I camí de la una del migdia ens acompanya el Josep Torrents.
Ell forma part de la comissió que organitza tot el conjunt d'activitats
amb les quals l'Orfeó Canungí celebrarà aquests propers dies
els actes de la Desena Cultural.
Josep Torrents, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Aviam, els actes de la Desena Cultural,
enguany, tenen una rellevància diferent, si més no,
perquè, què feu, 75 anys, de la creació de l'Orfeó, no?
Sí, fa 75 anys que es va crear aquest Orfeó Canungí,
que és una entitat, doncs, una miqueta de solera a la canonja
que ha aconseguit un prestigi durant aquests anys
i estem molt clofalls de durant tot aquest any anar fent actes
i, doncs, com a cluenda, aquesta desena que és la cirereta del pastís.
Home, dius de solera a la canonja, però jo m'atreviria a dir
que és de les entitats culturals amb un passat amb més presència
al que és la zona del Camp de Tarragona.
Hi ha una referència al llarg de la història d'activitat,
de publicacions, doncs, molt interessant,
que va més enllà del que és la canonja actualment, no?
Sí, a veure...
Sou modestos, sou modestos.
Partim de diverses etapes, perquè tot té alts i baixos,
i aquestes entitats, doncs, com més bé sabeu,
doncs, depèn de quins temps i de quina gent va al davant,
és evident que l'Orfeu Ganongí assoleix el millor, el més gran prestigi
just després de la seva fundació, als anys 30.
De la mà del mestre Gols, que, per cert, dirigia l'Orfeu Tarragoní,
i us ho vam prendre una miqueta,
de la mà del mestre Gols...
Està allò fent, reivindicant el tema de la identitat, eh?
Com ha de ser, com li pertoca.
Nosaltres sempre fem una miqueta d'entitat i de poble,
sempre que podem.
Doncs, llavors, aquells anys del 30 al 36,
i dic el 36 perquè tots ben bé sabem el que va passar aquell any,
malauradament allò es va trencar,
perquè va haver, doncs, l'inici de la Guerra Civil.
Si no, és probable que a hores d'ara estiguin parlant
de realment un Orfeu.
Un Orfeu no és altra cosa que una coral.
I segurament que hagués tingut continuïtat
i fins i tot una certa prestigi arreu de Catalunya.
no va ser així.
Aleshores, doncs, bueno, se va trencar tot.
Després de la guerra era impossible fer cultura,
i a més a més en català no a la canonja,
sinó a tot arreu.
I va ser, doncs, a la dècada dels 80,
quan tot torna a reixir una miqueta,
després de la mort del dictador,
que precisament, doncs,
aquest dissabte farà 30 anys.
Dissabte o diumenge?
No, diumenge, dia 20, diumenge.
Dia 20.
Doncs llavors torna a reixir una mica,
se torna a intentar fer cultura a la canonja
de la mà d'una junta molt emprenedora.
I, doncs, és evident que, doncs,
la facilitat de la democràcia,
la llibertat d'expressió,
i tot això ens ajuda a poder fer cultura.
Això que deies,
se torna a editar llibres,
se fa un premi d'assaig.
i fins a les hores, doncs,
l'Orfeo, doncs,
sempre ha anat fent
la mesura de les seves possibilitats
que li permetia.
Però té un prestigi,
sens dubte,
dins del que és l'amic cultural.
És obvi.
I, com bé deies,
allò que el mestre Gols va fundar
com un Orfeo,
com una coral,
després ha esdevingut una entitat cultural,
que està de celebració,
que continua fent la desena,
com bé deies,
sempre en funció de l'actualitat
i dels recursos econòmics,
no ho hem de perdre de vista,
hi ha hagut desenes,
diguem-ne,
amb un programa més ampli
i desenes, doncs,
més modestes.
És evident.
Com passa a les famílies, no?
Una cosa que ens ajuda molt
és haver-hi...
La Junta Directiva de l'Orfeo
fa dos anys
va prendre l'iniciativa
de crear una comissió específica
per a la celebració
d'aquest 75 aniversari.
Bé, nosaltres,
jo i un equip de persones
hem estat treballant,
doncs,
durant tots aquests dos anys
per intentar assolir
patrocinadors
i contractar, doncs,
tota una sèrie d'actes.
És evident
que podem presentar
un cartell
d'aquesta desena
molt més bonic
i molt més de qualitat,
digue-li així,
aquest any que altres.
De tota manera,
les altres desenes culturals
no es desmaneixen
perquè tant les desenes culturals
com un altre cicle
de conferències
que són els dimarts culturals
han passat per l'Orfeo
persones de relleu
del món de la política,
del món de la cultura,
del món de l'esport
durant aquests 25 anys
o 30,
ja, doncs,
des de l'any 80
o així,
han passat molta gent.
Si bé ara, doncs,
és enguany
i com a cap de cartell
figura la conferència
de l'expresident
de la Generalitat,
doncs,
estem molt contents
de poder oferir
els canongins
i aprofito, doncs,
també per convidar
els tarragonins
des d'aquests mitjans.
Sí, perquè tot i que reivindiquen
com els hi pertoca
la seva identitat,
són...
Bon veïnatge.
Un bon veïnatge,
una comunitat ben oberta,
i, òbviament,
és la desena cultural
com tots els actes
que ha organitzat
tradicionalment l'Orfeo,
absolutament oberts
a tothom.
Immediatament parlem
d'aquest cartell
realment extraordinari,
com pertoca una celebració
de 75è aniversari,
i un aniversari
que, si no vaig errada,
esteu celebrant
de forma esblaonada
al llarg de tot l'any.
Sí,
s'han anat programant
actes
pràcticament cada mes,
hem anat repassant
seccions,
teatre,
hem anat repassant,
amb l'Orfeo català,
repassarem el que era
el propi Orfeo,
s'ha fet Sarsuela
fa poquets dies,
tota una sèrie de coses...
La del Manojo de Roses?
La del Manojo de Roses,
sí,
interpretada
per els actors
de la companyia
del Mestre del Munt
de Barcelona,
i que, per cert,
tenim referències
que,
gràcies a la publicitat,
crec jo,
que vam contractar
aquí amb vosaltres,
ens va vindre gent
de Tarragona.
Ho tinc contrastat.
Doncs ara farem
molta publicitat
de tota l'activitat,
el que passa
que el cartell aquest
es ven per ell mateix.
El que es tracta
és això,
de posar aquesta xerereta
aquest any
que hem anat
d'intentar
reter,
però nosaltres
ho tenim més proper,
nosaltres diem
que és reter un homenatge
a aquells fum de dos,
aquella gent
que pràcticament
eren camperols,
eren camperols
i que van saber
aferrar-se a la cultura
en aquell moment
i que la seva obra,
75 anys després,
hi hagi els seus descendants,
nets i fills
que encara continuïn.
hi ha veterans
d'aquella nova embranzida
de l'Orfeó
dels anys
a finals dels 70
a començament dels 80
que encara hi són
i que són
formant part activa
de l'Orfeó,
no?
Correcte,
correcte,
correcte.
Comencem a explicar
tot el que ha de passar
en aquesta desena.
Ens ateu la desena
amb la presència
de Jordi Pujol.
Sí.
Ni més ni menys.
Hem aconseguit...
A més,
en un dia que hi ha
un Madrid-Barça.
Per acabar-ho de debat.
Valents,
més que valents.
Però estem segurs
que l'expresident
com a cap de cartell
sabrà estirar més
que el Madrid-Barça.
De tota manera,
hem programat la conferència
una hora abans del partit
i tenim un bar al costat
que estarà ja preparat per...
Si ens organitzem,
dona temps a tot,
eh?
Cap problema.
Sabem que el president
també és una miqueta
aficionat al futbol
i no crec que s'allargui
més de les 8,
8 i 10.
És un acte
que començarà
a la set de la tarda,
òbviament amb entrada oberta
i el tema
tractar el nou Estatut de Catalunya,
un tema
d'absoluta actualitat
i en el que moltes mirades
estaran posades
en el que expliqui
el president Pujol, no?
Sí, perquè
al llarg d'aquests contactes
que hem fet amb ell
sabem que
no s'ha prodigat massa
en els mitjans de comunicació
durant tot aquest temps
abans que no fos
tramitat a Madrid
i sabem, doncs,
que ell és una persona
que quan fa declaracions
o fa una conferència
doncs se l'escolta
i ens va proposar ell
fins i tot
la seva gent
del seu gabinet
que el títol
de la conferència
fos aquest,
el nou Estatut de Catalunya.
Clar, perquè en principi
donada a l'agenda
que tenen personatges
com Pujol
el contacte s'ha de fer
en molts mesos
d'antelació,
la vostra idea
era una mica
reformar la vostra identitat
a través d'una conferència
que tractés
el tema de la identitat, no?
Sí,
volíem,
al principi
vam parlar amb ell
que ens fes una conferència
més aviat
de caires identitari, no?
Fins i tot
el títol era
identitat,
estat,
nació,
poble.
És un tema
que ell domina
a la perfecció.
Ens començaria
a parlar d'Europa,
el que és
Estat Catalunya,
Estat Espanya,
Catalunya,
i acabar amb
l'identitat més petita,
però potser la més propera,
que és la canonja.
I clar,
nosaltres sempre hi posem
una miqueta allò d'identitat,
Canongina.
Molt bé.
L'endemà teniu
l'actuació del Cor jove
de l'Orfeo català,
Déu-n'hi-do.
Sí,
és una de les actuacions
molt,
molt,
molt estimades,
perquè
aquesta sí que
a la falta
que nosaltres
no tinguem coral
hem hagut d'allogar-ne una
i que sigui,
per exemple,
el Cor jove
de l'Orfeo català
ens fa molt feliços
perquè,
doncs,
encara hi ha
a la canonja
tradició
de saber
escoltar música
i entendre
la música.
Espero que ens facin
un recital
bonic.
Però la tradició
no està ranyada
amb les noves tecnologies
i per això
a partir d'enguant
tindreu pàgina nova?
Sí,
clar,
hem d'intentar
estar una miqueta més
al dia
i oferir
noves solucions
als nostres associats
que,
doncs,
probablement
no s'havia pensat mai
en estar
a la xarxa
i això
et pot permetre
que aquesta conferència
o aquest acte
arribi a molta més gent
i a través d'aquí
et puguis tindre
més
socis
i més simpatitzants
que et puguin
vindre els teus actes.
La presentació
la fa
el Manel Sant Romà
que el coneixeu molt bé
aquí a Tarragona
que és el que
ha programat
fer tota aquesta xarxa
ciutadana de Tinet
i que està encantat
d'estar amb nosaltres
ja hem explicat el projecte
i ens vindrà a acompanyar.
Això serà dilluns
i l'endemà
un altre nom propi
destacat
de la història política
del nostre país
estem parlant
de l'actual
síndic de Greuges
de Catalunya
el Rafael Ribó.
Correcte.
Molt bona
acceptació
per part
del seu
gabinet
també
i esperem
que
se'ns acosti
una de les figures
potser més
desconegudes
de l'entremà polític
heu de pensar
que el síndic de Greuges
desenvolupa
una tasca importantíssima
en quant a ajudar
el ciutadà
amb els problemes
que té
amb les administracions
i això moltes vegades
no ho sabem
massa com articular-ho
per exemple
ciutadans
que hagin tingut queixa
de qualsevol administració
no sabíem
i ells
ens ofereixen
et donen resposta
de tot
i ens farà
una conferència
del síndic
i de la defensa
de les persones
que val la pena
ara en un temps
on hi ha problemes
d'immigració
ells
ajuden a tothom
i l'endemà
un tema més domèstic
però no per això
menys atractiu
sobretot per les persones
que estan vinculades
a l'entitat
perquè feu la projecció
dels vídeos
del reportatge
de quan vau fer
les noces d'or
l'any 81
hem trobat
un document
això fa gràcia
bé, fa gràcia
segons com
perquè si et veus
allò uns anys enrere
dius
Déu-n'hi-do
és molt bonic
perquè
la Canonja
és un poble
com tu bé saps
ens coneixem tots
i quan veus allò
hi ha molta de la gent
que ha desaparegut
de la que malaurament
ja no hi seran
hem trobat aquest document
aquesta filmació
és del fotògraf Valentí
el fotògraf canadell
d'aquí a Tarragona
que ens va vindre
que també estava vinculat
a la Canonja
i l'hem pogut rescatar
i ara l'hem passat
a vídeo
doncs una sèrie
de traspassos
més
per tenir-la
i poder-lo oferir
després amb un DVD
i després hi haurà
la del 75è aniversari
que va ser ara
fa poquet
que ens vam
encarregar
que ens fessin un vídeo
que bueno
és més actual
però
l'entranyable
l'entranyable
és aquesta de l'any 81
després també teniu previst
el dijous 24
una conferència
talla amb l'àvia Remei
i la demà
el divendres
la nit literària
i es triarà
es farà públic
el nom del canongi de l'any
sí
aquest és un dels actes centrals
de cada desena
i que es ve continuant
doncs
des de fa 21 anys
crec
doncs bueno
es tracta d'un acte
amb minament literari
es convoca
any així
any no
el premi d'assaig mestre gols
també es donen
diversos reconeixements
i premis
i finalment
doncs es tria
el canongi de l'any
que és una persona
o entitat
com ho deu fer aquí
a Tarragona també
o altres llocs
doncs
que se significa
durant aquell any
per defensar
el fet canongi
arreu
sigui doncs
de manera
de treballar
per la canonga
perquè es conegui el nom
o de fer qualsevol iniciativa
que pugui
afavorir
doncs els canongins
i això no es fa
apollir fins a l'últim moment
fins a l'últim moment
hi ha una primera criva
ara ja
els ciutadans de la canonga
tenen unes vuiturnes
situades estratègicament
en diversos comerços
des de primers d'octubre
han anat dipositant
els seus vots
justament avui
al vespre
es fa la
la comptabilització
dels vots
i d'aquesta
comptabilització
d'aquest recompte
no sortiran
tres finalistes
i en guany
com a modificació
hem previst
que
fins ara hi havia un jurat
que decidia
i en guany
hem volgut canviar
les coses
perquè doncs
per donar una miqueta més
de caliu a l'assumpto
que els propis assistents
a l'acte
seran ells
els que decidiran
qui mereix
aquest guardó
amb el seu vot
l'acte es fan
ja a la nit literària
i al sopar
i es fa
a la sala
del mateix
lloc de l'Orfeo
i finalment
dissabte 26
26
perdó
teatre
sí
teatre
fet per vosaltres
no
és l'Orfeo Reusenc
nosaltres actualment
no tenim secció de teatre
però la vau tenir
en el seu temps
sí
els anys
ja et dic
quan els inicis
dels 80
hi va haver una secció
de teatre
estable
que va representar
doncs
diverses obres
durant diversos anys
el que passa
que ara
el que volíem fer
aquest any
era tornar
a agrupar
aquesta gent
que ara
volta als 40
45 anys
que ja tenen els fills
una mica grans
i que probablement
els haguéssim pogut dir
doncs veniu
ensatjant les tardes
però ha sigut
verdaderament impossible
intentar
aconseguir
que l'última
companyia de teatre
del Feo
pogués fer una obra
per un any
però com a substitució
hem buscat els amics
de l'Orfeo Reus
una altra entitat
veterana
en aquest cas
de Reus
que representarà
la Pepa Maca
ells fa poc
vam celebrar
també el centenari
els 75 anys
també fa poc
i el darrer minut
pràcticament
perquè ja veuen
que la desena
arriba ben farcida
hi ha l'exposició
filatèlica
i numismàtica
ja per tancar
serà el dissabte
i diumenge
26 i 27
de novembre
Josep
et toca a tu
convidar tothom
perquè ja ho dèiem
a l'inici
de la conversa
que és l'Orfeo Canungi
però que tothom
està convidat
a participar dels actes
sí
nosaltres
com bé dieu
som de la Canonga
però el bon veïnatge
ens fa vindre aquí
explicar-vos
el que fem
que tingueu present
que aquí al costat
hi ha la Canonga
que hi ha l'Orfeo Canungi
que tots aquests actes
són oberts a tothom
i esperem que
molts torragonents
us desplaceu
aquests dies
a la Canonga
i ens feu companyia
i de pas
podeu conèixer
una mica més
molt bé
en Josep Torrents
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
enhorabona
pel Sant Atacicaig
i que totes aquestes activitats
surtin com a meu projecte
a vosaltres
per la invitació
adeu-siau
bon dia