12 del migdia, 10 minuts, és el moment de la Via T,
com cada dijous al matí de Tarragona Ràdio ens agrada passejar-nos,
visitar els establiments del centre comercial més gran de Tarragona,
el centre comercial a cel obert, els establiments de confiança,
els de tota la vida, els establiments de la Via T,
que aglutinen diferents tipus de negoci, podríem dir-ho així.
Per tant, aquest espai, el de la Via T, t'escolta,
ens porta a parlar de diferents temes, de diferents àmbits,
alguns relacionats amb la moda, altres tipus de serveis...
En fi, no cal fer gaires introduccions, perquè, de fet,
vostès ja saben què és la Via T i com són els establiments que la integren.
Els establiments de la Via T cada setmana obsequien
a un oient del matí, o una oient del matí de Tarragona Ràdio,
si encerten el lloc que ens ocupa avui, a través de tota una sèrie de pistes
que donarem, o que donarà, millor dit, el Josep.
Jo sé on és, però deixarem que es llueixi ell
i ens faci arribar, ens traci el camí que ens portarà fins a l'establiment
que visitem avui.
Josep, jo fa una estona t'he vist, però ja no et veig.
Per tant, si em permets, jo et dic bon dia,
et dono la primera pista dient que no ets a la Rambla.
Bon dia.
Ni a la Rambla ni enlloc, perquè no el sento.
Josep Sunyer, el teníem fa un moment.
Hola, sí.
Ara sí, estem aquí.
No som a la Rambla, eh?
No, no, no, a la Rambla no hi ets.
Però molt lluny de la Rambla tampoc, eh?
No, tampoc.
Com, escolta'm, amb aquest programa que feu amb el Jordi Bertran,
està parlant mai d'un sant que va morir a la parrilla cremat?
Home, aquest era a Sant Llorenç?
A Sant Llorenç, així no és aquest, eh?
Però això és a l'agost i diuen que és el dia més calorós.
Doncs així no és aquest, no anem bé per aquí, perquè no és aquest sant.
És d'un altre sant.
D'un altre sant.
D'un altre sant.
D'un altre sant.
Al carrer Sant Llorenç, que també tenim un carrer Sant Llorenç a Tarragona,
precisament no està per aquesta zona tan cèntrica.
No, no, no, no.
Aquí la cosa del santural brilla per la seva absència
i el brilla també podria ser una mica de pista, o què?
Brilla, brilla, tot brilla, tot brilla per aquí.
Tot brilla, tot és llueny i bonic.
I sent un soroll per aquí, que no sé si podria ser una senzilla orientació,
però diré que és un carrer on, en fi, no hi ha massa trànsit rodat, eh?
Clar, està molt a prop de la Rambla, no hi ha trànsit rodat,
per tant no cal ser Sherlock Holmes per arribar a la conclusió
que ens parles des d'una zona peatonal.
Sí, sí, i a més a més, que conflueixi amb la Rambla,
podríem parlar-ne de dues molt properes,
i una d'elles que conflueix amb un lloc així com a rectangular, quadrat,
en fi, que té alguna cosa a veure amb el Julibert.
A veure, amb el Julibert, és que mira, em fa patir aquest home.
Aviam, som a un carrer perpendicular a la Rambla,
Aquesta era per despistar, oi, Julibert?
Ja, ja, ja, ja ho sé, ja.
Zona peatonal i tot brilla molt.
Tot brilla molt, molt, molt.
Aviam, ja són una sèrie de pistes força raonables,
per tant, si et sembla, ja podem convidar a participar als oients,
al 977-24-4767.
És un d'aquells establiments que segur que hem visitat,
segur que ens hem aturat davant de l'aparador,
perquè el que ens ofereix és tan bonic, no?
Sí, tens hora?
Jo crec que ja tenim una trucada, eh, Josep?
A veure, a veure.
Sí, sí, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb què parlem?
Maria Dolors.
Maria Dolors, què més?
Broll.
A veure, Maria Dolors.
A veure, que podria ser una jolleria.
Però ens ha de dir quina?
A veure, una que es diu Albea.
Alba.
No anem bé, no anem bé.
No anem bé, no anem bé.
Ai, doncs ja està.
Maria Dolors.
Ja no ho sé, sí que està allí, però jo ja no ho sé.
Clar, i jo, de totes maneres, sempre ho diem, no?
Que ens han de dir el nom exacte de l'establiment, perquè clar, d'això es tracta, no?
De conèixer-la amb profunditat.
No anava desencaminada, però no hem acabat d'encertar-ho, eh?
Ho sento, Maria Dolors.
Un altre dia serà.
Truqui'ns un altre dia, que l'esperem.
Adéu-siau.
Doncs la Maria Dolors, això sí, ha fet el camí més planer per a una propera trucada.
Estic veient una parada ara mateix que...
Què?
Unes cosetes, unes figuretes...
Tenim una altra trucada.
A veure, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Mercè Sants.
Mercè Sants.
Què tal, Mercè?
De vacances.
Ai, de vacances.
Però agafem vacances per festes o perquè tocava fer vacances?
No, sempre per vacances, per Santa Tecla.
Per Santa Tecla, eh?
Quants tarragonins i tarragonines guarden uns dies de vacances.
Mercè, tens la ràdio molt a prop del telèfon?
Sí.
Si fossis tan amable de baixar-la una miqueta o allunyar-te...
Va bé.
Perquè així et sentirien perfectament.
I el que ens has de dir és molt important, perquè això et pot donar un premi que no està gens malament.
Ja està, ja?
Provem.
Vinga, Mercè.
És una jolleria.
És una jolleria, molt bé.
Ja es diu Albert?
No.
No.
No es diu Albert.
És una altra.
Vale.
En fi, truca'ns un altre dia, Mercè.
Vale.
Bones vacances i bones festes.
Igualment.
Adeu si hi ha un bon dia.
Ai, avui, eh?
Avui, clar, és que quan ens movem en zones molt cèntriques de la ciutat de Tarragona
i parlem d'aquest tipus d'establiments, no n'hi ha un només, aquesta és molt coneguda, és molt coneguda, és d'aquells que quan algú l'encerti i que l'encertaran diran, clar, home, si era aquesta.
Un cantant, un cantant, un cantant.
No, no, no anem per aquí, eh? Entre el Julibert i el cantant, Josep, per favor. Tu ets una mica dolentot, eh? Tu despistes els oients.
Jo els hi poso en safata i tu els despistes.
I avui el regal segur que serà molt bonic.
Home, lluirà molt, lluirà molt. Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
En l'Andreu.
Andreu, què més?
Bori.
Andreu, on som?
A la jolleria Ramonfita.
A la jolleria Ramonfita.
Sí, efectivament, un dels moltíssims establiments adherits a l'enviat.
Andreu, no pengis perquè ara et posarem en contacte amb l'Anna, que és l'encarregada de la jolleria Ramonfita.
Jo amb ella no puc parlar, eh? Perquè com que estem aquí amb aquests dispositius, carrer, mòbil, estudi, tot plegat, però el Josep sí perquè la té davant.
Si vols, fem una altra cosa.
Digues.
Penjo i parlo en vella directament perquè estic a la porta.
Ah, estàs a la porta?
Sí.
Ah, mira, l'estic veient, l'estic veient.
Això ja és.
Això ja és.
És a dir, el concursant que encerta l'establiment truca des d'un telèfon mòbil, òbviament, perquè no deu viure, a la porta de la jolleria Ramonfita.
Ja està a la porta. Ja us ho fareu, eh, jo.
Josep, tu mateix, eh?
Doncs mira, tinc l'Anna aquí al costat, Anna, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
A la tercera l'Avançuda, eh? L'han endevinat a la tercera, però de carrer, eh?
Ha sigut llarg, això, eh? Ha sigut molt curtet.
Escolta'm una cosa, Anna, jo ara estava mirant l'aparador i m'he quedat emprentat d'aquest aparador d'aquí, de cristalls, d'esbarous, què es diu?
Esbaràski, sí, es diu Esbaràski. Hi ha molta cosa. Hi ha besoteria, hi ha moltes figuretes, hi ha molt.
Però no és només l'únic que veniu aquí, perquè abans en parlàvem, abans d'entrar en directe, la gent té la imatge d'una jolleria on es venen joies tan sols,
i en canvi aquí teniu fins i tot, doncs, per exemple, a la rebotiga, unes capses on hi ha de cantadors de vi en copes per fer un regal fantàstic, no?
Sí, hi ha jocs de copes de cava, hi ha botelles en les seues copes corresponents, hi ha molts de jocs per regals d'empresa o per regals de casament,
hi ha gerros, hi ha mars de plata, hi ha figures de lladró, hi ha moltes poses jo dintre.
Si algú vol fer un regal, per exemple, a algun infant, un nen petit, no?
Doncs també teniu un apartat aquí fora a l'aparador, hi ha vis rellotges per petits, no?
Hi ha fic flà, que és de la casa suat, i llavors dintre tenim per a recin-nascut, marcs, coberts, coses, no sé.
Una figureta, Anna, una figureta de vidre es podria considerar una joia, no?
Perquè les formes que tenen aquestes d'aquí davant, per exemple, això és increïble.
Sí, la veritat és que sí, les verdades que està molt ben considerat en quant a vidre,
i és molt maco perquè troba molta llum, maco el tallat.
És que no pot igualar ningú, ningú.
Rellotges? Bé, rellotges, jo no sé, no els he comptat, però aquí en teniu,
jo diria que de totes les marques possibles, no? Perquè serien moltes, no?
Però en teniu, d'un i do, eh? La mostra que hi ha de rellotges?
Sí, tenim molta cosa en rellotgeria.
Hi ha Rado, hi ha Omega, hi ha Montblanc, hi ha Longines, hi ha Hamilton, hi ha Tissot, hi ha Uzi,
llavors de menys preu també tenim Viceroi, tenim Lotus, tenim Seiko,
és que hi ha molta cosa en quant a rellotgeria.
En quant a rellotgeria també, el que passa és que los reyes lo rellotgen.
El reyes és el rellotge, és a dir, per fer-me un regal, tu regales un rellotge, maco, escolta,
mi quedes com un senyor, eh?
Sí, la veritat és que sigui igual per a senyor que per a senyora, hi ha molta cosa.
Parles de la rebotiga, que la gent entra aquí, veuen la perdó, veuen la botiga,
aquí teniu una taula on la teneu els clients de forma personalitzada,
però més enllà hi ha aquesta rebotiga que abans hem pogut entrar-hi
i on van haver aquestes caixes per fer regals de cara a nala, per exemple,
amb el decantador de vi, dues copes, la mar de maques,
o dues copes simplement amb un estoig d'aquests compactes.
A més a més d'això, teniu altres coses, hi ha hagut figuretes, en fi, hi ha una mica de tot.
Sí, com deia abans, tenim lladró, tenim mars de plata,
que hi ha bastant exposició, hi ha caixes de joies, hi ha despertadors,
hi ha gerros, hi ha centros de vidre amb la base de plata, és que hi ha molt.
Hi ha una ploma molt blanc aquí amb una capsa, que l'estic veient,
que això sí que és una joia.
Sí, la veritat és que és una joia.
Està feta amb plata, tota de plata, i dalt porta fibra de carbon, és molt bonica.
Això és un bon regal, eh?
Sí.
Sí, a més és de col·leccionistes, aquestes van numerades i hi ha equips números i estan numerades.
I es venen? Algú ho acompassi, no?
Home, hi ha molts de col·leccionistes i això és per col·leccionistes,
no és per portar-la a la butxaca i fer-la usada cada dia.
Però si es venen, sí.
M'imagino, Anna, que el fet de tenir aquí aquesta taula amb les dues cadires pels clients,
tu que habitualment estàs darrere, ja denota que, bé,
seguir una mica la filosofia de la via T, no?
És a dir, un tracte personalitzat, aconsellant, assessorant.
És a dir, si la gent no ve d'una idea fixa a la jolleria, l'aconselleu, no?
Home, doncs sí, si no ve d'una idea fixa, doncs se li trau tot el que ella vulgui.
Vull dir, si vol rellotges, doncs tota la gama de rotgeria.
I si vol gereria, doncs evidentment lo mateix, se li ensenya,
perquè és que a més hi ha de tot preu.
La gent pot sentir una idea equivocada de que la gereria Ramoncita és una gereria cara.
I no, realment no, perquè tenim de tot, és de barat o car, i amb molta gama.
Ara, si algú ens escolta i, per exemple, d'aquí alguns dies fa l'aniversari de casat,
algú, algú, alguna, noia, no sé, què li aconsellaria?
Un anell, alguna pedreta?
Home, doncs tot depèn.
Doncs algun anell, alguna mitja aliança, o algun brillantet,
o algunes arracadetes amb brillantet, o sense brillantet,
vull dir que tampoc no cal que siguin brillant.
A veure, hi ha molta cosa per a què pugui triar.
O la ploma, o la ploma, o la ploma, que està molt bé.
O la ploma, sí.
Anill ha agradat la ploma, eh?
Anna, moltes gràcies.
Gràcies a tu.
L'Anna de la jolleria, que estem aquí nosaltres ara mateix,
la jolleria Ramoncita, aquí al carrer Sant Agustí número 21,
costat mateix de la plaça Berdaguer.
Aquesta era l'orientació que no hem volgut donar abans.
I aquí tinc que, si vols, escolta'm, penja el telèfon,
que l'entrevisto directament, com et dius?
Andreu.
Tinc aquí l'Andreu, Iolanda.
No, no, sí, ja ens ha dit que estava a la porta.
Sí, l'Andreu està aquí davant, el tinc davant, el puc tocar i tot, eh?
I escolta, l'Anna, pot dir-li a l'Andreu què és el que li regalarà,
l'obsegui que li farà?
És una sorpresa, és una sorpresa.
Ara quan entri ho sabrà, és a dir, Andreu, no ho descobriràs fins que entris.
No serà la ploma Montblanc, ja t'ho dic ara.
Llàstima, però ja està bé, ja. El que sigui, ja està bé.
Andreu, gràcies, sé que vagi bé.
De res, a tu.
Doncs Iolanda, no rellou-me'n vaig cap a un altre lloc ara, eh?
És a dir, avui a tombar.
Sí, sí, estàs que no pares.
Per cert, d'això de les pistes ja en parlarem tu i jo, eh?
No, no, però...
Això del Julibert m'ha deixat completament desconcertada, m'ho has d'explicar.
És que tu...
No tinc ni idea.
Julibert...
No, no, no, no ho emboliquem més, eh?
Que encara ho arreglarem.
Deixem-ho aquí.
Adéu, Josep, fins després.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu.