La una del migdia i nou minuts, com els dèiem,
volem apuntar per tancar el programa d'avui una previsió.
Aquest vespre es presenta a l'edifici del seminari
el llibre Petita Història de Sant Pau,
en el marc de la sèrie de publicacions anomenades Petites Històries,
adreçades en principi al públic infantil, però ja en parlarem.
El llibre porta les il·lustracions de Pilarín Vallès
i els textos són de Fina Costa, que avui ens acompanya.
Fina, bon dia.
Bon dia.
No és la primera incursió ni de bon tros que fas en les petites històries,
perquè de Tarracó ja n'has fet alguna.
No, ni molt menys.
Vam començar amb la petita història de la Tarragona romana,
després vam seguir amb la medieval,
hem fet un impàs
i hem posat aquesta petita història de Sant Pau
i ens queda la moderna i després la contemporània, per tancar el cicle.
Tancar el cicle i aleshores tenim aquestes petites històries
de les diferents seqüències històriques de Tarracó, de la Tarragona,
i a Tarracó romana em comentaves ara que s'ha reditat,
que fins i tot s'han fet traduccions al castellà
i es planteja fer una traducció a l'anglès.
A l'anglès.
I de la medieval també, eh?
També, de les dues.
Això és una bona cosa, no?
Sí, el que passa és que sempre el patrimoni romà
aquí ens enganxa d'una manera especial i és lògic.
És lògic.
Ara, per què sorgeix aquesta oportunitat de visitar la vida de Sant Pau?
un personatge que més enllà de, diguem-ne, de les persones que puguin ser creients
sempre està voltant de molta llegenda i més en la seva situació aquí a Tarragona.
Tinc entès que és un encàrrec de l'arcabisbat.
Sí, l'arcabisbe partint de Sistac.
Em va trucar un dia i em va dir que, bé, imitant una mica l'estil que van fer amb la de la Tarragona romana,
li agradaria que escrigués aquest llibre, aquest petit llibre, aquesta petita història,
i que parlés d'una manera planera i senzilla, a l'abast de tothom,
de la vida, de l'obra i de la connexió de Sant Pau amb Tarragona.
Lògicament, no em va costar gaire decidir-me, i li vaig dir de seguida que sí,
perquè em feia molta il·lusió.
Comptàvem amb la Pilarín Vallès, amb la il·lustració, que això ja és un èxit.
Segur que està lligat estretament, no?
Sí, sí, és la que uneix, o sigui, totes les petites històries,
perquè els textos varien segons la zona i el lloc,
en canvi, la il·lustració sempre és de Pilarín Vallès.
Llavors, bé, em va semblar una oportunitat,
Però també un repte, Fina, perquè ara ho dèiem,
que Sant Pau, més enllà del tema de les persones que puguin ser creients,
és un personatge que hi ha molta llegenda, no?
Sí, però jo l'he descobert, i jo soc creient,
i en canvi l'he descobert, no sabia ni de la missa a la meitat.
Llavors penso que...
I quan vas començar?
Dius, Sant Pau, aviam, què agafo? Un centural?
No, hi ha moltíssimes biografies.
Però a quines fonts has hagut d'anar?
Perquè justament per això n'hi ha moltes, no?
Hi ha moltes biografies, i la majoria d'elles molt bones, molt bones.
Jo n'he llegit una d'un alemà, que ara no recordo el nom,
perquè és molt alemà,
que em va impactar, em va impressionar.
I després agafes el Nou Testament,
el fet dels apòstols, que compta,
tota la vida i obra de Sant Pau,
i totes les cartes,
i després que hi ha molta cosa escrita,
moltíssima cosa escrita de Sant Pau.
També hi ha molta llegenda.
Ja sabem que la llegenda té un fonament de realitat.
No creguis, no creguis que tanta com sembla.
No, no, si t'hi poses,
si t'hi poses veus clarament qui va ser,
què va fer, per què ho va fer, com ho va fer,
i ja et dic...
I el vincle amb la ciutat de Tarragona,
que això és una miqueta el que també donava peu a aquesta història.
I he fet un apartat una mica especial,
perquè, claro, són més noms, dates,
de gent, d'estudiosos del tema,
que han anat retrobant escrits, manuscrits,
i ho han anat posant al dia, tot el que teníem.
I veritablement, i no vull desvelar del tot...
No, no, explicarem allò que es pugui explicar.
A la tarda ja ho explicarem,
però sí que veritablement hi ha, per exemple,
el Caron de Moratori,
on es diu que Sant Pau volia i havia deixat escrit,
i ell mateix a les cartes dels romans ho diu,
que volia vindre a Hispània per molts motius,
i llavors el doctor Spic...
O sigui, hi ha molts personatges
que els que estan dintre de la història de l'Eglésia
i tot aquest tipus de...
Lògicament els coneixen.
Els que no hi estem tant, doncs no tant.
Però sí que veritablement veus que són gent
amb pes específic,
i quan ho diuen és que hi ha molta raó.
Però és un sant que ha estat una mica oblidat, no?,
aquí a Tarragona,
tenint en compte el pes que havia tingut
en determinades èpoques.
Sí.
Mira, el mateix llibret aquest,
el Joan Miguel Nadal, el nostre alcalde,
que fa un escrit, perquè lògicament la financiació
va córrer a càrrec de l'Ajuntament,
doncs ell mateix es pregunta
per què Tarragona des de fa segles
té una especial devoció per Pau?
I llavors es contesta que diversos documents
en dic s'assenyalen que l'apòstol
ja és de Tarragona i tal,
i diu, i és per això
que tenim aquesta tradició tan arrelada
al si de la societat tarragonina.
i Sant Pau està present en tota la ciutat.
I després anumera el seminari,
l'ermita de Sant Pau,
aquí està el seminari,
després el tecle,
els bisbes fructuós,
o sigui, col·legi, barri,
aquí Sant Pau.
Sí, sí, sí.
Però en canvi, amb el mateix llibre,
amb un escrit de l'Albert Vallever,
es queixa i diu,
els tarragonins no hem estat suficientment
amatents al fet històric
de la presència de Pau,
potser amb l'excepció
de la commemoració de la seva arribada
propugnada pel cardenal de Reba i Castro
de grata memòria.
O sigui, es queixa
que veritablement han fet poc cas
d'aquest fet.
I alguns ho comparen
amb, per exemple,
en Santiago de Compostela
o amb Saragossa.
Està demostrat,
almenys
d'una manera seriosa.
Més que Sant Pau
ha estat a Espanya i a Tarragona
que no
que Santiago
hagi estat
a Galícia
i hagi estat
a Saragossa.
En quant a fons, diguem-ne,
històrica.
Sí, el que passa
és que la tradició popular
ha estat més arraigada
en aquests llocs
que aquí.
I penso que amb la idea
de l'arquivisbe
Martí de Sistac
estava això, no?
Al refrescar una mica
la memòria.
A veure si tots plegats
bueno,
canviàvem
l'error històric
i començàvem.
Abans em deies
fins a dir,
oi,
he après moltes coses
de Sant Pau
i he descobert
moltes coses
d'un personatge
que...
un home
jo penso que
cautivador.
Un home
que físicament
sembla que
entre les virtuts
no era gaire
guapo.
Fort sí
perquè era aficionat
a la lluita,
li agradaven molt
les curses
i ell
fa molt...
Els seus escrits
en parla molt
de qui arriba a la meta,
del que guanya,
del que perd,
però es veu que guapo, guapo
no era.
Fins i tot
diuen que era una mica
jiboso, jibos.
Carregat d'esquena.
Carregat d'esquena.
Carregat d'esquena.
però en canvi
convencia
i això vol dir
que tenia altres
altres qualitats,
altres virtuts.
Per mi
una de les coses
que més
m'ha captivat
o m'ha captivat
és
l'apassionament
de Pau.
L'home passional
que es llança
amb cos
i ànima
al fons
amb el que ell creu.
Amb un primer
empaitant a cristians.
Sí, sí,
perquè recordem
que era un soldat,
era militar.
I tenia la monomania
d'acabar.
Tinc una fixació
amb els cristians
que no...
Amb la mateixa passió,
després de la seva conversió,
es dedica
a fer apostolat.
O sigui,
un home
que ho donava tot.
La passió aquella
que posava
per acabar
amb els cristians
la posava després
per fer-ne de cristians.
Això vol dir
que era un home
convençut
i que quan ell
crea en alguna cosa
doncs
a tope,
com dirien ara.
Després també
em crida l'atenció
el gran comunicador,
el gran comunicador
que és
o que era.
Perquè ara
que,
això que diem abans,
que la seva imatge
no era molt...
almenys
com els cànons...
Una persona atractiva
físicament parlant.
Sí,
de bellesa d'ara.
Però convencia,
jo penso primer
perquè
es va preparar molt bé.
Es va preparar molt bé.
Sabia
el que es deia.
Després
perquè
sabia
en qui creia
i en nom
de qui parlava.
I
penso que
això
li donava la força
perquè els altres
veiessin
alguna cosa més
que un físic.
Molt més
que un físic.
Pau era l'home
valent.
En va passar moltes.
Pau, eh?
Va passar moltíssimes
i de dures, eh?
De dures.
Van ser més les dures
que les madures.
Però,
com el que dèiem al principi,
ell estava convençut
i quan ell estava convençut
d'alguna cosa
amb cos,
ànima
i amb tot
el seu cert
donava fins
les últimes
conseqüències.
Ara
era un home
reivindicatiu, eh?
No es deixava
acoquinar.
O sigui,
en un moment
que, bueno,
que ja el tenien
encorratjat
per
assotar-lo,
ell diu,
xip,
para,
us és permès
de assotar un romà?
O sigui,
ell fa valdre
amb autoritat
el seu
ciutadat romà
de naixement, eh?
o ell li no es deixa
que li prenguin el pèl.
Quin és final punt de partida
de la història
de Sant Pau?
A partir de quin moment
comences a recollir
la seva història vital?
Jo he començat
a la tardor
de l'any 67,
quan el procés
judicial,
presidit
per l'emperador,
està a punt
de començar.
I després,
el retornen
a la cel·la
de la presó
com a Martina
fins a la segona
i definitiva vista
en la qual
es fa
la sentència.
I en aquest
interin
ell recorda
com si fos
una pel·lícula
de cinema.
Fa una retrospectiva
de la seva vida.
Les escenes
més importants
de la fructífera
i complicada
vida
que ha tingut.
Llavors,
doncs,
va parlant
o va recordant
temes com
la seva infància,
la seva educació...
Per tant,
recull tota la vida,
pràcticament.
Que va ser exquisita
una educació
una formació
complerta.
Els seus mestres,
els seus amics...
Recorda
la lapidació
d'Esteve,
el primer màrtir cristià,
que va ser un esdeveniment
que ell
s'hi va trobar
i el va atormentar
durant tota
la seva vida.
Recorda
la seva conversió,
el punt més àlgid
de la seva vida,
el que marca
un abans
i un després,
els primers anys
de fer cristiana,
els seus escrits,
els tres viatges
dimissió,
les peripècies,
les persecucions,
els captiveris,
fins al martiri.
Vaja,
que podem donar-nos
per conèixer
la vida de Sant Pau
després de llegir
aquesta petita història
d'adreçada,
en principi,
subratllava
al públic infantil,
però són aquestes
petites històries
i a l'adult també,
com totes,
donen aquesta capacitat
d'acostar-se
a un tema.
Sí,
perquè jo,
com a mestra
he estat molts anys
a l'escola,
donant classe
a nens petits
i després
no tan petits,
o sigui,
els llibres,
totes les petites històries
que fa molts anys
que van,
ens servien molt
a les mestres
per explicar
als nens
les històries,
o sigui,
més que donar
el llibre
als nens
perquè se'l llegeixin sols,
són llibres
en què la mestra
els prepara,
els estudia
i després
els va donant
amb doci,
més petites
o més grans,
i com estan acompanyats
d'aquests dibuixos
tan coloristes,
tan divertits,
que no hi ha nen
que no li cridin l'atenció,
Com treballeu
la Pilarín
i tu,
en aquest cas
que ja heu col·laborat
més d'una vegada,
com dèiem,
facilites els textos
la Pilarín
a partir d'aquests textos?
Primer facilito el text
i després
ella
comença a dibuixar
i lògicament
em demana
alguna matisació
o què he volgut dir
amb aquella frase
o com
em sembla
que ha d'interpretar
aquella idea.
En el cas
de les petites històries
de Tarragona
romana
i medieval
li he enviat
làmines,
postals,
dels monuments,
hi ha molta cosa,
no?
I llavors
m'ho ensenya,
porta,
jo li dic
que ens sembla,
ens tornem a trobar
i anem redonint el tema
fins que ho donem ja
per acabat.
I el punt
és quan es presenta
el llibre
i és el que es farà
aquest vespre.
Ho fareu al seminari
a quina hora?
A les 8 del vespre.
Avui és la vespre
de la conversió
de Sant Pau.
Ho he vist al Sant Toral
aquest matí.
Per què avui he dit
calla?
Per això justament.
Saps què passa?
Que es va retreçar
la presentació
d'aquests llibres
perquè quan ja
quasi estàvem a punt
va haver-hi el canvi
d'arquebisbe
i no li podíem dir
el dia següent
ha de presentar
vostè un llibre
el vam deixar
una mica un temps
uns mesos
perquè
tingués més calma.
Llavors li vam proposar
al nou arquibisbe
li va encantar
la idea
i va dir
doncs mira
ja que hem tardat
més del conte
podríem esperar
a la vespre
de
la seva conversió
perquè també té un sentit
i
l'acte és obert a tothom
òbviament
obert i tant
i el podem adquirir
com ens podem
fer amb el llibre
ho posa a la invitació
que tothom
que assisteixi
tindrà un exemplar
un altre dels al·licients
per anar-hi
aquest vespre
i acostar-se
a aquesta petita
història
de Sant Pau
la Fina Costa
ha fet els textos
la Pilarín veiés
com és tradicional
els dibuixos
de fet
la Fina Costa
com hem sentit
a l'inici de la conversa
ja comença a ser
una veterana
en aquestes petites històries
esteu preparant
la Tarragona moderna
ja que hi està
ja pràcticament està
l'està dibuixant la Pilarín
és a dir que el text ja el tens fet
sí el text ja està
em resisteixo a la temptació
de preguntar-te res
i quan estigui a punt
aleshores tornem a parlar
però jo vull fer un apunt
que dius
la Fina Costa
experiència
amb aquestes històries
però aquestes històries
van sortir gràcies
al primer llibre
que jo vaig escriure
i gràcies
amb aquesta casa
de Tarragona Ràdio
i això no puc oblidar mai
doncs
moltíssimes gràcies
per aquesta referència
evidentment
Fina Costa
i per acompanyar-nos
avui
es presenta aquest vespre
a les 8
recordin
a l'edifici del seminari
les persones que assisteixin
a més a més
se'ls regalarà
un exemplar
moltíssimes gràcies
si no hi ha novetat
parlarem
quan es presenti
la petita història
de Tarragona Moderna
i abans si fas
perquè com que és una dona
tan activa
imagino que també
hi haurà ocasió
de retrobar-nos
gràcies
Fina Bon Dia
Moltes gràcies a vosaltres
Adéu-siau