a dir que totes dues
són àvies.
D'alumnes, sí, sí.
Tinc un net
que ara farà 13 anys
que toca la flauta.
Té gran facilitat
per tocar la flauta.
Però ell toca la flauta
però no l'estudia.
A mi em posa...
T'ho he de confirmar
que el Sornet
és un molt bon flautista.
Té facilitat.
Permet-me dir
que aquestes dues senyores
són molt modestes
però són molt bones.
Al contrari
del que ha dit la Núria.
És que la Núria parlava
que no re mira
en poso allà.
Jo que les he sentit.
Jo també les he sentit.
Són els grans pianistes.
De totes maneres
jo ja vaig passar
pel veïnat
demanant
quan vaig començar
pel piano.
Jo no m'atreveixo.
Sí, jo sí.
Ja no m'atreveixo.
Vaig passar i vaig dir
escolteu
començo a tocar el piano.
Us demano
una mica de paciència.
Vull dir
que em sentiu.
Vull dir que em sentiu.
Diu alguna vegada.
Bé, llavors
escolta'm
a vegades l'Anna em diu
més decidida
però és que jo vaig
amb el sentit
de no fer massa soroll
i llavors m'atreveixo.
Ara què?
M'en respecte.
Ens deuen de sentir
perquè els veïns
em diuen
ja t'he surt millor, eh?
Té només professor.
La cançó de Cuna de Brams
té surt millor, eh?
Necessitem un estímul.
Però s'ha de dir
a favor
de la gent gran,
dels adults,
que ells sempre
entren amb la por
que potser
ja no tenen
tanta facilitat
com té un nen petit.
No sé
si tindran
més o menys facilitat
però la il·lusió
que hi posen
els fa avançar
però de manera
increïble.
Tenim uns grans resultats.
Ara dic
tenim un estímul,
unes ganes
dins de les nostres
possibilitats
de fer-ho bé.
Cosa que els falta
els que comencen.
El que nosaltres
ara sentim
o tenim
haurien de tenir
els que comencen
que ho aprofitarien més.
A més,
és tirar endavant
aquesta activitat
sense cap mena
de pressió.
pel purple
de fer-ho
sense esperar
resultats acadèmics,
sense que ningú jutgi,
sense que ningú pressioni
i clar,
així sí que un es pot
deixar anar
i treure el millor
que té dins.
Sí,
som uns privilegiats,
ja dic jo,
som uns privilegiats
de poder-nos dedicar
amb alguna cosa
que ens agrada,
que disfrutem.
No hi ha moments
que surts de classe
i dius
que malament que no.
Això ens ha passat a tots.
De fet,
a l'escola
teniu alumnes
també de 30,
de 40 anys,
persones
que en un moment determinat
diu,
escolta,
que em reservaré
un raconet a la setmana,
ara no començaré
a fer iniciació
al llenguatge musical,
sinó que
vull tocar un instrument
però tampoc no vull
fer uns ensenyaments
molt reglats.
Això sempre ho heu tingut
en compte, no?
Sí,
no,
hi ha gent,
per exemple,
doncs jo què sé,
el considerem grans
de 18 per amunt,
anem a suposar,
no?
Hi ha gent,
per exemple,
que no ha fet mai res
i que diu,
ho has fet mai res
i que m'agradaria fer,
doncs es comença
al nivell que un pot fer
i és quan continua treballant.
També hi ha el típic
que de petit
ha fet un curs
de no sé què,
que em sembla
que no me'n recordo gens,
que jo no en sé,
que has de començar de zero
perquè uf,
jo sóc molt desastre
i després,
ara de la veritat,
comença a treballar
i veus que allò
que vas a estudiar un dia,
que et semblava,
que no funcionava,
se't queda aquí
amb un raconet
i fas memòria
i surt.
No sé si ho hem dit,
el Josep és actor professional,
no?
No, no,
ets actor professional,
no he dit res més,
no he dit res dolent.
Tot això de cantar
i tot això
pel món del cancaneu
i l'espectacle
va molt bé,
tenir una formació
en condicions.
Sí, t'obre portes,
sobretot,
però a veure,
et facilita sobretot
a nivell personal,
vull dir,
a veure si m'entens,
vull dir,
que tu puguis saber vocalitzar,
etcètera,
etcètera,
i tot això et va bé,
encara que després no canti,
però et va bé
per tenir la veu ben col·locada,
per saber per on ha d'anar la veu,
no?
A part d'això,
si després t'agrada
això,
que t'acompanyen en piano,
etcètera,
etcètera,
doncs la veritat és que,
i ara no vull ser pilota
ni molt menys,
però jo,
jo de veritat,
a la Teresa
li estic molt agraït,
perquè vull dir,
jo em passava,
tenia un càsting un dilluns
i jo la trucava un diumenge
i ella traia dues hores
d'on fos
i agafàvem d'on fos
per anar a l'estudi
i practicar,
etcètera,
etcètera,
vull dir que,
aquesta disponibilitat
que diuen que tenen els mestres
dels professors d'aquí,
de l'estudi,
jo m'ho crec
perquè és veritat,
i perquè a mi m'agafava un diumenge
i vocalitzàvem i tal
i traiem la cançó
d'on fos
per anar al càsting
i com Déu mana.
Sí,
et van agafar,
et van agafar,
sí,
ah,
molt bé,
molt bé,
això que dius és,
que ens ho diguin a nosaltres,
que cada cop que els havíem de col·laborar,
ja has vist el muntatge
que tenim aquí,
ja a les vuit i mitja
ja estaven els joves aquí
provant instruments i tot,
no, no,
és un segell també,
és marca de la casa.
Aprofito per dir-ho
que estic molt a Barcelona
i a Madrid
que quan diuen
que a les ciutats petites
no hi ha res i tal
és perquè no en tenen ni idea,
perquè vull dir,
aquí hi ha gent molt disposada
i amb molta qualitat
i amb molt de talent,
vull dir que
sóc un molt defensor
de la meva ciutat
i com me toca viure a fora,
doncs a vegades,
ah, Tarragona,
i què hi ha a Tarragona?
Doncs a Tarragona hi ha...
No, no,
no,
perquè sí que saben,
sí que saben,
però vull dir,
com hi ha tant de centralisme,
la gent es pensa
que aquí no hi ha escoles,
no hi ha gent que canta,
no hi ha gent que toca el piano,
el viol, etcètera,
i això ja s'ha de treure
una mica dels...
Tenim la mostra amb tu?
Bueno,
amb la Montse Adán,
amb molta gent,
vull dir...
Home,
jo encara no,
però potser...
Nosaltres normalment
tenim tendència a dir
que més enllà de Barcelona
i Madrid
també hi ha vida intel·ligent.
Això esperem.
Però això t'ho dic
que a vegades
a algú li sobta
i en ciutats com aquesta,
moltes més,
absolutament tenim de tot
i fem de tot
molt bé.
Què passa és que a vegades
toca marxar,
doncs perquè toca,
vull dir,
perquè, a veure,
estic molt agraït a Barcelona
i a Madrid.
Això el faltaria.
Perquè és on estan els llocs de treball
que un cerca, realment, no?
És el que m'està donant
ara de menjar,
però bueno,
malgrat tot,
doncs s'ha de reconèixer
que això,
que en una ciutat petita
hi ha gent amb talent,
hi ha gent amb possibilitats,
hi ha estudis per estudiar,
per cantar,
com aquestes senyores
que són estupendes
i que...
Podríem dir que teníem
una barraja esposa.
i que deia que els feia vergonya
parlar, però...
Que era bona alumna.
Sí.
Sí.
Sí.
Faltava classe.
Ara, la típica pregunta,
que estudiava.
Que estudiava?
Bueno.
Bueno.
No, no, no.
Sí que treballava,
el que passa és que,
bé,
amb el Josep
sempre hem treballat
per un objectiu molt concret,
no?
O sigui,
perquè he tingut un càsting,
sigui,
perquè he estat muntant
un espectacle,
i aleshores,
hem treballat ja directe
al que anàvem,
al que s'havia de presentar.
I és un altre plan
d'estudis
del que fan elles,
per exemple,
no?
Aleshores,
bueno,
li ha funcionat.
Sí, sí,
sí,
Déu-n'hi-do
si li ha funcionat.
I facilitat molta.
I facilitat molta.
Arribem ara
a aquella part
de les entrevistes
que queden molt lluides
per ràdio,
que és allò,
anècdotes,
vivències.
Això el David,
històries,
coses que...
No,
és que abans
has fet tu l'oferiment,
eh, David?
Ui,
si jo expliqués,
explica,
explica.
No,
però hi ha coses
que no se'n poden explicar.
Algunes.
Les senyores metges,
els secrets
i les cosetes.
No,
però vaja,
sí que realment,
d'entrada t'has de recordar
pràcticament dels noms
dels nens,
nenes,
no nens ni no tants nenes,
dels pares,
de les mares,
això tens una memòria prodigiosa,
no?
I se'n recorda,
eh?
Jo tinc molta facilitat,
sí,
sí,
jo conec tot el nom
des dels paquet,
val a dir que també tenim
un programa bressol
adreçat a nens
i els noms dels pares,
de les mares,
de les cangurs,
si han anat al metge,
si s'han de vacunar,
tot,
tot.
Els usos que fan,
de les àvies,
de tothom,
de tothom.
I et puc dir que se'n recorda
fins al dia que vas anar
a preguntar per inscriure't,
també,
tot.
El meu segon cognom.
Carrecedo.
Ole!
Ole,
Ole,
Ole!
Ole,
Ole!
Va,
què deies?
Doncs s'han recordat,
eh?
És ben cert,
és ben cert.
Ara deia el David
el tema de l'aula
dels més petits
d'un any.
Aquest també va ser una,
aquesta va ser una innovació
aquí a la ciutat de Tarragona.
Sí, sí, sí.
Jo si no recordo malament,
hi va haver una persona
que es va formar expressament,
perquè això requereix
una formació molt especial,
perquè li estem parlant
de sensibilització
de nens d'un any.
D'ells petits músics.
Clar,
que són nens que tenen
encara moltíssimes limitacions
psicomotrius
i, aviam,
la seva manera de percebre
l'entorn és molt diferent.
Però també poden fer
moltes coses que els més grans
no podem fer ja, eh?
Perquè hi ha un tipus de coses
que si no les estímules
en una edat determinada,
després ja t'han passat.
Porto el nen a música,
a quina edat té un any
on vas a parar?
Doncs sí.
I què has meravellat a vegades?
Què és el que es fa
en una aula de petits músics?
A grans drets?
Bàsicament és una aula
d'estimulació
i aleshores ja és un programa
en què els nens aquests
venen dues sessions
de mitges hores,
dues mitges hores
sempre acompanyats d'un adult
al començament de curs
i a mesura que va passant el curs
doncs aquestes dues hores
acompanyades
acaba sent una
i acaben venint sols.
Llavors,
ells fan tota una sèrie
d'exercicis
i d'històries
inclús hi ha moments
que ho fan ells
i després
cadascú, per exemple,
té un exercici
que és divertit
que tenen els seus
peluixes,
els seus ninos
i després ells ho fan
en els seus ninos
el mateix que els hi han fet amb ells.
Llavors,
si l'adult ho veu
després a casa
ho pot reproduir
i això és molt...
Bueno,
hi ha altres històries
però és molt bonic.
un any s'hi caminen, eh?
L'única condició
que es posa
que caminin.
Han de caminar.
Sí.
Han de caminar.
Allò diu,
no, el meu té 11 mesos
però camina.
No,
han de caminar
perquè, clar,
s'ha de poder anar a buscar
un instrument,
ha de tornar
i si no t'aguantes
ha de poder
ballar.
I a més,
és molt curiós
perquè dintre del programa
se'ls regala un CD
i els nens
a casa
els demanen als pares
posar la música
que fan a l'escola.
I es pot afirmar
que jo crec
que els pares
s'ho saben
inclús millor
que els professors,
eh?
Sí, sí.
Fèiem esment
dels més petits,
parlàvem amb la Txaro,
amb la Núria.
Hi ha un altre moment
que aquí
és el més complicat
d'aquests joves
que entren
en un moment
molt determinat
de la seva vida
o l'adolescència
que tenen pressió
de l'ESO,
del batxillerat,
de la música
que des de petitets
han estudiat música
han arribat ja a un nivell
a una certa habilitat
a un instrument
però calla
que és que hi ha massa cosa
i tenen la temptació
d'abandonar.
Aquest és un moment
crític.
Perquè, clar,
els pares que diuen
tants anys
això ho llançarem
per la finestra
des de l'estudi de música
això també ho percebeu
i també col·laboreu
una mica
en ajudar-los, no?
A prendre una decisió
encertada.
Sí, perquè és un moment
important.
Però en aquests casos
els trobeu habitualment, no?
Sí, això és del...
Cada dia.
Clar, un nen
que ha fet música
anem a suposar
des dels 7 o 8 o 9 anys
i que en té 14 o 15 o 16
i que passa
i dius,
ara què fem?
Continuem,
no continuem?
Estudia poc,
que amb les matemàtiques
no vaig bé,
que no sé què,
no sé quantos, no?
Evidentment,
les matemàtiques
passen a davant
perquè s'han de fer
però allò es tracta
de compaginar,
vull dir,
no tothom ha de seguir
la mateixa programació
i llavors el que fa
és que s'adapta bastant
a l'alumne
i, no sé,
després tindrem
una mostra aquí
d'adolescents
que s'han fet amics
a l'estudi de música
i que a partir d'aquí
s'ho passen molt bé
fent música
i tothom té els seus estudis
i tothom té les seves feines,
la majoria
fan aquests estudis
i compaginen això
en la mesura que poden
i fan música
i s'ho passen pipa
i els dissabtes a la tarda
estaven per poder-sejar,
no?
Perquè és important
que l'estudi de música
no només vol veure
uns estudis molt reglats
sinó el que vol
és, com dèiem,
contagiar aquesta passió
per la música
i aquests joves
es troben amb moltes opcions
amb un ventany molt ampli
de possibilitats
que potser un altre centre
no vull dir,
no sé si un altre centre
no ho tindríem
però aquí sí que ho veuen
i això és veritat
que hi ha molts
que els agrada la música
però tenen el punt de reunió
la vida social
i és l'estudi
i necessiten venir
o sigui, algun dia
jo crec que molts d'ells
encara que estiguin
en aquesta edat crítica
el càstig
més utilitzat pels pares
és dir
no aniràs el divendres
a l'estudi
i això ho veuen
com un espany
no, no, és que aquests nois
s'han fet amics allà
i aleshores el seu cercle
bueno, aquests i d'altres
els hi funciona
els hi agrada veure els seus amics
i poder fer una cosa
que tots comparteixen
que els hi agrada
no?
no es pot generalitzar
però es diu
que les persones
que fan ensenyaments musicals
en altre tipus d'ensenyaments
doncs tenen bons resultats
deu ser per una manera
d'organitzar-se
al cap
de disciplinar-se
i d'un instrument
has de ser molt disciplinat
perquè si no estudies cada dia
allò no sona
per molta facilitat
que ho tingui
i per moltes ganes
amb les ganes sols
no n'hi ha prou
o sigui, t'hi has de posar
han d'obrir el piano cada dia
han d'agafar la trompeta cada dia
perquè soni realment
i això fa que tu
com a persona
t'organitzis
i distribueixis el temps
d'una manera determinada
que saps que has de fer allò
això com a persona
és molt important
ser
seguir una disciplina
que ara no està gaire de moda
aquesta paraula
però hi ha una constància
que
que és la manera
com funcionen les coses
vosaltres amb la il·lusió
no en teniu prou
tampoc
necessiteu disciplina
hem de treballar
mira, no, no
estem molt il·lusionades
però també
una certa disciplina
de treball
i un horari
i venga
si escolta
l'Anna em va dir
que no tanqués mai
la tapa del piano
perquè el moment d'obrir
ja costa una mica
i si està obert
veus el teclador
i dius
mira, això està bé
bé
i em poso
però si està tancat
l'has d'obrir
no, no fa res
Josep
la disciplina
quan s'està treballant
d'actor
grans ciutats
gran competència
els càstings
la disciplina
per els càstings
sí que és
una de les eines
imprescindibles
no?
sí, bueno
t'hi has d'acostumar
vull dir
saps que
has de fer càstings
i que de molts
potser te'n sortirà un o no
jo penso que la perseverança
és el més important
vull dir
jo tinc amics
que jo crec que tenen un munt de talent
i tal
i que bueno
que han fet 10 càstings
i han vist que no tiraven davant la cosa
i ho han deixat
segueixen sent bons actors
segueixen sent bons cantants
segueixen
però
clar
has de tenir una mica d'aguante
no?
i de
de dir
bueno va
si no és avui
serà demà
jo ara tinc la sort
que fa dos anys
que no em faig
però no per res
perquè he anat treballant
i he anat empalmant
que anem dient
vull dir que has anat fent
d'una cosa a l'altra
però esclar
si fa dos anys abans
doncs bueno
l'altre ja ho saps
sempre em passava la vida
fent càstings
i tal
com el meu cas
un munt
com la Noelia
i com molta gent
d'aquí Tarragona
o l'Agnès Busquets
o molta gent
és un treball més
fer càstings
sí
8 hores fent càstings
o 14 o el que calgui
exacte
després hi ha altra gent
que són com a
gent que vull dir
que a veure
ja seria la part de publicitat
no?
que es passen
o sigui
són senyores
doncs aquestes senyores
tenen el luxe
de poder tocar un piano
i elles es passen el dia
fent
per fer figuracions
etc
i es passen
tota la tarda
i és la seva vida
i d'allà van vivint
o figurants
jo ara estic en un programa
de televisió
a nivell nacional
doncs el públic
són gent que cobra
no?
llavors si van cada dia
vull dir que és com una mena
és un món a part
no?
vull dir que
no sé com dir-ho
però que el món del càsting
i el món de la figuració
el món del públic de televisió
etc
és una cosa que
però sí
càstings se n'han de fer
perquè clar
hi ha una competitivitat
extraordinària
sí saps què passa
que a veure
jo què sé
fa 10 anys
deies vull ser actor
i a casa meva
van dir
bueno
però si pots estudiar
alguna cosa més
bé
no m'han dit mai res
però ara vull dir
tu els teus pares
els dius
vull ser actor
i els pares ja
oh que bé
no sé
ha canviat molt
jo penso que
però aviam
també això s'hauria de mirar
una mica
no?
què vol dir ser actor
que ningú es pensi
que ser actor
és famosillo
i sortir a la tele
si actor
és molt més
segurament
ho sabràs
que tu ets actor
sí
bueno
però precisament
estic treballant a la tele
també s'ho usava a la tele
però després hi ha altres coses
sí clar
que hi ha altres coses
i sobretot
tenir-ho molt clar
que això dura poc
que ho has d'aprofitar al màxim
i que
o dura molt
no se sap mai
però tenir-ho clar
sí que ho has de tenir
tu molt clar
perquè és que si no
no t'aguantes
vull dir
no t'aguantes
ni t'aguanten
vull dir que
és veritat
vull dir que
i es viu amb molta pressió
aquí sí
aquí sí que hi ha pressió
i amb patiments
el món de la televisió
és un món
jo no sabia ni
share per exemple
i ara bueno
vull dir
és que
jo tinc el programa
el dilluns
els dimarts
a les 9 del matí
la directora del programa
ens envia l'audiència
perquè depenem d'això
vull dir
és que el meu treball
depèn d'això
és com el coco
exacte
sí sí sí
sí sí
i un dia
potser l'audiència
no ha funcionat
i és sinònim
que has fet un mal programa
i l'altre dia
has funcionat
i és sinònim
que has fet un bon programa
que jo no estic gens d'acord
però és
el que rige la televisió
vull dir
a banda de la tele
t'agradaria treballar
en algun altre àmbit
del món de la interpretació
d'actor
home a veure
jo vaig sortir de l'escola
d'art dramàtic
jo vaig estar de València
a l'escola d'art dramàtic
i llavors
bueno
vaig començar amb el grup Atenea
tenim temps?
que és molt llarg
amb el grup Atenea
i tal
amb els meus tiets
que són tarragonins d'aquí
el Josep Maria Fora i l'Anna Carracedo
que treballaven molt per ràdio
etcétera
bueno és igual
llavors a partir d'aquí
vaig estar a l'escola d'art dramàtic
i clar
allí fas uns textos
unes coses
a partir d'aquí
jo tot el que he fet
és més o menys
estar dins del registre còmic
he estat amb la cubana
amb els comedians
a Port Aventura
tota la meva trajectòria
ha sigut com a molt còmica
i potser sí
francament
que m'agradaria fer
alguna mica més dramàtic
perquè és el que vaig treballar
aquells 3 anys d'art dramàtic
però vull dir
a vegades
tot el que estudies
després no ho poses en pràctica
ja ho veurem
però el que fas ara t'agrada
estàs content
jo ara estic encantat
doncs ja està
sí sí
m'ho passo de conya
ara estàs a l'edat mitjana
quan arribis a l'edat futura
quan arribi al renaixement
al barroc
tornem a una entrevista
molt re bé
escolta
per cert
has vingut a passar
les festes de Nadal aquí
i em penso que has portat
una senyora
que has conegut a Madrid
sí
no sé perquè
és una coneguda
l'he vist abans
bueno
la que has vist abans
és ma mare
la que va al costat
la que va al costat
no sé
és que ella no s'entén
perquè parla castellà
i tot això
tenim una Nadal en castellà
ho dic perquè
si li posem aquestes Nadales
en català
que hem preparat
potser no entén la lletra
los peces en el río
o no sé
una cosa així
que pot pujar
sisplau
que podes subir
por favor
si és tan amable
que és amiga de Josep
buenos días
hola buenos días
què tal
que su cara més familiar
jo l'he visto
con la madre de José
sí
yo soy televisiva
carilla
tú eres de radio
tú eres del medio
de la radio
yo soy del medio
de la televisión
que me da de comer
que estoy encantada
de estar aquí
usted es doña Soledad
yo soy doña Soledad
León de Salazar
pues nos hace muchísima ilusión
verla aquí en Tarragona
pues sí
porque además
es una de las ciudades
a las que más amo
en primer lugar
porque es patrimonio
de la humanidad
y en segundo
porque tenéis una procesión
de Semana Santa
que no tiene nada
que envidiar
a la de Andalucía
usted la ha visto
yo la he visto
y la he llorado
¿qué me dice?
porque cuando pasan
esos misterios
yo con mis amigas
enmantilladas
se me pone
la carne y la piel
de gallina
todo de gallina
me estoy emocionando
yo también
de oírla
qué barbaridad
qué cariño nos tiene
bueno pues nada
muchas gracias
por acercarse
muchas gracias a ti
Reina
y que triunfes
en el mundo de la rádio
que tienes cara
de triunfar
muchísimas gracias
ve usted que lo vea
en vida seva
que diuen aquí
muchísimas gracias
muy amable
¿qué la tenéis
la tenéis
a parladar
la casa?
no, no, no
ha vingut
amb un avión
porque me quería acompañar
y quería ver a Tarragona
y tal
se ha hecho unas compras
por aquí
lo que pasa es que
no encontrará a Chanel
o ya no sé
no la portaremos
porque esta señora
portaremos el pluvine
esta señora
que esta
mira, a ver
tú enseñale
i la Tarragona
comercial
que también
té la seva cosa
molt bé
Josep
moltísimes
gràcies
un plaer
molta sort
molt d'èxit
moltes gràcies
i què dir
a la res
al David
a la Montse
a la Charo
a la Núria
que qué bé
que ens hagi acompanyat
avui que te fa tan de fred
a més a més
està molt bé
jo no m'he donat
no?
oi que bé
mira
jo estic la mar de bé
molt bé
doncs per molts anys
l'any que ve
si fem un altre programa
d'aquests
que ens redem a la Teresa
i a la gent de l'estudi
vindreu a tocar
us ho dic en sèrio
eh
ah sí
ui
no no
jo crec que sí
el José Álvaro
segur que us deixa
el seu teclat
jo us ho dic en sèrio
us faig la proposta
formalment
si us animeu
cantar
o com si voleu ballar
farem un coro
nosaltres encantats
de la vida
també canten
dilluns
fan de tot
són molt complentes
doncs moltíssimes gràcies
xero Núria
de veritat
enhorabona
per aquestes ganes
de continuar gaudint
de la música
i bon Nadal
igualment a tothom
molt bé
el David i la Montse
els continuarem veient
per aquí
i més faltaria
per l'estudi
moltíssimes gràcies
també a tots dos
de veritat
ha estat un plaer
i aquest fred
que heu passat
ara podem prendre
una miqueta de xocolata
si voleu
i així ens escalfem
perdona
et podem veure per la tele
tu?
o no et podem veure
per la tele?
et podem veure per la tele
Josep
jo és que
jo hi he estat molt prudent
perquè dic
jo no sé si
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
que sigui
com sigui
no és a Telecinco
és amb el Jordi González
de TNT
que dius aquí
què vol dir això
aquí a Catalunya
que som
no no no
però que
no no no
no sé
per què ho he dit
però bueno
que és un programa
doncs això
que potser les senyores grans
i així
doncs no
hòstia
si ens senten a Madrid
me fotran una bronca
no
s'adapteu a tot
que és pujadet de to
com si diguéssim
home la meva àvia
de 90 anys
veu el programa
fins als dos del matí
per veure'm suposo
no crec que el veigés
si jo no sortís
on que resulta que aquí
no hi ha cap senyora d'edat
també tens raó
també tens raó
el pots recomanar perfectament
i tant que sí
molt bé
doncs moltíssimes gràcies a tots
bones festes
Teresa
tu aquí eh
amb nosaltres
tu queda
perquè a més ara
després de les 11 del matí
començaran a pujar
els joves alumnes
de l'estudi de música
que aniran cantant
aniran tocant
aniran interpretant
diferents peces
també tenim intenció
de conversar
amb alguns
dels responsables
del mercat central
serà al llarg
del matí de Tarragona Ràdio
en tot cas
fem una pausa
per la publicitat
escoltem les notícies
i després de les 11 del matí
seguim en directe
des de la plaça Corsini
en aquest programa especial
inici del 20è aniversari
de la Ràdio de la Ciutat
fins ara mateix
de la Ràdio de la Ciutat
de la Ciutat
de la Ciutat