crec que és necessari continuar amb aquest tipus d'activitats.
Seria molt bo i molt bonic també que un dia aquest tipus de cicles
partessin el sentit de ser i no calgués fer-los, no?
Però bé, és com el fet és...
En quin sentit tindria ara anomenar això en mans d'homes
i passar quatre pel·lícules d'homes cap?
Ningú es pensaria que mira quin sonat, no?
Clar, a la indústria cinematogràfica la presència de les dones
és molt important en diferents àrees.
evidentment des del punt interpretatiu
guionistes, n'hi ha moltíssimes dones
que fan els guions d'aquelles grans produccions
que després veiem a la pantalla
però sobretot realitzadors, directors, la majoria són homes, no hi ha dubte
o com a mínim els que tenen més fama, més popularitat.
Sí, però el de les guionistes seria també per allò de les escriptores, no?
Les escriptores n'hi ha moltes i són reconegudes
i clar, evidentment hi ha moltes escriptores que es dediquen a fer guions
però no es dediquen al tema de la direcció
i altres àmbits d'aquesta seria del cinema.
Llavors sí que evidentment hi ha moltes dones guionistes
que de dones que són directores també n'hi ha moltíssimes
però els costa més arribar a qualsevol nivell que pugui arribar un home, no?
L'exemple està amb l'Agnès Barda, que és una de les principals promotores de la Nobel-Bag
i realment hi ha molt poca gent que hagi pogut veure pel·lícules seves
perquè és difícil trobar-ne i que la reconegui com a tal, no?
En canvi el Truffaut i el Goddard són dos directors que tothom té en cap
on es parla del cinema francès.
Tu que has vist moltes pel·lis, hi ha molta diferència
davant de l'obra signada per una dona o una obra signada per un home?
Depèn, depèn, perquè hi ha...
És que això de la sensibilitat no crec que sigui un patrimoni femení.
Sí, per això no, clar, evidentment és el que t'anava a dir, no?
Realment quan partim d'una persona que té una sèrie d'inquietuds artístiques
se suposa que té una sèrie de...
ja té una sensibilitat diferent, no?
El que seria una persona que no té aquestes inquietuds.
per tant el que és la sensibilitat potser no és el que és diferent
simplement doncs que potser el fet que qui dirigeixi la pel·lícula
i qui faci el guió de la pel·lícula sigui una dona
doncs ens expliquen històries de dones, no?
I realment des de la seva pell, no? Des de dins.
En canvi un director no ho pot veure igual perquè no és una dona.
És que és així...
Encara que la sensibilitat sigui la mateixa, potser la mateixa i inclús superior, no?
És que no té res a veure, no crec que sigui un tema...
En general les directores de cinema parlen de temes de dones gairebé de forma exclusiva?
No, a veure, de forma exclusiva no, però la majoria el que intenten explicar són històries de dones
perquè és el més habitual, no?
Vull dir, no...
Poques dones fan una pel·lícula on... no ho sé, de guerres o de lluites o de...
Saps? Vull dir, això és més habitual dels homes.
Però sí que hi ha homes que fan pel·lícules que hi ha aquest univers de sentiments, de parelles...
Sí, sí, evidentment, i cada cop n'hi ha més, i això és bo, però no és la mateixa manera d'enfocar-ho.
Les pel·lícules que heu triat són propostes molt diferents, justament perquè vol ser una mostra,
dir bé, això és el que hi ha en el panorama del cinema fet per dones en aquests moments.
Són pel·lícules que s'han vist, algunes d'elles, en alguna sala comercial, però no totes.
Alguna fins i tot ni tan sols s'ha estrenat al nostre país.
No, Estragel és una pel·lícula que no s'ha estrenat, bueno, l'estrenat estrenat es va passar...
Començat per l'última.
Sí, estem prenent per l'última, no?
Estragel, que vol dir lluita, que la passem el dimecres, dia 16, a les 8.
És una pel·lícula que es va passar l'any anterior a la Mostra Internacional de Femines Dones de Barcelona,
i per això tenim l'oportunitat de portar-la en guany aquí, però és una pel·lícula que no s'ha estrenat en cap sala.
Després, doncs, tenim un parell de pel·lícules més actuals, no?
Que seria, és més fàcil per un camello, de la Valeria Bruni, que si has seguit una miqueta el cinema,
sabràs que ha protagonitzat diverses pel·lícules, tant italianes com franceses,
i que és la primera pel·lícula que s'atreveix a fer de directora i guionista, no?
Guionista ja havia estat en alguna altra pel·lícula.
I després tenim Héctor, de la Gràcia Carejeta, que el dimecres, dia 2.
Aquesta sí que es va veure a les sales comercials.
Sí, aquesta sí que es va veure a les sales comercials, però la gràcia és que vindrà ella a presentar la pel·lícula.
Vindrà ella mateixa, aquí a Tarragona.
Exacte, vindrà, i una mica es tracta que ens expliqui, dins la seva pell,
quina és la situació de la dona al món cinematogràfic actual,
a veure com ho veu ella i quina interpretació en fa.
Bueno, sempre està l'oportunitat de poder parlar amb la mateixa directora de la pel·lícula, no?
Per tant, és una bona oportunitat.
Sempre és bonic, no?
I després tenim París era una dona, que és un documental, que a mi m'agrada molt, és molt bonic.
Un dels fotogrames és, injustament, la portada del tríptic del programa,
que és molt bonic també, com dius aquest aire així.
Sí, clar, són dues... A veure, veus una foto de dues dones en una terrassa d'un bar fent un cafè,
però això ara pot ser totalment habitual, no?
Però quan pensem que això és de principis del segle XX, doncs...
Sobta.
Sobta, no? Sempre ens xoca.
El documental, simplement el que ens fa, tot i que és un documental anglès,
parla sobre el moviment artístic del segle XX,
de principis del segle XX, a París, justament, no?
Per això es diu París, era una dona.
i, bé, ens explica una mica les diferents històries de pintores, escriptores,
i una mica la història se centra en dues llibreteres,
la Sílvia Bits i Adrià Monier,
que són... Bé, una és la primera dona que va obrir una llibreria a París
i per això, a partir d'aquí, va ser com un centre de tot aquest moviment artístic.
Comentaves la presència de Gràcia Crejeta el 2 de març,
quan es projecti la pel·lícula Héctor,
però, de fet, hi ha una altra dona que també participarà,
diguem-ne, presencialment, com és la Mercè Coll,
que és la directora de la Mostra Internacional de Cinema de Dones de Barcelona,
que vindrà aquí a fer la presentació del de Tarragona, no?
Sí, sí, vindrà a fer la presentació, com va venir l'any passat dia,
i també vindrà el dia 2 a presentar la Gràcia Crejeta, una mica.
És important que vingui perquè elles ja porten molts anys fent la mostra a Barcelona
i, a més a més, perquè són una mica les mares d'aquesta mostra.
Jo diria, podríem donar algunes pistes als oients,
que no es pensin que són pel·lícules...
Moltes vegades fa polla, un cicle tan restringit, tan acotat,
tan fora del que són les sales de cinema comercial,
fa una mica de dir, calla, que allò ha de ser una miqueta espès.
No.
No, espès no, ni molt menys.
En absolut. Pel·lícules realment brillants,
aptes per a tots els públics en el sentit que no s'avorriran
i segur que alguna cosa els arribarà.
Avorrir-se segur que no.
Amb tota la seguretat, per això cal convidar a tothom
que si tenen una estona a partir de demà i els propers dimecres,
a més, una hora més que assequible a les 8 del vespre.
No, penseu que és una hora bastant assequible.
Clar, en principi la majoria que hi ha de tot,
de persones ja poden disposar del seu temps de lleure.
De fet, aquest festival sorgeix amb la coordinació
d'Animat i Tarragona Cultura Contemporània.
No és la primera col·laboració que feu amb la Fundació Caixa Tarragona
en el que es tracta de projeccions cinematogràfiques, no?
No, un any també ha estat el segon any que hem estat col·laborant
amb la pantalla animada, que és un cicle de cinema d'animació
que es fa cap al novembre.
I bé, esperem que això continuï així,
perquè realment aquest triangle que és Drag Màgic,
Caixa Tarragona i Animat sembla que funciona bastant bé.
Doncs que continuï funcionant i nosaltres tindrem l'oportunitat
de contemplar pel·lícules que d'altra manera sí que podríem veure-les,
però, vaja, les hauríem d'anar a buscar, no ens les posarien en safata
com és en aquest cas a l'Auditori de Caixa Tarragona.
David Tarragonès, coordinador del cicle En Mansa de Dones,
aquesta mostra internacional de films de dones de Tarragona 2005.
Gràcies per venir avui a la ràdio, que sigui un èxit.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.